View allAll Photos Tagged Nectari,
Lilium candidum, lirio o azucena, del árabe assusana, y este del hebreo שׁוֹשַׁנָּה (shoshanná) es una planta vivaz de porte herbáceo, que pertenece a la familia de las Liliáceas.
Posee un tallo subterráneo bulboso y otro aéreo herbáceo, provisto de numerosas hojas.
Flores aparentes, hermafroditas, actinomorfas, y trímeras; situadas en la terminación del escapo o tallo herbáceo, presentan un periantio de seis tépalos blancos, libres entre sí, provistos de nectarios.
Androceo formado por seis estambres y gineceo de ovario súpero (los demás verticilos se insertan en el receptáculo por debajo de aquel: flores hipoginas), tricarpelar y pluriovulado.
El fruto es una cápsula de dehiscencia loculicida. Las semillas maduras tienen color pálido.
El género Lilium comprende unas cien especies, propias de las zonas templadas del hemisferio boreal. Entre ellas se halla la ya comentada L. candidum, que es una planta originaria de Siria y Palestina, provista de grandes flores blancas y olor penetrante. Debido a la blancura de sus flores, la ha pasado a ser sinónimo de pureza y en este sentido se ha incorporado a la tradición popular. En España no es espontánea y se cultiva como ornamental.
Otras especies, del mismo género Lilium, pero espontáneas en la península ibérica son: L. martagon, la azucena silvestre, que tiene flores de color rosado con máculas rojas y vive en los bosques, sobre todo en los caducifolios del piso montano, de las regiones septentrionales de la Península, tiene claras preferencias edáficas, por los suelos húmicos ricos en bases y también muestra excelente desarrollo en los suelos forestales con carbonato cálcico en el perfil; la especie del Pirineo, es el L. pyrenaicum, que tiene unas bellísimas flores amarillas. Vive en comunidades herbáceas y linderos de bosque en el piso de los hayedos y abetales del Pirineo central y oriental.(Wikipedia)
A la derecha se ve el cráter Langrenus
Al centro el cráter Petavius
Al centro arriba el Mar Nectaris
Telescopio Quasar 114 Newtoniano
cámara ZWO ASI120MC-S
Filtro contaminación lumínica UHC
Aconsejo ver en grande
Estambre (del latín stamen, hebras largas del vellón de lana) es cada uno de los órganos florales masculinos portadores de sacos polínicos (microsporangios), que originan los granos de polen, (micrósporas). Cada estambre generalmente tiene un filamento, y, al final de él, la antera.
Los estambres típicos que se encuentran en las angiospermas, consisten en una antera colocada en el extremo de un pedículo. Los nectarios florales se desarrollan en muchos casos en la base de ese filamento
En este caso se puede ver como las anteras por la accion del agua se han abierto.
Desearos un buen dia
Tres vistas de Mares Lunares. Mare Crisium, Mar de la Tranquilidad y Mare Nectaris
En El Mar de la Tranquilidad, al centro, se distinguen los pequeños cráteres Messier y Messiere A, llamados cráteres cometa
Telescopio Ce4lestron 102 GT
Cámara ZWO ASI120MC-S
Barlow 2x
Mosaico de la superficie de La Luna que abarca desde Aristóteles (arriba) hasta el Mare Nectaris (abajo)
Svbony 80mm
ZWO ASI120MC-S
Barlow 3x Svbony
La frontera entre Mare Tranquillitatis (arriba) y Mare Nectaris (abajo) en donde se nota con claridad la diferente composición de las lavas que los cubrieron. Más oscura la del norte, más clara al sur
Arriba a la derecha, los cráteres Messier y Messiere A con sus rayos propios de un impacto oblícuo
Sky Watcher 200p Classic (Dobsoniano)
ZWO ASI120MC-S
Another shot at one of my favorite regions, the tiny Mare Nectaris with the Theophilus & co. craters. Tech: Mak180/2.700mm & ASI178MC
Messier y Messier A
Abajo, los montes Pirineos
Ala izquierda Mare Nectaris con los cráteres
Fracastorius (D 124km) y
Beaumont *D 53km)
Svbony 80mm
ZWO ASI120MC-S
Barlow 3x
Mare Nectaris y en su borde el cráter Teophilus así como Cyrilus y Catarina
Esta muy claro también el escarpe Altai que termina en el cráter Picolomini
Se aprecian muchos detalles de la región
Sky Watcher 200p Dobsoniano manual
ZWO ASI120MC-S
FLOR: Corol.la: 13 - 15 mm.
CATALÀ
La prunel·la vulgar (Prunella vulgaris) és una planta medicinal i mengívola de la família de les lamiàcies, però no és aromàtica.
Hemicriptòfit amb un rizoma ramificat del qual van sorgint rosetes de fulles basals. Les tiges mesuren com a màxim uns 50 cm d'altura, són de secció quadrangular i pubescents en les dues cares oposades que són un poc solcades. Les fulles són oposades, de 4-5 x 2 cm, d'ovades a ròmbiques-ovades, senceres o crenades i cuneades. Tenen un color verd fosc a l'anvers i més clar en el revers. El pecíol pot arribar a ser tan llarg com el limbe. Les flors s'agrupen en verticil·lastres, generalment de 6 flors, formant gruixudes espigues de fins a 4 cm de llargària. Les flors estan protegides per dues bràctees diferents de les fulles, oposades, de 5-15 x 7-13 mm, de forma cordada i amb la vora ciliada i tenyida. El calze de les flors tenen és tubular un poc campanulat, un poc aplanat, mesura entre 8 i 9 mm i té cinc dents mucronades, tres superiors i dues inferiors. La corol·la és de color blavós a violeta fosc, té forma tubular de 13 a 15 mm que sobrepassa el calze, és dret, obcònica, amb un anell de pèls a l'interior. Té dos llavis, un inferior denticulat format per tres lòbuls, amb el superior sencer i còncau. Sota el llavi superior es disposen quatre estams, els filaments dels quals tenen un apèndix sota l'àpex. Els filaments es divideixen en dues branques, una amb una antera i una altra sense antera i amb forma espinosa. El pistil té un ovari dividit en quatre parts situades en un nectari i entre les quals sorgeix l'estil, que es divideix per formar l'estigma. Les flors són proteàndriques i autocompatibles. El fruit són quatre núcules oblongues. Floreix entre abril i octubre. El seu nombre cromosòmic és 2n= 28, 30, 32, 34.13
cuneades. Tenen un color verd fosc a l'anvers i més clar en el revers. El pecíol pot arribar a ser tan llarg com el limbe. Les flors s'agrupen en verticil·lastres, generalment de 6 flors, formant gruixudes espigues de fins a 4 cm de llargària. Les flors estan protegides per dues bràctees diferents de les fulles, oposades, de 5-15 x 7-13 mm, de forma cordada i amb la vora ciliada i tenyida. El calze de les flors tenen és tubular un poc campanulat, un poc aplanat, mesura entre 8 i 9 mm i té cinc dents mucronades, tres superiors i dues inferiors. La corol·la és de color blavós a violeta fosc, té forma tubular de 13 a 15 mm que sobrepassa el calze, és dret, obcònica, amb un anell de pèls a l'interior. Té dos llavis, un inferior denticulat format per tres lòbuls, amb el superior sencer i còncau. Sota el llavi superior es disposen quatre estams, els filaments dels quals tenen un apèndix sota l'àpex. Els filaments es divideixen en dues branques, una amb una antera i una altra sense antera i amb forma espinosa. El pistil té un ovari dividit en quatre parts situades en un nectari i entre les quals sorgeix l'estil, que es divideix per formar l'estigma. Les flors són proteàndriques i autocompatibles. El fruit són quatre núcules oblongues. Floreix entre abril i octubre. El seu nombre cromosòmic és 2n= 28, 30, 32, 34.
ENGLISH
The flowers grow from a clublike, somewhat square, whirled cluster; immediately below this club is a pair of stalkless leaves standing out on either side like a collar. The flowers are two-lipped and tubular. The top lip is a purple hood, and the bottom lip is often white; it has three lobes, with the middle lobe being larger and fringed upwardly. Flowers bloom at different times depending on climate and other conditions, but mostly in summer (from June to August in the USA).
WIKIPEDIA
Planta herbácea rizomatosa, con una altura promedio de 1,2 m. Las hojas de color verde grisáceo tienen largos pecíolos que surgen del rizoma dispuestas dísticamente (en filas enfrentadas de forma alterna). La lámina es ovalada y pinnatinervadas. Las flores surgen por encima del follaje al final de una larga espata, son hermafroditas, asimétricas, en grupos cinciniformes protegidos primariamente por grandes brácteas, varias laterales y con frecuencia largamente pedunculadas. El perigonio está formado por 6 tépalos distribuidos en dos grupos, los tres externos iguales y libres de color naranja; los tres internos, de color azul brillante, desiguales y soldados dos de ellos, el tercero de mayores dimensiones está plegado en forma de flecha rodeando al estilo en forma de nectario. El gineceo presenta 3 carpelos soldados, el ovario es ínfero, trilocular, con numerosos primordios seminales. El fruto es una cápsula coriácea. Las semillas, tienen arilos naranjas y cuerpo aceitoso.
Es polinizada por aves, las cuales al posarse sobre el tépalo en forma de flecha para recoger el néctar mueven las anteras que dejan caer el polen sobre las patas o el pecho.1
Another night, another opportunity to shoot the moon! Well, this time the seeing conditions weren't very cooperative, so you don't want to zoom in on this one. When zoomed out I like it though. Okay, so we are looking at the Mare Nectaris, a very nice region to observe and may be to travel to one day... :-)
Image taken with Mak180/2.700 & ASI178MC
Peixotoa hispidula é uma espécie de planta pertencente à família Malpighiaceae, encontrada no Brasil. Ela é conhecida por ocorrer em ambientes de restinga no Rio de Janeiro, e também em florestas ombrófilas (pluviais) na Mata Atlântica. Estudos anatômicos e histoquímicos de nectários foliares de Peixotoa hispidula e outras espécies relacionadas foram realizados.
Geração de informações criado por IA
Bush flowers - that are born spontaneously, without any care or cultivation. Flowers in nature.
Flores que nascem naturalmente, sem cultivo ou qualquer cuidado.
Flores na natureza.
Área de Proteção Ambiental
Parque Nacional de Brasília
Água Mineral
Brasília, Brasil
Perquè
hi ha un eco de silenci
després de la pluja
que entra i surt com un ocell
per la finestra,
a casa.
Del poema «Quatre respostes a la pluja», #Nectari, Edicions del Buc, 2016 > porcar.net/nectari/
(Tècnica: fotomuntatge)
The moon hasn't been this close since 1948 and won't be again until 2034.
I'm not very satisfied with the results, but weather conditions were not perfect and getting precise focus accuracy with that old Soviet 1000mm mirror lens is a real pain!
Please enjoy the notes and discover Craters and Seas.
Nikon D300S + soviet MTO-11CA mirror lens from the '80s.
Prominent features in this shot:
Aristoteles and Eudoxus in the North, near the terminator.
Mare Serenitatis below them.
Mare Nectaris with Theophilus, Cyrillus and Catalina and the Rupes Altai, glowing brightly
Maurolycus, its rim glowing, its floor still steeped in darkness, further South on the terminator
TS-Optics TSAPO65Q Quadruplet apochromatic refractor, focal length: 420 mm focal length, aperture: 65 mm
Canon EOS 600D
Craters Theophilius, Cyrillus & Catharina to the left of the Mare Nectaris
Shot from London on 2nd April 2017 in daylight using Celestron Edge HD11 scope, Televue 2.5x Powermate, ASI174MM camera & 685nm IR pass filter
Moonscape featuring the Mare Nectaris, Theophilus and Rupes Altai. Image shot on april 21 with my Maksutov 180/2.700 & ASI178MC from my backyard in Luxembourg.
Following on from the previous whole lunar image before this is a higher resolution image of one of my favourite areas of the lunar surface.
The prominent lunar crater grouping Catharina (lowest), Cyrillus (middle) and Theophilus (top).
Catharina is around 100km in diameter, Cyrillus 98Km and Theophilus (the youngest of the three) is also around 100km in diameter.
The three craters have pretty different characteristics.
Catharina is heavily eroded and irregular with a relatively flat but rugged floor.
Cyrillus contains three rounded hills, some floor scarring and a prominent crater Cyrillus "A".
Theophilus has a wide terraced interior surface and an imposing multi-peak mountain feature. The floor is relatively flat.
The "flat plain" of the Mare Nectaris lies to their right.
Imaged with a Celestron C11 and a ZWO 290MM camera with Baader IR filter.
The image was captured on 19.03.21 at 18.07UT.
Mare Nectaris imaged from London on the 4th September 2019, craters Theophilus, Fracastorius & Piccolomini are prominent.
Celestron Edge HD11 scope and ASI74MM camera
Large repair bases like this one deep in the Nectaris Sector were a hive of activity: battle-damaged mechs returning from the front line, new designs being tested and fitted out. All was colour and movement!
The new Grumman K6, on left, was welcomed by many American mech pilots for being faster and more responsive than the older BA-32, or "ol' Big Ears", seen to the right, although most mechs were kept in service as long as physically possible.
With more parts and experience I'm in a better position now to flesh out the BFTM world than before. Hopefully more to come.
Crater Tycho at image center is situated among the rugged lunar highlands in the south. The prominent crater toward the lower left is Clavius. Southern Mare Nectaris is seen in the upper right corner. (Rükl 58, 63-65, 72-73)
ZWO ASI178MC
Meade LX850 (12" f/8)
Losmandy G11
2000 frames captured in Firecapture at 4.25ms at 144 gain and 55% histogram
Best 75% stacked in Autostakkert!
Wavelet sharpened in Registax
Finishing in Photoshop - colors are slightly saturated.
La Dryadula Phaetusa es una mariposa de la familia Nymphalidae, subfamilia Heliconiinae, tribu Heliconiini, que tuve el placer de fotografiar en el jardín de mi casa de Pance, en Cali, Colombia.
Cuando la página de learnaboutbutterflies estaba activa, pude encontrar que "los Heliconiinae se dividen en 3 tribus Acraeini, Argynnini y Heliconiini. Esta última se conoce coloquialmente como Longwings (o alas largas) y se limita a la región neotropical. Son fácilmente reconocibles por sus patrones distintivos, sus alargadas alas delanteras y su característico y delicado vuelo de aleteo.
La subtribu Heliconiini incluye Heliconius (39 especies), y los géneros menores Dryas, Podotricha, Philaethria, Laparus, Eueides, Neruda, Agraulis, Dione y Dryadula. Esta última se distingue por sus alas más anchas, sus antenas más cortas y su patrón de rayas de tigre, reconocible al instante,
Dryadula phaetusa es el único miembro de su género. Es una especie común y extendida que se encuentra desde México hasta Brasil y Bolivia. Esta especie se encuentra en elevaciones entre 0 y 1000 m. Se puede encontrar en zonas perturbadas, incluyendo claros de bosques, pastos, riberas de ríos y bordes de carreteras a través de bosques húmedos o caducifolios".
"Los machos se posan con regularidad en un tronco o en un tronco de árbol cerca del borde del bosque, y regresan repetidamente a la misma percha después de ser molestados. A primera hora de la tarde patrullan en busca de las hembras, a las que persiguen hasta que éstas se posan en el suelo, normalmente bajo un arbusto o árbol. El macho revolotea alrededor de la hembra con un movimiento en forma de ocho antes de posarse junto a ella. Si ella está receptiva, permanece inmóvil y el macho abre las alas hasta la mitad. Entonces las agita muy rápidamente durante unos segundos para dirigir sus feromonas hacia las antenas de la hembra, lo que tiene el efecto de aplacarlas. A continuación, el macho curva su abdomen para hacer contacto y copular. Una vez unidos, ajusta su posición de modo que las mariposas se encuentren de espaldas".
"Ambos sexos nectarían en las flores de Lantana y Asclepias. Justo antes del atardecer las mariposas se instalan bajo las hojas de los arbustos, donde pasan la noche. Esta especie, al igual que muchas otras heliconias, se posa de forma gregaria durante la noche".
Fuente (acudiendo al uso justo): www.learnaboutbutterflies.com/North%20America%20-%20Dryad...
Fair use: "En general, se considera uso razonable la utilización de una obra con propósitos de crítica, realización de comentarios descriptivos, noticias, enseñanza (como en este caso) e investigación." es.wikipedia.org/wiki/Uso_justo
CATALÀ
Gerani de fulla retallada (Geranium dissectum) és una espècie de geranàcia holàrtica.
ETIMOLOGIA
Geranium: esdevé del mot grec γεράνιον (geránion), després del llatí geranĭon, ambdues signifiques 'bec de grua', per la forma del fruit, que recorda, com quasi de totes les Geraniaceae, d'alguna manera al bec de tals ocells. Aquesta nomenclatura es esmentada per Dioscòrides i Plini, és el nom de dues plantes que els autors suposen que serien Geranium tuberosum i Erodium malacoides, a més, Plini d'una tercera, que s'ha pensat que podria ser Myrrhis odorata.
Dissectum: superlatiu del mot llatí dissecto (tallar profusament). Nom donat per les seues fulles altament dividides.
DESCRIPCIÓ
Teròfit herbaci anual amb una tija de 7-69 cm, foliat, erecte i pilós. Els pèls fan 0,5-1,2 mm, no glandulífers, retrorsos i no adpresos. Les fulles basals es configuren en forma de roseta més o menys persistent. El limbe és de 2,4-8 x 2,5-5,4 cm de contorn poligonal, palmatipartit, dividit en el 0,74-0,94 de la seua longitud, pilós amb pèls no glandulífers, més o menys adpresos, segments 5-7, ròmbics 2-5 mm d'amplària en la seua base, amb 3-9 lòbuls en la meitat superior. Les fulles són caulinars generalment oposades, a vegades les dels nusos basals poden ser alternes. El pecíol pot mesurar fins a 16 cm i pilós, amb pèls de 0,4-1,2 mm, generalment no glandulífers, i retrorsos o subpatents. Les estípules de 3,4-9,7 x 1-3 mm són lanceolades, a vegades lobades i piloses al revers (amb pèls no glandulífers) i glabres a l'anvers.
Les flors estan agrupades en dicasis pedunculats, d'uns 0,6-5 cm, i pilosos amb pèls de fins a 1,2 mm, no glandulífers, més o menys patents i, a vegades algun xicotet pèl glandulífer. Les bractèoles mesuren 2-4,8 x 0,4-0,9 mm, són lanceolades, piloses al revers (amb pèls no glandulífers) i glabres a l'anvers, i ciliades. Els pedicels fan 0,6-1,3 cm, són erectes, pilosos amb pèls de 0,3-0,7 mm, no glandulífers, més o menys patents i pèls glandulífers de 0,2- 0,6 mm, més o menys patents, rares vegades només amb pèls no glandulífers. El conjunt peduncle-pedicel és menor que la fulla axil·lar, excepte a vegades en la part superior de la inflorescència. Els sèpals tenen 4,2-7,1 x 1,8-3,6 mm, són mucronats, amb un mucró de 0,85-2 mm, i no acrescents, marge escariós de 0,1-0,2 mm, amb pèls glandulífers de 0,2-0,8 mm i no glandulífers de 0,3-0,7 mm (rares vegades només amb pèls no glandulífers), més o menys patents. Els pètals mesuren 2,9-5,8 x 1,7-2,8 mm, són erectes-patents, emarginats, amb una escotadura de 0,5 mm, amb l'ungla curta, glabres al revers, ciliats en el marge basal amb un dens floc en cada costat i purpuris. Presenten 10 estams, tots amb anteres. El filaments té 1,2-3 mm i és més curts que els sèpals, abruptament eixamplats en la base, aquesta fa d'1 x 0,5 mm. A més són glabres en totes dues cares, ciliats en tota la seua longitud i blanquinosos. Les anteres mesuren 0,4-0,55 x 0,25-0,5 mm, purpúries. El pol·len és blavós. Els nectaris són glabres. El gineceu té 1,1-3 mm, amb els estigmes purpuris.
El fruit de 15,1-18,5 mm de longitud, amb mericarpis de 2,3-2,9 x 1,7-2,2 mm, llisos, de base no estreta i sense call, amb una prolongació triangular en la base del mericarpi, són pilosos amb pèls de 0,2-0,7 mm, no glandulífers, més o menys patents i a vegades pèls glandulífers de 0,1-0,5 mm, de color marró, restes estigmàtiques, amb 5 lòbuls pilosos. La llavor fa 1,7-2,2 x 1,2-2 mm, és reticulada i més o menys vermellosa. Floreix d'abril a juliol, i ocasionalment al setembre o octubre. El nombre cromosòmic és 2n = 22.
The Moon's surface shows obvious evidence of having been affected by impact cratering.[18] Impact craters form when asteroids and comets collide with the lunar surface, and globally about half a million craters with diameters greater than 1 km can be found. Since impact craters accumulate at a nearly constant rate, the number of craters per unit area superposed on a geologic unit can be used to estimate the age of the surface (see crater counting). The lack of an atmosphere, weather and recent geological processes ensures that many of these craters have remained relatively well preserved in comparison to those found on Earth.
The largest crater on the Moon, which also has the distinction of being one of the largest known craters in the Solar System,[19] is the South Pole-Aitken basin. This impact basin is located on the far side, between the South Pole and equator, and is some 2,240 km in diameter and 13 km in depth.[20] Prominent impact basins on the near side include Imbrium, Serenitatis, Crisium, and Nectaris.
From: wikipedia
See below for the Spanish tanslation, tks to Kika :)
Cuckmere Blues
Thank you for your continued support. I am now away for a few days and have made a conscious decision to take no device for connecting to the web. As I am going sailing this is virtually academic (apart from the GPS) .
I look forward to supporting you and returning your generosity in kind next week.
Stay safe
G x