DSC07607

El morró o anagall (Anagallis arvensis) és una planta menuda de la família de les primulàcies, que presenta petites flors taronges o blaves. Estudis recents de biologia molecular indiquen que tot el gènere Anagallis hauria d'inclore's en la familia Myrsinaceae.[1][2]

És molt comuna en tota Europa i és generalment considerada una mala herba.

Les tiges fan aproximadament 45 cm de llargada i s'estenen pel sòl. Les fulles sèssils creixen oposades. Les petites flors taronja creixen des de primavera fins a tardor.

La subespècie Anagallis arvensis ssp. foemina té les flors blaves. Molts botànics la consideren una espècie a part, anomenada Anagallis foemina.

r the novel by Baroness Orczy, see The Scarlet Pimpernel. For other entries, see Scarlet Pimpernel (disambiguation).

Scarlet pimpernel

Flowers March 2008-19.jpg

Scientific classificationedit

Kingdom:Plantae

Clade:Tracheophytes

Clade:Angiosperms

Clade:Eudicots

Clade:Asterids

Order:Ericales

Family:Primulaceae

Genus:Anagallis

Species:A. arvensis

Binomial name

Anagallis arvensis

L.

Synonyms

Lysimachia arvensis (L.) U.Manns & Anderb.

Azure-blue Anagallis arvensis, a blue form

Anagallis arvensis (syn. Lysimachia arvensis), commonly known as the scarlet pimpernel, red pimpernel, red chickweed, poor man's barometer, poor man's weather-glass,[1] shepherd's weather glass or shepherd's clock, is a species of low-growing annual plant with brightly coloured flowers, most often scarlet but also bright blue and sometimes pink. The native range of the species is Europe and Western Asia and North Africa.[2] The species has been distributed widely by humans, either deliberately as an ornamental flower or accidentally.[3] A. arvensis is now naturalised almost worldwide, with a range that encompasses the Americas, Central and East Asia, the Indian Subcontinent, Malesia, the Pacific Islands, Australasia and Southern Africa.[4][5][6]

Traditionally included in the primrose family Primulaceae, the genus Anagallis was placed in the family Myrsinaceae[7] until that family in turn was included in Primulaceae in the APG III system. The genus Anagallis is included in Lysimachia by some authors.[8]

This common European plant is generally considered a weed and is an indicator of light soils, though it grows opportunistically in clay soils as well. The origin of the name pimpernel comes from late Middle English pympernele [1400–50], derived from Middle French pimprenelle, from Old French piprenelle, and ultimately from Vulgar Latin *piperīnella (piper 'pepper' + -īn- '-ine' + -ella diminutive suffix).

The flower serves as the emblem of the fictional hero the Scarlet Pimpernel.

última foto que subo de naturaleza, ovejas, granjas de hierba, iglesias de madera y cascadas, etc... porque ya creo que hay bastantes y ya solamente nos quedan por subir fotos de reikiavik. Se acabó la vuelta en coche por toda la isla.

last photo I upload of nature, sheep, grass farms, wooden churches and waterfalls, etc ... because I already think there are quite a few and we only have photos of Reykjavik left to upload. The drive around the island is over.

última foto que pujo de natura, ovelles, granges d'herba, esglésies de fusta i cascades, etc ... perquè ja crec que hi ha bastants i ja només ens queden per pujar fotos de Reykjavík. S'ha acabat la volta amb cotxe per tota l'illa.

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

Muchas gracias a todos por vuestros comentarios.

Thank you very much to all for your comments

Las granjas de Keldur son las más antiguas del país y como podeis ver tienen una belleza espectacular con esos tejados cubiertos de hierba.

Keldur farms are the oldest in the country and as you can see they have a spectacular beauty with those grassy roofs.

Les granges de Keldur són les més antigues del país i com podeu veure tenen una bellesa espectacular amb aquests teulades cobertes d'herba.

DSC_1301-1.

Þingvallakirkja, un término islandés que significa literalmente "Iglesia de las llanuras del Parlamento" o "Iglesia de Þingvellir", es una pequeña iglesia del edificio actual data de 1859. Como podeis apreciar esta iglesia de reducidas dimensiones está asentada sobre manto de hierba muy verde y tiene al lado unas casa que hoy en día no se utilizan. El color verde siempre tan protagonista en el verano islandés.

Þingvallakirkja, an Icelandic term that literally means "Church of the Parliament plains" or "Church of Þingvellir", is a small church of the current building dating from 1859. As you can see, this small church is sitting on a blanket of very green grass and it has next to a house that is not used today. The green color always so protagonist in the Icelandic summer.

Þingvallakirkja, un terme islandès que significa literalment "Església de les planes de Parlament" o "Església de Þingvellir", és una petita església de l'edifici actual data de 1859. Com podeu apreciar aquesta església de reduïdes dimensions està assentada sobre mantell d'herba molt verda i té a la banda unes casa que avui en dia no s'utilitzen. El color verd sempre tan protagonista en l'estiu islandès.

Dentro del parque nacional de thingvellir también hay una bonita cascada que lleva el agua por una buena parte del lugar. Este paisaje de agua, hierba y rocas volcánicas es muy agradable y tienes una buena caminata con unas vistas excelentes.

Within the thingvellir national park there is also a beautiful waterfall that carries the water through a good part of the place. This landscape of water, grass and volcanic rocks is very pleasant and you have a good hike with excellent views.

Dins el Parc Nacional de Thingvellir també hi ha una bonica cascada que porta l'aigua per una bona part de el lloc. Aquest paisatge d'aigua, herba i roques volcàniques és molt agradable i tens una bona caminada amb unes vistes excel·lents.

Chove en Santiago

meu doce amor.

Camelia branca do ar

brila entebrecida ô sol.

Chove en Santiago

na noite escura.

Herbas de prata e de sono

cobren a valeira lúa.

Federico García Lorca

Imagen de la catedral de reikiavik y iglesia con más popularidad del país. Después de haber descubierto tantas y tantas iglesias perdidas por campos en escenarios maravillosos y con construcciones de madera y techos de hierba que todas tienen su historia y siglos detrás me cuesta aceptar que estas moles de hormigón sean un reclamo para ir a Islandia. Reikiavik se ha de visitar por varias razones, entre ellas que está cerca del aeropuerto principal del país, pero toda la belleza que iréis descubriendo por esas carreteras ( buenas-malas y muy malas ) os hará desear que no pasen las horas ni los días porque nunca podrás olvidar las imágenes que tus ojos irán captando.

Image of Reykjavik Cathedral and the most popular church in the country. After having discovered so many churches lost in fields in wonderful settings and with wooden buildings and grass roofs that all have their history and centuries behind, I find it difficult to accept that these concrete masses are a claim to go to Iceland. Reykjavik has to be visited for several reasons, among them that it is close to the main airport of the country, but all the beauty that you will discover on those roads (good-bad and very bad) will make you wish that the hours and days do not pass because You can never forget the images that your eyes will capture.

Imatge de la catedral de Reykjavík i església amb més popularitat de país. Després d'haver descobert tantes i tantes esglésies perdudes per camps en escenaris meravellosos i amb construccions de fusta i sostres d'herba que totes tenen la seva història i segles darrere em costa acceptar que aquestes moles de formigó siguin un reclam per anar a Islàndia. Reykjavík s'ha de visitar per diverses raons, entre elles que és a prop de l'aeroport principal de país, però tota la bellesa que anireu descobrint per aquestes carreteres (bones-dolentes i molt dolentes) us farà desitjar que no passin les hores ni els dies perquè mai podràs oblidar les imatges que els teus ulls aniran captant.

La iglesia que se encuentra dentro del parque nacional de thingvellir como podeis ver es una iglesia de pequeñas dimensiones y construcción de un material muy habitual en algunas de las iglesias que hemos ido descubriendo en este viaje inolvidable a Islandia. La próxima iglesia que veréis ya será más parecida a lo que estamos acostumbrados a ver por las ciudades europeas. Pero siempre recordaré las emociones que me asaltaban al ver estas pequeñitas casas del señor construidas en madera y con infinidad de colores y con tejados llenos de hierba y que estaban ubicadas en cualquier prado en medio de ningún lugar. Mirarla bien porque por mi parte es la última que subo.

The church that is inside the thingvellir national park as you can see is a small church and construction of a very common material in some of the churches that we have discovered on this unforgettable trip to Iceland. The next church that you will see will already be more similar to what we are used to seeing in European cities. But I will always remember the emotions that assailed me when I saw these little houses of the man built in wood and with infinite colors and with roofs full of grass and that were located in any meadow in the middle of nowhere. Take a good look at it because for my part it is the last one to upload.

L'església que es troba dins de el parc nacional de Thingvellir com podeu veure és una església de petites dimensions i construcció d'un material molt habitual en algunes de les esglésies que hem anat descobrint en aquest viatge inoblidable a Islàndia. La propera església que veureu ja serà més semblant al que estem acostumats a veure per les ciutats europees. Però sempre recordaré les emocions que em assaltaven el veure aquestes petites cases de senyor construïdes en fusta i amb infinitat de colors i amb teulades plens d'herba i que estaven ubicades en qualsevol prat enmig de cap lloc. Mirar-bé perquè per la meva part és l'última que pujo.

La Catedral de Cristo Rey de Reikiavik o Basílica de Cristo Rey es la catedral católica de toda Islandia. Se ubica en la parte occidental de la ciudad, en la zona conocida como Landakot; por ello es también conocida como la iglesia de Landakot. Fue elevada a basílica menor en 1999 por el papa Juan Pablo II.

Después de muchos días, volvíamos a ver una iglesia de cemento, aunque viendo esta mole, sin duda nos quedamos los maravillosas iglesias de madera, colores, hierba en los tejados y tamaños muy pequeños.

The Reykjavik Cathedral of Christ the King or Basilica of Christ the King is the Catholic cathedral in all of Iceland. It is located in the western part of the city, in the area known as Landakot; for this reason it is also known as the church of Landakot. It was elevated to a minor basilica in 1999 by Pope John Paul II.

After many days, we would see a cement church again, although seeing this mass, without a doubt we were left with the wonderful wooden churches, colors, grass on the roofs and very small sizes.

La Catedral de Crist Rei de Reykjavík o Basílica de Crist Rei és la catedral catòlica de tota Islàndia. Se situa a la part occidental de la ciutat, a la zona coneguda com Landakot; per això és també coneguda com l'església de Landakot. Va ser elevada a basílica menor en 1999 pel papa Joan Pau II.

Després de molts dies, tornàvem a veure una església de ciment, encara que veient aquesta mola, sens dubte ens vam quedar els meravelloses esglésies de fusta, colors, herba a les teulades i mides molt petites.

Zygaena trifolii és una espècie d'arna diürna de mida petita (envergadura 3-4 cm). Les seves característiques més destacables són les seves antenes dentades i la seva coloració aposemàtica (coloració d'advertència). Les ales són de color negre metàl·lic, cada una amb 5 taques vermelles, que la distingeix de la seva congènere la gitaneta (Z. filipendulae) que presenta 6 taques en cada ala.[1] La mida de les seves ales és de 2,8 cm a 3,8 cm.[2]

Contingut

1Hàbitat

2Característiques

3Cicle de vida

4Referències

Hàbitat

Normalment la trobem al sud de la Gran Bretanya,[2] Europa i les costes de Marroc.[3]

Característiques

Tots els integrants de la família Zygaenidae són capaços de sintetitzar àcid cianhídric, un potent verí que els serveix de protecció enfront de l'atac de petits depredadors, com aus o rèptils. Quan un depredador provi el desagradable gust d'una Zygaena, els seus colors d'advertència serviran de record per a l'animal, que en el futur evitarà atacar animals amb una morfologia similar. Per tant les diferents espècies de Zygaena desenvolupen una coloració similar que els proporciona una defensa contra els seus depredadors. Aquesta estratègia es coneix com a mimetisme müllerià. L'aspecte més interessant és que l'àcid cianhídric no és adquirit de les seves plantes nutrícies com passa en la majoria d'insectes fitòfags, sinó que és sintetitzat pel propi animal usant com a matèries primeres els cianoglucòsids linamarina i lotaustralina.[1]

Cicle de vida

Les erugues s'alimenten del "gran trèvol pota d'ocell" (Lotus pedunculatus), groc i generalment vertical i per tant molt més alt. El gran trèvol pota d'ocell es produeix només a les prades humides. La Zigaena trifolii hiverna (de vegades durant dos hiverns) com una larva; es converteix en pupa a principis d'estiu dins d'un capoll unit a un bri d'herba.[2]

Referències

«Zygaena trifolii» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2014].

«La zygaena trifolii» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2014].

«La papallona Zygaena Trifolii → Distribució» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2014].

Bases de dades taxonòmiques

BOLD BioLib Dyntaxa FE IN NCBI

Categoria: Zigènids viquipedia dixit

The Zygaenidae moths are a family of Lepidoptera. The majority of zygaenids are tropical, but they are nevertheless quite well represented in temperate regions. Some of the 1000 or so species are commonly known as burnet or forester moths, often qualified by the number of spots, although other families also have 'foresters'. They are also sometimes called smoky moths.

All 43 species of Australian zygaenids are commonly known as foresters and belong to the tribe Artonini. The only nonendemic species in Australia is Palmartona catoxantha, a Southeast Asian pest species which is believed to be already present in Australia or likely to arrive soon.[1]

Contents

1Description

2Evolution

3Economic importance

4Selected taxa

5See also

6References

7External links

Description

Zygaenid moths are typically day flying with a slow, fluttering flight, and with rather clubbed antennae. They generally have a metallic sheen and often prominent spots of red or yellow. The bright colours are a warning to predators that the moths are distasteful - they contain hydrogen cyanide (HCN) throughout all stages of their life cycle. Unlike most insects with such toxins, they obtain glucosides from the plants they utilize so that HCN can be used as a defence.[2] However, they are capable of making HCN themselves, and when in an environment poor in cyanide-producing plants, synthesize it themselves.[3] They are known to have mimicry complexes based on these toxins.[4]

Larvae are stout and may be flattened. A fleshy extension of the thorax covers the head. Most feed on herbaceous plants, but some are tree feeders. Larvae in two subfamilies, Chalcosiinae and Zygaeninae, have cavities in which they store the cyanide, and can excrete it as defensive droplets.[5]

Evolution

The fossil species Neurosymploca? oligocenica, belonging to the subfamily Zygaeninae, is known from Lower Stampian (Early Oligocene) deposits in Céreste, Alpes-de-Haute-Provence, France.[6] Lepidopterans with preserved structural coloration from the Eocene (~47 Ma) shales of the Messel Pit, Germany, are suggested to be zygaenids, and more specifically procridines due to wing venation patterns.[7]

Economic importance

The grapeleaf skeletonizer can be a problem in vineyards, feeding on foliage and can also be found feeding on Virginia creeper.

Selected taxa

Satin-green forester (Pollanisus viridipulverulenta) found in most of Australia (including temperate Tasmania)

Genera incertae sedis include:

Acoloithus

Harrisina

Pyromorpha

Reissita

Seryda

Tetraclonia

Triprocris

Pest species include:

Almond-tree leaf skeletonizer moth (Aglaope infausta)

Vine bud moth (Theresimima ampellophaga)

Grapeleaf skeletonizer (Harrisina americana)

South European species:

Zygaena fausta

UK species:

Scarce forester (Jordanita globulariae)

Cistus forester (Adscita geryon)

Green forester (Adscita statices)

Scotch burnet (Zygaena exulans)

Slender Scotch burnet (Zygaena loti)

New Forest burnet (Zygaena viciae)

Six-spot burnet (Zygaena filipendulae)

Five-spot burnet (Zygaena trifolii)

Narrow-bordered five-spot burnet (Zygaena lonicerae)

Transparent burnet (Zygaena purpuralis)

African species:

Fire grid burnet (Arniocera erythopyga)

Extinct species:

Neurosymploca? oligocenica Fernández-Rubio & Nel, 2000 (Lower Stampian, Céreste, Alpes-de-Haute-Provence, France)

See also

List of zygaenid genera wkipedia dixit

...and I wish everyone a nice weekend

© Fritz ZFG All Rights Reserved

today, something blue.

Anemone hepatica

Gràcies a tots pels vostres comentaris i favorits.

Cuideu-vos

Thank you all for your comments and favorites.

Take care, my friend.

Aranya vespa

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula d'ésser viuAranya vespa

Argiope bruennichi Modifica el valor a Wikidata

Argiope bruennichi MichaD 6.jpg

mascle Modifica el valor a Wikidata

Taxonomia

Super-regneEukaryota

RegneAnimalia

FílumArthropoda

ClasseArachnida

OrdreAraneae

FamíliaAraneidae

GènereArgiope

EspècieArgiope bruennichi Modifica el valor a Wikidata

(Scopoli, 1772)

Nomenclatura

Sinònims

L'aranya vespa (Argiope bruennichi) és una aranya que es troba distribuïda per tot el centre d'Europa, nord d'Europa, nord d'Àfrica i parts d'Àsia. Igual que molts altres membres del gènere Argiope, mostra marques grogues i negres a l'abdomen.L'aranya construeix una teranyina orbe espiral de bon matí o al vespre, normalment en herba llarga una mica per sobre el nivell del terra, i tarda aproximadament una hora. La forma de ziga-zaga prominent anomenada stabilimentum, o decoració de la teranyina, que apareix al centre de l'esfera és de funció incerta, encara que pot ser per atreure insectes.

Quan una presa és atrapada per primera vegada a la teranyina, la immobilitza ràpidament embolicant-la amb seda. llavors pica la presa i se li aplica un verí paralitzador i un enzim de proteïna de dissolució.

El mascle de l'espècie és més petit que la femella. Sovint es pot veure a prop d'una teranyina d'una femella un mascle esperant que completi la seva muda final, moment en el qual s'arriba a la maduresa sexual. En aquest moment la seva mandíbula serà suau durant un temps curt i el mascle pot aparellar-se amb la femella sense el perill de ser menjat.

Aquesta espècie d'aranya va aparèixer en la pel·lícula Arac Attack (Eight Legged Freaks).

Hi ha una subespècie actualment reconeguda:

This article includes a list of general references, but it remains largely unverified because it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (April 2021) (Learn how and when to remove this template message)

Chilean tiger spider

Scytodes globula.jpg

Scientific classificationedit

Kingdom:Animalia

Phylum:Arthropoda

Subphylum:Chelicerata

Class:Arachnida

Order:Araneae

Infraorder:Araneomorphae

Family:Scytodidae

Genus:Scytodes

Species:S. globula

Binomial name

Scytodes globula

(Nicolet, 1849)

Synonyms

Scytodes maculata

Scytodes annulata

Scytodes scholaris

Scytodes aguapeyanus

Scytodes globula, the Chilean tiger spider, is a predatory spider of the family Scytodidae. In Spanish, it is known as araña tigre, or "tiger spider", but is also well known as "long-legged spider" (because of the disproportional size of those members) or "spitting spider" (because of its hunting methods, in which it projects an extremely sticky web which immobilizes its prey). It has achieved fame by being the only natural predator of the extremely common and dangerous Chilean recluse spider (Loxosceles laeta).Description and habitat

The Chilean tiger spider's size varies from 30 up to 70 mm in the adult state. Its body is small (specially if compared to the size of its legs, which are usually between three and four times the size of its body). It has slow movements and it hunts only at night.

The spider is native to South America (it is more common in Chile, but can be found in other parts of South America, specifically in Argentina, Uruguay and Bolivia). It lives mostly inside houses in dark and hidden places such as behind frames, in closets, etc. But it can also be frequently found outdoors under Eucalyptus trees.Hunting method

The hunting method of the Chilean tiger spider is quite characteristic and it is the origin of one of its nicknames, the spitting spider. At night, the spider stealthily approaches its prey and then contracts its abdomen projecting an extremely sticky and resistant spider-web, which imprisons its prey even if it is larger than the spider; then, once the prey is verified to be immobilized, the spider injects its poison, secreted from its second venom gland.

Prey

The Chilean tiger spider preys on flies, mosquitoes, bees, horse-flies, and other insects. However it also eats other kinds of spiders, and it has become famous for being the only natural predator of the common and dangerous recluse spider (Loxosceles laeta).

Webs

The Chilean tiger spider builds barely elaborated spider-webs and only in its refuges.

Wikipedia dixit

Gatitos jugando - Cerdeña

Dijo que no. Y el tiempo oyó el silencio.

Luego, la vida hizo una pausa.

Y todo fue distinto: el dolor fue

más cauto, más sensato,

la lujuria lloró en su madriguera.

Y el tiempo inauguró sus máscaras:

hubo un pequeño espanto en los rincones,

temblaron los espejos agobiados

defendiendo impotentes el azogue.

Francisca Aguirre

Claus de crist, Claus de l’infern, Clavells de crist, Flor de la passió, Flor dels tres claus, Herba de la passió, Passionera, Passionera blava

************

➡️ My Photos in Explore

➡️ My Albums

➡️ My photos in Fluidr

➡️ My photos in Flickriver

★*´¨)

¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)

(¸.•´ (¸.•` Moltes gràcies per la visita - Thanks for your visit !!!

All right reserved - Contact: joanotbellver@gmail.com

Quería triturar en un mortero

brotes frescos de lluvia,

crear una pócima milagrosa en mi jardín

donde dormían las presencias.

"Daysi Gonzalez Broche"

Poesia i fotografia: jocsdellum.wordpress.com/

Nom català: Alfàbrega borda, Anagall, Borrissol, Gallinassa, Herba de caderneres, Marietes, Mataconills, Morró blau, Morró vermell, Picapoll

Nom castellà: Hierba coral, Murajes

Nom francès: Mouron des champs, Mouron rouge

Nom anglès: Blue pimpernel, Scarlet pimpernel, Shepherd's weather-glass

Nom occità: Erbo di canàri, Morrelon, Morron

Distribució geogràfica general: Pluriregional

Cartografia: mapa

Hàbitat: Terres cultivades, marges, erms, llocs alterats

Gràcies per les vostres visites i comentaris.

Gracias por vuestras visitas y comentarios.

Thanks for your visits and comments.

_DSC3341_NKD500_DEbre

Aquest gruïforme es mou sempre per dins dels canyissars, aquesta vegada vaig tenir sort i la fotografia no te cap herba pel davant del ocell.

Camí de pujada a l'Estanyó, Andorra.

Anemone alpina L. subsp. apiifolia. Herba del vent.

Gràcies a tots pels vostres comentaris i favorits.

CATALÀ

La gatassa, celidònia o herba de les morenes (Ficaria verna) és una espècie de ranuncle autòctona dels Països Catalans, de flors amb molts pètals grocs brillants i que viu a les voreres de rierols i llocs humits de la Mediterrània. Antigament les seves arrels s'usaven com a remei contra les hemorroides o morenes. No es recomana el consum d'aquesta planta, que es considera com verinosa.

La gatassa pot fer de cinc a trenta centímetres d'alt, de gener a maig hi destaquen les flors grogues d'uns cinc centímetres de diàmetre i amb molts pètals. Les fulles també són lluents, de contorn arrodonit amb la base auriculada i tenen un llarg pecíol. Les arrels són tuberoses.

Creix a tot Europa i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans n'hi ha a Mallorca, Menorca i les províncies de Barcelona, Girona i Lleida.

WIKIPEDIA

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AVISO

Gracias amigos Flickeros por visitar mi galería, por sus comentarios y favoritos. Tened todos un magnífico día.

NOTICE

Thank you Flicker friends for visiting my gallery, for your comments and favorites. Wish you wonderful day.

COMPTE!

Gràcies amics Flickers per visitar la meva galeria, pels vostres comentaris i favorits. Tingueu un dia estupend.

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.

CATALÀ

La fabària (Hylotelephium telephium o Sedum telephium) és una espècie de planta amb flor dins la família crassulàcia. És nativa d'Euràsia. És una planta autòctona a Catalunya i el País Valencià però no a les Balears. És una herba perenne, suculenta, dioica, glabra i glauca amb rels tuberoses que fa fins a 80 cm d'alt i floreix d'agost a setembre. Les fulles són el·líptiques obongues o ovades; flors en capítols densos, verdoses rarament més o menys purpurescents o de color de rosa. Viu en roques codines i clapers. Aquesta planta s'ha usat com medicinal i com endevinadora d'amors, es fa servir com planta ornamental.

La subespècie Sedum telephium L. subsp. maximum (L.) Krock rep els noms d'apagafocs, bàlsam, bàlsam de fulla o faves

grasses.

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AVISO

Gracias amigos Flickeros por visitar mi galería, por sus comentarios y favoritos. Tened todos un magnífico día.

NOTICE

Thank you Flicker friends for visiting my gallery, for your comments and favorites. Wish you wonderful day.

COMPTE!

Gràcies amics Flickers per visitar la meva galeria, pels vostres comentaris i favorits. Tingueu un dia estupend.

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

La Codonyera, Bajo Aragón, Teruel

Fotografiada a Ulldeter, Pirineus.

Un raig de sol abans de la tempesta. (Els Alps - Austria).

Un rayo de sol antes de la tormenta- (Los Alpes - Austria).

A ray of sunshine before the storm. (The A´ps - Austria).

- Pujant a 500 metres, un raig de sol abans de la tempesta.

- Subiendo a 500 metros, un rayo de sol antes de la tormenta.

- Going up to 500 meters, a ray of sunshine before the storm.

Family: Rosaceae (wild roses - Yellow avens) 12mm petal to petal.

Plant I.D. by Chris van Schravendijk www.flickr.com/photos/chrisvs/ Many thanks Chris.

⭐️ Thank you in Advance for your kind ‘Faves’ and visits they are so very much appreciated. 👍

I cannot always ‘Thank’ everyone individually, for their visits and ‘Faves’ however, I will always try to respond and thank all those that leave a ‘Comment’.

Your 'Comments' do not always appear in 'Notifications' or Flickr mail, so, I am sorry for any delay in responding. Often your 'Comment' is only spotted 'On the Page' on the day, that I see it. (seen ONLY when replying to someone HAS 'Commented' on the image)

Parnassia palustris

_DSC9118-Andorra

CATALÀ

Andianeta. Herba de Sant Jordi. Valeriana.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, procedent d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia Menor, perenne molt ramificada, cultivada als jardins però també naturalitzada a escletxes de parets i als herbassars ruderals, que pot arribar fins als 80 cm d’alçada. Les fulles basals són peciolades i les superiors sèssils i més petites quan més amunt, oposades, lanceolades i de marge enter, de color verd grisós. Les flors apareixen, de maig a setembre, en cimes corimboses denses de petites flors vermelles, rosades o rarament blanques, amb esperó i fragants. Fruit en aqueni amb vil·là plomós característic.

catablocs.cat

CATALÀ

El cardó (Dipsacus fullonum) és una espècie de planta amb flors del gènere Dipsacus, dins la família de les caprifoliàcies.

És nativa d'Euràsia i Àfrica del Nord però actualment també és comuna a Amèrica, sud d'Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda com espècie introduïda i de vegades com espècie nociva. És comuna a tots els Països Catalans però manca a Menorca.

Les fulles caulinars són sèssils sovint més o menys connates, el capítol és ovoide globós. És una herba biennal erecta d'un a 2,6 m d'alt. Les flor s'obren en una zona circular que ascendeix progressivament. Floreix de juliol a setembre. Les fulles ´formen petits bassals on s'ofeguen insectes per això es considera protocarnívora.

ENGLISH

The dried flower heads were attached to spindles, wheels, or cylinders, sometimes called teasel frames, to raise the nap on fabrics (that is, to tease the fibres). By the 20th century, teasels were largely replaced by metal cards, which could be made uniform and do not require constant replacement as the teasel heads wear. However, some people who weave wool still prefer to use teasels for raising the nap, claiming that the result is better; in particular, if a teasel meets serious resistance in the fabric, it will break, whereas a metal tool would rip the cloth.

WIKIPEDIA

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

AVISO

Gracias amigos Flickeros por visitar mi galería, por sus comentarios y favoritos. Tened todos un magnífico día.

NOTICE

Thank you Flicker friends for visiting my gallery, for your comments and favorites. Wish you wonderful day.

COMPTE!

Gràcies amics Flickers per visitar la meva galeria, pels vostres comentaris i favorits. Tingueu un dia estupend.

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

“Every leaf speaks bliss to me, fluttering from the autumn tree.” — Emily Bronte.

Dues fulles del Geranium robertianum L. - Herba de Sant Robert

Two leaves of Geranium robertianum L. - Herb-Robert

Captura: Camí de la Rossa, Camprodon, Ripollès, Girona, Catalunya.

oryctolagus cuniculus

ANEMONE HEPATICA MORADA. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.

CATALÀ

L'herba fetgera, viola de llop o viola de pastor (Anemone hepatica) és una planta perenne de la família de les ranunculàcies.

Les flors apareixen tan aviat com desapareix la neu a la primavera. Són hermafrodites, solitàries, amb simetria actinomorfa, de color blau (a vegades poden ser blanques o amb tons rosats) i amb 6 sèpals i 5 a 10 pètals lliures. Creixen erectes amb peduncles vellosos i és una de les flors més belles i delicades de les nostres muntanyes. L'androceu està format per nombrosos estams i el pistil es compon de diversos fruits agrupats sense pic, cadascun dels quals conté una sola llavor. L'involucre està compost per 3 bractèoles que li donen un aspecte de calze; aquest consta de 2 o 3 cimes de sèpals petaloides. El fruit és un aqueni ovat i agut.

WIKIPEDIA

Southern Alps Tirol Austria

CATALÀ

Trifolium pratense. El trèvol comú o trèvol dels prats, també anomenat meligó, melgó i herba de la desfeta (Trifolium pratense), és una planta herbàcia de la família de les fabàcies, del gènere Trifolium. Es troba tant en zones de clima temperat com en zones d'altes muntanyes. Tot i que s'utilitza tota la planta per a extreure els seus principis actius, la part més apreciada són els flors. Gràcies als seus usos medicinals (diürètic, sedant, antiinflamatori, i d'altres) es poden trobar molts conreus de Trifolium pratense arreu del món.

ENGLISH

Trifolium pratense, the red clover, is a herbaceous species of flowering plant in the bean family Fabaceae, native to Europe, Western Asia, and northwest Africa, but planted and naturalised in many other regions.

WIKIPEDIA

CATALÀ

La rèvola o rèvola vera (de nom científic Stellaria holostea) és una herba fràgil de fulles sèssils, oposades, sense estípules i llargament acuminades, és a dir, acaben en punta ja des de molt a prop de la base i poden fer d'entre 3 i 8 centímetres de llarg; amb tiges quadrangulars. Produeix flors de color predominantment blanc, amb cinc pètals (pentàmeres) profundament bífids o bipartits fins a llur meitat formant una estrella (d'ací el nom científic, stellaria, de stella = estrella) i doblement llargs que els sèpals els quals són glabres i lliures. Té de 3 a 10 estams, per bé que poden faltar del tot. És d'inflorescència cimosa bípada. Fa el fruit en càpsula esfèrica d'uns 6-8mm. Les llavors són de subgloboses a reniformes i tuberculades. La floració és des del Març a Juliol.

WIKIPEDIA

en.wikipedia.org/wiki/Aconitum_napellus

L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba verinosa[1] o realgar/rialgar (Aconitum napellus) és una planta verinosa, fins i tot letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum. Més informació: ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava

Zebra del Bio parc de València (l'Horta) País Valencià ////

*****************

From Wikipedia, the free encyclopedia

Les zebres (subgèneres Dolichohippus i Hippotigris) són mamífers quadrúpedes africans de la família dels èquids, grup que també inclou els ases i els cavalls, entre d'altres. Com tots els èquids, les zebres són perissodàctils, o ungulats amb un nombre imparell de peülles.[1] Se'n distingeixen tres espècies, cadascuna amb un patró de ratlles específic: la zebra de Grévy, la zebra de muntanya i la zebra comuna.

All right reserved - Contact: joanotbellver@gmail.com

Austrian Alps South Tyrol

Alpes Austríacos Tirol Sur