View allAll Photos Tagged figols
luci ed ombre
foto scattata attraverso la feritoia di una finestrella buia
----------------------------------------------------------------------------------------------
per chi è interessato alcune info sulla Villa
Figols, Alt Urgell, Pre Pyrenees, Catalunya, Spain
More Figols, Alt Urgell images: Follow the group links at right side.
.......
About this image:
* Full frame format 3x2 quality image
* Usage: Large format prints optional
* Motive is suitable as symbol pic
* "Catalunya authentic" edition (10 years decade 2008-2018)
We offer 100.000+ photos of Andorra and North of Spain. HighRes & HighColor GeoCoded stock-photo images including metadata in 4-5 languages. Prepared for an easy systematic organising of large image portfolios with advanced online / print-publishing as "Culture-GIS" (Geographic Info System). The big stockphoto collection from the Pyrenees.
More information about usage, tips, how-to, conditions: www.flickr.com/people/lutzmeyer/. Get quality, data consistency, stable organisation and PR environments: Professional stockphotos for exciting stories - docu, tales, mystic.
Ask for licence! lutz(at)lutz-meyer.com
(c) Lutz Meyer, all rights reserved. Do not use this photo without license.
Sant Salvador de la Vedella és un monestir romànic que es troba sota la central tèrmica de Cercs, damunt d'un penyal que sobresurt de les aigües del pantà de la Baells i que forma una illa. Per la carretera de Berga a Puigcerdà, poc després de Cercs, cal prendre el desviament a la dreta que porta a la Nou. El monestir està proper a aquesta carretera i es pot arribar per un accés gens fàcil, si el nivell de les aigües ho permeten. Just en l'encreuament de Fígols surt una pista que baixa fins al riu i condueix davant del monestir però en l'altre costat del riu, des d'on es té una bona vista del conjunt
An aerial view of an abandoned, castle-like building nestled in a lush green forest, surrounded by towering mountains. The serene landscape contrasts with the dilapidated structure, creating a mystical and peaceful atmosphere. The image captures the beauty of nature reclaiming the space, with the dense foliage blending seamlessly into the distant hills under a soft, sunlit sky.
Vista panoràmica d'una Catalunya ennuvolada des del cim del Pedró dels Quatre Batlles, que és el cim de major altitud de la Serra del Port del Comte i, per tant, del Solsonès. Per bé que l'altitud que se li sol assignar de manera generalitzada és la de 2383 metres, en l'edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya se li assigna una altitud de 2384,5 metres.
No té la forma d'un pic que destaqui de manera notòria sinó que apareix com una més de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant és així que la superfície que supera els 2380 metres d'altitud és d'1,6 hectàrees.
A les seves rodalies s'hi troben els següents accidents geogràfics:
- A 650 metres de distància en direcció nord, el segon pic de major altitud de la serra: la Tossa Pelada, de 2379 metres.
- A 582 metres de distància cap el sud i separat d'ell per la Coma de la Comtesa, el tercer pic de major altitud de la serra: El Vulturó, de 2348,9 metres.
- A 1863 metres cap el NE, el quart pic de major altitud de la serra: el Tossal de l'Estivella, de 2338,3 metres.
- A 1746 metres cap al SO, el cinquè pic de major altitud de la serra: el Gespeguera, de 2332,9 metres.
- Al vessant SO, la ja esmentada Coma de la Comtesa.
- Al vessant SE, el Prat del Duc amb la Font del Duc.
El seu nom fa referència al fet que allà hi conflueixen quatre termes municipals: els d'Odèn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsonès i els de Fígols i Alinyà (W) i la Vansa i Fórnols (N i NE) de l'Alt Urgell. I un pedró és el nom amb que es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els límits d'un terme o d'una finca.
CINTA TRANSPORTADORA-CENTRAL TERMICA-FIGOLS-CERCS-ART-PINTURA-VAGONETAS -CARBON-HISTORIA-PAISAJES-ESTUDIOS-MAQUINARIA-ELECTRIDAD-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Estudios del funcionamiento de la CENTRAL TERMICA de FIGOLS y CERCS en la comarca del Berguedà, Catalunya central, la CINTA TRANSPORTADORA de la vagonetas del carbón con el que se generaba la energía eléctrica, la cuenca minera de Fígols era muy rica en estos yacimientos y el territorio está rempelto de minas carboníferas, perspectiva trepidante sobre el vacio, la cinta se encuentra a gran altura sobre los árboles, un largo tendido tiras de hierro y vigas de madera la sustentaban enrte sus raíles, entre los agujeros se divisa el arbolado. Pintura del artista pintor Ernest Descals con acuarelas sobre papel de 50 x 70 centímetros, homenaje a la industria eléctrica en sus diversos elementos mecánicos.
TORRE DEL CONDE DE FIGOLS-COMTE-ART-PINTURA-PAISATGES-CASTELL-ARQUITECTURA-MODERNISME-OLANO-NATURA-BERGUEDÀ-ARTISTA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
En el silencio de la naturaleza, que lo ha invadido todo, descansa el antiguo castillo de la TORRE DEL CONDE o TORRE DEL COMTE de FÍGOLS, el señor José Enrique de OLANO, que fuera propietario de muchas de las minas de carbón en la cuenca minera de la comarca del Berguedà, Catalunya interior, la casa permanece como testimonio de la pasada grandeza, ahora está deshabitada y rodeada de árboles y montañas, pura historia de la minería y el paso del tiempo, el carbón extraido era básico para el funcionamiento de la cercana Central Térmica de Fígols, paisajes y edificios singulares que me gusta Pintar de manera muy plástica, uniendo los detalles con la atmósfera del lugar misterioro. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros.
SANT SALVADOR DE LA VEDELLA-MONESTIR-ART-PINTURA-AQUAREL·LA-BOSC-IMPENETRABLE-BERGUEDÀ-PANTÀ-LA BAELLS-PINTOR-ERNEST DESCALS-
El Monestir de SANT SALVADOR DE LA VEDELLA es todo lo que queda del pueblo arrasado por el agua cuando se construyó el Pantano de LA BAELLS en el Berguedà del centro de Catalunya, ahora podemos disfrutar de nuevo de la presencia del Santuario por la sequía y la bajada del agua en el embalse, el viejo edificio religioso ha emergido y se alza entre las tierras enfangadas y los impenetrables bosques, puedo asegurarlo por mi trabajo como artista excursionista para Pintar el Alma y las Esencias de los lugares olvidados, el bosque casi da miedo por su oscuridad y acentúa el contraste con las blanquecinas paredes con ventanas del antiguo monasterio, estoy disfrutando mucho de estar encontrando estos lugares mágicos y pintando estas obras sobre el entorno y el interior de la cerrada Central Térmica de Fígols, las dos contrucciones se encuentran casi juntas en el espacio físico y geográfico, sus mensajes son la permanencia en el tiempo que se ha empeñado en su destrucción, ellos son persistentes, por el momento. Pintura con acuarelas que son sensoriales, mi interior conecta con el exterior, mi Espíritu habla con el paisaje y sus testimonios, Cuadros del artista pintor Ernest Descals en sus detalles.
CENTRAL TERMICA-FIGOLS-CERCS-ARQUITECTURA-ART-PINTURA-RUINES-EDIFICIS-INDUSTRIA-ELECTRICITAT-CARBO-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Paisajes con la arquitectura de la antigua CENTRAL TERMICA de FIGOLS y CERCS en la comarca del Berguedá en Catalunya, edificios ruinosos que denotan el abandono y el paso del tiempo, verdaderas ruinas de la industria dedicada a la generación de Electricidad a partir del Carbón, pronto habrán desaparecido y estas obras que estoy pintando serán una forma de documentación sobre la decadencia industrial en las comarcas catalanas. Bajo un cielo gris, las construcciones exhiben su deterioro, puertas y ventanas espectrales y sin vida que forman un paisajismo especial y nostálgico. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros, documentado para la historia y la posteridad a través del Arte de la Plástica.
Coneguda antigament amb el nom de Sant Climent de Vallcebre, l'església depenia del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i era inclosa dins els dominis d'aquest monestir, al comtat de Berga.
El gran monestir de la vall del Bastareny cedí l'església de Sant Climent a la veïna església de Sant Miquel de Sant Llorenç. Aquesta donació es féu l'any 894, any de la consagració de Sant Miquel i fou feta per l'abad Sunifred.
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.
La llegada a Peguera desde la Font de Can Coix es repentina, te la encuentras de golpe. Pero a medida que después te alejas no puedes dejar de mirar atrás. Cada metro que te alejas ves un nuevo paisaje y no puedes evitar hacer una y otra foto.
---
Peguera - Fígols, Barcelona.
Light painting is a photographic technique in which exposures are made by moving a hand-held light source or by moving the camera.
-These images are not made with the computer. the picture is painted with light and long exposure.
1. ¿Qué es el light painting?
-.El Light painting es una técnica de larga exposición en la cual se dibuja, pinta o ilumina con luces. la iluminación y el color están realizados directamente cuando se realiza la fotografía, no con el ordenador.
CENTRAL TERMICA-FIGOLS-PINTURA-ART-DIPOSITS-OXIGEN-RELIQUIES-FUNCIONAMENT-ENERGIA-ELECTRICA-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Reliquias en la abandonada CENTRAL TERMICA de FÍGOLS, antiguos depóritos de oxígeno necesarios para el funcionamiento del centro energético y la generación de energía eléctrica, en la entrañas de la cerrada Central Térmica puedo Pintar estos lugares que forman como bodegones tecnológicos, distintos colores, distintas formas, pero enlazadas entre ellos por las tuberías, preciosos elementos en los vibra el color rojo y el color azul, me encantan los tubos de conexión en un lugar con cierta luz entre la oscuridad. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros con la historia y sus piezas concretas, todo ello en una mágica atmósfera de otros tiempos. Obras sobre las minas de carbón del Berguedà, en Cataluya y la generación de electricidad.
Figols de Tremp
Hi ha moments efímers de la natura que els nostres ulls capten i que difícilment poden quedar en la nostra ment al llarg del temps, vagament és van desvirtuant, tant sols el desig de poder recordar el moment viscut ens motiva a captar aquella imatge captivadora i que al observar-la ens transporta al record..., la nostra vida és un record d'un conjunt de records.
El lloc de Fígols apareix documentat des de l'any 978 i l'església de Sant Víctor de Fígols s'esmenta l'any 1030 en una donació.
En la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280 figura la parròquia de Sant Víctor de Fígols. Hi ha diverses notícies de l'església entre els segles XVI i XVIII amb motiu de les visites ordenades pel bisbe d'Urgell.
En una visita feta l'any 1758 s'especifica que l'església de Sant Víctor tenia adossat un cementiri que era d'ús per a tota la parròquia i l'església continuava tenint un altar únic, cosa que indica que les capelles laterals van ser afegides posteriorment.
El desembre de 1834 es va produir un fet d'armes en plena Guerra Carlina que va afectar l'església amb un incendi. No hi ha cap notícia de les afectacions específiques que va patir l'església però sembla que la volta actual es va haver de fer perquè l'original es va esfondrar.
La villa, una delle più prestigiose e importanti del Ponente Ligure, di proprietà della Famiglia Grimaldi sino al 1749.
Dopo vari passaggi di diverse proprietà venne acquistata nel 1849 dalla ricca famiglia Figoli.
Fu però Eugenio Figoli che nel 1872 fece restaurare villa e parco quando divenne sua dimora dopo le nozze con Alice des Geneys.
Al posto degli orti vennero impiantati diversi esemplari di palme e nuovi alberi. Di interessante anche la costruzione della prestigiosa portineria sulla Via Aurelia.
Eugenio Figoli nel 1892 ereditò il titolo di conte Des Geneys e di barone di Fenile e di Matthiè dalla moglie.
Dopo una lunga vita di importanti impegni politici, dedicò gli ultimi anni alla cura della bella dimora ospitando tra i personaggi illustri anche il poeta Giusuè Carducci.
El Castell de Blancafort és un castell del municipi de Cercs (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m.) entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa, al terme municipal de Cercs, comarca del Berguedà. L'estat actual del castell és d'abandó i molt derruït, Aquest castell facilitava la comunicació entre els diferents castells que posseïa Pere de Berga, repartits per la zona que dominava. Aquest castell està documentat des de l'any 1174. Molt a prop de l'edifici del castell hi ha l'església de Sant Miquel, composta per una sola nau i un absis semicircular; aquesta església va ser construïda també al segle XII.[1]
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Galeria d'imatges
4 Referències
5 Enllaços externs
Descripció
El castell o força de Blancafort, es va construir a la part més alta d'un turo, al cim d'una penya de pedra blanca, situada en una zona on hi ha els límits entre l'alt i el baix Berguedà. Està orientada al sud i a uns 1.175 metres d'altitud, des d'aquest punt s'albira una bona extensió de terreny del Berguedà i diversos trams del riu Llobregat, al tram de la Baells i de Cercs. A la part del darrere del castell, hi ha la vall de Vilosiu o de les Garrigues i els Rasos de Peguera.[2] L'edifici del castell està orientat al Sud, i té una forma trapezoïdal, l'extrem occidental està situat arran del single, s'adapta al relleu, i té una forma arrodonida. Els altres angles de l'edifici són ben marcats, la paret que dóna al Nord és la més llarga amb uns 8 metres de longitud, el mur nord-est fa 3,85 metres, i el gruix de les parets és de 85 cm. Actualment trobem encara dempeus part d'una torre i restes d'alguna altra construcció que correspondrien a l'antiga capella del castell: l'absis i dos murs. Des del lloc es domina un ampli espai de l'Alt Berguedà. La torre és de planta circular a la banda del cingle i de paraments rectes cap a l'interior. Queda en un penyal força elevat entremig d'un bosc de pins, una fita visual.[3]
Història
Castell termenat documentat el 1166 per primera vegada. Entre 1171 i 1174 es concreta força bé la seva existència. Al s. XIV trobem diverses notícies. El 1365, el rei el ven a Pere Fresch de Berga. Entre els s. XV i XVII trobem altres mensions històriques. El 1905, però ja es trobava en ruïnes però al 1965 els amics dels castells iniciaren obres de restauració.[3]
Al segle X, els terrenys de Vilosiu, indret on hi ha edificat el Castell de Blancafort depenien del castell de Madrona; aquest castell se suposa que es trobava a prop de Queralt, posteriorment, al segle XII, passa al terme del castell de Peguera.[2]
L'any 1166 el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, va concedir a Pere de Berga la Força o casa forta, que aquest havia construït a l'indret de Blancafort, a canvi d'un jurament de fidelitat, en nom seu i dels seus successors. Pel que es pot llegir en un document que es conserva al Liber feudorum maior, fa pensar que la fortificació feia poc que estava acabada o bé en procés de construcció, el mateix topònim de Blancafort ja porta a pensar que en aquest indret devia haver-hi algun tipus d'edifici defensiu. El 1174 en un altre document ja es fa esment del Castrum de Blancafort.[2]
Pere de Berga tenia a l'època de la construcció del castell, una manifesta enemistat amb els vescomtes del Comtat de Berga, Blancafort és molt proper a Madrona i Espinalbet, els quals pertanyien al vescomte, aquesta enemistat porta als historiadors a pensar que aquest fos el motiu de la construcció del castell, també és probable que el fet de tenir aquest indret fortificat li facilites la comunicació entre la vila de Berga, on els Berga tenien la casa forta i els castells de Peguera i de Fígols.[2]
L'any 1309 el castell va passar a mans del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, després d'una permuta de la seva propietària, Sibil·la de Pallars (néta de Sibil·la de Berga) amb el rei Jaume II.[2]
Berenguer d'Oms, conseller reial n'era el propietari, el 1358. El 1363 va ser venut per 4.000 sous, per la reina Elionor, a Pere Fresc. En un fogatjament fet entre el 1365 i el 1370, Pere Fresc, tenia en propietat el Castell de Blancafort i la casa de Merolla, de la qual en depenien 24 focs, molt probablement cases o masos. L'any 1381, segons un fogatjament, al castell de Blancafort hi havia cinc focs i dins el seu terme dinou més.[2]
Duran la guerra civil catalana, que es va produir a finals del segle XV, el castell encara podia ser utilitzat com a fortificació. El juliol de l'any 1463, va ser ocupat per Guillem de Vila-Setrú, capità del rei.[2]
After some cancellation because of the snowfall this winter, finally we were able to access to the hide of scavengers in Alinyà. Almost 100 griffon vultures and five different bearded vultures (three adults and two young) gave us a good 4 hours and almost 1000 photos.
COLONIA-CONSOLACIO-FIGOLS-DESPATXOS-ART-PINTURA-CARBONES DE BERGA-TORRE-COMTE-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Pintando en la COLONIA DE LA CONSOLACIÓ de CARBONES DE BERGA, junto a la Torre del Conde de Fígols junto a Cercs y a Sant Corneli en la comarca del Berguedà, la historia de las minas de carbón en la Catalunya Central, ahora he pintado el edificio de la oficina con los despachos de la empresa, edificios ahora abandonados pero históricos por su importancia industrial, desde aquí de dirigía la reparación de vagonetas, en sus talleres adjuntos, y demás maquinaria para servir en la Central Térmica, visión un poco espectral con una escalera metálica que nos lleva al piso superior entre ventanas oscuras, la luz incide en un fragmento de una fachada mientras el resto del paisaje permance a la sombra por el suave contraluz. Pintura del artista pintor Ernest Descals sobre papel de 50 x 70 centímetros, difícil escorzo de la escalinata que creo está ajustada en su lugar correcto, ofreciendo una necesaria profundidad en un paisaje tan cercano en el Pintar.
SANT CORNELI-PINTURA-PINTANT-PAISATGES-HISTORIA-MINES-BERGUEDÀ-CERCS-MINERIA-CARBÓ-FOTOS-PINTOR-ERNEST DESCALS-
Una calle estrecha en sombras en SANT CORNELI, Cercs, ha sido el lugar que me ha motivado para pintar sobre el antiguo mundo de los mineros del carbón, casas adosadas a la montaña que rodea las minas en donde trabajar la luz del momento y los detalles de la arquitectura minera de las viviendas de estos antiguos trabajadores. Foto del paisaje y el caballete con el lienzo del artista pintor Ernest Descals pintando las sensaciones paisajistas e históricas. Documentando a través de la pintura.
Fígols, tradicionalmente llamado Fígols de Berga, es un municipio de la comarca del Berguedà,llamado Fígols de las Minas hasta el 1989. En su término municipal se encuentra el pueblo deFumanya y la aldea abandonado de Peguera. El edificio más importante es la iglesia románica de Santa Cecilia. El Museo de las Minas de Cercs muestra un audiovisual respecto a los Hechos de Fígols de 1932,una revuelta de los mineros que reclamaron mejores condiciones de trabajo en el Gobierno de la República.
Revuelta “Hechos de Figols”-La vida de una flor es tan breve como aquellos cinco días de anarquía en Cardona, Berga, Figols, Suria y Sellent.(Federica Montseny, líder anarquista catalana)