View allAll Photos Tagged Diagonal

The diagonal lines of a sewer drain.

Experimenting with different lighting and textures.

El Parc de la Diagonal Mar és de visita obligada. Perquè parla de la nova Barcelona i perquè, anar-hi, és una experiència poc comparable amb la visita d'altres parcs urbans. En aquesta ambiciosa obra contemporània entenem que la nova Barcelona vol ser una ciutat capdavantera en originalitat i arquitectura sostenible.

 

L'equip format pel matrimoni d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van arribar, amb l'execució del Parc de la Diagonal Mar l'any 2002, a la culminació de la idea d'arquitectura innovadora i sostenible. Situat a la nova Barcelona del Fòrum, als terrenys d'una antiga fàbrica, aquest parc de 14 hectàrees es distribueix en set grans espais. Cada espai pretén despertar evocacions diferents. Una gran zona de jocs infantils, una passarel·la elevada sobre l'aigua, el llac amb escultures que expulsen aigua vaporitzada, les estructures de tubs ondulants, la gran plaça central, etc, són àrees clarament diferenciades però sempre cohesionades per un element comú: l'aigua.

 

L'aigua que transcorre per l'estructura tubular elevada que avança per tot el parc com una gran aranya. Aquesta línia en moviment abraça de tant en tant jardineres en suspensió que recorden l'arquitectura orgànica de Gaudí. Els tubs, a més de ser l'òrgan que unifica el trencaclosques del parc, permeten que per dins hi circuli l'aigua freàtica que rega els jardins. Tot un enginy tècnic i decoratiu que s'entronca amb el criteri de sostenibilitat amb el qual s'ha dissenyat el Parc de Diagonal Mar, ple d'ecosistemes i on la natura passa a ser controlada per la mà de l'home.

 

------------------------------------------------------

 

The Parc de la Diagonal Mar is a must-see for visitors because it epitomises the new Barcelona and is quite unlike any other city park. This ambitious contemporary work encapsulates Barcelona’s desire to become a city at the forefront of originality and sustainable architecture.

 

The architectural practice of the husband and wife team of Enric Miralles and Benedetta Tagliabue reached the pinnacle of innovative and sustainable architecture with their design of the Parc de la Diagonal Mar in 2002. Located in the new Forum Barcelona, on a disused factory site, this 14-hectare park is divided into seven large areas. Each area was designed to evoke different sensations. A large children’s play area, a raised walkway over water, the lake with sculptures which spray out water, the curved tubular structures, the giant central plaza, etc, are clearly defined areas which are linked by a common element: water

 

Water that flows through the raised tubular structure that spiders its way through the park. This moving line occasionally coils around suspended plant pots which are reminiscent of Gaudí’s organic architecture. In addition to being the linking element of the jigsaw puzzle of the park, the tubes also convey groundwater which irrigates the gardens. A technological and decorative wonder which fits in with the sustainability criteria that formed the basis of the design of the Parc de Diagonal Mar, full of ecosystems and where nature is controlled by man.

 

-------------------------------------------------------------

 

El Parque de la Diagonal Mar es de visita obligada, porque habla de la nueva Barcelona y porque ir es una experiencia poco comparable con otros parques urbanos. En esta ambiciosa obra contemporánea entendemos que la nueva Barcelona quiere ser una ciudad pionera en originalidad y arquitectura sostenible.

 

El equipo formado por el matrimonio Enric Miralles y Benedetta Tagliabue llegaron, con la ejecución del Parque de la Diagonal Mar en 2002, a la culminación de la idea de arquitectura innovadora y sostenible. Situado en la nueva Barcelona del Fòrum, en los terrenos de una antigua fábrica, este parque de 14 hectáreas se distribuye en siete grandes espacios. Cada espacio pretende despertar evocaciones diferentes. Una gran zona de juegos infantiles, una pasarela elevada sobre el agua, el lago con esculturas que expulsan agua vaporizada, las estructuras de tubos ondulantes, la gran plaza central, etc, son áreas claramente diferenciadas pero siempre cohesionadas por un elemento común: el agua.

 

El agua que transcurre por la estructura tubular elevada que avanza por todo el parque como una araña. Esta línea en movimiento abraza de vez en cuando jardineras en suspensión que recuerdan la arquitectura orgánica de Gaudí. Los tubos, además de ser el órgano que unifica el rompecabezas del parque, permiten que por su interior circule agua freática que riega los jardines. Todo un avance técnico y decorativo que entronca con el criterio de sostenibilidad bajo el cuál se ha diseñado el Parc de Diagonal Mar, lleno de ecosistemas y donde la naturaleza pasa a ser controlada por la mano del hombre.

diagonal, litter bin, DG, design: "David Karasek, Radek Hegmon" "Al Saadiyat" "Abu Dhabi" UAE

Quarr Abbey is a monastery between the villages of Binstead and Fishbourne on the Isle of Wight in southern England. The name is pronounced as "Kor" (rhyming with "for"). It belongs to the Order of St Benedict. The present imposing brick construction was completed in 1912. A community of about a dozen monks maintains the monastery's regular life and the attached farm. In the vicinity are a few remains of the original twelfth-century abbey, an archway, a delicate stone window, fragments of a wall and a barn incorporated into a farmhouse.

 

A nineteenth-century French law banned religious orders except by special dispensation, though its application varied with changes of government. As a precaution, Abbot Paul Delatte (1848–1937) of the Benedictine Solesmes Abbey had sent a monk to England to look for a house to shelter the community. A crisis came in 1880, when congregations were ordered to apply for authorisation within three months. Although this was at first brutally enforced against men's communities, protests resulted in gradual abandonment of the measures. Congregations were reconstituted. On 1 July 1901, however, tolerance towards religious communities came to an end with the passing of a new law.

 

The founder of Solesmes, Prosper Guéranger, had originally thought of England as a possible place of refuge should the community have to go into exile. Moreover, since 1896, at the invitation of the former Empress Eugénie, the Solesmes Benedictines had taken over as a priory the former Premonstratensian house of Farnborough Abbey, which sheltered the tomb of Napoleon III.

 

Finally, at the end of July, attention was drawn to a suitable 'large house on the Isle of Wight which seems to meet the requirements of the monks', Appuldurcombe House near Wroxall on the Isle of Wight. The house was viewed and accepted, and a lease contract was signed on 19 August 1901.

 

The monks wasted no time in beginning their transfer from Solesmes to the Isle of Wight and, on Saturday 21 September 1901, practically the entire community of Solesmes reached Appuldurcombe.

 

The lease on Appuldurcombe, initiated in 1901, had to be renewed, or terminated by 1 January 1908. At that stage, it was decided to acquire Quarr Abbey House and estate.

 

The first monks arrived at Quarr Abbey House from Appuldurcombe on 25 June 1907 to prepare the grounds and the beginnings of a kitchen garden. They also put up fencing round the property, established a chicken farm, and planted an orchard.

 

One of the monks, Dom Paul Bellot, aged 31, was an architect. He designed and draughted plans for the new abbey, incorporating and extending Quarr Abbey House, some distance from the ruins of the medieval monastery.

 

The building of the refectory and three sides of the cloister began in 1907 and was completed inside one year. The rest of the monks came from Appuldurcombe and, in April 1911, work began on the Abbey church which was quickly completed and consecrated on 12 October 1912. It was built with tall pointed towers of glowing Flemish brick, adding a touch of Byzantium to the skyline.

 

In 1922, after World War I, the community of Solesmes returned to France. A small community of monks was left at Quarr which, from being a priory of Solesmes, became in 1937 an independent abbey, with English monks recruited to the community. The last French monk, Fr. Peter de Curzon, who arrived in 1945, died in 2006.

Cabañeros National Park

Carril bici.

Bicycle lane.

Blinds can be very artistic.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Vista aèria de l’avinguda Diagonal, amb la ciutat al fons. A la vorera de la dreta es pot veure el solar que ara ocupa el centre comercial L'Illa Diagonal.

1988.

AFB. Desconegut.

they are lines that are diagonal. I took this photo with my school uniform on a hangar. I edited in lightroom and then used photoshop to selectively colour the tie.

These were taken the same day as the Manoa University photos, I think that was about 3 days ago. There are more to come!

 

This photo has the same diagonal hangup issue with the picavet (www.flickr.com/photos/bslaney/6475923999/in/photostream), but once again it showed us more than we would have been able to see if the camera was correctly aligned. In this case I find the tilt pleasing.

 

Taken from a camera suspended from a kite line.

 

*All Rights Reserved

El Parc de la Diagonal Mar és de visita obligada. Perquè parla de la nova Barcelona i perquè, anar-hi, és una experiència poc comparable amb la visita d'altres parcs urbans. En aquesta ambiciosa obra contemporània entenem que la nova Barcelona vol ser una ciutat capdavantera en originalitat i arquitectura sostenible.

 

L'equip format pel matrimoni d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van arribar, amb l'execució del Parc de la Diagonal Mar l'any 2002, a la culminació de la idea d'arquitectura innovadora i sostenible. Situat a la nova Barcelona del Fòrum, als terrenys d'una antiga fàbrica, aquest parc de 14 hectàrees es distribueix en set grans espais. Cada espai pretén despertar evocacions diferents. Una gran zona de jocs infantils, una passarel·la elevada sobre l'aigua, el llac amb escultures que expulsen aigua vaporitzada, les estructures de tubs ondulants, la gran plaça central, etc, són àrees clarament diferenciades però sempre cohesionades per un element comú: l'aigua.

 

L'aigua que transcorre per l'estructura tubular elevada que avança per tot el parc com una gran aranya. Aquesta línia en moviment abraça de tant en tant jardineres en suspensió que recorden l'arquitectura orgànica de Gaudí. Els tubs, a més de ser l'òrgan que unifica el trencaclosques del parc, permeten que per dins hi circuli l'aigua freàtica que rega els jardins. Tot un enginy tècnic i decoratiu que s'entronca amb el criteri de sostenibilitat amb el qual s'ha dissenyat el Parc de Diagonal Mar, ple d'ecosistemes i on la natura passa a ser controlada per la mà de l'home.

 

------------------------------------------------------

 

The Parc de la Diagonal Mar is a must-see for visitors because it epitomises the new Barcelona and is quite unlike any other city park. This ambitious contemporary work encapsulates Barcelona’s desire to become a city at the forefront of originality and sustainable architecture.

 

The architectural practice of the husband and wife team of Enric Miralles and Benedetta Tagliabue reached the pinnacle of innovative and sustainable architecture with their design of the Parc de la Diagonal Mar in 2002. Located in the new Forum Barcelona, on a disused factory site, this 14-hectare park is divided into seven large areas. Each area was designed to evoke different sensations. A large children’s play area, a raised walkway over water, the lake with sculptures which spray out water, the curved tubular structures, the giant central plaza, etc, are clearly defined areas which are linked by a common element: water

 

Water that flows through the raised tubular structure that spiders its way through the park. This moving line occasionally coils around suspended plant pots which are reminiscent of Gaudí’s organic architecture. In addition to being the linking element of the jigsaw puzzle of the park, the tubes also convey groundwater which irrigates the gardens. A technological and decorative wonder which fits in with the sustainability criteria that formed the basis of the design of the Parc de Diagonal Mar, full of ecosystems and where nature is controlled by man.

 

-------------------------------------------------------------

 

El Parque de la Diagonal Mar es de visita obligada, porque habla de la nueva Barcelona y porque ir es una experiencia poco comparable con otros parques urbanos. En esta ambiciosa obra contemporánea entendemos que la nueva Barcelona quiere ser una ciudad pionera en originalidad y arquitectura sostenible.

 

El equipo formado por el matrimonio Enric Miralles y Benedetta Tagliabue llegaron, con la ejecución del Parque de la Diagonal Mar en 2002, a la culminación de la idea de arquitectura innovadora y sostenible. Situado en la nueva Barcelona del Fòrum, en los terrenos de una antigua fábrica, este parque de 14 hectáreas se distribuye en siete grandes espacios. Cada espacio pretende despertar evocaciones diferentes. Una gran zona de juegos infantiles, una pasarela elevada sobre el agua, el lago con esculturas que expulsan agua vaporizada, las estructuras de tubos ondulantes, la gran plaza central, etc, son áreas claramente diferenciadas pero siempre cohesionadas por un elemento común: el agua.

 

El agua que transcurre por la estructura tubular elevada que avanza por todo el parque como una araña. Esta línea en movimiento abraza de vez en cuando jardineras en suspensión que recuerdan la arquitectura orgánica de Gaudí. Los tubos, además de ser el órgano que unifica el rompecabezas del parque, permiten que por su interior circule agua freática que riega los jardines. Todo un avance técnico y decorativo que entronca con el criterio de sostenibilidad bajo el cuál se ha diseñado el Parc de Diagonal Mar, lleno de ecosistemas y donde la naturaleza pasa a ser controlada por la mano del hombre.

Auditorio y Centro de Congresos El Batel. Cartagena

Arquitecto: Estudio Selgas Cano

_______________________

 

Se trata de una visita que organicé junto con el arquitecto Selgas para Forocartagena, gracias a su amable invitación.

 

Visita realizada acabando las obras el 08/04/2011

Join ITS Tactical as we demonstrate how to tie a diagonal lashing. Read our full write-up here: wp.me/ptVor-1E6

Passeig lateral de l'avinguda Diagonal, en algun punt inconcret entre Francesc Macià i les Glòries.

c. 1973.

AFB. J.A. Sáenz Guerrero.

Todas mis fotos están bajo la licencia Creative Commons. Puedes descargar, copiar o publicar (en una página web, blog, etc...) las fotos sin problemas y sin pedirme permiso siempre que se me reconozca como autor (un enlace, a la foto o mi cuenta de Flickr, vale), no la uses con ningún fin comercial y no la alteres ni generes otra obra derivada a partir de ella.

In an attempt to cure my ill handling truck I've fabricated a diagonal link (something this type of rear suspension shouldn't really need) to try and cure the excessive lateral movement. (this is during mock-up)

The only downside is i've had to modify the exhausts too!

Note: There are two more axle stands out of shot. (I'm not that stoopid!)

Vista de l’avinguda Diagonal.

c. 1971.

AFB. J.A. Saenz Guerrero.

Vista aèria de l’Avinguda Diagonal.

1992-2005.

AFB. Antonio Lajusticia.

Vista de l'avinguda Diagonal entre Via Augusta i Passeig de Gràcia.

c. 1973.

AFB. Delgado.

Join ITS Tactical as we demonstrate how to tie a diagonal lashing. Read our full write-up here: wp.me/ptVor-1E6

Diagonal norte de noche

1 2 ••• 39 40 42 44 45 ••• 79 80