View allAll Photos Tagged REBOST
Després d'un bon ensurt el diumenge de la festa major de Banyoles i uns dies ingressat a l'hospital, torno a poc a poc a la normalitat i mirant les coses des d'una altra perspectiva i amb més tranquil·litat, ja que el cor avisa i qui avisa no és traïdor
De moment només puc pujar alguna foto del "rebost"
***Pose: ReBost - Lily 05
***Tattoo: MV TATTOO - BOUNTY TATTOO
***Outfit: -ADI-Rose top and Katja skirt 6 colors
Credits ⬇️
Pantry of Can Coll (Farm House), Collcerola Natural Park, Barcelona.
Thank you for your kind visit. Have a wonderful and beautiful day!
Moltes gràcies per la seva afectuosa valuosa visita. Tingueu un bon i fantàstic dia!
Muchas gracias por su amable visita. Con el deseo de que tenga un y plácido día
CAT
La tardor ens detura ara i ací.
Meravellats, el temps ens supera
mentre hi passegem.
Davant nostre el paisatge muda
en una confusió imposant.
Res no és que no sigui res,
i el silenci del faig
és un rebost insondable.
OC
L'auton nos arrèsta aicí e ara.
Meravilhats, lo temps nos despassa
del temps que i caminam.
Davant nosautres lo païsatge càmbia
dins una confusion impausanta.
Res es qu'es pas res,
e lo silenci del fag
es un magazin insondable.
Gerres d’oli també anomenades tenalles. Són atuells de tradició medieval que encara avui es fan servir per emmagatzemar oli en molt rebosts de les Terres de l’Ebre.
Can Coll (Farm House), Collcerola Natural Park, Barcelona.
Thank you for your kind visit. Have a wonderful and beautiful day!
Moltes gràcies per la seva afectuosa valuosa visita. Tingueu un bon i fantàstic dia!
Muchas gracias por su amable visita. Con el deseo de que tenga un y plácido día
PARE
Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
(Joan Manuel Serrat)
Llimones verdes en Mercabarna. Rebost de Catalunya -- BARCELONA.--
Limones verdes en el limonero, en el sector "D" de Mercabarna, donde almacenan cajas y cajas de limones amarillos. --BARCELONA--
Uno no puede dejar de recordar las meriendas de las cinco cuando ve estas magdalenas.
Un no pot deixar de recordar els berenars de les cinc quan veu aquestes magdalenes.
Uno no puede dejar de recordar las meriendas de las cinco cuando ve estas magdalenas.
#nikonD850 #tamron70200g2 #nikonistas #nikonians #firamodernistalcoi2022 #alcoi #alcoimodernista #robisa @nikonespana_official @robisa.es @nikonistas @alcoymodernista
Tota l'àrea és un rebost de botànica i un pulmó verd per a tothom que vulgui de la natura sense haver de cansar-se massa.
Les deveses de Salt són una plantació de pollancres i plàtans ben consolidada.
Presenta característiques com l'alineació dels arbres i la separació entre ells, que evidencien el caràcter de plantació que té la zona.
El Parc de les Deveses de Salt (Gironès) CAT. és un espai natural situat enmig de l’àrea metropolitana del Gironès.
Passejar-hi vol dir escoltar el diàleg entre la gent i el riu, resseguir les empremtes de l’ús que al llarg dels segles s’ha fet d’aquestes terres, de les oportunitats i les limitacions d’unes regles de joc marcades pel Ter.
Gran part del parc es troba protegit dins la Xarxa Natura 2000.
Hi ha arbres que són com catedrals.
www.turismegirones.cat/punt_visita/deveses-de-salt/
--------------------------------------------------
A green lung.
The whole area is a botanical pantry and a green lung for everyone who wants nature without having to get too tired.
Salt meadows are a well-established plantation of poplars and bananas.
It has characteristics such as the alignment of the trees and the separation between them, which show the planting character of the area.
The Parc de les Deveses de Salt (Gironès) CAT. is a natural space located in the middle of the metropolitan area of Gironès.
Walking there means listening to the dialogue between the people and the river, tracing the traces of the use that has been made of these lands over the centuries, the opportunities and the limitations of some rules of the game marked by Ter.
Much of the park is protected within the Natura 2000 Network.
There are trees that are like cathedrals.
El alcaudón es una de las aves carnívoras más pequeñas. Fijaos en su tamaño, comparado con las hojas del olivo en el que se posa. Es un voraz depredador que se dedica a empalar a sus presas en plantas espinosas, antes de comérselas, y tener así lista una despensa. Insectos, lagartijas, topillos y ratones de campo, son sus principales víctimas.
El capsigrany és una dels ocells carnívors més xicotets. Fixeu-vos en la seua grandària, comparat amb les fulles de l'olivera en el qual es posa. És un voraç depredador que es dedica a empalar a les seues preses en plantes espinoses, abans de menjar-se-les, i tindre així llesta un rebost. Insectes, sargantanes, talps i ratolins de camp, són les seues principals víctimes.
The shrike is one of the smallest carnivorous birds. Note its size compared to the leaves of the olive tree on which it perches. It is a voracious predator, impaling its prey on thorny plants before eating them, so that it has a larder ready. Insects, lizards, voles and voles are its main victims.
#nikonD500 #sigma150600contemporary #nikonistas #sigma #naturephotography #natgeoyourshot #seobirdlife #svo #ornitology #ornitologia #birdphotography #birdwatching #birdsofinstagram @nikonistas @nikonespana_official @nikoneurope @sigmaphotospain @seobirdlife.cvalenciana @seo_birdlife @svornitologia@naturaleza_comunidadvalenciana @natgeoyourshot
La síndria és la fruita d’estiu amb més propietats hidratants.
Conté també vitamines i antioxidants que ens ajuden a afrontar l’envelliment i en la prevenció de les malalties que hi estan associades.
Aquesta fruita de textura aquosa, porosa i molt sucosa és refrescant i té un deliciós gust dolç.
Amb la síndria es menja, es beu i es renta la cara, solia dir la meva besàvia, i tenia tota la raó, ja que es tracta de la fruita que té més aigua (un 93%).
etselquemenges.cat/rebost/la-sindria
Les postres d'un diumenge d'estiu a L'Estartit (Costa Brava) CAT.
--------------------------------------------
The watermelon, you are the one who eats.
Watermelon is the summer fruit with more moisturizing properties.
It also contains vitamins and antioxidants that help us cope with aging and in the prevention of the diseases that are associated with them.
This watery, porous and very juicy texture fruit is refreshing and has a deliciously sweet taste.
With the watermelon he eats, drinks and lays his face, my grandmother used to say, and she was right, since it is the fruit that has more water (93%).
etselquemenges.cat/rebost/la-sindria
The desserts of a summer Sunday in L'Estartit (Costa Brava) CAT.
Can Coll (Farm House), Collcerola Natural Park, Barcelona.
Thank you for your kind visit. Have a wonderful and beautiful day!
Moltes gràcies per la seva afectuosa valuosa visita. Tingueu un bon i fantàstic dia!
Muchas gracias por su amable visita. Con el deseo de que tenga un y plácido día
Pedraforca i la serra del Cadí. / Alt Berguedà / Barcelona / Catalunya (Cataluña-Catalonia)
Sortida de sol des del Refugi de Rebost / Alt Berguedà
Digitalització d'una diapositiva feta l'any 1.972
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
Enterrament del gat per les rates. Al palau d'un noble de Tarragona, hi havia un gran nombre de rates destrossant graners i rebosts, sense que cap criat aconseguís d'exterminar-les. A un dinar en honor del rei, van aparèixer les rates, espantant les dames i menjant les viandes preparades a la taula. El rei, indignat, va prometre no tornar fins que al palau no hi quedés cap rosegador. El noble va cercar el millor gat de tota la comarca, el qual cansat de perseguir-les i no poder acabar amb elles perquè s'amagaven dins dels seus caus petits, on el gat no cabia, va decidir de fingir-se mort, aguantant la respiració potes enlaire. Les rates van comprovar que el gat era mort, van decidir de celebrar-ho posant-lo en una llitera i conduint-lo en processó fins enterrar-lo. Enmig del recorregut, quan més refiades estaven les rates, el gat va fer un salt i va matar-les totes. Conta la llegenda que quan va morir el gat el seu amo va fer gravar a una pedra la seva història. És la que podem veure esculpida als àbacs del claustre de la catedral de Tarragona.
La magrana és una fruita amb un potencial antioxidant molt alt: fins al punt que a les botigues especialitzades podem trobar molts preparats fets amb extractes de magrana que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment cel·lular, a prevenir determinats tipus de càncer i a millorar la salut cardiovascular.
La magrana és una fruita de final d’estiu i començament de tardor amb molts antioxidants, que ens ajuden a prevenir l’envelliment i a preparar el cos per a les agressions de l’hivern.
La fruita es menja natural, gra a gra, apartant la pell i les làmines blanques i amargants que separen les cel·les.
A l’hora de comprar-ne, convé triar les magranes que tenen un color roig fosc quasi marró; com més grans siguin més sucosa serà la polpa.
La pell ha de ser ben llisa i brillant sense cops ni marques. Sabem que la fruita és madura quan emet un so metàl·lic quan hi fem pressió.
www.etselquemenges.cat/rebost/la-magrana
De collita pròpia a Salt (Gironès) CAT.
-----------------------------------------------
Grenada the "superfruits" (i2)
The pomegranate is a fruit with a very high antioxidant potential: to the extent that specialty stores can find many ready-made pomegranate extracts that help fight cellular aging, prevent certain cancers and to improve cardiovascular health.
The pomegranate is a fruit of late summer and early autumn with lots of antioxidants, which help prevent aging and prepare the body for the aggressions of the winter.
The fruit eats natural grain to grain, separating the skin and white plates and bitter separating the cells.
When you buy them, you should choose the grenades that have a dark red almost brown; the larger will be the most juicy pulp.
The skin should be very smooth and shiny without bumps or marks. We know that the fruit is ripe when it emits a metallic sound when we pressure.
www.etselquemenges.cat/rebost/la-magrana
Grown in Salt (Girona) CAT.
L’aigua de la riera de Santa Digna fou el motor del seu funcionament. En aquest edifici van viure i treballar famílies de moliners durant 500 anys. El nom del molí ve de la primera família propietària, els Coll, una família de cavallers d’important prestigi social i patrimonial de la Vilafranca del Penedès del segle XIV. Malgrat l’estat d’enrunament actual sabem que era un edifici de cinc nivells. A la part més baixa el carcabà, on girava la roda del molí hidràulic que feia moure les moles a la sala del segon nivell. Al tercer nivell hi ha una sala de volta de canó, possiblement el magatzem. Per últim, els nivells superiors eren lloc d’habitatge. A més, hi ha restes de la bassa i el canal que conduïa l’aigua al molí, i edificacions annexes. A començament del XIX hi havia hagut un estable amb un parell de bous, una burra i gallines; una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup, un celler amb vuit botes, una botiga on hi havia sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada. El molí va funcionar fins a finals del segle XIX.
Now: a simple word. It sets a time which encloses a space.
What is light? What is time? Matter, nanometer, circumstance,
logarithm, window, error, location, theory... Man always wanted to
know and, thus, shrouded himself in mystery, searching... Where to
place thoughts? How to collect them? What is the matrix?—what’s my mother’s name—Mazes made of transparent hands seeking paths.
Mazes of hanging lights that imprison something.
The light from objects, light colonizing us at all times, that very
intimate presence, is the weight of matter. The light entailed in every
object, in every way of generating shapes. Those bulbs are filled with
matter, but not with an average brightness, but with the brightness
of the matter itself, sustaining that weight from the deepest sense of
the object, as if its weight in air was the way to contain time.
Time gives light to matter. One blink. Realising that the observation
time is the time of belonging. We own our time because we can
discern that, from the other side, another time goes by, another gaze
that is not ours and makes us connect to each object. What better
way than having a single object as a continuous reference in front of
us, dealing with our tasks, facing the experience of living. Realising,
then, that we are simply objects of passage. Elements observed by
the elements themselves. We are, perhaps, the only ones who pos-
sess that static moment, the sense of weight, the perception that we
are capable of hanging from that wire. Being still and say: I am here,
here, in that feeling, in that alien transmitter that belongs to another,
in my own sense of place and space.
The light you dwell in is the light through which you express yourself.
By regaining the space, its entirety can be reached. The final result
will be a reflection of the self, from the mood, from the innermost
feeling. The desire to make that light shine out as an extraordinary
event. The emanating glow should be a strong affirmation in this
work, but it is nothing more than mere embers of a chill. The pres-
ence without its light becomes silence inviting to stop even if burnt
out, keeping an opaque dimension. The opacity of the bulb cast as a
reconquest; the light was lost, but its transmitter, its soul, is recov-
ered. In all its essence, the desire to transform this lost—hung—
object in an inhabited place, the habitat. I inhabit forgetfulness, there
is a non-denial recollection.
I want to validate a past. An ascertained time slot, rebost 1, pantry of past thoughts, sensory cupboard of the gestation of any mood.
Territory where preserving the words that invade us under this
condition: confusion, affirmation/denial, doubt... the beginning and the end, from A to Z. What can be more beautiful than the shapes that store all matter, shapes that, only if they own themselves, can transmit the light that they will generate... Generating light of static matter, matter that by modulating the way of our walk, in view of, in the presence of, it does not really belong to us but to the installation in an exclusive way.
The beginning is the end.
We can go across it or ignore it
El último instante de esta mosca antes de ser envuelta en las redes y quedar en la despensa de esta araña para la próxima comida…
L’últim instant d’aquesta mosca abans de ser embolicada en les xarxes i quedar en el rebost d’aquesta aranya per al pròxim menjar…
The final moment of this fly before being wrapped in webs and stored in the pantry of this spider for the next meal…
#nikonD7100 #nikonistas #sigma150mmmacro #nikonphotography #nikonians #natgeowild #natgeoyourshot #nationalgeographic #macrophotography #turismecarcaixent @nikonistas @natgeowild @natgeoyourshot @natgeoesp
abans de 1636. Oli sobre tela. 99 x 145 cm. Museo Nacional del Prado, Madrid. P001750. Obra exposada: Sala 081.
© Photographic Archive Museo Nacional del Prado.
No quisiera ser pesimista, pero cada día paso por este lugar para ir a mi trabajo......
y la verdad es que hay lo que hay y esto día a día.
Seguin la cançó de Joan Manuel Serrat que ha començat a l'altre fotografia meva en Ferranp2001.....
Pare
que es el bosc que ja no es bosc,
Pare
abans que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells
Pare on no hi ha flors
no es fan abelles
cera i mel
Pare demà el cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare ja son ací......
Monstres de carn
amb cucs de ferro
Pare no tingueu por
que jo us espero
Pare que estem matant la terra
Pare deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra
...Llevar-se de bon matí i collir-les fresques de l’arbre, que vinclava les seves branques carregades, com oferint-nos el seu fruit, era una emoció de criatura difícil d’oblidar.
Quan ens les posàvem a la boca i tibàvem la cirera de la seva tija, podíem sentir el seu, crac, quan separàvem les dues parts. Després tot eren rialles amb la boca plena del saborós fruit. Triàvem les bessones per posar-nos-les a les orelles com si fossin arracades i amb la resta omplíem la cistella per portar-les cap al pis i deixar-les a la foscor del rebost, per conservar la seva frescor, fins després de dinar.
No sempre arribaven a les postres… i és que era tan temptador obrir la porta amb cautela, agafar-ne un grapat i amagar-nos per poder-nos-les cruspir com si fos un tresor robat! Tanmateix és impossible menjar-ne només una…