View allAll Photos Tagged cripta
Cattedrale di San Pietro Apostolo - La Cripta.
È l'ambiente più antico della cattedrale, suddiviso in tre navate, irregolari a causa degli interventi quattrocenteschi, da 68 colonne sovrastate da capitelli di diversa foggia.
Il sovrastante presbiterio è sorretto da quattro grossi pilastri in muratura.
La cappella principale è introdotta da due pilastri monoliti in marmo rosso di Verona di base ottagonale di epoca longobarda.
Nell'abside è collocata l'Arca di San Liberale, soldato romano originario della vicina Altino, convertito al cristianesimo e fattosi eremita, è ora il patrono di Treviso.
L'arca poggia su di un prezioso pavimento in maiolica policroma con motivi vegetali. Si tratta probabilmente di un lavoro di una bottega veneziana e risale alla metà del XVI secolo.
Frammenti di affreschi si riscontrano ancora nei soffitti e nelle pareti e sono databili tra il XIII e il XIV secolo, mentre nella cappella in fondo alla navata in cornu Evangelii, quella in cui riposano gli ultimi vescovi diocesani, si trovano elengantissime grottesche risalenti all'epoca del vescovo Francesco Corner.
(Wikipedia)
Cathedral of St. Peter the Apostle - The Crypt.
This is the oldest part of the cathedral, divided into three naves, irregular due to 15th-century renovations, by 68 columns topped with capitals of various shapes.
The presbytery above is supported by four large masonry pillars.
The main chapel is entered by two monolithic pillars in red Verona marble with octagonal bases from the Lombard period.
The apse houses the Ark of Saint Liberalis, a Roman soldier originally from nearby Altino who converted to Christianity and became a hermit, and is now the patron saint of Treviso.
The Ark rests on a precious polychrome majolica floor with plant motifs. It is likely the work of a Venetian workshop and dates back to the mid-16th century.
Fragments of frescoes can still be found on the ceilings and walls and date back to the 13th and 14th centuries. In the chapel at the end of the nave in cornu Evangelii, where the last diocesan bishops rest, there are elegant grotesques dating back to the time of Bishop Francesco Corner.
(Wikipedia)
IMG20250503110817m
La Cripta de la Catedral María Inmaculada (Vitoria) es de planta semicircular. Fue consagrada el 17 de septiembre de 1911. El espacio estaba destinado a servir de sepultura de obispos y actualmente está consagrado para el oficio religioso como Parroquia de María Inmaculada.
Panorámica de 9 fotos verticales con un 17mm.
La cripta de San Antolín, situada bajo la actual catedral de Palencia (España), es el único resto de la primitiva catedral visigótica construida en la segunda mitad del siglo VII, añadiéndose posteriormente elementos románicos. La cripta está dedicada a San Antolín, mártir, patrón de Palencia. Sus restos se conservan en este lugar al que ha dado nombre.
En el solar donde se hallan ahora la cripta y la Catedral de Palencia, existió en la antigüedad un templo de culto pagano al que, según los historiadores Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto y otros, habría sucedido uno paleocristiano de época romana, hecho que parece concordar con las huellas romanas existentes en el exterior, al mismo nivel. Frente al templo prerrománico se encuentra la antigua capilla visigótica de mediados del siglo VII, construida durante el reinado de Wamba para conservar los restos del mártir San Antolín (Antonin de Pamiers), noble galo-visigodo traído de Narbona a Hispania en 672 ó 673 por el propio Wamba. Estos son los únicos restos de la catedral visigoda de Palencia1. Así pues, el vestigio más antiguo de culto que se conserva en la actualidad es el fondo de la cripta, edificación que data de mediados del siglo VII. Los restos de Antolín, noble galo-visigodo, santo y mártir, habrían llegado en el cortejo del rey Wamba desde Narbona en el año 673. ¿El mismo Wamba mandaría construir el enterramiento?, algunos historiadores investigan para contestar esta pregunta.
Un arco descentrado conecta el espacio soterraño visigótico con la ampliación románica, con salida al centro del ábside. Para algunos autores, como Helmut Schlunk, la Cripta es el martyrium ( voz latina que significa martirio y también sepultura del mártir). Por tanto se cree que es el lugar que guarda las reliquias de San Antolín, pero otros historiadores lo dudan.
es.wikipedia.org/wiki/Cripta_de_San_Antol%C3%ADn
The crypt of San Antolín, located under the current cathedral of Palencia (Spain), is the only remainder of the primitive Visigothic cathedral built in the second half of the 7th century, later Romanesque elements were added. The crypt is dedicated to Saint Antolin, martyr, patron of Palencia. His remains are preserved in this place to which he has given his name.
In the site where the crypt and the Cathedral of Palencia are now, a temple of pagan worship existed in antiquity to which, according to historians Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto and others, a paleo-Christian one from Roman times would have happened. which seems to agree with the Roman footprints existing outside, at the same level. In front of the pre-Romanesque temple is the old Visigothic chapel from the mid-7th century, built during the reign of Wamba to preserve the remains of the martyr Saint Antolin (Antonin de Pamiers), a Gallo-Visigothic nobleman brought from Narbonne to Hispania in 672 or 673 by Wamba himself. These are the only remains of the Visigoth cathedral in Palencia1. Thus, the oldest vestige of worship that is preserved today is the bottom of the crypt, a building dating from the mid-7th century. The remains of Antolin, a Gallo-Visigothic nobleman, saint and martyr, would have arrived in the procession of King Wamba from Narbonne in the year 673. Would Wamba himself order the construction of the burial? Some historians investigate to answer this question.
An off-center arch connects the Visigothic underground space with the Romanesque extension, leading to the center of the apse. For some authors, such as Helmut Schlunk, the Crypt is the martyrium (Latin word that means martyrdom and also burial of the martyr). Therefore it is believed that it is the place that keeps the relics of San Antolín, but other historians doubt it.
Inside the cripta of Cathedral of Santa Maria. Cagliari
©Ivan Sgualdini
Follow me:
Website: www.ivansgualdini.it
Facebook: www.facebook.com/ivansgualdiniphotography
Instagram: www.instagram.com/ivansgualdini/
Flickr: www.flickr.com/photos/ivan-sgualdini/
500px: 500px.com/ivansgualdini
You can freely share this image, but no editorial/commercial use is allowed without the granting of rights from the author Ivan Sgualdini
La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle XI i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus prou altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle XVI. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és una torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar.
Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle XVII. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle XVII, que correspon a la rectoria.
Del primitiu castell d'Olius resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
La cripta de San Antolín, situada bajo la actual catedral de Palencia (España), es el único resto de la primitiva catedral visigótica construida en la segunda mitad del siglo VII, añadiéndose posteriormente elementos románicos. La cripta está dedicada a San Antolín, mártir, patrón de Palencia. Sus restos se conservan en este lugar al que ha dado nombre.
En el solar donde se hallan ahora la cripta y la Catedral de Palencia, existió en la antigüedad un templo de culto pagano al que, según los historiadores Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto y otros, habría sucedido uno paleocristiano de época romana, hecho que parece concordar con las huellas romanas existentes en el exterior, al mismo nivel. Frente al templo prerrománico se encuentra la antigua capilla visigótica de mediados del siglo VII, construida durante el reinado de Wamba para conservar los restos del mártir San Antolín (Antonin de Pamiers), noble galo-visigodo traído de Narbona a Hispania en 672 ó 673 por el propio Wamba. Estos son los únicos restos de la catedral visigoda de Palencia1. Así pues, el vestigio más antiguo de culto que se conserva en la actualidad es el fondo de la cripta, edificación que data de mediados del siglo VII. Los restos de Antolín, noble galo-visigodo, santo y mártir, habrían llegado en el cortejo del rey Wamba desde Narbona en el año 673. ¿El mismo Wamba mandaría construir el enterramiento?, algunos historiadores investigan para contestar esta pregunta.
Un arco descentrado conecta el espacio soterraño visigótico con la ampliación románica, con salida al centro del ábside. Para algunos autores, como Helmut Schlunk, la Cripta es el martyrium ( voz latina que significa martirio y también sepultura del mártir). Por tanto se cree que es el lugar que guarda las reliquias de San Antolín, pero otros historiadores lo dudan.
es.wikipedia.org/wiki/Cripta_de_San_Antol%C3%ADn
The crypt of San Antolín, located under the current cathedral of Palencia (Spain), is the only remainder of the primitive Visigothic cathedral built in the second half of the 7th century, later Romanesque elements were added. The crypt is dedicated to Saint Antolin, martyr, patron of Palencia. His remains are preserved in this place to which he has given his name.
In the site where the crypt and the Cathedral of Palencia are now, a temple of pagan worship existed in antiquity to which, according to historians Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto and others, a paleo-Christian one from Roman times would have happened. which seems to agree with the Roman footprints existing outside, at the same level. In front of the pre-Romanesque temple is the old Visigothic chapel from the mid-7th century, built during the reign of Wamba to preserve the remains of the martyr Saint Antolin (Antonin de Pamiers), a Gallo-Visigothic nobleman brought from Narbonne to Hispania in 672 or 673 by Wamba himself. These are the only remains of the Visigoth cathedral in Palencia1. Thus, the oldest vestige of worship that is preserved today is the bottom of the crypt, a building dating from the mid-7th century. The remains of Antolin, a Gallo-Visigothic nobleman, saint and martyr, would have arrived in the procession of King Wamba from Narbonne in the year 673. Would Wamba himself order the construction of the burial? Some historians investigate to answer this question.
An off-center arch connects the Visigothic underground space with the Romanesque extension, leading to the center of the apse. For some authors, such as Helmut Schlunk, the Crypt is the martyrium (Latin word that means martyrdom and also burial of the martyr). Therefore it is believed that it is the place that keeps the relics of San Antolín, but other historians doubt it.
Como represalia a los bombardeos realizados por la aviación alemana en Bilbao entre los años 1936 y 1937, un grupo de ciudadanos embrutecidos asaltó la cárcel de Larrinaga y los barcos-prisión Altuna Mendi y Cabo Quilates, donde dieron muerte a los nacionalistas que allí se encontraban detenidos.
Este mausoleo de la Guerra Civil acoge los restos de 154 victimas de los asaltos a las cárceles de la villa en enero de 1937, otras 96 incluidas entre los presos fusilados en los barcos-prisión, asaltados en septiembre de 1936, 15 de los fusilados en el propio cementerio por sentencia del tribunal de jurado y otras 56 procedentes de diversos lugares y circunstancias.
Lo más característico de San Martín de Unx es su cripta. Es un espacio delimitado por seis columnas exentas más las adosadas a los muros. Sus capiteles son vegetales y de grandes cabezas humanas. Lo íntimo y misterioso de este espacio de intenso sabor medieval se acrecienta por el juego de luces y diferentes perspectivas que se tiene con sólo caminar dos pasos.
En la cripta podemos contemplar 21 capillas funerarias, 9 en el lado del evangelio y 12 en el de la epístola. Están dedicadas a distintas advocaciones y están destinadas a los enterramientos de las familias titulares. Su estilo se adapta a los gustos del siglo XIX y algunas incluyen imágenes talladas por el escultor Mariano Benlliure.
La Cripta de la Catedral de la Almudena, una joya arquitectónica casi desconocida, ocupa la totalidad del espacio de la Catedral de Madrid (España). Diseñada por el arquitecto Francisco de Cubas y González-Montes (Marqués de Cubas) en estilo neorománico, se consagró en 1911 y alberga una parroquia y un panteón en el que descansan más de 1.500 almas. Está orientada de sur a norte, tiene forma de cruz latina con siete naves hasta el transepto y cinco desde este hasta los pies, doble girola en la cabecera donde se sitúa la entrada (directa desde el exterior), y veintiuna capillas. La cubierta es de bóvedas de arista que se apoyan en 558 columnas. En la construcción de la cripta se emplearon unos 16.000 m3 de piedra de gran calidad traídas de Chao Maças (Portugal).
Más fotografías en el álbum Cripta de la Catedral de Madrid
174259
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
El projecte de colònia obrera ideat per Güell disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí s'encarregà de la planimetria del conjunt, pel que comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta.
La que hauria sigut església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 4 d'octubre de 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.
Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica; per a Gaudí, la natura mostra les formes més idònies per a la construcció, que es reflecteixen en formes geomètriques reglades com són el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el conoide. La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.
El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A l'exterior hi la nau inferior de planta aproximadament oval, anomenada popularment la cripta, el pòrtic exterior de columnes guerxes i arcs que sustenten les voltes parabolicohiperbòliques que, alhora, suporten una rampa que havia d'ésser l'escalinata principal d'accés a la nau superior, un campanar i l'escala de ponent de l'edifici.
El pòrtic de voltes de paraboloide hiperbòlic que antecedeix a la cripta és el primer lloc on Gaudí emprà aquesta estructura i primer exemple de voltes paraboloïdals a la història de l'arquitectura. El pòrtic està també decorat amb rajoles, destacant unes grans creus de Sant Andreu en forma de X. La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals, amb els seus corresponents símbols: la Prudència una guardiola, la Justícia una balança, la Fortalesa una armadura i un casc i la Temperància un porró i un ganivet tallant pa.
La clau de volta del pòrtic conté un crismó de la Santíssima Trinitat, amb la lletra P (de Pater) en color groc, símbol de la llum; la F (de Filius) en vermell, símbol de martiri; i la S (de Spiritus) en taronja, síntesi dels altres dos. Al llarg de la cripta destaca tanmateix la decoració amb peixos, símbol de Jesús, ja que peix en grec és "ikhthus", acrònim de Iesus Khristos Theos Uios Soter (Jesús Crist Déu Fill Salvador).
La cripta de San Antolín, situada bajo la actual catedral de Palencia (España), es el único resto de la primitiva catedral visigótica construida en la segunda mitad del siglo VII, añadiéndose posteriormente elementos románicos. La cripta está dedicada a San Antolín, mártir, patrón de Palencia. Sus restos se conservan en este lugar al que ha dado nombre.
En el solar donde se hallan ahora la cripta y la Catedral de Palencia, existió en la antigüedad un templo de culto pagano al que, según los historiadores Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto y otros, habría sucedido uno paleocristiano de época romana, hecho que parece concordar con las huellas romanas existentes en el exterior, al mismo nivel. Frente al templo prerrománico se encuentra la antigua capilla visigótica de mediados del siglo VII, construida durante el reinado de Wamba para conservar los restos del mártir San Antolín (Antonin de Pamiers), noble galo-visigodo traído de Narbona a Hispania en 672 ó 673 por el propio Wamba. Estos son los únicos restos de la catedral visigoda de Palencia1. Así pues, el vestigio más antiguo de culto que se conserva en la actualidad es el fondo de la cripta, edificación que data de mediados del siglo VII. Los restos de Antolín, noble galo-visigodo, santo y mártir, habrían llegado en el cortejo del rey Wamba desde Narbona en el año 673. ¿El mismo Wamba mandaría construir el enterramiento?, algunos historiadores investigan para contestar esta pregunta.
Un arco descentrado conecta el espacio soterraño visigótico con la ampliación románica, con salida al centro del ábside. Para algunos autores, como Helmut Schlunk, la Cripta es el martyrium ( voz latina que significa martirio y también sepultura del mártir). Por tanto se cree que es el lugar que guarda las reliquias de San Antolín, pero otros historiadores lo dudan.
es.wikipedia.org/wiki/Cripta_de_San_Antol%C3%ADn
The crypt of San Antolín, located under the current cathedral of Palencia (Spain), is the only remainder of the primitive Visigothic cathedral built in the second half of the 7th century, later Romanesque elements were added. The crypt is dedicated to Saint Antolin, martyr, patron of Palencia. His remains are preserved in this place to which he has given his name.
In the site where the crypt and the Cathedral of Palencia are now, a temple of pagan worship existed in antiquity to which, according to historians Juan Agapito y Revilla, Francisco Simón Nieto and others, a paleo-Christian one from Roman times would have happened. which seems to agree with the Roman footprints existing outside, at the same level. In front of the pre-Romanesque temple is the old Visigothic chapel from the mid-7th century, built during the reign of Wamba to preserve the remains of the martyr Saint Antolin (Antonin de Pamiers), a Gallo-Visigothic nobleman brought from Narbonne to Hispania in 672 or 673 by Wamba himself. These are the only remains of the Visigoth cathedral in Palencia1. Thus, the oldest vestige of worship that is preserved today is the bottom of the crypt, a building dating from the mid-7th century. The remains of Antolin, a Gallo-Visigothic nobleman, saint and martyr, would have arrived in the procession of King Wamba from Narbonne in the year 673. Would Wamba himself order the construction of the burial? Some historians investigate to answer this question.
An off-center arch connects the Visigothic underground space with the Romanesque extension, leading to the center of the apse. For some authors, such as Helmut Schlunk, the Crypt is the martyrium (Latin word that means martyrdom and also burial of the martyr). Therefore it is believed that it is the place that keeps the relics of San Antolín, but other historians doubt it.
La cattedrale dei Santi Nazario, Celso e Vittore è il principale luogo di culto cattolico di Trivento, in provincia di Campobasso, chiesa madre della diocesi omonima.
La parte più antica della Cattedrale di Trivento è sicuramente la cripta, dedicata al martire San Casto, e, molto probabilmente, databile al secolo XII. La tradizione vuole che sia stata edificata su un antico tempio dedicato a Diana, dopo la morte di S. Casto, ritenuto da alcuni primo vescovo di Trivento.
Chiunque voglia cercare di capire le vicende storiche dell’insigne cattedrale di Trivento non potrà fare a meno di rivolgersi alla ponderosa opera di mons. Vincenzo Ferrara che, con acribia e particolare attenzione, ha analizzato tutti indistintamente i documenti provenienti dalla tradizione locale e dalla documentazione ufficiale che ha poi definitivamente raccolto nel primo volume della sua opera omnia, “Diocesi di Trivento” data alle stampe nel 1990. Una mole di documenti che in qualche modo permette di giungere ad alcune conclusioni che, se pure non devono considerarsi mai definitive, possono aiutarci a collocare nel tempo, con maggiore approssimazione, alcune particolari vicende architettoniche della cattedrale triventina.
Una questione, sicuramente interessante, è quella che riguarda la cosiddetta Cripta di S. Casto che nel Molise è uno dei luoghi più affascinanti sia per i suoi valori religiosi che per la sua composizione spaziale, per i significati simbolici e per la ricchezza dei suoi elementi architettonici.
Sulla certezza che a Trivento vi sia stata la presenza fisica di S. Casto nel I secolo della Cristianità si è già pronunziata ufficialmente la Chiesa di Roma che ha definitivamente posto in dubbio una tradizione che già da tempo era apparsa poco credibile.
Diversa è la questione della presenza delle reliquie di S. Casto che, invece, appare molto più semplice da risolvere in senso positivo.
The Cathedral of Saints Nazario, Celso and Vittore is the main Catholic place of worship in Trivento, in the province of Campobasso, mother church of the diocese of the same name.
The oldest part of the Cathedral of Trivento is certainly the crypt, dedicated to the martyr San Casto, and, most likely, datable to the 12th century. Tradition has it that it was built on an ancient temple dedicated to Diana, after the death of S. Casto, considered by some to be the first bishop of Trivento.
Anyone who wants to try to understand the historical events of the distinguished cathedral of Trivento cannot help but turn to the weighty work of Msgr. Vincenzo Ferrara who, with sharp and particular attention, analyzed all the documents coming from the local tradition and from the official documentation, which he then definitively collected in the first volume of his complete work, "Diocese of Trivento" published in 1990. One mole of documents that in some way allow us to reach some conclusions which, even if they must never be considered definitive, can help us to place over time, with greater approximation, some particular architectural events of the Triventine cathedral.
A question, certainly interesting, is that concerning the so-called Crypt of S. Casto which in Molise is one of the most fascinating places both for its religious values and for its spatial composition, for the symbolic meanings and for the richness of its elements. architectural.
The Church of Rome has already officially pronounced itself on the certainty that in Trivento there was the physical presence of S. Casto in the first century of Christianity.
The question of the presence of the relics of St. Casto is different which, on the other hand, appears much simpler to resolve in a positive sense.
La cathédrale des Saints Nazario, Celso et Vittore est le principal lieu de culte catholique de Trivento, dans la province de Campobasso, église mère du diocèse du même nom.
La partie la plus ancienne de la cathédrale de Trivento est certainement la crypte, dédiée au martyr San Casto et, très probablement, datable du XIIe siècle. La tradition veut qu'il ait été construit sur un ancien temple dédié à Diane, après la mort de S. Casto, considéré par certains comme le premier évêque de Trivento.
Quiconque veut essayer de comprendre les événements historiques de la distinguée cathédrale de Trivento ne peut s'empêcher de se tourner vers l'important travail de Mgr. Vincenzo Ferrara qui, avec une attention pointue et particulière, a analysé tous les documents provenant de la tradition locale et de la documentation officielle, qu'il a ensuite définitivement rassemblés dans le premier volume de son ouvrage complet, "Diocèse de Trivento" publié en 1990. Une taupe de documents qui nous permettent en quelque sorte d'arriver à des conclusions qui, même si elles ne doivent jamais être considérées comme définitives, peuvent nous aider à situer dans le temps, avec une plus grande approximation, certains événements architecturaux particuliers de la cathédrale triventine.
Une question, certainement intéressante, est celle concernant la soi-disant Crypte de S. Casto qui en Molise est l'un des endroits les plus fascinants à la fois pour ses valeurs religieuses et pour sa composition spatiale, pour les significations symboliques et pour la richesse de ses éléments architecturaux.
L'Église de Rome s'est déjà prononcée officiellement sur la certitude qu'à Trivento il y avait la présence physique de S. Casto au premier siècle du christianisme.
La question de la présence des reliques de saint Casto est différente qui, en revanche, apparaît beaucoup plus simple à résoudre dans un sens positif. www.francovalente.it/2008/07/09/la-cripta-di-s-casto-nell...
Cripta de la Colònia Güell
1908-1915
Architects: Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet, Francesc Berenguer i Mestres
Abbazia di San Salvatore e San Lorenzo
Fondata in epoca medievale dai cluniacensi, prima del 998, passata al Cistercensi il 18 marzo 1236.
Italia: Toscasna, Badia a Settimo (Scandicci) (FI)