View allAll Photos Tagged Torrox
El mosaic paleocristià de Torrox (Màlaga) i Tomás Garía Ruiz, l’encarregat del far “arqueòleg”
Període: Tardo antiguitat
Dates: Segle IV d.C.
Lloc de procedència: Torrox (Màlaga)
Cultura: Paleocristià
Material: pedra i morter de calç
Dimensions: 1’40x1’72 m
Núm. d’inventari: 19921
Mosaic de forma triangular que formava part d’un composició de quatre peces de manera que entre les quatre peces formaven una quadrat. De totes les peces aparegudes l’any 1911, aquesta és l’únic fragment que es conserva. El mosaic és policromat realitzat amb tessel·les blanques, blaves i vermelles. La composició es troba emmarcada per una sanefa trenada i la formen dos coloms posats sobre un doble semicercle sota del qual hi ha una flor de tres fulles.
Història de la peça: Ingrés l’any 1914
Algunes notes sobre el jaciment
El jaciment de Torrox es troba situat en una punta avançada al mar on es construí un far a mitjan segle XIX. Es tracta d’un important complex d’època romana que podríem relacionar amb el que es coneix amb el nom de “Villa a mare” és a dir un complex residencial associat a una intensa explotació marítima especialitzada en la producció de salaons. Per les estructures i el material localitzat sembla que les primeres construccions daten del segle I a.C i les darreres del segle IV d.C. Algunes de les troballes més tardanes estirarien, però, la cronologia d’aquest indret fins als segle VI d.C
Tomás García Ruiz l’arqueòleg vocacional
Pel que coneixem el jaciment va ser conegut arran de les obres de reconstrucció del far a començament del segle XX. El far havia entrat en funcionament l’any 1864, però pel que sembla a inici del XX hom va realitzar unes obres de reparació, descobrint-se diversos objectes, el més significatiu dels quals, un bust, va anar a parar a la col·lecció de l’enginyer responsable de les obres. Més tard, l’encarregat del far, que hi vivia amb la seva família, Tomás García Ruiz, va realitzar-hi una campanya d’excavacions l’any 1905, però no seria fins a 1909, quan va reprendre els treballs d’excavació pagats amb els seus propis recursos fruit de la venda d’un terreny, que el jaciment va començar a donar importants troballes de les que enviava memòries puntuals a la Real Academia de la Historia a Madrid. El treballs s’allargaren fins l’any 1913. En el decurs d’aquest temps García Ruiz va aconseguir aplegar suficients objectes com per muntar un petit museu al far mateix. Finalment, l’any 1914 l’Estat adquirí els materials atresorats en una estança del far i avui dia s’exhibeixen al Museo de Màlaga.
El cas del mosaic triangular.
Aquest mosaic es va descobrir l’any 1909, en una estança d’una casa romana, coneguda com l’habitació número 4. El paviment d’aquesta habitació el formava un conjunt de quatre mosaics triangulars que units constituïen una composició quadrada de 4’40 x 4’35 metres. Sembla que també formava part d’aquest paviment un mosaic quadrangular que avui dia es conserva al Museu de Màlaga i que presenta una iconografia semblant a la del mosaic que ara ens ocupa. Desconeixem cóm va passar aquest mosaic a les mans d’Hermenegildo Giner de los Ríos, ni si va fer, com a Diputat a Corts que era, d’intermediari entre l’Estat i la ciutat de Barcelona. El cas és que desconeixem que se’n va fer dels altres mosaics triangulars que completaven la composició.
Hermenegildo Giner de los Ríos i l’arribada del mosaic a Barcelona
L’obra va ingressar al Museu d’Art i d’Arqueologia situat al Parc de la Ciutadella el dia 24 d’octubre de 1914 donat per Hermenegildo Giner de los Ríos, constant a l’acta de la Junta de Museus aquest generós donatiu dos dies després. El mateix dia 26 don Hermenegildo havia enviat un “Besalamano” des del Palau de congressos de Madrid adjuntant uns apunts sobre les circumstàncies de la troballa i un croquis de l’indret. Hermenegildo Giner de los Ríos era un reconegut pedagog cofundador de la “Institución de libre enseñanza” nascut a Cádiz el 1847 i traspassat a Granada l’any 1923. La seva vinculació amb la ciutat de Barcelona comença el 1898 quan va ser nomenat catedràtic de l’Institut de Barcelona on impartia psicologia, lògica i ètica, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació l’any 1918. Home progressista, republicà i maçó, arribà a ser conseller de la ciutat. Des d’aquesta posició va ser proposat per a formar part de la Junta de Museus el 1904 i fins el 1909. Des de l’any 1908 i fins el 1917 va ser Diputat a Corts per la jurisdicció de Barcelona, sempre va mantenir una gran vinculació amb la ciutat fins i tot després de traslladar-se a viure a Granada amb el seu fill un cop ja jubilat.
Bibliografia recomanada:
Rodríguez Oliva, Pedro; Las ruinas romanas del Faro de Torrox y el problema de Caviclun, Jávea, 20, 1977 p 11-26
Àngels Casanovas Romeu
Conservadora
www.macbarcelona.cat/ca/Col-leccions/Objectes-de-la-col-l...
Sarcòfag dit de Santa Eulàlia
Període: Tardoromà
Dates: Finals segle III inici segle IV
Lloc de procedència: Barcelona, Santa Maria del Mar
Cultura: Paleocristià
Material: marbre de carrara
Dimensions: 186 cm de llarg, 49 alçada i 84 cm de fons
Núm. d’inventari: 19919
Sarcòfag de forma rectangular decorat amb estrígils, distribuïts en dos camps i desenvolupats en sentit contrari l’un de l’altre separats per una cartela quadrada al centre anepígrafa. Els laterals es troben també decorats amb estrígils. A l’interior es marca la capçalera de forma arrodonida, sense tapa.
Una història accidentada
El sarcòfag procedent segurament de la necròpoli paleocristiana que es troba sota l’actual basílica gòtica de Santa Maria del Mar s’emprava des de temps immemorial com a pica baptismal de la parròquia. Se sap que dins del temple gòtic va tenir diverses ubicacions, fins a 1829 adossat al contrafort que separa les capelles de Santa Rita de Càssia i de Santa Marta, i a partir d’aquesta data el sarcòfag va ser traslladat a l’actual capella del Roser, aleshores dedicada a Sant Antoni Abat. L’any 1936, pràcticament a l’endemà del sollevament del General Franco es desfermà amb fúria la revolució i començaren els saquejos de les esglésies, Santa Maria del Mar fou una de les primeres patí una important destrucció de les seves obres d’art i un devastador incendi, el nostre sarcòfag va ser arrencat i llançat davant de la porta de l’església. L’escultor Frederic Marès coneixedor dels fets alertà els responsables del Museu d’Arqueologia de Catalunya i Josep Colomines s’hi personà immediatament per tal de recollir tots els fragments del sarcòfag i portar-los cap al Museu. Un mes desprès, un decret de la Generalitat de Catalunya publicat el dia 11 d’agost incorporava al Patrimoni del poble totes les restes arqueològiques de Catalunya que es posaven sota la custòdia del Departament de Cultura de la Generalitat.
Un sarcòfag lligat a la llegenda. Sobre Santa Eulàlia de Barcelona
La història dels martiris dels sants es coneixen a través de diverses fonts. La primera Eulàlia coneguda es citada per Prudenci (340-405) i es refereix a la màrtir de Mèrida. Per a santa Eulàlia de Barcelona ens haurem d’esperar a època visigoda, la seva història es troba escrita en diversos llibres anomenats Passionaris, allí es recollien les vides dels màrtirs que es llegien el dia de l’aniversari del martiri. Pel que fa a Eulàlia de Barcelona aquest dia és el 12 de febrer. Diu la llegenda que Eulàlia era una adolescent que coneixedora de la promulgació del governador Dacià de la persecució de tots els cristians, es presentà davant el governador per proclamar la seva fe, fou martiritzada i morí a la foguera.
Tret del problema de l’existència de dues Eulàlies màrtirs hispàniques i de saber si en realitat tenen un mateix origen, pel que fa al nostre sarcòfag la història no acaba aquí. Efectivament, de la tradició provada de la devoció a la santa en època visigoda, l’hipotètic descobriment del sarcòfag es deu al bisbe Frodoi. Era l’any 878, desprès de tres dies de rogatòries per tal de descobrir el cos de la màrtir, el bisbe tocant amb el bàcul un racó de l’altar situat a la primitiva basílica va trobar que sonava vuit, en aquest punt va manar excavar i va trobar una arca de marbre blanc. Les despulles es dipositaren en un sarcòfag més petit i van ser traslladades solemnement a la catedral on restaren al costat dret de l’altar. Actualment, romanen a la cripta dins d’un magnífic sepulcre gòtic. En aquest darrer trasllat s’embolcallaren amb un ric teixit de seda amb flors de llis brocades en or, tal i com ens descriuen els testimonis que obriren el sepulcre en plena Guerra Civil. El teixit es va treure, però les restes quedaren dins del sepulcre on encara es van poder veure per darrera vegada el 14 de desembre de 1939.
www.macbarcelona.cat/ca/Col-leccions/Objectes-de-la-col-l...
Las famosas Migas de Torrox.
Fiesta declarada de Interés Turístico Nacional de Andalucía.
Receta
Migas para 2 personas.
ingredientes: 1\4 vaso de aceite, 5 dientes de ajos, un vaso de agua, un vaso de harina de sémola y sal.
Elaboración:
se doran los ajos en el aceite. Añadimos el agua, la sal, y cuando rompa a hervir se vierte la harina.
Removemos hasta que estén bien cocidas y sueltas.