View allAll Photos Tagged Plafon
Inicio una serie sobre la Mezquita Catedral de Córdoba, mientras preparo otros trabajos. Es de sobra conocido que yo no edito y estas fotos casi en la obscuridad y sin trípode , hay que editarla...
Me gusta ser lobo solitario, pero nunca me he negado a una colaboración en equipo, pues esta serie no la saco para mi ego particular sino para dar a conocer al mundo rincones de los monumentos de Córdoba que el turista que vuela por el interior del recinto móvil en mano no aprecia....Aquí entra el otro miembro del equipo para la edición que tampoco tiene ego que defender pues todo el mundo conoce a Miquel Fabré y su forma de hacer fotos y editarlas... Así surge la colaboración desde hace un tiempo largo y este reciente de la serie completa del interior de este monumento....
Hablemos de la foto: Este techo barroco de la parte católica tiene una luz natural impresionante con un alto techo ....termina en el crucero y en los bajos esta el coro de los canónigos rematados por detrás por ese plaflón enorme también de caoba que contrasta con la luz trasera natural y bloquea la foto ....difícil sin medios externos sacar el dibujo de plafón...es la primera vez que lo veo mientra el techo luce estupendamente.
Si la foto la abrimos veremos un mejor resultado que en pequeño
1930 Ca. - El artesonado procedente de la Casa de Ciudad que fue demolida en 1860, pasó a dar mayor esplendor a la Cámara del Consulado del Mar situada en su piso principal al que se accede por una escalera de piedra desde el jardín interior de La Lonja de la Seda, también conocido como "Salón Dorado" o "Cámara Dorada".
La fábrica del Consolat del Mar fue iniciada por Pere Compte en 1498, pero por su fallecimiento en 1506 no pudo ver su final que no se alcanzaría hasta 1548 de la mano de diversos “mestres picapedrers” que se fueron sucediendo.
En su interior existe una placa que dice:
“EL EXCELENTÍSIMO AYUNTAMIENTO DE VALENCIA ACORDÓ EN 9 DE JULIO DE 1920 COLOCAR EN ESTE SALÓN EL ARTESONADO DE LA SUNTUOSA “SALA DAURADA” DE LA ANTIGUA CASA CONSISTORIAL CONSTRUIDO EN EL SIGLO XV, Y PARA SU ACOPLAMIENTO SE HAN AÑADIDO LAS JÁCENA SEGUNDA Y VIGÉSIMA, LOS TABLEROS DE LOS ENTRECALLES SEGUNDO Y TERCERO DEL FRENTE Y LAS CARTELAS Y PLAFONES QUE APARECEN EN LOS LADOS DEL SALÓN. REALIZOSE LA OBRA CON INTERVENCIÓN DE SU INICIADOR D. AGUSTÍN TRIGO MEZQUITA, PRESIDENTE DE LA COMISIÓN DE MONUMENTOS Y DE LOS SEÑORES DON FERNANDO PORTA SANMARTÍN, VOCAL DE LA MISMA Y DON LUIS SORIA ROCA, DIRECTOR ARTÍSTICO, SIENDO ALCALDES DON RICARDO SAMPER IBAÑEZ, DON JOSÉ MARÍA ALBORS BROCAL Y DON JUAN ARTAL ORTELLS. AÑOS MCMXX – XCMXXIII”
la luna è una lampadina
attaccata sul plafone
e le stelle sembrano limoni tirati nell'acqua....
♫ "Enzo Jannacci " ♫
Construite par les Moines de Cluny, l'église de Chânes est mentionnée vers 1100 dans une charte de Bérard. Sa nef, partie la plus ancienne date du Xe siècle. Son élégant clocher octogonal date du XIIe pour les deux premiers étages. C'est entre 1847 et 1855 qu'il a été rehaussé et que la flèche a été construite. C'est également en 1847 que la couverture de la nef en laves a été remplacée par des tuiles plates, l'intérieur plafonné. L'édifice est resté en l'état jusqu'en 1986. En cette année, constatant d'importantes traces d'humidité au plafond du transept, des lézardes dans les murs de la nef, la commune a fait réaliser l'étude de la remise en état et la conservation de l'église, en respectant son origine. Les travaux ont débuté en 1987 : il s'agissait de remplacer par incrustation les pierres défectueuses de la base du clocher pour assurer l'étanchéité. En 1995 : réfection de la toiture de la tourelle abritant l'escalier d'accès au clocher. En 2000 : remplacement des laves sur la toiture du transept, les couvertines des murs sous le clocher. Puis en 2007 : restauration de la nef, révision de la charpente en chêne, démolition du plafond en plâtre, construction d'une passerelle d'accès au clocher, pose d'une couverture en laves, restitution d'une petite fenêtre romane sur la façade en pignon, restauration du décor d'arcatures et de bandes lombardes soulignées d'une bande horizontale en dents de scie. C'est cette importante tranche de travaux qui permit à la commune de remporter le concours des"Rubans du Patrimoine 2009'. L'Association Pour la Restauration de l’église de Chânes (APREC) souhaite maintenant accompagner la commune dans la rénovation intérieure.
The church of Saint Andrew Bobola in Rawicz is a unique post-evangelical temple, built in the late-Classicist style in the years 1803-1808. From 1945, it is a Catholic church.
The interior of this church was built on a plan inscribed in an oval rectangle designated by 16 high columns with Ionic-style heads and two floors of balconies (empor). The loudspeakers support a powerful, oval ceiling, decorated in the central part with stucco.
The church is not an old building, but due to its uniqueness (especially the two levels of empor), it has been entered in the register of Polish monuments.
-
Kościół Świętego Andrzeja Boboli w Rawiczu jest unikalną świątynią poewangelicką, zbudowany w stylu późnoklasycystycznym w latach 1803-1808. Od roku 1945 jest kościołem katolickim.
Wnętrze kościoła wybudowano na planie wpisanego w prostokąt owalu wyznaczonego przez 16 wysokich kolumn z głowicami w stylu jońskim oraz dwie kondygnacje balkonów (empor). Kolumny podpierają potężny, owalny plafon, ozdobiony w centralnej części sztukaterią.
Kościół nie jest obiektem starym, ale ze względu na swoją unikalność (szczególnie dwa poziomy empor), został wpisany do rejestru polskich zabytków.
L'église Saint-Christophe est implantée au centre du village et est orientée au nord-est. Elle présente un plan en croix latine. La courte nef présente trois vaisseaux à une seule travée. Elle est précédée par un imposant massif occidental fortifié comportant une tour-forte clocher encadrée par deux tours rondes (les oculi surmontant le portail occidental étaient à l'origine surplombés de bretèches et des arquebusières sont ménagées dans les tours) : la tour sud est utilisée comme chapelle des fonts et la tour nord accueille l'escalier d'accès à la tribune d'orgue. Le clocher repose à l'intérieur sur six piliers hexagonaux. Le transept saillant est suivi par un choeur composé d'une travée droite puis d'une seconde plus étroite avec une abside à trois pans. Deux sacristies encadrent la première travée droite du choeur. L'édifice est entièrement bâti en brique rouge. Le sol de la nef est couvert de dalles calcaire et a été bétonné dans sa première partie, et le choeur de carreaux de céramique à motifs géométriques. Les faces intérieures des murs sont enduites. La nef comporte des arcades en plein-cintre supportées par des colonnes à chapiteau surmontées de baies à triplet ; les murs des collatéraux et du choeur sont percés d'étroites baies en arc brisé, les murs-pignons du transept de baies à triplet et la première travée droite du choeur d'oculi polylobés. Le choeur est voûté d'ogives, les bras du transept et les collatéraux de berceaux plein-cintre, la croisée par une coupole, vaisseau central par une voûte d'arêtes et le massif d'entrée est plafonné de lambris. L'ensemble des couvertures de l'édifice est en ardoise. La nef, le transept et les travées droites du choeur sont couverts de toits à longs pans, les collatéraux de toits en appentis, l'abside par une croupe polygonale, les tours par des toits coniques, le clocher par un toit en pavillon surmonté d'une flèche carrée et les sacristies de toits en pavillon.
I stood under this interesting lamp.
Nem álltam meg ez alatt az érdekes fény-árnyék lámpa alatt, hogy ne fotózzam le. Közvetlen alatta állva fotóztam, izgalmas árnyékokat is vetett a plafonra...
Talán sikerült visszaadni a látványt.
La luna è una lampadina... attaccata sul plafone, e le stelle sembrano limoni tirati nell'acqua. E io son qui, sul marciapiede, che cammino avanti e indietro, Lina, e mi fanno male i piedi, Lina! Terzo piano, quarta ringhiera, la luce è ancora accesa; io so che sei su, Lina, ma non guardi giù, non mi vedi, non vedi che son qui sul marciapiede che cammino avanti e indietro, e mi fanno male i piedi, Lina, oh Lina! Lo sanno tutti che sei su con Nino il barbiere perché ha un mucchio di soldi, e io son qui, che cammino avanti e indietro, e mi fanno male i piedi, Lina! Il 31 (inteso come tram) è già passato, di 28 non ce n'è più, mi tocca andare a casa a piedi, Lina! E mi fanno male i piedi, Lina, oh Lina! Una volta ho visto un gatto, che piangeva come un matto sotto il tuo portone, forse aveva perso il padrone..... Enzo Jannacci
Terrades House/House of the spikes, Barcelona. (Architect: Puig i Cadafalch)
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
The Casa de les Punxes or Casa Terradas is a building designed by the modernist architect Josep Puig i Cadafalch. Located in the intersection between the streets of Rosselló, Bruc and the Avinguda Diagonal in the Barcelona Eixample area.
Designed by modernist architect Josep Puig i Cadafalch, la Casa de les Punxes is located in the intersection of the three surrounding streets Avinguda Diagonal, Carrer Rosselló and Carrer Bruc, in the Eixample of Barcelona.
In 1905, Bartomeu Terradas Brutau commissioned Josep Puig i Cadafalch to design a house for each of his three sisters, Angela, Josefa and Rosa. The result was a building reminiscent of old medieval castles, with elements of different architectural trends and various technical innovations, with six pointed towers (crowned by conical spikes), one of its distinctive features which gave the popular name of Casa de les Punxes.
This spectacular building is one of the most emblematic of Barcelona, as well as being key to understanding the movement of Catalan Modernism. Declared a historical monument of National Interest in 1976, Casa de les Punxes is one of the most emblematic buildings in Barcelona. It is now privately owned, with space for different offices.
La Casa de les Punxes, also known as Casa Terradas, underwent rehabilitation work in 2016 inside one of the buildings. These renovations were executed under the guidance of architect Jaume Falguera.
It has always been a tourist attraction thanks to its façade and its location among other tourist spots of the city such as La Pedrera or La Sagrada Familia.
CATALÀ
La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici de Barcelona dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, tornà a usar el llenguatge medievalitzant, revisat amb motius populars, que fa que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l'edifici.[1] L'edifici es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.
La casa Terrades, anomenada popularment la casa de les "Punxes", per la seva estructura visible, forma una illa de cases irregular, entre l'avinguda de la Diagonal i els carrers del Rosselló, de Llúria i del Bruc.
Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna.
Tret de la planta baixa, on pràcticament s'usà només la pedra, la resta de l'edifici és de maó vist, amb detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes.
Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrumpuda en escasses ocasions per uns petits cossos -de maó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.
La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt amb barbacanes.
El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla. Les torres angulars amb sengles cuculles contribueixen a donar-li l'aspecte de castell nòrdic.[1]
A la casa Terrades, Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, torna a usar un llenguatge medievalitzant juntament amb motius populars que fan que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l’edifici.
WIKIPEDIA
CAT
Les boires penjades d'un fals sostre
es passen el dia rondinant.
Els núvols els hi volen treure el lloc
i elles, persistents, es resisteixen.
Dessota, el camí és molt ample
atalaiat per autumnals figures.
El matí es frega els ulls
però no veu res de res.
Ara la muntanya es plena
de records nus i invisibles,
una llum que fuig del paisatge.
El temps és un segle de fum.
OC
Las nèblas penjadas d'un faus plafon
passar la jornada a roncar.
Los nívols vòlon prene lor plaça
e eles, persistents, resistisson.
En bas, lo camin es fòrça larg
susvelhadas per de figuras d'auton.
Lo matin freta sos uèlhs
mas vei pas res del tot.
Ara la montanha es emplida
amb de sovenirs nus e invisibles,
una lutz que fugís lo païsatge.
Lo temps es un sègle de fum.
The church of Saint Andrew Bobola in Rawicz is a unique post-evangelical temple, built in the late-Classicist style in the years 1803-1808. From 1945, it is a Catholic church.
The interior of this church was built on a plan inscribed in an oval rectangle designated by 16 high columns with Ionic-style heads and two floors of balconies (empor). The loudspeakers support a powerful, oval ceiling, decorated in the central part with stucco.
The church is not an old building, but due to its uniqueness (especially the two levels of empor), it has been entered in the register of Polish monuments.
-
Kościół Świętego Andrzeja Boboli w Rawiczu jest unikalną świątynią poewangelicką, zbudowany w stylu późnoklasycystycznym w latach 1803-1808. Od roku 1945 jest kościołem katolickim.
Wnętrze kościoła wybudowano na planie wpisanego w prostokąt owalu wyznaczonego przez 16 wysokich kolumn z głowicami w stylu jońskim oraz dwie kondygnacje balkonów (empor). Kolumny podpierają potężny, owalny plafon, ozdobiony w centralnej części sztukaterią.
Kościół nie jest obiektem starym, ale ze względu na swoją unikalność (szczególnie dwa poziomy empor), został wpisany do rejestru polskich zabytków.
De plan en L, l'édifice, élevé d'un étage carré et d'un étage de comble sur rez-de-chaussée, est entièrement appareillé en pierre de taille calcaire : les deux étages de caves sont voûtés en berceau ; l'escalier demi hors oeuvre au centre de l'aile ouest est voûté d'arêtes sauf les paliers voûtés d'ogives ; le passage entre la rue et la cour est partie voûté d'ogives, partie plafonné à caissons ; seule la chapelle qui le surmonte possède un lambris de couvrement en bois ; le second escalier, à vis, est abrité par la tourelle sur l'angle de l'aile nord surmontée d'une flèche polygonale ; les tourelles en surplomb de l'aile nord sur la rue ont un toit conique.
En 1178, la chapelle rurale Saint-Etienne-de-Gaudia fut unie au prieuré régulier de Sainte-Eugénie. A la fin du XIIe siècle, ce prieuré fut acquis avec la chapelle par le monastère de Fontfroide qui y établit, dès le XIIIe siècle, une ferme fortifiée. La ferme restera possession de Fontfroide jusqu'au XVIIIe siècle. En 1791, tous les biens de l'abbaye sont mis sous séquestre, y compris la métairie de Gaussan, vendue la même année. L'actuel château correspond à un ensemble important de bâtiments, pour la plupart à vocation viticole et construits au XIXe siècle. Le terme "château" s'attache plus particulièrement à quatre corps de bâtiments qui ferment une cour intérieure rectangulaire, très largement remaniés au XIXe siècle mais dont le gros-oeuvre date majoritairement du 14e. Les façades Est et Sud sont couronnées par un système de défense établi au XIXe siècle, à créneaux sur mâchicoulis, semblant reprendre un dispositif existant au préalable, les corbeaux formés de trois quart-de-rond en encorbellement étant d'origine. La porte d'entrée est constituée d'un arc de tête en plein cintre au revers duquel a été ménagée une gaine permettant le mouvement de la herse, et un deuxième arc plein cintre plus bas que le premier. Cette façade est cantonnée par deux échauguettes d'angle en encorbellement, remaniées au XIXe siècle. Les façades sur cour, du XIVe siècle, ont été remaniées au XIXe siècle, notamment en ce qui concerne l'ordonnance des ouvertures. Le corps de bâtiment central se compose, en rez-de-chaussée, d'une vaste salle couverte en berceau brisé, de la fin du XIIIe - XIVe siècle. L'étage est occupé par une chapelle désaffectée, aménagée au XIXe siècle. Le corps d'habitation est placé dans le bâtiment sud. Au premier étage se trouve la chambre dite de "l'évêque", couverte d'une fausse voûte d'ogives à liernes et tiercerons. Au rez-de-chaussée, l'ensemble des pièces est plafonné à la française, à l'exception de la salle à manger et de la cage d'escalier voûtées. La tour nord-ouest, ou donjon, sur plan rectangulaire, est munie d'archères et couronnée par un rang de mâchicoulis sur corbeaux en encorbellement. Ces derniers sont d'origine tandis que les arcatures sont le résultat d'aménagements du XIXe siècle. Les mâchicoulis portaient autrefois des créneaux qui ont été démolis par mesure de sécurité
La "Casa de les punxes", o casa Terradas, és un edifici de Josep Puig i Cadafalch que imita la forma dels castells medievals i que constitueix un dels perfils més reconeguts del modernisme barceloní.
Els plafons de ceràmica que encapçalen la façana són referències a símbols patriòtics de Catalunya.
modernistespuntcom.blogspot.com/2010/09/casa-terrades-cas...
Le petit-fils de Claude Gouffier, Louis est, comme ses aïeux, amateur d'art et de curiosités. Son intérêt pour la nature est sensible dans le somptueux cabinet des muses, tout de bleus et d'or. Les murs sont divisés en deux registres : en haut des portraits des muses, protectrices des arts, mais avant tout divinités naturelles comme les nymphes; en bas, des panneaux représentant des arbres fruitiers et des paysages minutieusement peints.
The grandson of Claude Gouffier, Louis is, like his ancestors, a lover of art and curiosities. His interest in nature is evident in the sumptuous cabinet of muses, all blue and gold. The walls are divided into two registers: at the top of the portraits of the muses, protectors of the arts, but above all natural divinities like the nymphs; at the bottom, panels representing fruit trees and carefully painted landscapes.
Park in Arkadia in the Spring green. At background the Diana Temple :)
The Diana Temple was designed and raised by Szymon Bogumił Zug in 1783. The construction of classical proportions decorated with the openwork ornamentation is based on four lonic columns. Under the tympanum facing the pond you can see Latin inscription: "Dove pace trovai d'ogni mia guerra" (it was here that I found peace after each of the battles).
The interior of the temple constitute: the Vestibule, the Etruscan Cabinet, the oval Bedroom abd the Presence Chamber called Pantheon decorated with the stucco columns, ornamented mould and the plafond depicting Aurora pained by Jan Piotr Norblin.
The park in Arkadia was founded in 1778 by Princess Helena Radziwiłł, who lived in Nieborow. For designing and decorating its numerous pavilions she employed the most outstanding Polish architects and painters of the time. She also gathered one of the first antique art collections in Poland in the park. Owing to her, Arkadia enjoyed the status of one of the greatest cultural centers of the turn of the 18th and 19th centuries. In the park, nature and art are in harmony: the complex is composed of buildings imitating ancient ruins or the English Gothic style (Murgrabia House, Little Gothic House, Stone Arch, Diana's Temple with a Pantheon and Etruscan Room, the Sanctuary of the High Priest, the Cave of Sybil, the Tomb of Illusions, Circus and Amphitheatre). Arkadia is the only such classical-romantic historical complex in Europe, and the Museum received the European Award for the Protection of Historic Sites in 1994 for its restoration.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Park w Arkadii skąpany w wiosennej zieleni. W tle Świątynia Diany :)
Świątynia Diany wzniesiona została w roku 1783. Usytuowana nad stawem budowla prezentuje styl klasycystyczny. Jej fasadę frontową zdobi portyk kolumnowy z umieszczonym w tympanonie napisem Dove pace trovai d'ogni mia guerra. Jest to cytat z sonetu Petrarki - "tutaj odnalazłem spokój po każdej mojej walce". Do stawu prowadzą kamienne schody, zakończone dwiema rzeźbami: lwem i sfinksem. Najciekawsze jest jednak wnętrze. Oglądać tu można dekorację sztukateryjną, oraz plafon autorstwa J. P. Noblina „Jutrzenka” z lat 1783-1785, usytuowany na drewnianej kopule. Za salą główną, po lewej stronie znajduje się sześcioboczny Gabinet Etruski, pełniący rolę muzeum. Oglądać tu można ciekawe polichromie. W roku 1995 zakończyły się prace renowacyjne Świątyni.
Arkadia - park romantyczny w stylu angielskim założony przez Helenę z Przeździeckich (1753-1821), żonę Michała Hieronima Radziwiłła właściciela pobliskiego Nieborowa. Koncepcja takich ogrodów wykluczała jakąkolwiek symetrię czy regularność. Poprzez umiejętne połączenie urozmaiconego ukształtowania terenu, zbiorników i cieków wodnych, swobodnego rozmieszczenia różnorodnych gatunków roślinności oraz wkomponowania najróżniejszych form architektonicznych (antycznych, neogotyckich, średniowiecznych, renesansowych, wiejskich) tworzono malownicze enklawy o bajkowym krajobrazie, zmieniającym się w zależności od pory roku, dnia, aktualnej pogody itp. Były to wymarzone miejsca kontemplacji, romantycznej zadumy, spacerów, lektury, wypoczynku, kontaktu z naturą i sztuką. Do zakładania ogrodu księżna przystąpiła w 1778 roku, a rozwijała go i komponowała do swojej śmierci. Obecnie park w Arkadii zajmuje obszar 14 ha położony między drogą Łowicz - Skierniewice a rzeką Skierniewką. Mimo licznych zmian jakie zaszły przez ponad dwa wieki jego istnienia jest jedynym w Polsce zabytkiem architektury ogrodowej w Polsce który zachował pierwotną koncepcję przestrzenną z końca XVIII wieku. Jest unikatowym zabytkiem klasy "0" chętnie odwiedzanym przez liczne rzesze turystów.
Souvenirs de l'Afrique vue du ciel. Selon une étude, la préservation des espaces boisés de la planète pourrait contribuer pour un quart au plafonnement du réchauffement à 1,5 °C.
View on The Diana Temple in the Spring day. Park in Arkadia, Poland :)
The Diana Temple was designed and raised by Szymon Bogumił Zug in 1783. The construction of classical proportions decorated with the openwork ornamentation is based on four lonic columns. Under the tympanum facing the pond you can see Latin inscription: "Dove pace trovai d'ogni mia guerra" (it was here that I found peace after each of the battles).
The interior of the temple constitute: the Vestibule, the Etruscan Cabinet, the oval Bedroom abd the Presence Chamber called Pantheon decorated with the stucco columns, ornamented mould and the plafond depicting Aurora pained by Jan Piotr Norblin.
The park was founded in 1778 by Princess Helena Radziwiłł, who lived in Nieborow. For designing and decorating its numerous pavilions she employed the most outstanding Polish architects and painters of the time. She also gathered one of the first antique art collections in Poland in the park. Owing to her, Arkadia enjoyed the status of one of the greatest cultural centers of the turn of the 18th and 19th centuries. In the park, nature and art are in harmony: the complex is composed of buildings imitating ancient ruins or the English Gothic style (Murgrabia House, Little Gothic House, Stone Arch, Diana's Temple with a Pantheon and Etruscan Room, the Sanctuary of the High Priest, the Cave of Sybil, the Tomb of Illusions, Circus and Amphitheatre). Arkadia is the only such classical-romantic historical complex in Europe, and the Museum received the European Award for the Protection of Historic Sites in 1994 for its restoration.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Wiosenny widok na Świątynię Diany w parku w Arkadii :)
Świątynia Diany wzniesiona została w roku 1783. Usytuowana nad stawem budowla prezentuje styl klasycystyczny. Jej fasadę frontową zdobi portyk kolumnowy z umieszczonym w tympanonie napisem Dove pace trovai d'ogni mia guerra. Jest to cytat z sonetu Petrarki - "tutaj odnalazłem spokój po każdej mojej walce". Do stawu prowadzą kamienne schody, zakończone dwiema rzeźbami: lwem i sfinksem. Najciekawsze jest jednak wnętrze. Oglądać tu można dekorację sztukateryjną, oraz plafon autorstwa J. P. Noblina „Jutrzenka” z lat 1783-1785, usytuowany na drewnianej kopule. Za salą główną, po lewej stronie znajduje się sześcioboczny Gabinet Etruski, pełniący rolę muzeum. Oglądać tu można ciekawe polichromie. W roku 1995 zakończyły się prace renowacyjne Świątyni.
Arkadia - park romantyczny w stylu angielskim założony przez Helenę z Przeździeckich (1753-1821), żonę Michała Hieronima Radziwiłła właściciela pobliskiego Nieborowa. Koncepcja takich ogrodów wykluczała jakąkolwiek symetrię czy regularność. Poprzez umiejętne połączenie urozmaiconego ukształtowania terenu, zbiorników i cieków wodnych, swobodnego rozmieszczenia różnorodnych gatunków roślinności oraz wkomponowania najróżniejszych form architektonicznych (antycznych, neogotyckich, średniowiecznych, renesansowych, wiejskich) tworzono malownicze enklawy o bajkowym krajobrazie, zmieniającym się w zależności od pory roku, dnia, aktualnej pogody itp. Były to wymarzone miejsca kontemplacji, romantycznej zadumy, spacerów, lektury, wypoczynku, kontaktu z naturą i sztuką. Do zakładania ogrodu księżna przystąpiła w 1778 roku, a rozwijała go i komponowała do swojej śmierci. Obecnie park w Arkadii zajmuje obszar 14 ha położony między drogą Łowicz - Skierniewice a rzeką Skierniewką. Mimo licznych zmian jakie zaszły przez ponad dwa wieki jego istnienia jest jedynym w Polsce zabytkiem architektury ogrodowej w Polsce który zachował pierwotną koncepcję przestrzenną z końca XVIII wieku. Jest unikatowym zabytkiem klasy "0" chętnie odwiedzanym przez liczne rzesze turystów.
"Hu-manos"
Si te dejas llevar por la observación , la naturaleza es la fuente de todas las formas desarrolladas por los humanos.
Esta imagen da una idea de ello. El patrón fractal perfectamente marcado en las alas de una Libélula, me lleva tanto a una escena islamista como cristiana. Pero la primera idea que vino a mi cabeza al descubrirla, fue la de dedos marcando el símbolo de la Victoria, La vitoria de la razón , en este mundo de miedos mediatices.
La tecnica para conseguir esta imagen es muy sencilla. La libélula, encontrada muerta, la coloque encima de un plafón difusor la ilumine tanto por arriba como por debajo con luz led dando mas intensidad al contraluz.
En una vida anterior era un aplique de techo y aquí os cuento algo de su historia por si queréis saber algo más:
J'ai ressorti mon vieux (2011) Nikon D7000. Lourd, et plafonnant à 16 millions de pixels. Quelle heureuse surprise ! pas si mauvais le bougre.
Résultats d'un après-midi de vacuité entre deux rendez-vous à Bouin et à son port des Brochets.
L'Aiguamoll de la Bòbila era antigament una zona d'horts i conreus. Els anys molt plujosos eren coneguts per "anys d'aiguamolls", ja que el nivell de les aigües subterrànies pujava tant que feia sobreeixir alguns pous de la zona i negava els camps veïns.
Com que els terrenys són argilosos, ja a l'any 1947 s'hi havien instal-lat forns artesans per fabricar totxanes i rajoles. Al 19xx s'inaugurà una bòbila que industrialitzà el procés. L'argila s'extreia dels voltants i s'anà rebaixant el terreny en una extensió més gran de la que avui veiem.
S'hagueren d'instal-lar bombes per evitar la inundació dels baixos de la fàbrica.
Al 1982 cessà l'acivitat de la bòbila. Durant la dècada següent, aquest indret va patir una forta degradació, ja que s'hi abocaren sense ordre ni control tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns dels quals eren molt tòxics (metalls pesants, cianurs, etc.)
A partir de 1992 s'inicià un procès per sanejar i restaurar aquesta zona humida que, en una primera etapa, finalitzà l'octubre de 1994. Mercès a la col-laboració d'institucions, entitats i moltes persones s'ha pogut realitzar un esforç important per recuperar l'espai natural que ara us invitem a visitar.
(Texto del plafón informativo en la entrada, os lo traduzco:)
El humedal de la Bòbila (una bòbila es una fábrica de ladrillos) era antiguamente una zona de huertos y cultivos. Los años muy lluviosos eran conocidos como "anys d'aiguamolls", ya que el nivel de las aguas subterráneas subía tanto que hacía rebosar algunos pozos de la zona e inundaba los campos vecinos.
Como que los terrenos son arcillosos, ya en el año 1947 se instalaron hornos artesanos para fabricar ladrillos y losetas. En 19xx (la fecha está tachada) se inauguró una fábrica de ladrillos que industrializó el proceso. La arcilla se extraía de los alrededores y se fue rebajando el terreno en una extensión mayor de la que hoy vemos.
Se tuvieron que instalar bombas para evitar la inundación de los bajos de la fábrica.
En 1982 cesó la actividad de la ladrillera. Durante la década siguiente este lugar sufrió una fuerte degradación, ya que se vertieron sin control toda clase de residuos de origen urbano, agrícola, ganadero e industrial, algunos de los cuales eran muy tóxicos (metales pesados, cianuros, etc.)
A partir de 1992 se inició un proceso para sanear y restaurar esta zona húmeda que, en una primera etapa, finalizó en octubre de 1994. Gracias a la colaboración de instituciones, entidades y muchas personas se ha podido realizar un esfuerzo importante para recuperar el espacio natural que ahora os invitamos a visitar.
...... en las ruinas del Ex balneario Santa Isabelle ; Mar del Plata
Plafonnier de toit dans les ruines de l’station balnéaire Santa Isabelle ; Mar del Plata
Sala de las Cien Columnas, compuesta por ochenta y seis columnas de seis metros de alto, de orden dórico, parecidas a estalagmitas gigantes en una cueva. Esta plaza fue pensada para funcionar como mercado para el barrio residencial que Gaudí estaba creando, pero actualmente no cumple tal función y sólo lo utilizan algunos músicos para disfrute de los turistas por la buena acústica que ofrece. Estas columnas sostienen una plaza superior de 3000 m2.
En el techo se encuentran 4 plafones circulares (rosetas), que representan las cuatro estaciones del año, y 14 más pequeños que representan el ciclo lunar[11] ; en ellas se puede observar el símbolo de una secta masónica llamada Rosacruz a la que pertenecían tanto el conde como el arquitecto. Los plafones fueron obra de Jujol, el colaborador de G
L'interno del teatro è elegante e sobrio, anche il palco reale (quello con le tre plafoniere accese e lo stemma del sultano) è semplice e privo di orpelli.
Entrance to the Auditorium with Seating for 3200.
Edificio Forum, Forum Building, Edificio Fórum, Edifici Fòrum in Barcelona.
Completion: 2004.
Owner: City of Barcelona.
Architects: Herzog & de Meuron.
Plafón monolítico encastrado a la derecha de la portada. En la placa derecha se representa una Crucifixión, con la Virgen y San Juan en actitud pensativa a ambos lados. Sobre los brazos de la cruz sendos ángeles de medio cuerpo parecen portar una filacteria y un rollo.
La estatua-columna empotrada en el ángulo del hastial representa a San Pedro.
Le plafonnement photographique. Un syndrome dont beaucoup trop de photographes son atteints, passant leur temps le nez en l'air, à scruter on-ne-sait-quoi... Comme par exemple les ombres d'un luminaire.
Ils sont fous, ces photographes...
Terrades House/House of the spikes (1905), Barcelona. Architect: Puig i Cadafalch (1867-1956).
Modernisme - Art Nouveau - Modern Style - Tiffany - Jugendstil - Sezessionstil - Wiener Sezession - Stile900 - Floreale - Liberty
ENGLISH
The Casa de les Punxes or Casa Terradas is a building designed by the modernist architect Josep Puig i Cadafalch. Located in the intersection between the streets of Rosselló, Bruc and the Avinguda Diagonal in the Barcelona Eixample area.
Designed by modernist architect Josep Puig i Cadafalch, la Casa de les Punxes is located in the intersection of the three surrounding streets Avinguda Diagonal, Carrer Rosselló and Carrer Bruc, in the Eixample of Barcelona.
In 1905, Bartomeu Terradas Brutau commissioned Josep Puig i Cadafalch to design a house for each of his three sisters, Angela, Josefa and Rosa. The result was a building reminiscent of old medieval castles, with elements of different architectural trends and various technical innovations, with six pointed towers (crowned by conical spikes), one of its distinctive features which gave the popular name of Casa de les Punxes.
This spectacular building is one of the most emblematic of Barcelona, as well as being key to understanding the movement of Catalan Modernism. Declared a historical monument of National Interest in 1976, Casa de les Punxes is one of the most emblematic buildings in Barcelona. It is now privately owned, with space for different offices.
La Casa de les Punxes, also known as Casa Terradas, underwent rehabilitation work in 2016 inside one of the buildings. These renovations were executed under the guidance of architect Jaume Falguera.
It has always been a tourist attraction thanks to its façade and its location among other tourist spots of the city such as La Pedrera or La Sagrada Familia.
CATALÀ
La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici de Barcelona dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, tornà a usar el llenguatge medievalitzant, revisat amb motius populars, que fa que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l’edifici. L'edifici es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.
La casa Terrades, anomenada popularment la casa de les "Punxes", per la seva estructura visible, forma una illa de cases irregular, entre l'avinguda de la Diagonal i els carrers del Rosselló, de Llúria i del Bruc.
Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna.
Tret de la planta baixa, on pràcticament s'usà només la pedra, la resta de l'edifici és de maó vist, amb detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes.
Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrumpuda en escasses ocasions per uns petits cossos -de maó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.
La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt amb barbacanes.
El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla. Les torres angulars amb sengles cuculles contribueixen a donar-li l'aspecte de castell nòrdic.
A la casa Terrades, Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, torna a usar un llenguatge medievalitzant juntament amb motius populars que fan que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l’edifici.
Se trata de adivinar el lugar de la fotografia.....
La puerta del Sol de Toledo es curiosa puesto que combina varios detalles muy interesantes. Por un lado está su estructura, que recuerda a un ala de un castillo porque tiene pivotes en lo alto. Por el otro, la puerta es doble y mientras que uno de sus laterales está unido a la muralla, el otro termina en redondo. Una obra mudéjar del siglo XIV, cuya construcción se atribuye a Caballeros Hospitalarios, que la edificaron sobre una torre albarrana del siglo X, que a su vez, se había erigido sobre las ruinas de una torre romana
La puerta está formada por un arco de estilo mudejar y en su portada tiene un plafon en forma de triángulo que recuerda al símbolo de los masones, tiene pequeños detalles por todas partes. El medallón de mármol que representa la imposición de la casulla a San Ildefonso, esta bajo el Sol y la Luna, que simbolizan la luz, aunque otros verán una confabulación judeo-masónica en la que la Luna simboliza el Dios femenino y el Sol el Dios masculino, que pudiera ser, pero que en este caso, por muy templaria que sea la ciudad, no hay nada oculto, puesto que el mármol fue mandado a poner en el siglo XVI, pasando de llamarse Puerta de la Herrería a su nombre actual.
En el triángulo inscrito en el círculo aparecen dos planos, con figuras separadas por el de la dualidad con el Sol y la Luna. En el de arriba aparecen dos ángeles turiferarios escoltando al Salvador. En el plano inferior, se expresa la hermosa leyenda de la Virgen imponiendo la casulla a San Ildefonso, el patrono de la ciudad de Toledo.
En la Catedral Primada de Toledo, precisamente en la capilla que lleva el nombre de San Ildefonso, se venera la piedra donde se supone pisó la Virgen durante este célebre milagro
La leyenda de la imposición de la casulla a San Ildefonso en el primer comentario
Lutry (Suisse) - Photographier entre chiens et loups sous un éclairage dispensé par des spots équipés de filtres à la coloration irréelle est une véritable épreuve pour les capteurs des appareils numériques. Mais pour moi, la véritable difficulté a été de sortir des photos bien nettes, malgré une vitesse d'obturation plafonnant au 1/30é de seconde. Et ce, malgré la sensibilité poussée à 6.400 iso, associée à une grande ouverture (f:4).
Lutry (Switzerland) - Photographing between dogs and wolves under lighting provided by spots equipped with filters with unreal coloring is a real test for the sensors of digital devices. But for me, the real difficulty was to get clear photos, despite a shutter speed peaking at 1 / 30th of a second. And this, despite the sensitivity pushed to 6.400 iso, associated with a large aperture (f: 4).
pali bácsi szalonjának piros a fala. valószínűleg léna nénivel, a feleségével festették ki sok évvel ezelőtt. léna néni művészettörténész volt, pali bácsi festő. léna intézte el a lakás privatizálását - amíg meg nem halt, együtt éltek az ung-parti lakásban. a plafon koszosfehér, az ablak maszatos. a csillár tompa fénye néma időutazás.
(a piros falról lásd az előző képet)
View on The Diana Temple in the Spring day. Park in Arkadia, Poland.
The Diana Temple was designed and raised by Szymon Bogumił Zug in 1783. The construction of classical proportions decorated with the openwork ornamentation is based on four lonic columns. Under the tympanum facing the pond you can see Latin inscription: "Dove pace trovai d'ogni mia guerra" (it was here that I found peace after each of the battles).
The interior of the temple constitute: the Vestibule, the Etruscan Cabinet, the oval Bedroom abd the Presence Chamber called Pantheon decorated with the stucco columns, ornamented mould and the plafond depicting Aurora pained by Jan Piotr Norblin.
The park was founded in 1778 by Princess Helena Radziwiłł, who lived in Nieborow. For designing and decorating its numerous pavilions she employed the most outstanding Polish architects and painters of the time. She also gathered one of the first antique art collections in Poland in the park. Owing to her, Arkadia enjoyed the status of one of the greatest cultural centers of the turn of the 18th and 19th centuries. In the park, nature and art are in harmony: the complex is composed of buildings imitating ancient ruins or the English Gothic style (Murgrabia House, Little Gothic House, Stone Arch, Diana's Temple with a Pantheon and Etruscan Room, the Sanctuary of the High Priest, the Cave of Sybil, the Tomb of Illusions, Circus and Amphitheatre). Arkadia is the only such classical-romantic historical complex in Europe, and the Museum received the European Award for the Protection of Historic Sites in 1994 for its restoration.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Wiosenny widok na Świątynię Diany w parku w Arkadii :)
Świątynia Diany wzniesiona została w roku 1783. Usytuowana nad stawem budowla prezentuje styl klasycystyczny. Jej fasadę frontową zdobi portyk kolumnowy z umieszczonym w tympanonie napisem Dove pace trovai d'ogni mia guerra. Jest to cytat z sonetu Petrarki - "tutaj odnalazłem spokój po każdej mojej walce". Do stawu prowadzą kamienne schody, zakończone dwiema rzeźbami: lwem i sfinksem. Najciekawsze jest jednak wnętrze. Oglądać tu można dekorację sztukateryjną, oraz plafon autorstwa J. P. Noblina „Jutrzenka” z lat 1783-1785, usytuowany na drewnianej kopule. Za salą główną, po lewej stronie znajduje się sześcioboczny Gabinet Etruski, pełniący rolę muzeum. Oglądać tu można ciekawe polichromie. W roku 1995 zakończyły się prace renowacyjne Świątyni.
Arkadia - park romantyczny w stylu angielskim założony przez Helenę z Przeździeckich (1753-1821), żonę Michała Hieronima Radziwiłła właściciela pobliskiego Nieborowa. Koncepcja takich ogrodów wykluczała jakąkolwiek symetrię czy regularność. Poprzez umiejętne połączenie urozmaiconego ukształtowania terenu, zbiorników i cieków wodnych, swobodnego rozmieszczenia różnorodnych gatunków roślinności oraz wkomponowania najróżniejszych form architektonicznych (antycznych, neogotyckich, średniowiecznych, renesansowych, wiejskich) tworzono malownicze enklawy o bajkowym krajobrazie, zmieniającym się w zależności od pory roku, dnia, aktualnej pogody itp. Były to wymarzone miejsca kontemplacji, romantycznej zadumy, spacerów, lektury, wypoczynku, kontaktu z naturą i sztuką. Do zakładania ogrodu księżna przystąpiła w 1778 roku, a rozwijała go i komponowała do swojej śmierci. Obecnie park w Arkadii zajmuje obszar 14 ha położony między drogą Łowicz - Skierniewice a rzeką Skierniewką. Mimo licznych zmian jakie zaszły przez ponad dwa wieki jego istnienia jest jedynym w Polsce zabytkiem architektury ogrodowej w Polsce który zachował pierwotną koncepcję przestrzenną z końca XVIII wieku. Jest unikatowym zabytkiem klasy "0" chętnie odwiedzanym przez liczne rzesze turystów.
Es la decoración plástica de la sala de conciertos y de su plafón, obra de Salvador Tarazona, lo que más llama la atención por su intrincada labor de arabescos.
Sus escenas son completamente imaginarias. Empero, constituyen el mejor ejemplo que tenemos en México de la singular pintura simbolista.
Copyright
©All my photographic images are copyright. All rights are reserved. Do not use, copy or edit any of my photographs.