View allAll Photos Tagged Refo
Avant Garde,Wall Art, Large Abstract, Glass art, Original abstract painting, Modern wall light, Glass painting, Light, Modern lighting on Etsy - Handmade by ReformationsUk . Please note that the thumb-nails can be deceptive – this piece is over 3 feet in diameter. In darkness, the lights can be switched on for a dramatic display. Measurements = 3 feet in diameter *** If you require international shipping please message me for a quote. All pieces are handmade, by me. I specialise in refo... ift.tt/2dQYTiz
Avant Garde,Wall Art, Large Abstract, Glass art, Original abstract painting, Modern wall light, Glass painting, Light, Modern lighting on Etsy - Handmade by ReformationsUk . Please note that the thumb-nails can be deceptive – this piece is over 3 feet in diameter. In darkness, the lights can be switched on for a dramatic display. Measurements = 3 feet in diameter *** If you require international shipping please message me for a quote. All pieces are handmade, by me. I specialise in refo... ift.tt/2dQXLM4
Sant Joan de Fàbregues
Sant Joan de Fàbregues[1][2] és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Situació
L'església està situada al sud de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i penjada a mitjana altura sobre el marge esquerre del profund torrent del Bonegre, que baixa cap al Ter, ara Pantà de Susqueda. Enfront, a ponent, a l'altra banda del barranc, s'aixequen els alterosos cingles del Pla Boixer amb el cim de Rocallarga.
De la carretera BV-5208, poc abans de l'entrada a Rupit (42° 1′ 33.75″ N, 2° 27′ 54.25″ E), surt la que en uns 3 km. porta a Sant Joan de Fàbregues. És apta per a tota classe de vehicles.
Descripció
Església de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau., i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpà semicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria. A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle xviii. L'església és construïda en lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada.
L'església i els cingles del Pla Boixer al seu darrere
La rectoria està adossada a la banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny. A la part de llevant, al costat del mur de l'església, hi ha un portal rectangular, datat, el qual tanca un pati interior. L'edifici mira vers aquest sector i és cobert a dos vessants amb el carener perpendicular a llevant i sostingut per grossos cavalls de fusta de construcció moderna. A tramuntana hi ha un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb l'espiera tapiada. A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques i quatre finestres amb espieres, a ponent les obertures presenten sobrearc. A migdia s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer pis obertures amb sobrearc. En aquest indret hi ha restes d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen diverses etapes i reformes. És construïda en lleves de pedra, carreus ben engaltats, fusta i teules. Cal remarcar que els ràfecs del teulat són construïts en lloses de pedra.[3]
Notícies històriques
Fou la primitiva església parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins al 1955 fou conegut per Sant Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de Fàbregues. Fou la parroquial de Rupit fins al 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu i s'independitzà de la Sant Joan. Es troba documentada l'any 968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard, es pot dir que data del segle xi o XII però conserva elements tardans, malgrat la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocament interiors.[3]
Festes
Per Sant Joan, el 24 de Juny, s'hi celebra un aplec amb missa i arrossada popular.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Església parroquial de Santa Maria de Montlleó
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa. Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Saiba mais em 'Contra a PEC 241 e a Reforma do Ensino Médio': www.intersindicalcentral.com.br/contra-a-pec-241-e-a-refo...
Foto: Alexandre Maciel
__
Redes INTERSINDICAL:
Site: www.intersindicalcentral.com.br/
Facebook: www.facebook.com/intersindical.central
Instagram: www.instagram.com/intersindical_cct/
YouTube: www.youtube.com/c/IntersindicalCentral
Twitter: twitter.com/intersindical
Flickr: www.flickr.com/photos/intersindical-central/albums
Pinterest: br.pinterest.com/intersindical/
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Església situada a l'entrada del poble i presenta notables transformacions que van afectar l'estructura del primitiu temple. Es tracta d'un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L'absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre. L'absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior. L'absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre.
L'edifici presenta dues portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent d'aquest. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat.
El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat d'erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
L'església apareix esmentada per primera vegada com a part de les parròquies del bisbat de Vic durant els segles XI i XII, i va estar dins d'aquest bisbat fins al 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona. Amb el temps va adquirir la categoria de santuari marià i molts pobles hi anaven amb processó. El 2 de juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins. Al seu interior s'hi venerava una talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, que va desaparèixer l'any 1936, i que actualment es venera una imatge de terrissa.* Aquesta església se'ns presenta molt modificada respecte a l'edifici primitiu, amb constants reformes que han anat desdibuixant la seva estructura inicial. Amb tot, l'edifici conserva elements prou significatius per situar la seva construcció primitiva al segle XI, visibles a la façana nord, seguint formes constructives i ornamentals de l'arquitectura llombarda, i finalitza al sector sud, amb l'ús d'un aparell més acurat i mantenint les lesenes, cap a finals del segle XI o principis del segle XII.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/26149
*Actualment l'església és desacralitzada, no hi ha cap imatge.
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Refo @RefoSek: Suasana Nobar di ponorogo , not just a fans , we are family #ThisIsCISC t.co/kB0bXcSDhr
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO
Yaye is President and co-founder of the women’s fish-processing cooperative in Mbao, Senegal.
Yaye Coumba Seck is a beneficiary of the joint France–ILO project “Combating violence and harassment in the world of work & Promoting equal pay and career opportunities between men and women,” funded by the French Ministry of Labour, Health and Solidarity.
Yaye and her fellow cooperative members participated in training sessions focused on women's leadership, equal pay for work of equal value, and the prevention of violence and harassment in the world of work. They also received guidance on formalizing and diversifying their activities.
In Senegal, the France–ILO project, in collaboration with the National Union of Autonomous Trade Unions of Senegal (UNSAS) and the Belleville Institute, supported the creation of three women’s cooperatives bringing together 71 women processors of fish products in Mbao and Yenne, and of cereals in Louga.
Find out more about Yaye's story:
EN: www.ilo.org/about/newsroom/our-fish-processing-cooperativ...
FR: www.ilo.org/fr/about/newsroom/notre-cooperative-de-transf...
ES: www.ilo.org/es/about/newsroom/nuestra-cooperativa-ha-refo...
Mbao, Senegal. Photo: Famara Dieng/ILO