View allAll Photos Tagged cripta
Santa Eulàlia's Crypt, Cathedral_of_Barcelona.
------------------------------
Cripta de Santa Eulàlia
La cripta és situada sota el presbiteri i la seva construcció es deu a Jaume Fabré, a principis del segle XIV.
El nou sarcòfag d'alabastre és obra l'escultor de Pisa, Lupo di Francesco. La tapa i els seus costats estan tallades escenes del martiri de Santa Eulàlia, als quatre angles superiors hi ha àngels-llum i al centre una Verge amb Nen.
La Capilla de la Sagrada Familia, de los Condes de Santa María de Sisla, es obra de Benlliure.
En la cripta podemos contemplar 21 capillas funerarias, 9 en el lado del evangelio y 12 en el de la epístola. Están dedicadas a distintas advocaciones y están destinadas a los enterramientos de las familias titulares. Su estilo se adapta a los gustos del siglo XIX y algunas incluyen imágenes talladas por el escultor Mariano Benlliure.
La Cripta de la Catedral de la Almudena, una joya arquitectónica casi desconocida, ocupa la totalidad del espacio de la Catedral de Madrid (España). Diseñada por el arquitecto Francisco de Cubas y González-Montes (Marqués de Cubas) en estilo neorománico, se consagró en 1911 y alberga una parroquia y un panteón en el que descansan más de 1.500 almas. Está orientada de sur a norte, tiene forma de cruz latina con siete naves hasta el transepto y cinco desde este hasta los pies, doble girola en la cabecera donde se sitúa la entrada (directa desde el exterior), y veintiuna capillas. La cubierta es de bóvedas de arista que se apoyan en 558 columnas. En la construcción de la cripta se emplearon unos 16.000 m3 de piedra de gran calidad traídas de Chao Maças (Portugal).
Más fotografías en el álbum Cripta de la Catedral de Madrid
174251
Les restes de Montse Grases reposen a la cripta de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, on desenes de persones acudeixen a pregar cada dia.
Més informació: opusdei.cat/ca-es/section/montse-grases/
El Panteon de Belen fue usado por el viejo Hospital Civil de Guadalajara de 1785 a 1786. En esa época la ciudad fue golpeada por las sequías, desempleo, hambre y enfermedades. Por lo que el índice de mortalidad fue alto.
En aquel tiempo solo había dos hospitales y no eran suficientes para la demanda de la misma forma los cementerios existentes no eran suficientes.
La idea de edificar este cementerio fue del ilustre Fray Antonio Alcalde en Septiembre de 1786. El proyecto era edificarlo al lado del viejo Hospital Civil pero no había presupuesto y la obra fue detenida por varios años. Me imagino que de todas formas el terreno servia para sepultar los cadáveres del Hospital.
Fue hasta 1844 cuando fue terminado por el destacado arquitecto Manuel Gómez Ibarra. El no tenia idea de que esta obra seria famosa en la ciudad. Este talentoso Arquitecto fue el mismo que diseño las torres de La Catedral de Guadalajara.
El campo santo es divido en dos secciones patios. El primer patio era hecho para la gente de clase alta o ricos; más bien para la gente que podía pagar los altos costos del primer patio. El segundo patio en cambio era para el vulgo.
Desgraciadamente este patio ha sido demolido por no reconocerse las tumbas y ahora se encuentra la Torre de Especialidades de la U de G.
Pet Fennec taldearen kontzertu argazkiak, Donostiako La Cripta aretoan...
Fotos de concierto del grupo Pet Fennec, en la sala La Cripta de Donostia...
Descripció
La cripta és una construcció difícil de descriure en els termes del lèxic tradicional de l'arquitectura. Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en el tempteig dels sostres de la Sagrada Família. Aquesta experimentació l'estudià mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons, el pes dels quals era proporcional a l'empenta que havien de suportar. Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, tot desenvolupant-ne les possibilitats fins a límits gairebé increïbles. Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes de rajol, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Mosaic Mosaic treballat en ceràmica vidriada i maó cuit, de "trencadís". El mosaic del plafó de sobre la porta d'entrada és d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia.
Notícies històriques:
La cripta de la Colònia Güell és l'única part que s'arribà a construir d'una església que havia de presidir, dalt d'un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle XIX al pla del Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, és una de les obres més importants de Gaudí i, potser, del segle XX. Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, que l'ocupà molts anys perquè en certa manera venia a ser un laboratori de la Sagrada Família. Les obres no començaren fins el 1908, i quan s'interromperen el 1915, només s'havia acabat la cripta.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...
En la cripta podemos contemplar 21 capillas funerarias, 9 en el lado del evangelio y 12 en el de la epístola. Están dedicadas a distintas advocaciones y están destinadas a los enterramientos de las familias titulares. Su estilo se adapta a los gustos del siglo XIX y algunas incluyen imágenes talladas por el escultor Mariano Benlliure.
La Cripta de la Catedral de la Almudena, una joya arquitectónica casi desconocida, ocupa la totalidad del espacio de la Catedral de Madrid (España). Diseñada por el arquitecto Francisco de Cubas y González-Montes (Marqués de Cubas) en estilo neorománico, se consagró en 1911 y alberga una parroquia y un panteón en el que descansan más de 1.500 almas. Está orientada de sur a norte, tiene forma de cruz latina con siete naves hasta el transepto y cinco desde este hasta los pies, doble girola en la cabecera donde se sitúa la entrada (directa desde el exterior), y veintiuna capillas. La cubierta es de bóvedas de arista que se apoyan en 558 columnas. En la construcción de la cripta se emplearon unos 16.000 m3 de piedra de gran calidad traídas de Chao Maças (Portugal).
Más fotografías en el álbum Cripta de la Catedral de Madrid
174273
Pentax OptioW60.
Capua-Provincia di Caserta-Regione Campania-ITALIA.
Cripta con il Cristo deposto di Matteo Bottiglieri ( 1724) su disegno del Solimena, l'Addolorata della scuola del Canova, il prezioso sarcofago romano e le decorazioni musive.
Santa Maria de Cardet és una església romànica del segle XII amb modificacions del XVIII pertanyent al grup d'esglésies rurals romànico-lombardes escampades per la vall de Boí. Es troba edificada en un dels extrems poble, a l'inici d'un barranc en el qual s'hi troba l'absis, motiu pel qual és de majors proporcions en alçada que les altres esglésies de la vall i pel que també és la única església de la vall que disposa de cripta.
L'exterior està decorat seguint l'arquetipus de la decoració llombarda. Sobre la portada occidental s'alça una espadanya des dos nivells amb tres espais per a les campanes i sobre la clau de la portada hi ha un crismó tallat en pedra, circular i trinitari.
En l'interior es venera la imatge de la Mare de Déu de les Cabanesses, del segle XIV. L'altar original tenia un frontal artístic que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Les restes de Montse Grases reposen a la cripta de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, on desenes de persones acudeixen a pregar cada dia.
Més informació: opusdei.cat/ca-es/section/montse-grases/
Pentax OptioW60.
Capua-Provincia di Caserta-Regione Campania-ITALIA.
Cripta con il Cristo deposto di Matteo Bottiglieri ( 1724) su disegno del Solimena, l'Addolorata della scuola del Canova, il prezioso sarcofago romano e le decorazioni musive.
A ambos lados de la cripta románica se abren pequeños vanos con amplio derrame interior que servirían como sistema de ventilación de la cripta.
Los capiteles de las columnas aparecen decorados con pequeñas hojas de acanto, de mayor tamaño la de los ángulos. Los cimacios correspondientes son piezas troncopiramidales invertidas de gran tamaño, con decoración de tipo cruciforme y temas vegetales en los extremos.
Santa Coloma de Cervelló (Barcelona), Colonia Guëll, Cripta Gaudi (Parroquià del Sagrat Cor)
arch : Antoni Gaudi, 1908-14
Les restes de Montse Grases reposen a la cripta de l'Oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, on desenes de persones acudeixen a pregar cada dia.
Més informació: opusdei.cat/ca-es/section/montse-grases/
nel cuore di Roma, a via delle botteghe oscure, c'è questo meraviglioso sito archeologico, che permette di fare un vero e proprio viaggio nel tempo. vi si accede da un palazzo nobiliare di epoca rinascimentale e si scende in ambienti di epoca romana, prima imperiale e poi repubblicana, per risalire in un percorso di epoca medievale. AFFASCINANTE
Los Sunrisers y nuestros invitados hemos visitado la Cripta de la Catedral Nueva de Vitoria Gasteiz.
La cripta di S.Restituta è un ipogeo in parte naturale e in parte scavato nella roccia, utilizzato in epoca tardo-punica, romana e probabilmente paleocristiana, come testimoniano i numerosi reperti di tali epoche, venuti alla luce nel corso dei lavori di restauro effettuati negli anni Settanta. L’ambiente ha pianta irregolare allungata lungo il cui perimetro si aprono numerosi vani di svariate forme e dimensioni, utilizzati come altari o come cisterne. Dopo un lungo periodo di abbandono, nel XIII secolo, la cripta ebbe nuova vita e venne decorata con affreschi di gusto tardo bizantineggiante di cui rimane un brandello raffigurante S.Giovanni Battista. Vi si impiantò inoltre il culto della S.Restituta di origine africana, le cui reliquie, giunte nell’isola già nel V secolo, furono raccolte in una olla di terracotta, rinvenuta nel ‘600 durante gli scavi alla ricerca dei Corpi Santi. Agli inizi del XVII secolo, terminati i lavori di scavo, fu costruita un’edicola sacra in laterizio per ospitare il simulacro in marmo della Santa, a cui furono attribuite origini locali (Restituta cagliaritana, madre di S.Eusebio) e una piccola cripta destinata ad ospitare la cosiddetta colonna del martirio. Altri rudimentali altari furono costruiti a breve distanza: vennero realizzati in pietrame e malta e decorati nel frontespizio in pietra. La cripta fu utilizzata durante il secondo conflitto bellico come rifugio antiaereo.
Descripció
La cripta és una construcció difícil de descriure en els termes del lèxic tradicional de l'arquitectura. Amb tot, cal destacar que és aquí on Gaudí dugué a terme les experiències dels models tridimensionals a escala dels diagrames funiculars de les forces, que utilitzarà en el tempteig dels sostres de la Sagrada Família. Aquesta experimentació l'estudià mitjançant una maqueta feta amb cordills, que materialitzaven els eixos de les columnes i dels arcs, i dels quals penjaven uns saquets de perdigons, el pes dels quals era proporcional a l'empenta que havien de suportar. Per a la construcció de la cripta, Gaudí utilitzà un sistema constructiu de llarga tradició a Catalunya, les voltes de rajol, tot desenvolupant-ne les possibilitats fins a límits gairebé increïbles. Aquest és el cas de les voltes del porxo que precedeix la cripta, fetes de rajol, amb forma de paraboloides hiperbòlics que semblen suspeses. Aquest porxo sosté una escala que havia de donar accés a l'església, mai no construïda. Mosaic Mosaic treballat en ceràmica vidriada i maó cuit, de "trencadís". El mosaic del plafó de sobre la porta d'entrada és d'un fort simbolisme: al centre hi ha l'anagrama de Maria envoltat de motius vegetals i flors i flanquejat pels símbols de les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança). Al capdamunt hi ha la creu en flames i, als angles externs, l'alfa i l'omega. Els símbols de la creu, l'alfa i l'omega es repeteixen a totes les finestres laterals de la cripta (de forma ovoïdal, remarcant un mosaic multicolor i vidres com a rosasses reproduint la creu estilitzada en unes i amb finestrons com a papallones en les petites) i als paraboloides hiperbòlics, combinades amb les inicials C.G, que són una constant en tota la colònia.
Notícies històriques:
La cripta de la Colònia Güell és l'única part que s'arribà a construir d'una església que havia de presidir, dalt d'un turó, la colònia tèxtil que Eusebi Güell i Bacigalupi fundà a finals del segle XIX al pla del Llobregat, a llevant del poble de Santa Coloma de Cervelló. Amb tot, és una de les obres més importants de Gaudí i, potser, del segle XX. Gaudí començà a treballar l'any 1898 en el projecte, que l'ocupà molts anys perquè en certa manera venia a ser un laboratori de la Sagrada Família. Les obres no començaren fins el 1908, i quan s'interromperen el 1915, només s'havia acabat la cripta.
patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?artic...