View allAll Photos Tagged SOS
-----
Sos thurpos (i ciechi).
Tutti vestono allo stesso modo, con un lungo cappotto col cappuccio di orbace nero detto su gabbanu.
Gli thurpos hanno il viso annerito con fuliggine di sughero bruciato, tanto da rendere irriconoscibili i lineamenti di chi osserva la sfilata.
Sopra su gabbanu, a tracolla, si porta una cinta di pelle da cui pendono campanelle bronzee e campanacci, detti picarolos, brunzos, tintinnos, metallas e grillinos.
Appesa alla cinta dei pantaloni, portano una zucca piena di vino e un bicchiere ricavato da un corno di bue.
Infatti la processione si svolge in modo che gli thurpos camminino in gruppi di tre. Un mandriano e due buoi appaiati. Quando i buoi 'puntano' una persona si fermano e iniziano a caricarla con il piede destro, proprio come sono soliti fare i bovini, e si lanciano per catturarla. Compito concluso dal mandriano. Al prescelto viene offerto da bere, ma poi questo sarà costretto a rendere il favore alle maschere e a chiunque conosca!
L’ultimo giorno di carnevale la compagnia dei thurpos si reca nelle case di amici e parenti e dopo essersi fatti riconoscere, eseguono in cerchio l’antica danza de su passu torrau cantando:
Dadennos carchi cosa
o s’ovu o sa pudda,
non no che ‘ochedas chi nudda.
Ca semus in frearzu
Si nò sartizza, lardu.
Ca es carrasecare
Carchi cosa nos dade,
sia frisca o sicca,
o lardu o sartizza.
Dadennos su consolu
o casu o casizzolu .
Non pedimus arriccu
casu vriscu o siccu
Ovvero...
Dateci qualche cosa
o l’uovo o la gallina,
non mandateci via senza niente.
Poiché siamo in febbraio
se non salsiccia, lardo.
Poiché è carnevale
dateci qualcosa,
sia fresca o secca
o lardo o salsiccia.
Dateci il conforto,
o formaggio o caciocavallo.
Non chiediamo ricotta
formaggio fresco o secco.
Extracto de la carta que Ted Golisina me escribió por un amigo invisible, en la que me regalaba una hucha para financiar su canción, "SOS"
President Barack Obama meets with Secretary of State Hillary Clinton and advisors in the Oval Office, prior to making a statement on the START treaty, March 26, 2010. Attending are: Secretary of Defense Robert Gates, Admiral Mike Mullen, Deputy National Security Advisor Tom Donilon, Mike McFaul, Gary Samore, Press Secretary Robert Gibbs, and others. (Official White House Photo by Pete Souza)
This official White House photograph is being made available only for publication by news organizations and/or for personal use printing by the subject(s) of the photograph. The photograph may not be manipulated in any way and may not be used in commercial or political materials, advertisements, emails, products, promotions that in any way suggests approval or endorsement of the President, the First Family, or the White House.
Sos tumbarinos sono i tamburini che nei giorni del Carnevale animano le strade di Gavoi, paese nel cuore della Barbagia, suonando all’impazzata sui tamburi costruiti a mano con pelli di pecora e capra. Il vero protagonista di questo carnevale infatti è proprio il suono, “su Sonu”. I tamburi di Sos tumbarinos sono accompagnati da “su pipiolu” (il piffero), “su triangulu” (il triangolo)” e “su tumborro”, una serraggia, strumento a corda realizzata con una vescica di animale. [mascheresarde.com]
mykl's sister tanya os the main turtle person in tobago and is here trying to nurse a olive ridley back to health. it was found drifting near a beach here with a bad puncture wound on its back. the kariwak hotel donated some nice shrimp which it seems to love....it has been putting on weight and hopefully will be back in the sea before long. www.sos-tobago.org/
Lucía Conte [Tarbut Híjar] visitó durante el verano de 2013 las juderías de Aragón. Su viaje queda retratado en estas imágenes...
Ja fa anys que col·laborem amb Aldees Infantils SOS duent a terme tasques de manipulats, i fa un any ens varen confiar gestions del call-center. Volem assenyalar la satisfacció que representa poder avançar conjuntament en el nostre objectiu d’integració laboral de persones amb discapacitats, alhora que compartir els valors i col·laborar a la important tasca solidària d’Aldees Infantils.
Us posem en coneixement de la carta que ens ha fet arribar el Sr. F. Javier Martín Burillo, President d’Aldees Infantils SOS, a qui agraïm les seves afectuoses paraules de part de tot l’equip del FEM-CET.
Reescrivint vides:
Els inicis del dimarts 15 de novembre, em van resultar particularment atzarosos, despertar-se en una ciutat i esmorzar en una altra a sis-cents quilòmetres sempre crea una certa sensació de desubicació, va resultar a més a més, que el dia era fred, extremadament plujós i tampoc el vent va faltar a la cita, quan començava a refer el meu ànim, la combinació entre un enorme bassal d’aigua i la velocitat de l’un automòbil, va ocasionar una desagradable i intempestiva dutxa. Certament vaig pensar que el millor del dia serien les campanades de mitjanit anunciant seu final.
Malgrat tot, la meva agenda del dia ressaltava una anotació subratllada en vermell “30/12 Fundació Esclerosi Múltiple”. Va ser allà on el meu dia i ànim canviar, va succeir pràcticament en creuar el llindar de la fundació i acompanyat de la presidenta i alguns dels responsables operatius, entrar a la sala de treball on no menys de quaranta persones, entre ordinadors i telèfons desenvolupaven el seu treball principalment en pro d’anhels i causes justes, manipulant diversos mailings i enviaments, atenent a més diversos aspectes de la cartera de socis i donants d’empreses i ongs., com Aldees Infantils SOS. La foscor d’aquest ombrívol, gris i desplaent matí, va donar pas a la suma de llum i esplendor que irradiaven les pupil•les dels artífexs de la tasca que s’hi desenvolupava, aquesta llum nascuda de la col•lectiva il•lusió per un treball ben realitzat, aquesta il•lusió renascuda de l’esperança, de l’autoestima, de la reafirmació de la realitat d’un futur digne, aquesta llum dels que saben que tot i les dificultats, estan reescrivint la seva vida, i contribuint amb el seu treball a reconstruir la dels altres.
Per finalitzar, ens vam fer una foto de grup, i creguin-me si els dic, que vaig pensar que era un honor que em concedien, que no sé si els meus relatius mèrits personals em feien mereixedor d’aparèixer en aquesta instantània. Per tot això, i a qui pugui interessar, els asseguro que col•laborar i treballar amb la Fundació Esclerosi Múltiple, és un imperatiu moral … i quan al final el rellotge va marcar les 12 hores de la nit, vaig pensar que havia estat un gran dia.
F. Javier Martin Burillo
President
Sos del Rey Católico es un municipio español de la comarca de las Cinco Villas, al noroeste de la provincia de Zaragoza, comunidad autónoma de Aragón.
La ubicación de esta población, en una elevación del terreno rocosa le convirtió durante mucho tiempo en plaza fuerte y desde el siglo X en que fue reconquistada, tuvo gran importancia como ciudad fronteriza.
En 1044 fue incorporada por Ramiro I al Reino de Aragón.
En el año 1452, en plena Guerra de Navarra, la reina Juana Enríquez se desplazó a la entonces llamada "Sos" a secas, donde dio a luz al infante Fernando que luego se convertiría en Fernando el Católico. Ese nacimiento añadió la coletilla de "del Rey Católico" al nombre de la población.
Todo su casco histórico está muy bien conservado y el pueblo está declarado Conjunto Histórico Artístico y Bien de Interés Cultural en el año 1968. La excepcional conservación de su casco urbano hace que un paseo por esta localidad se convierta en un viaje al pasado destacando las murallas, iglesias, la Plaza de la Villa y el Palacio de los Sada, donde nació Fernando el Católico en el año 1452.
Judería de Sos del Rey Católico, adyacente al Palacio de los Sada
En Sos del Rey Católico se rodó la película La vaquilla (1985) de Luis García Berlanga, en la que actuaron como extras muchos de los vecinos de la localidad.