View allAll Photos Tagged RedmiNote4,

L'Assut de Xerta és una presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375 metres. La seva funció és la de desviar l'aigua cap als canals de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre. Està situat a tres quilòmetres riu amunt de la vila de Xerta, ubicada entre els termes municipals de Xerta (al marge dret) i Tivenys (al marge esquerre), a la comarca del Baix Ebre.

 

El monument consta de la presa o resclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí.

 

La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 m, una amplada de 3,50 m en coronació i de 35 m en la fonamentació, i una alçada de 6 m. La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut, ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys. La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra i a la central hidroelèctrica és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut.

 

L'edifici del molí, adjacent a l'assut, en el seu marge dret, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575), amb els noms dels procuradors i els notaris. Ha estat reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. El molí i les seves instal·lacions annexes (el canal de captació, el de sortida i les rodes dentades) són elements d'interès que pertanyen al darrer terç del segle XVI. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya.

 

Un altre edifici que es pot considerar com a instal·lació complementària i annexa a l'Assut, testimoni de la seva importància secular, és el situat al marge esquerre, conegut com a Farinera dels Gonzàlez, del qual només resten dempeus les façanes de pedra de maçoneria i totxo que conserven la forma original.

 

És a partir del 1440 quan se'n té notícia més certa: l'assut medieval va ser construït pels mestres tortosins Domingo Xies, Antoni Alcanyiç i Bernat Gual, amb la prestació de treball de gairebé tota la població de l'actual comarca del Baix Ebre, i amb l'assessorament tècnic de diversos mestres, del territori i forasters. Encara que ja inicialment es preveia que servís per a treure aigua de l'Ebre per dos canals, això no s'aconseguí fins a quatre-cents anys després. Durant aquest temps l'Assut només serví per a moure uns molins fariners situats al costat de Xerta i al de Tivenys. Tot i això, en aquests segles va esdevenir un important centre econòmic controlat per la ciutat de Tortosa.

 

Vora l'assut, a la part de Tivenys, sobre una elevació del marge esquerre que domina el riu, s'hi ha descobert un poblat ibèric (s. VI aC) excavat en diferents campanyes arqueològiques des de l'any 2000, on sobresurten les restes d'una gran torre defensiva, de tipologia única a Catalunya, probablement destruïda cap a l'any 200 aC amb l'ocupació romana.

 

El canal de la Dreta fou inaugurat el 1857 i requerí una primera regularització i elevació de la cresta de l'Assut mentre que el de l'esquerra s'inaugura l'any 1912. Fou llavors, a mitjans del segle XIX, quan se li donà la imatge que té actualment, amb la intervenció que realitzà el senyor Jules Carvallo, el qual treballava per a la Real Compañia de Canalización y Riegos del Ebro.

 

A Google Maps.

central railway research centre at IIT Kharagpur which is the best institute in Eastern india.

L'església de Santa Cecília de Molló data del segle XII, tot i que tenim constància que en l'any 904 ja existia un temple en aquest indret.

 

Està formada per una sola nau de considerables dimensions acabada en un absis semicircular, molt més estret que la nau. Aquesta està coberta amb volta apuntada, reforçada per tres arcs torals, que descarreguen la seva força en pilars adossats als murs laterals. La volta arrenca d'una motllura sense esculpir. En el tram presbiterial la motllura està recolzada en mènsules llises entre les que trobem un fris de dents de serra. En el presbiteri s'obren dues petites capelles laterals.

 

La finestra absidial està decorada amb dues arquivoltes que es recolzen en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals i figures humanes.

 

L'absis està decorat externament amb un petit fris que es recolza en mènsules. Sobre la capçalera i també sobre la façana oest es poden veure dos petits campanars de cadireta d'un sol ull.

 

La torre de campanar està adossada al mur nord. Té una alçada total de cinc pisos i va ser edificat en dues etapes diferents. El pis inferior no té obertures a l'exterior i està decorat amb arcs cecs i lessenes. El segon pis té una única finestra de mig punt en cada mur emmarcada entre lessenes cantoneres i un fris d'arcs cecs. En el tercer pis trobem una finestra geminada amb capitell en forma de mènsula a cada costat, sobre la que hi ha un fris d'arcs cecs i un de dents de serra. La mateixa estructura es repeteix en la quarta planta, si bé les finestres són més esveltes. En el darrer pis troben dos grans òculs, sobre els que tornem a trobar arcuacions cegues i un fris de dents de serra. En 1952, durant les obres de restauració del campanar, es van substituir els capitells de les finestres, que estaven molt deteriorats, per uns de molt més senzills.

 

La porta d'accés està en el mur sud, als peus de la nau. Està en un cos rectangular que sobresurt de la nau. La formen tres arquivoltes de mig punt adovellades. L'arquivolta més interior està decorada amb una motllura cilíndrica. La del mig, en canvi, té l'aresta rebaixada sobre la que hi ha set petxines esculpides. Les arquivoltes emmarquen a un arc que mig punt adovellat que envolta un timpà llis.

 

Corona la façana una motllura esculpida amb palmetes i tiges, sota la que trobem un fris de dents de serra, un fris d'arcs cecs acabats en mènsules esculpides amb caps humans o de monstres i motius vegetals. Sota els arcs tornem a trobar un fris de dents de serra i una cornisa cilíndrica.

 

A l'interior del temple es conserven algunes piques de diferents èpoques.

 

L'any 1979 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (1979).

 

A Google Maps.

Sprinkle loads of love wherever you go..!!

 

Find me on...

|  Website  |  Facebook Page  |  Twitter  |  Instagram  |  YouTube  |

2 4 5 6 7 ••• 23 24