View allAll Photos Tagged Simula

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Ang kulang ngayon sa lahat ng tao ay ang kaalaman sa gawa ng Diyos. Hindi ganap na nauunawaan ni naiintindihan ng tao kung ano ang bumubuo sa mga gawa ng Diyos sa tao, ang lahat ng gawa ng Diyos, at ang kalooban ng Diyos simula nang likhain ang mundo. Ang ganitong kakulangan ay hindi lamang nakikita saan mang dako ng relihiyosong mundo, kundi higit pa, sa lahat ng mananampalataya ng Diyos. Kapag dumating ang araw na tunay ngang mamasdan mo ang Diyos, at maunawaan ang karunungan ng Diyos; kapag namasdan mo ang lahat ng gawa ng Diyos at nakilala kung ano ang Diyos at ang kung ano ang mayroon Siya; kapag namasdan mo ang Kanyang kasaganaan, karunungan, himala, at lahat ng Kanyang mga gawa sa tao, ay saka mo makakamit ang matagumpay na pananampalataya sa Diyos. Nang sabihin na ang Diyos ay pumapaligid at lubhang masagana, ano ang ibig sabihin ng pumapaligid? Ano ang ibig sabihin ng kasaganaan? Kung hindi mo ito naunawaan, hindi ka maaaring ipalagay na mananampalataya ng Diyos.

 

tl.kingdomsalvation.org/gospel/know-god-1.html

 

Image Source: The Church of Almighty God

 

Terms of Use: tl.kingdomsalvation.org/disclaimer.html

São Paulo, 29 de Junho de 2017

Câmara Municipal de São Paulo.

 

Treinamento da PM simula ataque terrorista na Câmara Municipal de São Paulo.

 

Foto: André Bueno/CMSP

 

Confira a Matéria www.camara.sp.gov.br/blog/treinamento-simula-ataque-terro...

 

"Créditos Obrigatórios. Todos os direitos reservados conforme lei de direito Autoral Número 9.610"

Layout simula um site interativo para jovens

via

 

For those of us who work late nights only to wake up early in the morning, driving while sleepy is all too regular of an experience. And although we might view those groggy drives as nothing more than a burden that needs to be done to get the kids to school, make it to work on time, or just to get somewhere else, driving while drowsy is actually rather dangerous. In fact, four to ten percent of all accidents involve sleepy drivers according to estimates. To show just how difficult it makes driving, Chevy has created goggles that simulate the way it feels to drive while sleepy. When considering how dangerous driving while sleepy is, look at it this way - these goggles go completely dark for a full second every 5 seconds. That’s 20 percent of the time you wouldn’t be able to see. We’ve all done it to some degree. Whether it’s after a busy week of work with little rest, following an all-nighter studying for an exam, or even returning from a vacation filled with constant activities, the majority of us have gotten behind the wheel of a car while overtired. According to the National Sleep Foundation, 40 to 60 percent of adults admit to drowsy driving. While many view being exhausted behind the wheel as simply an inconvenience, the dangers of it are very real. AAA estimates that as much as 4 to 10 precent of total accidents can be attributed to sleep deprived drivers. Luckily, Chevrolet safety experts are on a mission to make car owners aware of just how hazardous drowsy driving can be. To demonstrate, the good people at Chevy invited me to Citi Field where they’d set up a driving course of orange cones in the stadium’s parking lot. Continue Reading at NY Daily News

 

Chevrolet Has Found a Way to Simulate the Effects of Sleepy Drivers See more on: CarDaddy

 

autonews.cardaddy.com/chevrolet-has-found-a-way-to-simula...

Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha

Dito nag simula ang love team!!! hahaha aiyee... kailan, kailan mo ba mapapansin ang aking lihim... ahahaha

Heading out on a dog sledding trip after a mushing skills class with Erik Simula. Photo courtesy of Cheri Beatty family.

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Fotod Joonas Simula / Soome Instituut

Ang kabuuang gawain sa loob ng 6,000 taon ay unti-unting nagbago kasabay ng panahon. Ang mga pagbabago sa gawaing ito ay naganap ayon sa kalagayan ng buong mundo. Ang gawaing pamamahala ng Diyos ay nagbago lang nang unti-unti ayon sa pagsulong ng sangkatauhan sa kabuuan; hindi pa ito binalak sa simula ng paglikha. Bago nilikha ang mundo, o matapos itong likhain, hindi pa binalak ni Jehovah ang unang yugto ng gawain, sa kautusan; ang pangalawang yugto ng gawain, sa biyaya; o ang pangatlong yugto ng gawain, ang panlulupig, na kung saan Siya muna ang gagawa kasama ang isang grupo ng tao—ang ilan ay mga inapo ng Moab, at mula rito lulupigin Niya ang buong sansinukob. Hindi Niya sinabi ang mga salitang ito matapos likhain ang mundo; hindi Niya sinabi ang mga salitang ito pagkatapos ng Moab, lalo’t higit bago si Lot. Ang lahat ng Kanyang mga gawain ay napatupad nang kusang-loob. Mismong ganito kung papaano sumulong ang Kanyang buong anim na libong taon ng gawaing pamamahala; hindi Siya sumulat ng plano na katulad ng Paglalagom na Talaguhitan para sa Pagsulong ng Sangkatauhan bago likhain ang mundo. Sa gawain ng Diyos, tuwiran Niyang ipinahahayag kung ano Siya; hindi Niya pinahihirapan ang Kanyang isipan upang gumawa ng plano. Mangyari pa, maraming mga propeta ang nagpahayag ng kanilang mga hula, ngunit hindi pa rin masasabi na ang gawain ng Diyos ay laging tiyak sa paggawa ng plano; ang mga hula ay ginawa ayon sa aktwal na gawain ng Diyos......

 

tl.kingdomsalvation.org/humanity-has-developed-to-the-pre...

 

Image Source: The Church of Almighty God

 

Terms of Use: tl.kingdomsalvation.org/disclaimer.html

São Paulo, 29 de Junho de 2017

Câmara Municipal de São Paulo.

 

Treinamento da PM simula ataque terrorista na Câmara Municipal de São Paulo.

 

Foto: André Bueno/CMSP

 

Confira a Matéria www.camara.sp.gov.br/blog/treinamento-simula-ataque-terro...

 

"Créditos Obrigatórios. Todos os direitos reservados conforme lei de direito Autoral Número 9.610"

From Nicaragua to Peru in cloud forests between 2.000 and

3.000m altitude.

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

espectacular auto que simula ser un transformers

Når avhandlingen din tipper 700 referanser begynner den kanskje å bli lang nok?

Pinasimulan ng Makapangyarihang Diyos ang gawain ng Paghatol simula sa tahanan ng Diyos sa pamamagitan ng pagpapahayag ng katotohanan. Ang umpisa ng paghatol sa harapan ng malaking puting luklukan ay nagsimula na. Paano natin nararanasan ang paghatol at pagkastigo ng Diyos? Anong klaseng paglilinis at pagbabago ang matatamo matapos maranasan ang paghatol at pagkastigo ng Diyos? Anong tunay na kaalaman tungkol sa Diyos ang maaaring matutuhan?

 

tl.kingdomsalvation.org/videos/my-dream-movie-5.html

 

Image Source: The Church of Almighty God

 

Terms of Use: tl.kingdomsalvation.org/disclaimer.html

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

ANNVILLE, PA – Maj. Gen. Tony Carrelli, Pennsylvania’s adjutant general and head of the Department of Military and Veterans Affairs (DMVA), addressed members of the Pennsylvania Department of State during a tour of Fort Indiantown Gap, Aug. 6, 2019. Brig. Gen. David Wood, director of Joint Services, along with presenters from the Pennsylvania National Guard (PNG) and the DMVA, discussed the dual mission of the Guard and the critical role that commonwealth employees play in supporting both missions. (Department of Military and Veterans Affairs photo by Tom Cherry/Released)

   

L'antic convent dels trinitaris, anomenat de la Santíssima Trinitat, està situat al costat de l'Església de la Trinitat. El claustre evoca models renaixentistes, és de planta quadrada i consta de tres galeries. Cada costat de la galeria baixa consta de 5 arcs de mig punt sobre columnes toscanes. Destaquen les creus esculpides i policromades de vermell i blau, emblema de l'ordre, que decoren els carcanyols dels arcs. La galeria superior doble el número d'arcs de mig punt sobre columnes toscanes, van ser tapiats en remodelacions posteriors i fins i tot en alguns casos es van obrir finestres. El darrer pis presenta un parament de maçoneria rústica on s'observen antigues finestres quadrares tapiades amb maons i balcons.

 

La façana principal del convent s'obria al carrer de la Font i ha estat objecte de diverses modificacions que n'han transformat la seva aparença original. Està composta per dos trams diferenciats. El primer tram, més proper a la portalada del Remei, combina diversos elements del vocabulari clàssic i és fruit d'una rectificació executada l'any 1876, tal com es pot llegir en una cartel·la esculpida dessota del frontó de l'entrada principal. Aquest sector de la façana presenta un disseny d'estucat en fred que simula carreus i es divideix en planta baixa i dos pisos superiors. Als pisos superiors hi ha una disposició d'obertures simètriques compostes per un balcó central i finestres a banda i banda, totes d'arc rebaixat. A la planta baixa, la porta principal és d'arc rebaixat també i coronada amb un frontó triangular sobre permòdols. A banda i banda d'aquest accés principal s'obren dues grans finestres d'arc rebaixat decorades amb esgrafiats de motius vegetals a la part superior.

 

El segon tram de la façana, el més allunyat de la capella del Remei, és més llarg i està compost de planta baixa i dos pisos superiors amb obertures alternant balcons i finestres allindanades. Aquest espai fou construït adossat a l'ala est del claustre del convent i l'ocupen dos equipaments municipals com són: la Sala dels trinitaris i l'Arsenal, l'Escola Municipal d'Art. La Sala dels trinitaris és una sala d'exposicions que acull mostres d'art contemporani. D'aquest sector de la façana destaca la llinda d'un balcó del primer pis on hi ha esculpida la creu dels trinitaris i la data de 1644. D'aquesta mateixa façana destaca també el portal dovellat a salta cavall amb l'escut esculpit de la vil·la de Vilafranca, l'accés principal a l'escola d'art l'Arsenal.

L'edifici forma part del conjunt que es va edificar a conseqüència del trasllat dels frares trinitaris a aquest emplaçament el 1557, on hi havia l'antic Hospital del Sant Esperit.

 

La primera pedra va ser col·locada el 8 de desembre del 1578. L'espai va ser utilitzat com a comissaria de policia, dependències municipals, despatxos i habitatge de la parròquia. En els anys vuitanta s'estava adequant per a Centre de Formació Ocupacional de l'INEM.

 

La rectificació de la façana del carrer de la Font va tenir lloc l'any 1876, moment en el qual es reconstrueixen també parts de l'edifici per acollir les escoles municipals. La realitzà el mestre d'obres Josep Inglada i Estrada. La cessió de part de les dependències del convent per acollir les escoles municipals va tenir lloc l'any 1843. La titularitat de les dependències és compartida entre l'Ajuntament i el Bisbat de Barcelona.

invarquit.cultura.gencat.cat/card/4940

 

És en els convents vilafranquins on es conserven quasi els únics vestigis de l'arquitectura desenvolupada posteriorment a la formació de la ciutat medieval fins a començaments del segle XVIII.

En ells, malgrat mantenir-se la utilització del gòtic fins a dates molt avançades, és on es comença a percebre la introducció de models classicistes derivats del renaixement italià.

Això queda patent en la construcció del claustre del convent de la Santíssima Trinitat. Aquest, de planta quadrada, està format per una galeria baixa oberta de cinc arcades de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis a cada casa i galeria superior tancada amb doble nombre d'arcades que la baixa, formant un conjunt resolt amb elegància i simplicitat.

Aquest claustre al igual que el de Sant Francesc i altres edificacions conventuals, construïdes a partir del segon terç del segle XVI, són remarcables com a primer esforç per aconseguir la formació d'espais unitaris seguint normes renaixentistes, tot i no ser en ocasions massa ortodoxes, respecte als cànons dictats pels tractats dels mestres italians.

Cal destacar la important presència del Convent de la Santíssima Trinitat en la formació del carrer de la Font, a l'oferir una façana de gran llargada en la qual també hi són visibles permanències d'estils utilitzats en èpoques diferents.

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Paddling a birch bark canoe at Bearskin Lodge. This is one of Erik Simula's hand-made birch bark canoes. More info about Erik at: www.arrowheadjourney.wordpress.com

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Friday at Milan Bluegrass Festival

 

Band: Chasin' Steel

Manhã movimentada no Lago Paranoá. O Grupamento de Proteção Ambiental (GPRAM) do Corpo de Bombeiros promoveu, nesta terça-feira (6), um exercício simulado de vazamento de produtos perigosos em meio aquático. O treinamento ministrado nas proximidades da Ponte JK contou com a participação de aproximadamente 100 militares e agentes públicos de diversas instituições, como Defesa Civil, Brasília Ambiental e Polícia Militar, entre outras. Foto: Lúcio Bernardo Jr/Agência Brasília

Matéria sobre o game brasileiro Favela Wars, da Nano Studio, no SBT. "Game que simula guerra entre policiais e traficantes na favela está provocando muita polêmica."

Every Breath You Take

 

En cada uno de tus respiros

en cada uno de tus movimientos

en cada unión que rompas,

en cada uno de tus pasos...

te estaré observando.

 

Cada uno de los días,

cada palabra que digas

cada juego que juegues

cada noche que te quedes

te estaré observando.

 

Ay, acaso no ves

que me perteneces,

que mi corazón duele por ti

con cada paso que tomas.

 

Cada vez que te mueves,

cada promesa que rompes,

cada sonrisa que simulas,

cada cosa que aseguras,

te estaré obervando.

 

Desde que te fuiste me perdí del todo

de noche sueño y sólo veo tu rostro

miro alrededor, pero eres ireemplazable,

siento frío y deseo tus abrazos

sigo llorando nena, nena, por favor...

 

Ay, acaso no ves

que me perteneces,

que mi corazón duele por ti

con cada paso que tomas.

 

Cada vez que te mueves,

cada promesa que rompes,

cada sonrisa que simulas,

cada cosa que aseguras,

te estaré obervando.

 

Cada vez que te mueves,

cada paso que tomas

te estaré observando.

 

Te estaré observando,

Te estaré observando,

Te estaré observando,

Te estaré observando...

Un estadio para o século XXI

Dende a súa apertura en 1928, o vetusto Estadio de Balaídos só fora remodelado con motivo do Mundial de España, hai máis de trinta anos, cando se derrubou o antigo graderío de Río e se substituíu polo actual. Xa que logo, na actualidade está en marcha o definitivo lavado de cara, cuberta exterior incluída. A primeira bancada do plan integral de renovación, a de Tribuna, está a piques de rematar e, polo tanto, a seguinte será Río.

O obxectivo principal é dotar ó Real Club Celta dun estadio adaptado ás necesidades e esixencias deste século, mellorando especialmente en termos de accesibilidade universal que non exclúa a ningunha persoa. Así e todo, as gradas achegaranse considerablemente ó terreo de xogo, o que dotará o fortín celeste dun ambiente máis cálido. Tamén vai trocar a súa “pel” exterior, lucindo unha moderna cuberta de aluminio que simula as ondas do mar.

Porén, a reforma non está a transcorrer como se agardaba. Unha serie de dificultades co financiamento e o orzamento da obra obrigaron ó Concello de Vigo —dono e arrendatario do campo celtiña— a suprimir unha serie de promesas coma o parking subterráneo, así como unha notable demora no comezo das obras. A reforma tampouco acaba de convencer á afección celeste. “Na grada de Preferencia —prolongación de Tribuna Alta, antes situada baixo a mesma— antes non te mollabas; agora si. Será un estadio moi bonito, pero non funcional”, apunta un seareiro, anoxado coa curta lonxitude do novo teito.

A seguinte bancada a reformar, a de Río, está en troques de comezar e na súa efectividade porase de manifesto o éxito ou non da remodelación dun estadio demasiado vello.

Santuari de la Mare de Déu del MontLa Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.

Accés

 

Tradicionalment, els pelegrins han accedit a peu al santuari de la Mare de Déu del Mont per diferents camins de la muntanya i aquest era, fins fa relativament poc, l'únic mitjà possible. Actualment, s'hi pot accedir també per carretera asfaltada, des dels dos vessants. Per l'est, la carretera (19 km) parteix de la A-26 de Figueres a Olot, al trencant del Restaurant Can Vilà, poc abans de la cruïlla de la carretera de Banyoles, i cal desviar-se a l'esquerra abans d'arribar al poble de Cabanelles en direcció a Sant Martí Sesserres. Pel sud, també s'hi pot accedir des del poblet de Segueró, on cal arribar des de Beuda o des de Maià de Montcal.

 

El 1940 es convertí l'antic camí de muntanya que s'hi enfilava per l'est en una pista forestal (però només fins a Sous), la qual fou asfaltada el 1971 quan s'instal·là al cim de la muntanya una estació repetidora de senyals de televisió i ràdio, que és visible des de molts punts. La pista que hi pujava pel sud fou asfaltada el 1996. Una i altra són, lògicament, carreteres de muntanya costerudes i amb molts giravolts.

Història

Any 1908

 

La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç del Mont. Fou a principis del segle xiv, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'admninistració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera.

 

El 1461, en la vigília de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences i antifeudals. El 1577 l'abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s'organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l'encara més recent Associació Amics del Mont.

 

Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, en ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es feu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal·lada entre les ruïnes del monestir del Mont. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, fou saquejat pels anarquistes.

 

Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant.

 

Des d'antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l'Empordà.

Estades de Verdaguer

 

L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). L'any següent s'hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d'un harmònium per a l'església, que encara s'hi conserva.

 

En la primera estada va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont,[1] que ha substituït els antics goigs[2] (documentats al santuari des del segle xv):

Monument a Jacint Verdaguer a tocar del santuari de la Mare de Déu del Mont

 

A LA VERGE DEL MONT

Oh Mare de Déu del Mont,

¿Com tan alta en sou pujada,

en un trono de penyals

dalt al cim d'una muntanya?

¿És per sentir els Angelets,

o per rebre el bes de l'alba

o per abastar un estel

el més bell de l'estelada?

No és per sentir els Angelets,

puix us volten en garlanda;

ni per veure eixir el sol;

per Vós no s'és post encara;

ni per abastar un estel:

prou n'esteu ben coronada;

sinó sols per beneir

d'Empordà l'hermosa plana

que teniu a vostres peus

pregant-vos agenollada.

 

Des de 1998 el santuari acull una diada verdagueriana cada mes de juny.

Art

Interior de l'església

Arquitectura

 

L'església és d'una sola nau, d'estil romànic tardà, de principis del segle xiv, construïda amb carreus molt ben escairats i afilerats i coberta amb volta de canó apuntada. L'absis semicircular fou pràcticament eliminat en el segle xviii per a construir el cambril per a la Mare de Déu que presideix l'església; se'n veuen vestigis dins les dependències de l'hostatgeria. La façana, a ponent, és de gran sobrietat, dividida en dos cossos per una cornisa, que segueix també els laterals de l'església, per fora i per dintre. A la façana, el cos inferior té, al centre, la porta, a la qual s'accedeix per unes escales; té tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà, originàriament esculpit. El cos superior està presidit per una alta i estreta finestra de mig punt de doble esqueixada, oberta sobre la porta. Davant de la façana i adossat al seu extrem NO hi ha un campanar, de planta lleugerament rectangular i obertures úniques a cada cara, de mig punt i apuntades.

 

Davant de l'església hi ha uns antics fogons utilitzats pels romeus i els excursionistes emmarcats per unes arcades. S'hi pot veure una placa de 1992 que commemora el 200 aniversari de l'ascensió al Mont dels científics Delambré i Méchain, pares del sistema mètric decimal.

 

L'hostatgeria i rectoria, construïda darrere l'església i adossada a aquesta, és un edifici dels segles xvii i xviii. S'hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l'època. A l'est, davant d'aquest edifici, hi ha l'estació repetidora.

 

Al costat del santuari, on ara hi ha l'aparcament, hi havia la Santa Cova on, segons la tradició, fou trobada la marededéu. Es va ensorrar l'any 1971 quan s'acabaven les obres de l'aparcament i de la carretera.

Escultura

Mare de Déu del Mont. Imatge original en el Museu d'Art de Girona

Escultura "7 monjos", en record als benedictins del Monestir de Sous que van construir el Santuari. Autora: Duaita Prats.

 

La imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica, del segle xiv, d'uns 80 cm d'alçada, feta en alabastre de Beuda. És una marededéu sedent, sobre una roca, amb el Nen a la falda. El 1936 els anarquistes l'estimbaren muntanya avall, però va poder ser recuperada i restaurada. La imatge original, després d'un intent de robatori el 1990, es conserva al Museu d'Art de Girona.

 

El santuari conserva una altra imatge mariana, la de la Mare de Déu de les Agulles, també gòtica, del segle xiv, tallada en pedra calcària. Representa Maria dempeus, amb el Nen carregat al braç esquerre i un món a la mà dreta. El nom li prové de les agulles que portava el seu vestit, que eren constantment canviades per altres de noves pels devots, els quals les empraven per a guarir ferides per l'ús d'agulles. Inicialment, es venerava a la Santa Cova.

 

El timpà de la porta de l'església estava decorat amb una escena del Judici Final de tradició romànica, de la qual es conservava un fragment lateral in situ amb la representació d'un arcàngel advocat dels fidels, que ha estat traslladat a l'interior del temple, que també posseeix una reixa de forja gòtica del segle xvi.

 

El cambril barroc de la Mare de Déu, del segle xviii, simula, en la façana a l'església, un retaule amb dues columnes corínties a costat i costat, que emmarquen la imatge, i amb la representació de l'Esperit Sant a l'extrem superior.

 

A l'església es conserva la làpida sepulcral de l'abat de Sant Llorenç del Mont Francesc Albanell († 1530).

 

El 2008 s'hi inaugurà un monument dedicat a Jacint Verdaguer, en commemoració del 175è aniversari de l'inici de la Renaixença catalana. És una escultura de bronze, obra de Joan Ferrés, que representa el poeta assegut, d'esquena al Canigó i en actitud d'escriure, col·locada a l'esplanada de davant del santuari, al N. Aquest monument s'afegeix a un monòlit commemoratiu del centenari de Canigó instal·lat el 1986.

El monument commemoratiu del VII centenari, "7 monjos", està situat a l'entrada i dona la benvinguda als visitants. A la dreta, el bisbe Francesc Pardo el dia de la inauguració, amb l'autora.

 

Posteriorment, tal com s'explica en la cronologia i en el capítol "Història" al seu web oficial, el 2011 es complia el VII centenari de la construcció del Santuari de la Mare de Déu del Mont dalt del cim. Per tal motiu, amb l'impuls del Rector custodi, Mn. Enric Sala, aquell estiu s'inaugurava el grup escultòric 7 monjos, obra de l'artista garrotxina Duaita Prats (Tau), en homenatge als 700 anys d'existència del recinte i als qui havien estat els seus fundadors.

 

L'escultura, feta en bronze sobre peanya de pedra, està instal·lada al repla superior de la façana de sol ixent i dona la benvinguda als visitants. Representa els set monjos que van ser els darrers habitants del Monestir de sant Llorenç de Sous, el 1332, abans de l'ensulsiament de la nau de l'església a causa dels terratrèmols dels anys 1427-1428. L'obra va ser beneïda pel bisbe Francesc Pardo enmig de nombrosos fidels que van compartir la celebració, i simbolitza, en si mateixa, els valors del Santuari: peregrinació, acolliment, pervivència, unió, tradició i modernitat.

Pintura

 

Arran de la supressió del monestir de Sant Llorenç del Mont, es traslladà el retaule renaixentista de la Mare de Déu, obra de Pere Mates, a l'església del santuari. Hi fou destruït durant el saqueig que hi efectuaren els anarquistes el 1936 i només se'n conserven descripcions antigues.

Llegendari

 

La principal tradició del santuari és la referent a la troballa de la Mare de Déu. Segons aquesta tradició, un pastor que conduïa un ramat de bous per la muntanya a fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, hi va retirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una Mare de Déu, que seria traslladada al monestir i més tard al novell santuari.

 

Verdaguer va transmetre també una llegenda sobre la fundació del santuari de la Mare de Déu del Mont. Conta que l'abat de Sant Llorenç del Mont va rebre instruccions en somnis per a la construcció d'un santuari per a la imatge, ja tan venerada al monestir, en una altura. Va decidir construir-lo al pla de Solls, entre el monestir i l'actual santuari, però l'endemà del primer dia de feina es van trobar les eines al cim de la muntanya. Els obrers van tornar a treballar al mateix lloc, i es va repetir el fet, fins que van abandonar el primer projecte i van construir el santuari allà on el volia la Mare de Déu.

1 2 ••• 16 17 19 21 22 ••• 70 71