View allAll Photos Tagged bru...
Les Bruants des roseaux sont plus nombreux en hiver qu'au printemps dans les grandes roselières des lagunes de Méditerranée. En effet, des Bruants venant du nord et de l'est de l'Europe rejoignent les oiseaux locaux pour passer l'hiver dans ces secteurs plus accueillants que les marais du nord et de l'est pris dans les glaces.
Ceci étant dit, les densités restent faibles et croiser ces Bruants demande toujours un peu de chance !
Espace Naturel Protégé du Grand Castélou, Narbonne-Bages, Aude, le 24 décembre2017
www.flickr.com/photos/ferranp/2574082788/sizes/l/
El llangardaix ocel·lat o llangardaix comú (Lacerta lepida) és un rèptil de la família lacèrtids que pot mesurar fins a 70 cm de longitud. És de color verd o bru, amb ocels blaus als costats del cos.
Es tracta d'una espècie pròpia del sud-est d'Europa, associada a ecosistemes mediterranis. La trobem distribuïda a la Península Ibèrica, sud de França, nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica. A la península Ibèrica només és absent al nord de Galícia, al vessant nord de la Cornisa Cantàbrica, al País Basc i al nord de Navarra. A Catalunya es distribueix per tot arreu excepte les zones de més altitud dels Pirineus, podent-la trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m.
Dins de l'hàbitat mediterrani sembla no dependre gaire dels factors climàtics podent-se trobar sota condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6ºC de temperatura mitjana anual.
És una espècie ubiqua, que ocupa tota mena de biòtops, exclosos aquells completament humanitzats i els de caire Eurosiberià. Així doncs, es troba a tota mena de conreus i boscos mediterranis i de muntanya com són els alzinars, pinedes, garrigues, brolles, vegetació de ribera, sorrals costaners, erms i prats de muntanya mitjana.
En general, el llangardaix és una espècie que prefereix àrees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que així té espais oberts on poder prendre el Sol i refugis per poder-se amagar. L’abandonament progressiu de les zones de conreu ha fet que el llangardaix ocel·lat s’hagi vist desplaçat pel lluert (Lacerta bilineata), un altre llangardaix de mida mitjana més acostumat a la vegetació espessa.
És un llangardaix de mida molt gran que pot arribar a superar els 24 cm entre el cap i la cloaca i els 70 cm de longitud total. El cos és robust amb el cap gros i ample. Els mascles són més grans que les femelles, amb el cap, les extremitats i la cua més desenvolupades. També presenten porus femorals més grans. D’aquests, emana certa substància amb una olor característica que serveix per marcar el territori.
La coloració i el disseny varien amb l’edat, i és generalment molt vistós. Els adults presenten un disseny dorsal format per un reticulat negre sobre un fons verd groguenc. El cap és d’un color més bru i sense el reticulat. Els dos sexes presenten uns ocels blaus als costats del cos, essent més marcats en els mascles. Els individus juvenils es caracteritzen per presentar fileres transversals d’ocels clars encerclats de negre al llarg de tot el cos.
És una espècie diürna que insola per mantenir la temperatura corporal. Es manté inactiva durant els mesos d’hivern i incrementen l’activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius.
És una espècie ovípara, amb postes entre 7 i 25 ous, depenent de la mida de la femella. En general fan una única posta l’any. Els ous tenen una closca amb consistència apergaminada que permet l’intercanvi de gasos i aigua amb el medi.
L’època de zel i posta varia en funció de la regió i l’altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d’abril i maig, i les primeres còpules la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d’agost i principis d’octubre.
Els individus joves són insectívors, mentre que els adults tenen una alimentació omnívora a base d’altres rèptils, com ara sargantanes de mida petita, ocells petits i mamífers petits com musaranyes i ratolins.
Els seus depredadors més habituals són la serp verda, la serp blanca i diverses aus de presa, tot i que no és una presa fàcil degut a la seva gran agilitat, les seves urpes esmolades i a que utilitza una tècnica emprada per altres saures, com és autotomitzar (deixar anar) la cua. Quan la cua queda alliberada manté un cert moviment que fa que sembli viva, i això distreu el depredador.
La roselière et son Bruant (ou l'inverse...)
Espace protégé du Grand Castélou
Narbonne-Bages (11), le 19 décembre 2021
Bru 84
Nieuwbouw schip BRU-84 “Sacker” is inmiddels overgedragen aan eigenaar Hoogerheide Deli Mossel uit Bruinisse. Het schip is 16 meter lang en 6 meter breed en zal worden ingezet bij de mosselhangcultuurlocaties in de Oostkophaven langs de Grevelingendam bij Bruinisse. Het aluminium casco is gebouwd bij Mostacon in Stellendam en het schip is verder afgebouwd bij Padmos Bruinisse.
Oddington is a village and civil parish about 5 miles (8 km) south of Bicester in Oxfordshire, England. The village is close to the River Ray on the northern edge of Otmoor. The 2011 Census recorded the parish's population as 129.
Fans of Irn Bru have started stockpiling the soft drink ahead of a planned change in recipe. Makers of the fizzy favourite are changing the formula of the product to cut the sugar content by almost half. It is part of a sugar-reduction programme by AG Barr before the government levy on sugary drinks comes into effect in 2018.