View allAll Photos Tagged Recordis
Vagons de tren en via morta esperant que algú se'n recordi i els hi doni un nou destí...
_DSC0439_NKD7000_Canfranc
" [...]; tenia al seu davant aquella cosa que ja no és música pura, que és dibuix, arquitectura, pensament, i que permet que hom recordi la música. "
¿Qué no puede curar a un espíritu enfermo y arrancar de su memoria el dolor arraigado, borrar ese pesar escrito en el cerebro, y que pueda olvidar y liberar su agobiado pecho de todo el veneno que le oprime el corazón?» Macbeth
Fotografìa: Melissa / Melona
Maquillaje & Peinado: Melissa / Melona
Modeloca & Ediciones: Romina Ortega
Vestido: Mariana Cáceres / Mc Gallery
Le plus intéressant... | Ma carte | Mes classeurs | Mes albums
Cirque Jules Verne
Plus grand cirque en dur de France, le Cirque Jules-Verne compte 1650 places en circulaire ou 1400 places en mode scène. Sa piste fait 13 m de diamètre, la distance réglementaire permettant à un cheval de courir au galop au bout d'une longe.
Construit en 1889 par l'architecte Émile Ricquier, il portait le nom de Cirque municipal d'Amiens jusqu'en 2003. Le Cirque Jules-Verne fait l’objet d’une inscription au titre des monuments historiques depuis le 29 octobre 1975 pour ses façades et toitures.
La tradition du cirque à Amiens remonte à 1845. À cette époque, on élève chaque année, pour la Foire de la Saint-Jean, un bâtiment éphémère en planches que l’on démonte ensuite. La Foire se tient sur l’ancien bastion de Longueville, que le démantèlement des fortifications a permis de transformer en esplanade.
En 1865, une Société du Cirque se constitue afin d’encourager la municipalité d’Amiens à construire un cirque en dur, comme vient alors de le faire la ville de Reims.
Le site de la place Longueville est définitivement retenu, mais la ville hésite devant l’ampleur de la dépense. Prudente, elle décide de construire en 1874 un cirque provisoire en bois qui se maintient péniblement jusqu'en 1888.
L’idée d’un cirque en dur se concrétise et aboutit en 1887. L’impulsion est donnée par le maire républicain d’Amiens, Frédéric Petit. Celui-ci se voit activement soutenu par Jules Verne, installé à Amiens depuis 1871 et futur conseiller municipal. On trouve une trace de l’amour de l’illustre écrivain pour le cirque dans deux romans qu’il écrit à Amiens : Mathias Sandorf, en 1883, et César Cascabel, en 1889.
Les plans sont confiés à Émile Ricquier, architecte du département de la Somme et ancien élève de Gustave Eiffel. L’objectif est de livrer le nouveau cirque pour la Foire de la Saint-Jean de juin 1889, soit pour le centenaire de la Révolution Française, ainsi que le rappelle Jules Verne dans son discours d’inauguration. Il l'appelle ainsi, aussi en l'honneur de Jules Verne sans quoi il n'aurai pas était possible de réaliser se projet. Il a abouti grâce à sa participation et sa détermination.
Les dépenses engagées pour la construction du cirque se révèlent colossales. Le coût de l’édifice est de 815 630 francs de l’époque. L’importance des dépenses est principalement liée à l’échelle monumentale du projet et aux coûteux travaux de fondations, rendus nécessaires par la présence des vestiges de l’ancien bastion et le passage d’un tunnel ferroviaire sous la place. À cela s’ajoute la volonté de doter le cirque d’un éclairage électrique et d’un chauffage central, alimentés tous deux par une machine à vapeur.
Le dimanche 23 juin 1889, le Cirque est inauguré par le maire Frédéric Petit et Jules Verne, qui, en tant que vice-président de la 4e commission chargée des affaires culturelles, prononce le discours d’usage.
« Le nouveau cirque est une œuvre d'art que votre administration municipale a voulu doter de tous les perfectionnements de l'industrie moderne. C'est le plus beau, sans conteste, c'est aussi le plus complet par ses aménagements et son outillage qui a été édifié en France et à l'étranger. » — Jules Verne (Extrait du discours d'inauguration)
Alors que de nombreux cirques en dur disparaissent tout au long du XXe siècle en France, celui d’Amiens survit aux risques de démolition et aux désastres des guerres. Seul un obus, en 1916, endommage la toiture et les buvettes, et fait disparaître l’une des deux marquises de fer forgé qu’Émile Ricquier avait tendues au-dessus des guichets. En 1958, la cheminée de 35 mètres de haut est raccourcie de 10 mètres au prétexte de la sécurité.
Son enveloppe d’origine ainsi préservée, le Cirque va accueillir les multiples activités pour lesquelles il a été conçu. À la fois cirque, palais des congrès, salle de spectacle polyvalente, il accueille les meetings, les fêtes, les séances de cinéma, les compétitions de boxe ou de catch, ainsi que les spectacles de variété. Les plus grands noms de la piste et de la scène s'y produisent. De 1946 à 1951 la société Parisienne de spectacles créé par Emile Audiffred et Roger Audiffred. Ils proposèrent des programmes de qualités, ont pouvaient applaudir Les Clowns François et Albert Fratellini, Boulicot et Recordier, Grock, Lu et Tonio, Rhum... et le Radio Circus. En outre, la qualité de son architecture et son charme authentique attirent de grands noms du cinéma qui viennent y tourner plusieurs scènes de leurs films. C’est le cas de Federico Fellini pour Les Clowns en 1972, de Jean-Jacques Beineix pour Roselyne et les Lions en 1989, ou de Nico Papatakis pour Les Équilibristes en 1991.
Les années 1980 voient la création de l'École de Cirque d’Amiens, avec le soutien d’Annie Fratellini.
Consciente de la valeur patrimoniale et culturelle de son cirque municipal, la communauté d'agglomération d'Amiens Métropole décide de procéder en 2002-2003 à la rénovation complète de l'édifice. Aux travaux de restauration et de nettoyage des façades, effectués en 1992, succède un vaste programme de restauration des espaces intérieurs sous la conduite des architectes Eric Dubosc, Marc Landowski et Michel Lefort, pour un montant de 3,04 millions d’euros (dont 0,6 M€ pour Amiens Métropole et autant pour la région).
Le Cirque est mis aux normes de confort, d'espace et de sécurité modernes, tout en cherchant à respecter l’esprit initial du lieu. Si le nombre de places assises passent de 3 100 à 1 700 à l'issue des travaux, les nouveaux sièges plus spacieux "sic" restent tendus de velours de mohair rouge comme à l'origine. Les vitraux du lanterneau sont restaurés. Réalisée dans le cadre d'une commande publique, une composition picturale de l’artiste autrichien Ernst Caramelle trace désormais sur la coupole une étoile à huit pointes qui rappelle délibérément la toile des chapiteaux itinérants.
En novembre 2003, le Cirque ouvre à nouveau après un an et demi de travaux de rénovation. À cette occasion, l'édifice inauguré par Jules Verne porte désormais officiellement le nom de l'écrivain. Le Pôle Régional des Arts du Cirque est inauguré et l’équipe chargée de son développement s’installe dans le bâtiment. Le Cirque Arlette Gruss est associé très directement à cette réouverture puisqu’il y présente alors son tout nouveau spectacle et transfère son siège social à Amiens.
Depuis 2011, le Cirque Jules-Verne pour les arts du cirque, le Hangar pour les arts de la rue et l'École de Cirque pour la formation sont réunies au sein d'un Pôle national cirque.
(Source : Wikipédia)
Amiens | Somme (80) | Hauts-de-France | France
Quant de temps. No has canviat. Jo potser sí, una mica. M’he fet gran i he anat vivint aquí i allà. Però és fàcil i també bonic poder-nos reconèixer, oi? perquè per molt que recordi les teves paraules, en aquests deu anys he anat oblidant la teva veu.
Em diries: te’n recordes quan? I jo et respondria que em sona però no, perquè m’ho expliquessis de nou. Així ens semblaria que el temps ens pertany ...
Com a mínim, la millor que jo recordi haver vist en tota la meva vida!
Beau Vallon és una de les millors platges de les Seychelles, especialment per les insuperables postes de sol que ofereix. Però també és de les més concorregudes, ja que en certa manera és la platja de la capital.
ca.wikipedia.org/wiki/Beau_Vallon
ca.wikipedia.org/wiki/Mah%C3%A9
========================================================
At least, the most impressive that I've ever seen.
Beau Vallon is one of the finest beaches in the Seychelles, specially for the awesome sunsets it offers. It's a very big beach, but in weekends could be quite crowded (for the Seychelles), because in a way is the beach of Victoria, the capital of the country.
Aquestes cases del centre de Sabadell estan sent enderrocades a un ritme molt lent. Això fà que aquest mig-enderroc recordi altres tragedies del món actual, per desgracia massa reals.
Ah, i Slava Ukraini.
======================
These old houses are being demolished but somehow, they paused at mid-work for almost a week, by now. This imagery reminds sadly of current, much more tragic destructions...
Oh, and Слава Україні!
potser quan estiguis més lluny qe mai comprenguis qe cap dels dos tenia la culpa. o potser en aqest precís moment recordis qe vaig ser tan important per tu qe mai em vaig imaginar tan lluny.
the sweetest goodbye.
També les petites dansaires fan la seva aportació al global de l'espectacle, potser la seva dansa no és perfecte, però la simpatia, la seva sinceritat i la seva entrega és totalment magistral. Amb tota la facilitat del món enamoren al públic i elles ens ho paguen amb un somriure de complicitat que fa que el nostre cor recordi una mica la nostra innocència.
Alguns moments voldria tornar a ser infant i a retrobar aquesta veritat emocional i no complicar-me l'existència amb rebuscar que volen els altres i com el puc acontentar, només mostrar el que sóc el que sento amb tota la veritat del fet ser ser criatura.
En aquest punt acabava la seva interpretació, per mi començava l'alegria i la innocència més neta clara i viscuda .
Tercera foto del mini proyecto
GRÀCIES PER TOT, NOIES
Vull que sàpigues que he patit. Que pateixo. Vull que quan estiguis amb ella pensis en mi. En tot el que he fet per tu, el que t’he ajudat. I després ho comparis amb el que ella fa per tu. Vull que cada cop que em miris, recordis el que et dic: ‘és culpa teva’. Sé que lo normal és autoculpar-se a un mateix…però si m’amagues les coses, la culpa és teva. Jo podría haver evitat penjar-me de tu, si ho hagués sapigut. Però tu i la teva intuició idiota vau decidir no dir-me res, i així he acabat. La que pateix sóc jo. La que plora, la que ha d’evitar mirar-te quan estàs amb l’altra, la que evita el teu nom i qualsevol cosa que es refereixi a tu perquè sinó em recorda a tu i als bons moments; a tu i els mals moments. I ploro un altre cop.
Per això recorda’m cada cop que li facis un petó. I fes-me un favor, avisa’m quan tornis a ser tu, el tu que m’explicava les coses i el tu que un cop em va dir que primer era jo i després les altres.
Rallye Monté Carlo Historique
Pilote : André RECORDIER
Copilote : Dorone RECORDIER
Team Vasio Romain
Col de Pennes
Drome
France
IMG_5339
Continuem amb Sapa.
Com ja us deia és una bella vall que fa gairebé frontera amb la Xina. Les seves terrasses d'arròs colpides a les muntanyes fan de la vall un dels llocs més bonics per veure.
Als camps si poden veure dones i homes treballant, en aquest cas, seria un home, no perquè recordi qui era, sinó pel tipus de barret.
Els que tenen forma triangular són tant d'homes com dones, tot i que ara el fan servir més les dones. I els que tenen aquesta forma més arrodonida són d'homes.
Crec que Sapa és un dels llocs millors per a fer excursions i perdre's pels diferents poblats de Hmong o Dao, el contrast entre el camp i els colors de la gent és tot un espectacle. Però això ja ho veureu en altres fotos.
De Vilanova del Cami, Anoia. Col·laboració amb Hoppit. Bloody Red Neipa, Aigua, ordi, blat, civada, llúpol (Cryo Pop i Hop revolution blend) i llevat. 49 IBUs. 7%. Espectacular. Un color molt cridaner, molt pujat. Escuma que es desfà ràpidament. Aromes afruitats i gust suau a llúpol afruitat. No hi ha res que recordi a gerds, maduixes, etc. El color deu aconseguir-se amb pitaya, també dita dragon fruit, o similar? Tampoc té gust terrós ni res. #NEIPA #IndiaPaleAle #IndianPaleAle #IPA #ale #localbeer #craftbeer #cervesaartesana #cervesaartesanal #beer #pivo #birra #cervesa #cerveza #olut #øl #пиво #bière #beerporn #beergeek #beernerd #craftbeerlive #hophead #craftbeernotcrapbeer #craftbeerporn #craftbeerlover #beerstagram #beerpic
De Vilanova del Cami, Anoia. Col·laboració amb Hoppit. Bloody Red Neipa, Aigua, ordi, blat, civada, llúpol (Cryo Pop i Hop revolution blend) i llevat. 49 IBUs. 7%. Espectacular. Un color molt cridaner, molt pujat. Escuma que es desfà ràpidament. Aromes afruitats i gust suau a llúpol afruitat. No hi ha res que recordi a gerds, maduixes, etc. El color deu aconseguir-se amb pitaya o similar? Tampoc té gust terrós ni res. #NEIPA #IndiaPaleAle #IndianPaleAle #IPA #ale #localbeer #craftbeer #cervesaartesana #cervesaartesanal #beer #pivo #birra #cervesa #cerveza #olut #øl #пиво #bière #beerporn #beergeek #beernerd #craftbeerlive #hophead #craftbeernotcrapbeer #craftbeerporn #craftbeerlover #beerstagram #beerpic
© Walter Glover All rights reserved. No reproduction rights granted.
The shift change at 3 pm the concierge asked what I was doing and then asked if he could be in picture. I said that recordI said that he could but that he would have to stay very still for 40 seconds or. more. "I can do that. I've done a lot of that while people take pictures." When I asked where he'd had that rather unique experience he replied, "I was a sentry at Buckingham Palace."
Este tejo de gran tamaño y de más de 500 años de vida, se encuentra en la localidad Asturiana de Santibáñez de la Fuente. Su fruto es de color rojo y de pequeño tamaño. ¿recordías lo "tirar los tejos", pues aquí está la explicacion:
Aufgenommen mit einer alten Agfa-Klappkamera auf einem Agfa-Film. Der monochrome Agfapan Vario-XL (05/87) war allerdings schon ziemlich angegriffen, so dass ich mit dem PS kräftig eingreifen musste. Mit den monochromen Kodak-Filmen hab ich da bessere Erfahrungen gemacht.
[ca] Un tren de la sèrie 400 "granota" d'FCC arrivant a l'estació de les Planes des de la cotxera d'FGC de Rubí, enmig de la vegetació del parc de Collserola. És una composició de tres cotxes blancs amb dues línies verdes pintades al llarg dels vagons que, juntament amb els llums rodons frontals, fan que recordi a una granota.
[en] A FCC class 400 "frog" train arriving at les Planes station, from the FGC depot in Rubí, in the middle of the vegetation of the Collserola park. It's a three-car set with white-and-green carriages which, combined with the round front lights, make it resemble a frog.
Licensed under CC BY-SA 4.0
Vam arribar a dalt, a Sant Pere de Roda amb núvols i la boira que anava marxant, però van marxar amb sol i uns núvols encantadors que ajudaven a mirar i a compondre un paisatge dur, per la climatologia, però acollidor i bonic, pels colors i les fragàncies
Des d'adalt el mar anava agafant tons diversos, tot depenia d'on estava el sol i si hi havia núvol o sol.
En dues prespectives quasi s'agava tota la magnitit de la bellesa esquerpa i dura. No sé presentar-ho en una sola imatge, millor no tinc el programa adequat, No m'importa així puc disfrutar dues vegades del món als meus peus i l'infinit Meditarrani a davant dels meus ulls.
Aquí se'm va guarir el refredat que portava des de feia una setmana arrosegant. Aquí, mirant i veient, se'm va passar bona part de les càbories que feia dies que es bellugavem pel meu cap..
Aquí vaig sentir que malgrat ens putegin de veritat mai ens podran pendre el goig de sentir-nos vius i de poder mirar la immensitat, de poder sentir a la pell l'aire de la llibertad i d'enflairar l'aroma de la primavera que s'apropa.
Potser no podrem menjar, potser no podrem comprar un llibre, potser no podrem tenir una película. ni tenir cotxe, la seva industria s'ho perd, peró tindrem, tenim, l'entorn i això no ens ho poden pendren, ni els polítics d'aquí, ni els d'allà, ni els que vindran.
Sra. Merkels, encara, malgrat tot, som més rics que vostés i els seus bancs. Només recordi que si la situació econòmica està malamanet no és per culpa del poble. Només aquells que ha cercat tenir beneficis i només tenen una desmesura ambició ho han malmés tot i ara, si ens estem massa quiets, ets tocarà pagar a nosaltres. Però mai ens podran treure la satisfacció de veure una sortida de sol o un paisatge immens. Mai.
El Cineclub de Bigues i Riells, en motiu del centenari del naixement d'Orson Welles i del reglamentari cicle que se li volia dedicar, em va demanar si em podria disfressar d'Orson, petició a la qual vaig accedir. El darrer dia del cicle es va fer un sopar a l'Hotel Molí de la Torre, del qual forma part aquesta imatge, un detall de la decoració que es va idear per a les taules... I com que el personatge era excèntric, res més excèntric que la decoració et recordi una pel·lícula que res a veure té amb l'homenatjat, Cinema Paradiso, la gran declaració d'amor al cinema, i per això la titulo així.
George Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, 6 de maig de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 10 d'octubre de 1985) va ser un actor, guionista i director de cinema estatunidenc, considerat un dels grans directors de Hollywood, i també un dels més excèntrics.
Després d'estudiar amb professors particulars, ingressà a l'escola Todd de Woodstock (Illinois), el 1926, on desenvolupà les seves inquietuds teatrals com a actor, director i adaptador. Als disset anys (1931) marxà a Irlanda amb la intenció de dedicar-se a la pintura, però fent-se passar per més gran, debutà professionalment com a actor al teatre Gate de Dublín amb l'obra Suss the jew. De nou al seu país, formà part de la companyia McClintic-Cornell (1933-34) amb la qual debutà a Broadway, el 20 de desembre de 1934, amb Romeu i Julieta. Com a director, muntà dues obres amb actors negres, un Macbeth (1935) i Doctor Faustus (1936-37), i el 1937 fundà la seva pròpia companyia, Mercury, amb la qual muntà sis obres fins a 1939. El 1946 va estrenar-se La volta al món en vuitanta dies, la seva adaptació de la novel·la de Jules Verne, musicada per Cole Porter.
A partir de 1937 esdevingué un reconegut actor radiofònic gràcies al seu personatge de L'ombra, però es féu famosa l'emissió en directe, el 30 d'octubre de 1938, de La guerra dels móns de H. G. Wells. La dramatització de l'obra fou tan realista que va generar en els oients la creença que realment s'estava produint una invasió marciana, estenent-se el pànic a part de la població. Davant tals successos l'autor va haver de fer unes manifestacions en públic explicant que la realització del programa tan sols tenia com a objectiu l'entreteniment de l'audiència.
Aquests èxits van fer que Hollywood es fixés en ell i pel juliol de 1939 hi anà per signar contracte amb la productora RKO. Després de diferents guions desestimats, el maig de 1941 estrenà el seu primer film com a director, actor, coguionista i coproductor, el famós Ciutadà Kane. A aquest seguiren, com a director, i la majoria també com a actor, els films Els magnífics Amberson (1942), És tot real (1942-43, documental inacabat), El desconegut (1946), La dama de Xangai (1948), Macbeth (1948), Othello (1952), Mr. Arkadin (1955), Touch of Evil (1958), Don Quixot (1960, inacabat), Le Procès (1962), Chimes at Midnight (1966), Una història immortal (1966), F. for Fake (1973) i L'altra cara del vent (1974-75, inacabat).
Com a actor va tenir una decisiva participació en El tercer home (1949), dirigida per Carol Reed, però en la qual la seva influència en la posada en escena sempre s'ha destacat. Casat amb l'actriu Rita Hayworth (1943-1947), els problemes mantinguts amb els productors de Hollywood, va fer que entre 1948 i 1956 visqués a Europa, on tornà al teatre, per darrer cop, en una versió de Rinoceronts de Ionesco, dirigida per Laurence Olivier a Londres (1960). Els darrers anys es dedicà a interpretar personatges secundaris en pel·lícules no gaire interessants per tal de finançar el seu darrer projecte, L'altra cara del vent. Va morir a Los Angeles, el 10 d'octubre de 1985 i les seves despulles es troben a Ronda, província de Málaga.
Va ser un mestre en l'ús del pla seqüència i del gran angular.
Sempre m'ha estat difícil creure que una cosa que faig està bé. És evident que si la mostro és perqué m'ha agradat.
Haig de confessar que aquesta gent meravellosa de teatre m'ha fet estar satisfet d'una foto. Els ha agradat moltíssim i a mi, està clar, m'agradat que els agradés.
Això m'ha fet estar satisfet i orgullós, encara que només sigui per uns instants. Ara ja penso que em diran de les altres o d'aquesta que he afeguit aquí.
Però sabeu m'entenen i ells ho tenen més complicar fant l'obra davant del públic i l'han de fer genial perqué el públic no recordi les petites errades que hi poden haver. Sé que ho faran de fàbula, però els nervis hi seran. No estic davant del públic i em sento neguitós.
Però l'alternativa és pitjor, no mostrar el treball. Pels actors seria no exitir i per els que fem imatges seria existir molt i molt poc si no les mostrem. Amb dos casos no s'ha de tenir cap por i anar amb el cap molt alt d'haver fet un treball ben personal i ben elevorat. En el seus cas n'estic segur, perqué l'he pogut contemplar i fruir.
Els que pogueu aneu-la a veure al Teatre de Salt aquest cap de setmana!.
Façana del convent de San Esteban, Salamanca, curiosament el primer edifici que vaig veure en les dues vegades que hi he estat.
Un estil arquitectonic que destaca a Salamanca és el plateresc, barreja castellana del gotic final, mudejar i elements renaixentistes. De fet és prou carregat perque recordi el barroc.
es.wikipedia.org/wiki/Convento_de_San_Esteban_%28Salamanc...
ca.wikipedia.org/wiki/Plateresc
==============================================================
Church of San Esteban abbey, in Salamanca, Spain.
The plateresque is a building style born in Castille mixing elements of the gothic, mudejar and renaissance.
- Per la Carolina :-D una foto de l´estiu a Cadaquès, avui que a Madrid està nevant tant. Per que te´n recordis de aquest estiu i no passis tan fred :-)
- Para Carolina :-D una foto de este verano en Cadaqués, hoy que en Madrid está nevando tanto. Para que te acuerdes de este verano y no pases tanto frío :-)
The rear cover of the three-track 12” vinyl EP (Extended Play) single of ‘Over The Ropes’, released by Melbourne band The Forearm Jolt in 1985. ‘Over The Ropes’, the only single released by The Forearm Jolt, was a tribute to American-born Australian professional wrestling commentator Jack Little, who was the main face and voice of professional wrestling in Australia from 1964-1978, under the guise of World Championship Wrestling (not to be confused with the American promotion of the same name which ran from 1988-2001). ‘Over The Ropes’ featured the A-side track of Little’s many catchphrases (such as “O Brother”, “That’s all there is, there isn’t any more”, “Wham bam, thank you ma’am”) and commentaries set to music, while the B-side featured a track of Little discussing his wrestling commentary career, and the instrumental track of the A-side.
The single was recorded and released while Little was declining in health- he succumbed to heart disease soon after, at the age of 77, on January 4, 1986, at William Angliss Hospital in Upper Ferntree Gully, an eastern suburb of Melbourne, Victoria, Australia. Read the Vaxfacts section below for a brief history of Little, and professional wrestling in Australia.
The track listings and times are as follows:
00:00- Track 1- ‘Over The Ropes’ (Originally Side A, Track 1)
05:09- Track 2- ‘Jackspeak’ (Originally Side B, Track 1)
09:27- Track 3- ‘Over The Ropes (Instrumental)’ (Originally Side B, Track 2)
You can listen to the tracks at the following link:
The rear cover’s writing, which features the track details, is transcribed as follows:
A TRIBUTE TO JACK
Who could ever forget Jack Little? Certainly not anyone who grew up in suburban Australia in the 1960's. Sunday lunchtimes in that decade meant a seat before the black and white TV watching Jack's show, World Championship Wrestling. Fire, earthquake or holocaust, it was a must to see. His wrestling extravaganzas were a slice of live theatrical kitsch, populated by unbelievable characters who, if they hadn't been muscle and blood wrestlers, could only have been created by Walt Disney.
"Well the thing is that wrestling is a story. There's a story behind all the wrestlers. They wouldn't make any money unless there was a story behind each one" Jack Little, 1983.
There was a certain Shakespearean quality to Jack Little's show. More than wrestling, it was a battle between good and evil, with Jack, seated like a judge behind his Formica commentator's desk, describing in gory detail the epic struggle between opposing forces.
“I worked out with the boys and they taught me all the holds. Not to teach me the holds as much as to let me know how they felt when applied. People used to say "How do you do that" and I said "Well, I know how it feels". I knew how it felt to be knocked out too".
But Jack himself admits that the actual wrestling was not the main attraction. What everyone wanted to see were the interviews. Here, a sweating gloating victor would celebrate his destruction of an opponent, while what remained of his competitor would be scraped off the canvas in the background. Even more dramatic were the pre-match confrontations between two deadly enemies with Jack precariously wedged between the two volatile hulks as they traded insults and (occasionaly) blows. His usual comment after one of these verbal battles was the classic "O brother!"
"The one thing that I think I should say and make clear to people is that... they used to wonder, you know, at how easily the matches were won. Well, we had to mis-match, because we had to have five commercial breaks in the show. So we had to have one guy better than the other, so he could beat the other one whenever we wanted".
Such was the theatricality of the show that we used to wonder if some of the matches were, to put it politely, choreographed. Jack, of course, will not admit to any behind the scenes fiddling, well, except with his spectacles! This was his secret signal which meant, five minutes to a commercial break, let's wrap it up fellas.
"I would give then a signal to wind up the match. I'd fiddle with my glasses, and didn't always take then off... just fiddle with them".
Of course, some of the matches could never have been choreographed. These were the ones featuring the notorious crazy guys, the villains who once in the ring turned into wild uncontrollable animals.
"I just steered clear of Brute Bernard, and Skull Murphy. Skull was the toughest man I have ever seen in a wrestling ring... and that's over 50 years of experience. The wildest match I've ever seen was between him and Mark Lewin. This was the time when Skull Murphy was being set up by Lewin for the sleeper hold. He threw him against the rope so hard that Murphy bounced over the ropes, came down head first and hit his nose on the apron of the ring. He broke his nose in four places. And he wrestled out the rest of the six weeks of that season with that broken nose! Outside the ring he was very quiet. But he chased me... he didn't like what I said about him in Sydney on the air, and when the match was over he chased me out of the Sydney Stadium. That was no acting. He would really have belted me, and I knew it. Afterwards he apologised".
THE BRAINBUSTER
Whether by choice or not, Jack often got personally involved in the matches. The most famous incident (it made headlines throughout Australia) was the Killer Karl Cox 'brainbuster' affair. “To give you the picture, it was a match between Spiros Arion and Killer Karl Cox for the Australian Heavyweight Championship. So anyway it went to the full hour and I rang the bell just as Cox almost had him. He went berserk, and I very foolishly thought, "He's not going to hurt me, he's a great guy, I'll get up and explain it to him". And I went up on the apron of the ring. With that he grabbed my belt. My feet hit the lights above the ring! I'm 6'2". and he's 6'2", so I was right up there, and then he dropped me on the back of my neck. Oh yes, I'll never forget it as long as I live. And I suffered pain, boy!! I was in a neck brace for seven weeks".
For the majority of square-eyed Australians, such are the memories that this man and his voice invokes. His classic phrases (which are all lovingly restored on this record) can still be heard in pub corner conversation around Australia. The mention of his name conjures up a hundred memories which, if they hadn't actually happened on black and white TV would never be believed. Sadly, most if not all of the footage from World Championship Wrestling was recorded on videotape and erased. And Jack, because of bad health, can never revive the show which was such an important part of Australia's pop culture. Of course, wrestling without Jack Little would be unthinkable.
"I'm recuperating from my illness and the doctors tell me I can no longer do any wrestling commentaries...my poor old heart can't stand up to all that excitement. So to quote one of my favourite phrases "That's all there is, there isn't anymore”.
ROUND 1
“OVER THE ROPES”
Vocals: Jack Little and Paul Jennings
Keyboards: Andrew Duffield
Bass: Mark Ferrie
Thumps and Bumps: Noel Crombie
Guitar: Andrew Pendlebury
Saxophones: James Valentine
Tag Team Vocals: Zan, Sherine and Rozzi Bazzani
Trumpet: John Fielding
Engineered: Phil Kenihan
Mixed: Tim Kramer
Produced: Phil Kenihan and Andrew Duffield
Executive Producer: John Moyle
Concept, lyrics, research: James Cockington
ROUND 2
JACKSPEAK
Engineered: Steve Young
Produced: Andrew Duffield and Phil Kenihan
Concept: James Cockington
"OVER THE ROPES"
(Instrumental)
Special thanks to Sir Eric Pearce (GTV 9) for kindly donating the priceless footage and Barry Bell for the still photos. Thanks also to Chris, Mandy, Jeanne, Jaki, Harry, Steve at SMR. Craig at Image Concepts, Barry and Jenni.
Special thanks to lan Meldrum.
Cover S,S&Bolt
© James Cockington (this article orginally appeared in "The Age" Green Guide)
Picture Captions
Upper Left-Hand Corner
“Your referee, Jack Little, makes sure there’s no foreign objects in these boys trunks.
Lower Right-Hand Corner
“Killer Kowalski, the wrestler who once bit off an opponent’s ear, tells Jack exactly what he plans to do to his next victim. Killer once earned 3,847 pounds (not dollars, pounds!) for a week’s wrestling.”
℗ 1985 Regular Records Pty. Ltd. Australia
Trademark owned by Regular Records Pty. Ltd. Australia and used by Festival Records Pty. Ltd. Austalia and Festival Records (N.Z.) Ltd., under authorization.
Manufactured ard distributed under license by Festival Records Pty. Ltd. Australia and Festival Records (N.Z.) Ltd.
© 1985 Regular Recordi Pty. Ltd. Australia
Blanca Suárez durante la presentación de hapinessbytous en la tienda TOUS de Diagonal 478 en Barcelona. 050214. foto Rosmi Duaso. ref: RMD3858.
GRÀCIES PER VISITAR LES NOSTRES PÀGINES.
fototext BCN, disposa d'un arxiu fotogràfic en contínua ampliació, integrat per més de 200.000 imatges de temes diversos per a ús editorial.
Disposem de més de més de 300 reportatges, llests per a la seva edició i publicació.
Els nostres treballs inclouen diferents seccions.
Periòdicament generem noves propostes.Treballem per encàrrec.
Recordi: Vostè no pot ni ha d'utilitzar aquestes imatges per cap fi, sense abans sol·licitar permís per al seu ús per correu electrònic al propietari i autor. Correu electrònic: fototext@wanadoo.es i obtenir la confirmació. Gràcies pel seu interès i per respectar les normes.
fototext, BCN; Serveis documentals i Visuals. Barcelona. Tel. + 34 617788380
Una dona,l´unica persona que estava al moll a aquella hora, semblava fer una pregaria al sol,al nou dia abans de anar a treballar.Jo estava esperant el camvi de torn de les 9.30 a l´hospital del mar per poguer veure´t un altre cop, finalment la teva mare va ser qui va volguer passar la nit, estaves dormint,fora de perill,pero intentant recobrar la memoria de tot el que havia passat,tot el abans i el despres de que jogant,disfrutant,et donguessis un cop.al caure del teu patí.Mica en mica has anat reconstruint el trencaclosques,a mida que el sol e s´alçava i es feia mes i mes brillant en cel...potser el moment de la caiguda no el recordis mai, jo encara no les tenia totes i tu ,ja tenies ganes de sortir del llit, de que et deixesin anar,vas fer d´aquell dijous amb el teu optimisme, un bon dia.... feia temps que no sentiem junts l´ aventura de viure,pero a la propera ens la busquem menys intensa i mes divertida,d´acord?.Tampoc cal exagerar,ja,ja....
Una mujer, la única persona que estaba en el muelle a esa hora, parecía hacer una plegaria al sol, al nuevo día antes de ir a trabajar.yo estaba esperando el cambio de turno de las 9.30 en el hospital del mar para poder verte otra vez, finalmente tu madre fue quien quiso pasar la noche, estabas durmiendo, a salvo, pero intentando recobrar la memoria de todo lo que había pasado, todo el antes y el después de que jugando, disfrutando, te diese un golpe al caer de tu patín.Poco a poco has ido reconstruyendo el rompecabezas, a medida que el sol se levantaba y se hacía más y más brillante en cielo ...quiza el momento de la caida no logres recordarlo nunca.
Yo todavía no las tenía todas y tú ya tenías ganas de salir de la cama, de que te dejasen ir, hiciste de aquel jueves con tu optimismo, un buen día .... hacía tiempo que no sentiamos juntos la aventura de vivir, pero la próxima nos la buscamos menos intensa y más divertida, ¿vale?. Tampoco hay que exagerar, ja, ja ....
La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixetera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
Bon dia
La catedral nova de Salamanca, obra del final del gòtic enllaçant amb el renaixement i plateresc.
Un estil arquitectonic que destaca a Salamanca és el plateresc, barreja castellana del gotic final, mudejar i elements renaixentistes. De fet és prou carregat perque recordi el barroc.
ca.wikipedia.org/wiki/Plateresc
es.wikipedia.org/wiki/Catedral_Nueva_de_Salamanca
===============================================================
The so called "New Cathedral" of Salamanca, a Late Gothic - Plateresque building. It's the "new" cathedral because to it's side survives the "old" cathedral, which is a romanesque building.
en.wikipedia.org/wiki/New_Cathedral,_Salamanca
The plateresque is a building style born in Castille mixing elements of the gothic, mudejar and renaissance.
Tot té un inici, una evolució i un final.
En la vida allò que val la pena és la vida, el recorregut entre l'inici i el final, és a dir, la vida en si mateixa.
Aquest és un jardí d'un company que ara té llogada la casa i el propietari en tenia molta cura i molt abans que una flor quedés mústia i perdés el tot vital que encomanava la treia.
Com a persona que li agrada fotografiar de tot, no necessàriament només allò estèticament bonic és fotografiable, també m'agrada fotografiar quan s'acabava la història, quan la joventut ja ha passat i hi ha una altra tipus de bellesa.
El resum és que, junt amb altres flors li vaig passar aquesta i, ves per on, li va agradar, potser perquè qui va tenir d'alguna manera o altre sempre en mostra.
Avui, en canvi, estic molt i molt content, ja que molts amics han tingut a bé saludar-me i felicitar-me en el dia de la meva onomàstica. Tot i que jo sóc més d'aniversari, però que la gent, encara que sigui uns segons, se'n recordi de tu, amb fa ser molt i molt feliç.
Ara bé el dia s'acabava i tornaré al meva estima quotidianitat i rutina, sempre, però, portaré el cor aquesta estona de comunicació i felicitat.
A tothom que m'ha felicitat i els que no han pogut fer-ho, també, donar-los-hi les gràcies i enviar-los-hi una molt forta abraçada.
a origem da felicidade / Celso Fonseca
Deixo aquesta imatge i faig una petita pausa a flickr,necessito descansar una estona,tancar els porticons i deixar-me endur per un somni,que potser no recordi.
A les nits quan arrivo de treballar em posso cada dia a remenar imatges,a editar-les i a anar a veure que ha fet la gent (aixo ultim menys del que voldria ) i acabo sempre molt tard,tant que acabo dormint poques hores.
Cal que posi ordre a la meva nit,als meus moments de descans,m´han pasat una serie de coses ultimament que no he aconseguit entendre i el que es pitjor,tampoc disfrutar-les, tot segurament precipitat per l´esgotament mental i fisic o potser no,en tot cas ja les entendre quan sigui gran , cap problema ,puc tambe esperar que arrivi el moment.
Mentres em reorganitzo segur que com tots,no podre estar de continuar tirant imatges, pero haure de racionar les meves estades devant de l´ordinador ques l´eina que ha substituit el laboratori fotografic .
He treballat a gust,estic a gust a Flickr,una abraçada a tothom i gracies per el que he rebut fins ara,potser mes del que jo he pogut donar.
Aviat torno,se que tindre una urgencia,alguna cosa que comunicar i voldre mostrar-ho,mentres aixo no passa abaixo les persianes i descanso una estona, crec que m´ho mereixo.i ho necessito..
gracies altre cop a tots.petons i abraçades i fins d´aqui un no res.
Dejo esta imagen y hago una pequeña pausa en flickr,necesito descansar un rato,cerrar los postigos y dejarme llevar por un sueño,que quizás no recuerde.
Por las noches cuando llego de trabajar me pongo con entusiasmo cada día a barajar imágenes,a editarlas y a ir a ver que ha hecho la gente (esto ultimo menos del que querría ) y acabo siempre muy tarde,tanto que acabo durmiendo pocas horas. Hace falta que ponga orden a mi noche,a mis momentos de descanso,me han pasado una serie de historias ultimamente que no he conseguido entender y lo que es peor no he conseguido disfrutar, seguramente apresuradas por el agotamiento mental y fisico o quizás no,en todo caso ya las entendere cuando sea mayor , ningún problema ,puedo tambien esperar que llegue el momento.
Mientras me reorganizo seguro que como todos,no podre dejar de continuar tirando imágenes, pero habre de racionar mis estancias delante de l´ordenador que es la herramienta que ha substituido el laboratorio fotografico . He trabajado a gusto,estoy a gusto en Flickr,un abrazo a todo el mundo y gracies por lo que he recibido hasta ahora,quizás mas del que yo he podido dar. Pronto vuelvo,se que tendre una urgencia,algo que comunicar y volvere a mostrarlo,mientras eso no pasa bajo las persianas y descanso un rato, creo que me lo merezco.y lo necesito.. .
gracias otro vez a todos.besos y abrazos y hasta pronto.
Bon cap de setmana, el meu últim de vacances. Tornem a començar (pert sort esclar)
Gràcies als que em visiteu.
Se que debo visitas a muchos de vosotros, pido escusas porque mi tiempo ya es muy escaso. Os dedico esta fotografía y este poema de Martí i Pol para que os acompañe. Hasta pronto.
"No sé si plou on ets,
però la pluja fa que et recordi.
Havíem compartit moltes pluges
i moltes esperances; matins,
tardes, capvespres desfilaven
sota el pensat exordi de la pluja
i érem feliços amb ben poca cosa"
Miquel Martí i Pol
El mirador del rei Martí és una torre situada entre el Palau del Lloctinent i el Saló del Tinell, forma part del Palau Reial Major de Barcelona, i va ser enllestida el 1555. No té res a veure, per tant, amb el rei Martí l'Humà, mort el 1410, però és possible que el nom recordi una torre més antiga que podia haver existit en aquest mateix lloc. Té planta rectangular i cinc pisos formats per galeries d'arcs de mig punt. Originalment acabava amb un teulat a quatre aigües.
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes catalans i comtes reis de Catalunya-Aragó. Situat al centre del barri gòtic de la ciutat, a la plaça del Rei, es compon de quatre recintes més:
- El Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell.
- La capella palatina de Santa Àgata, de l'any 1302, obra del rei Jaume II i la seva esposa Blanca de Nàpols. Al seu interior hi ha el retaule del conestable Pere de Portugal, del pintor Jaume Huguet (1465).
- El Palau del Lloctinent, de l'any 1549, encàrrec del rei Carles V a Antoni Carbonell. És la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (única de l'any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors).
- El Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i avui és la seu del Museu Frederic Marès.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Vam arribar a dalt, a Sant Pere de Roda amb núvols i la boira que anava marxant, però van marxar amb sol i uns núvols encantadors que ajudaven a mirar i a compondre un paisatge dur, per la climatologia, però acollidor i bonic, pels colors i les fragàncies
Des d'adalt el mar anava agafant tons diversos, tot depenia d'on estava el sol i si hi havia núvol o sol.
En dues prespectives quasi s'agava tota la magnitit de la bellesa esquerpa i dura. No sé presentar-ho en una sola imatge, millor no tinc el programa adequat, No m'importa així puc disfrutar dues vegades del món als meus peus i l'infinit Meditarrani a davant dels meus ulls.
Aquí se'm va guarir el refredat que portava des de feia una setmana arrosegant. Aquí, mirant i veient, se'm va passar bona part de les càbories que feia dies que es bellugavem pel meu cap..
Aquí vaig sentir que malgrat ens putegin de veritat mai ens podran pendre el goig de sentir-nos vius i de poder mirar la immensitat, de poder sentir a la pell l'aire de la llibertad i d'enflairar l'aroma de la primavera que s'apropa.
Potser no podrem menjar, potser no podrem comprar un llibre, potser no podrem tenir una película. ni tenir cotxe, la seva industria s'ho perd, peró tindrem, tenim, l'entorn i això no ens ho poden pendren, ni els polítics d'aquí, ni els d'allà, ni els que vindran.
Sra. Merkels, encara, malgrat tot, som més rics que vostés i els seus bancs. Només recordi que si la situació econòmica està malamanet no és per culpa del poble. Només aquells que ha cercat tenir beneficis i només tenen una desmesura ambició ho han malmés tot i ara, si ens estem massa quiets, ets tocarà pagar a nosaltres. Però mai ens podran treure la satisfacció de veure una sortida de sol o un paisatge immens. Mai.
Church of Holy Trinity
Tomb of Sir Roger († after 1395) and Margaret († 1350?) de Boys, Alabaster.
The monument was long problematic, since Blomefield reported a now missing inscription requesting the viewer to pray for the souls of Roger de Bois and Lady Margaret, whose death he recorded as 1300, Sir Roger, and 1315, Lady Margaret. Pevsner noted that in style the monument belonged not to the early 1300s but to the end of the century. Recent research by Sally Badham has unravelled the confusion. She used the British Library manuscript Harleian MS 906 fol. 197 verso to establish that Sir Roger was descended from John de Boys and his wife Eustace Sandbie of Coningsby and that his wife died in 1365. There is no record of his death, suggesting that he was not a landowner in East Anglia, but since he was mentioned in other records it must have been sometime after 1394. With the old dates it was unclear why they had such a prominent tomb in the nave. Sir Roger, an otherwise obscure knight, was mentioned in the document of 1355 establishing the Church of the Holy Trinity as a chantry chapel and a priory for the Trinitarian order with. Those for whose souls the priests were to pray included, King Edward III, Sir Oliver and Lady Elizabeth Ingham, the relatives and parents of Sir Miles Stapleton, including his sister, the deceased Lady Catherine Boys and her husband John de Boys, Dame Margaret Honing. Sir roger’s wife, was not included.
The now sadly worn (and vandalised) tomb chest is set at the east end of the south aisle, originally guarded by railings, set into holes drilled into the base. Its position at the head of the nave would have made it opposite the altar in the chapel of St Mary, destroyed in 1799, an extension to the south east corner of the nave. The tomb is built around a pillar, which once supported the image of a saint, to whom Sir Roger de Boys would have looked. The figures lie side by side, now without their arms and with the detail of their costumes difficult to make out. The notes in the church suggest, on the basis of an analysis of the traces of colour, that she wore a heraldic dress. From the position of the stumps of their arms it is has been argued that they were represented holding hands, rather than in prayer. Sir Roger de Boys rests his head on a Saracen’s helmet, complete with decapitated head, perhaps sign that, as suggested below, he had been a crusader. His wife’s is set on two pillows, where a faint painted pattern can still be made out. His sword is missing but there is a hole on his right side where it was probably fixed. His statue has been convincingly compared with that a distinguished warrior knight, Sir Guy de Brian †1390, in Tewkesbury Abbey. They share the detail of the moustache, fashionably poking over the chain mail of his helmet. The figures are like caricatures, with his barrel chest and her extreme height (she must be about seven foot) and thinness, a sign of breeding (then as now) for those who could, as Professor Sandy Heslop has argued, ostensibly afford expensive food.
The base is decorated with (now blank) coats of arms set in quatrefoils and flanked by niches filled with angels, whose wings can just be made out (with some traces of colour). On the north they turn slightly to the door, a movement that culminates in the wider niche facing the entrance. Here the couple’s devotion to the Trinity, the church’s dedication, is shown in the panel. Two angels hold up their souls besides the Trinity, represented by the seated God the Father. He held a now lost crucifix with the dead Christ, supported by the (also missing) Dove of the Holy Ghost. The scheme also occurred in a roundel decorating the splendid and nearly contemporary brass memorial Sir Hugh Hastings (†1347) at Elsing.
Sir Roger de Boys was granted letters of attorney when travelling abroad between 1361-67 and again in the 1370s. At least one of these trips coincided with the crusade to capture Alexandria, called by Peter de Lusignan, King of Cyprus, in 1365, and the letters granting him permission to travel mention other crusader knights. That his death was not recorded may have been because he was not a land owner, although in 1378, together with his brother, he had given the Priory property in Worstead and Scottow. The family were established in Honing and Rollesby by the early years of the fifteenth century and their involvement with the church continued, since the arms on the tower (rebuilt in the 1450s), recorded by Blomefield, included Stapleton impaled with Boys.
Francis Blomefield, ‘House of Trinitarian canons: The priory of Ingham', A History of the County of Norfolk: Volume 2 (1906), pp. 410-412 corrected by Sally Badham 'Beautiful Remains of Antiquity': The Medieval Monuments in the Former Trinitarian Priory Church at Ingham Norfolk. Part 2: the High Tombs. CHURCH MONUMENTS VOLUME XXII 2007, esp. pp. 23-43; Sir Richard Le Scrope, edited Samuel Bentley, London 1832, De Controversia in Curia Militari Inter Ricardum Le Scrope Et Robertum Grosvenor Milites: Rege Ricardo Secundo, MCCCLXXXV-MCCCXC E Recordis in Turre Londinensi Asservatis, p. 220, googlebooks, accessed 03/08/15
Church of Holy Trinity
Tomb of Sir Roger († after 1395) and Margaret († 1350?) de Boys, Alabaster.
The monument was long problematic, since Blomefield reported a now missing inscription requesting the viewer to pray for the souls of Roger de Bois and Lady Margaret, whose death he recorded as 1300, Sir Roger, and 1315, Lady Margaret. Pevsner noted that in style the monument belonged not to the early 1300s but to the end of the century. Recent research by Sally Badham has unravelled the confusion. She used the British Library manuscript Harleian MS 906 fol. 197 verso to establish that Sir Roger was descended from John de Boys and his wife Eustace Sandbie of Coningsby and that his wife died in 1365. There is no record of his death, suggesting that he was not a landowner in East Anglia, but since he was mentioned in other records it must have been sometime after 1394. With the old dates it was unclear why they had such a prominent tomb in the nave. Sir Roger, an otherwise obscure knight, was mentioned in the document of 1355 establishing the Church of the Holy Trinity as a chantry chapel and a priory for the Trinitarian order with. Those for whose souls the priests were to pray included, King Edward III, Sir Oliver and Lady Elizabeth Ingham, the relatives and parents of Sir Miles Stapleton, including his sister, the deceased Lady Catherine Boys and her husband John de Boys, Dame Margaret Honing. Sir roger’s wife, was not included.
The now sadly worn (and vandalised) tomb chest is set at the east end of the south aisle, originally guarded by railings, set into holes drilled into the base. Its position at the head of the nave would have made it opposite the altar in the chapel of St Mary, destroyed in 1799, an extension to the south east corner of the nave. The tomb is built around a pillar, which once supported the image of a saint, to whom Sir Roger de Boys would have looked. The figures lie side by side, now without their arms and with the detail of their costumes difficult to make out. The notes in the church suggest, on the basis of an analysis of the traces of colour, that she wore a heraldic dress. From the position of the stumps of their arms it is has been argued that they were represented holding hands, rather than in prayer. Sir Roger de Boys rests his head on a Saracen’s helmet, complete with decapitated head, perhaps sign that, as suggested below, he had been a crusader. His wife’s is set on two pillows, where a faint painted pattern can still be made out. His sword is missing but there is a hole on his right side where it was probably fixed. His statue has been convincingly compared with that a distinguished warrior knight, Sir Guy de Brian †1390, in Tewkesbury Abbey. They share the detail of the moustache, fashionably poking over the chain mail of his helmet. The figures are like caricatures, with his barrel chest and her extreme height (she must be about seven foot) and thinness, a sign of breeding (then as now) for those who could, as Professor Sandy Heslop has argued, ostensibly afford expensive food.
The base is decorated with (now blank) coats of arms set in quatrefoils and flanked by niches filled with angels, whose wings can just be made out (with some traces of colour). On the north they turn slightly to the door, a movement that culminates in the wider niche facing the entrance. Here the couple’s devotion to the Trinity, the church’s dedication, is shown in the panel. Two angels hold up their souls besides the Trinity, represented by the seated God the Father. He held a now lost crucifix with the dead Christ, supported by the (also missing) Dove of the Holy Ghost. The scheme also occurred in a roundel decorating the splendid and nearly contemporary brass memorial Sir Hugh Hastings (†1347) at Elsing.
Sir Roger de Boys was granted letters of attorney when travelling abroad between 1361-67 and again in the 1370s. At least one of these trips coincided with the crusade to capture Alexandria, called by Peter de Lusignan, King of Cyprus, in 1365, and the letters granting him permission to travel mention other crusader knights. That his death was not recorded may have been because he was not a land owner, although in 1378, together with his brother, he had given the Priory property in Worstead and Scottow. The family were established in Honing and Rollesby by the early years of the fifteenth century and their involvement with the church continued, since the arms on the tower (rebuilt in the 1450s), recorded by Blomefield, included Stapleton impaled with Boys.
Francis Blomefield, ‘House of Trinitarian canons: The priory of Ingham', A History of the County of Norfolk: Volume 2 (1906), pp. 410-412 corrected by Sally Badham 'Beautiful Remains of Antiquity': The Medieval Monuments in the Former Trinitarian Priory Church at Ingham Norfolk. Part 2: the High Tombs. CHURCH MONUMENTS VOLUME XXII 2007, esp. pp. 23-43; Sir Richard Le Scrope, edited Samuel Bentley, London 1832, De Controversia in Curia Militari Inter Ricardum Le Scrope Et Robertum Grosvenor Milites: Rege Ricardo Secundo, MCCCLXXXV-MCCCXC E Recordis in Turre Londinensi Asservatis, p. 220, googlebooks, accessed 03/08/15
Yerma, l'obra de Federico García Lorca que va estrenar l'actriu catalana Margarida Xirgú al Teatro Español de Madrid el 1934, i va ser un autèntic escàndol. .
Després d'una temporada d'èxit en el Teatre Maria Guerrero de Madrid, s'estrena al Teatre Tivoli de Barcelona, 90 anys després de la seva creació. .
Protagonitzada per Silvia Marsó; entre els intèrprets que l'acompanyen en el repartiment comptem amb Pep Molina, Chema Lleó i Roser Pujol a demés de la veu de Soleá Morente, filla d'Enrique Morente responsable i creador de la música expressament per a aquesta obra. La escenografia està a càrrec de Mónica Boromello i la direcció per Miguel Narros. .
L'opressió de la dona, la maternitat frustrada, la llibertat i el desig són alguns dels temes que reflecteixen la tragèdia lorquiana. Del 5 de febrer al 2 de març. foto: Rosmi Duaso.ref. nº RMD3401. 040213
més informació i entrades: tickets.grupbalana.com/balanatickets_tivoli/es_ES/entrada...
GRÀCIES PER VISITAR LES NOSTRES PAGINES.
fototext BCN, disposa d'un arxiu fotogràfic en contínua ampliació, integrat per més de 200.000 imatges de temes diversos per a ús editorial.
Disposem de més de més de 300 reportatges, llests per a la seva edició i publicació.
Els nostres treballs inclouen diferents seccions.
Periòdicament generem noves propostes.Treballem per encàrrec.
Recordi: Vostè no pot ni ha d'utilitzar aquestes imatges per cap fi, sense abans sol·licitar permís per al seu ús per correu electrònic al propietari i autor. Correu electrònic: fototext@wanadoo.es i obtenir la confirmació. Gràcies pel seu interès i per respectar les normes.
fototext, BCN; Serveis documentals i Visuals. Barcelona. Tel. + 34 617788380