View allAll Photos Tagged Conill
Òliba_Oliba comuna
L'Òliba inspecciona el seu voltant, segurament ha escoltat soroll...
Feia un parell d'hores que estava esperant..., foscor total..., bé el lloc previst en que, si es presentava, possiblement es posaria l'òliba, estava en una penombra mínima per a que funcionés l'autofocus de la càmera. Repeteixo el fotògraf en total obscuritat i silenci..., de tant en tant veia la silueta de les orelles d'algun conill que creuava el pati d'aquell corral(paridera). Finalment es presenta el protagonista amb uns moviments que mai havia observat en altres ocells... no soc cap expert però Déu n'hi do els que he vist i fotografiat.
_DSC4182_MonegrosFarlete
Opened on 24 October 1906, the funicular has played a key role in the development of Vallvidrera and is the main public transport access to this neighborhood.
Its upper station (Vallvidrera Superior) was designed by the architects Bonaventura Conill i Montobbio and Arnald Calvet i Peyronill in the Catalan Modernist style.
This line covers a distance of 736m, with a ramp of 158m (max slope 28,9%).
A moltes zones n'hi ha tants que són considerats plaga. La seva defensa és quedar-se quiets, camuflats i tenir una elevada reproducció.
Oryctolagus cuniculus
_DSC3793-1_monegrosbujaraloz
Feta als Monegros comarca de l'Aragó, el conill és considerat una plaga pels agricultors. Atreu a molts depredadors i els fotògrafs de fauna ho agraim perquè ens facilita les seves fotos.. dels depredadors em refereixo.
També m'agrada fotografiar-los si m'hi puc acostar prou.
Oryctolagus cuniculus
_DSC3861-1_monegrosbujaraloz
Feta des d'un observatori preparat per a esperar la visita d'aquestes grans rapinyaires. Una bonica bassa amb aigua per poder beure i/o banyars-s'hi, també hi han posat un esquer. En aquest cas l'esquer és un conill mort. A aquesta zona de l'Aragó que és la comarca dels Monegros, els conills són considerats una plaga que perjudica molt als agricultors. La seva caça és permesa tot l'any i un dels mitjans per a fer-ho és l'utilització de fures, en cacen tants conills que és impossible menjar-s'els, una altra utilitat és la de fer-los servir per alimentar les rapinyaires que si bé són caçadores tampoc desestimen la carronya que els hi representa molt menys esforç. De totes formes s'han de prendre moltes precaucions i tenir molta paciència.
Aquila chrysaetos
_DSC7084-1_monegrosfarlete
Otra vez, Cala Conill.
OTRA FORMA DE VER MI GALERIA. Mira todas mis fotos y amplia la que quieras
MIS FOTOS MÁS POPULARES SEGÚN VUESTRO CRITERIO.
Puedes seguirme en 500px.com/pabloarias
Y ahora también en Facebook
Mis blogs:
El lloc és un observatori preparat per fer sessións d'aquest tipus. Com a esquer s'hi acostumen a posar conills de bosc trobats morts a la carretera atropellats per cotxes. Els conills són una plaga per aquelles contrades. Ah! i, aquest dia, vuit hores d'espera.
Aquila chrysaetos
_DSC8328-1_monegrosfarlete
El conill que hi ha d'asquer és un dels tants que es recullen atropellats en les carreteres dels voltants. Hem de tenir en compte que el conill és considerat com a plaga en aquelles contrades.
Circua aeruginosus
_DSC8162-1_Bujaraloz
A les zones on els conills són una plaga els rapinyaires resulten sol·lució.
Aquila chrysaetos
_DSC7099-1_monegrosfarlete
Impossible acostar-se a aquets ocells sense l'ajut d'un guia que disposa dels permisos necessaris per a fer-ho. El reclam és un animal mort, un conill que és considerat com a plaga a aquelles contrades i s'en troben molts d'atropellats a la carretera, són els que s'utilitzen. Segurament també mitjantçant la caça amb fures. Es tracta de no enverinar als rapinyaires per descuït.
Aquila chrysaetos
_DSC7111-1_monegrosfarlete
A les zones on els conills són una plaga els rapinyaires resulten sol·lució.
Circus aeruginosus
_DSC8293-1_monegrosbujaraloz
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.
M'hauria agradat estar despert.
jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
Lletra de la cançó "20 de març" de Joan Manuel Serrat
Català: pinya de Sant Joan, carxofeta, pa de conill, culleres de pastor.
Castellano: cuchara de pastor.
English: Cone knapweed
Sinònims: Leuzea conifera, Centaurea conifera.
Congost de Mu (Riu Segre, Noguera, Catalunya).
CATALÀ
La pinya de Sant Joan, carxofeta, pa de conill o culleres de pastor (Leuzea conifera,actualment Rhaponticum coniferum) és una planta de la família asteraceae, característica de les pinedes. Planta vivaç hemicriptòfita que primer forma una roseta de fulles sedoses i a la primavera forma un capítol característic en forma de pinya de conífera (d'aquí deriva el nom de l'espècie). La fructificació és en forma de vil·là de pèls blancs i llavor negra.
CASTELLANO
La corola de los flósculos son de blancos a rosados, con el ápice de los pétalos frecuentemente purpúreo. Los frutos son aquenios oblongos de 3-5 por 2-3 mm, tuberculados y recorridos por 4 costillas longitudinales imperceptibles, de color pardo obscuro a negruzco, glabros y con largo vilano caedizo de 20-30 mm, de pelos plumosos blancos con largos cilios y soldados en la base en un anillo.1
ITALIANO
Le infiorescenze si compongono di un grosso e unico capolino. I capolini sono formati da un involucro ovoide composto da diverse brattee (o squame) disposte su più serie in modo embricato all'interno del quale un ricettacolo con pagliette fa da base ai fiori. Le squame sono allargate all'apice in una appendice membranosa di colore bruno e frangiata. Dimensione del capolino: larghezza 3 – 4 cm; lunghezza 4 cm. Dimensione delle squame: larghezza 3 – 6 mm; lunghezza 6 – 7 mm.
WIKIPEDIA
Esta foto participó en el juego www.flickr.com/groups/enunlugardeflickr
La portada tardo-románica (1230-1250) de la Iglesia de Santa María de Bell-Lloc (XII-XIII) está en el municipio de Santa Coloma de Queralt, situado en la Comarca de Conca de Barberà, provincia de Tarragona, Cataluña, España.
Arnau de Timor, señor de Queralt (1204-1236) tenía tres hijos que tomaron el hábito de templario y desempeñaron funciones importantes en la Orden.
Su hijo Jaume fue comenador de Vallfogona y Gardeny, así como lugarteniente del maestre provincial.
Otro hijo, Arnau, llegó a ser comendador de Huesca, Gardeny, Barberá y Monzón, así como lugarteniente del maestre de Cataluña y Aragón.
El tercer hijo, Pere II de Timor-Queralt, personaje de leyenda, llamado "Corazón de Roble" (Cor de Roure - cat.), fue señor de la baronía, heredando a su padre desde 1230. Quedándose viudo en 1257 Pere II de Queralt ingresó en la orden del Temple donde estuvo hasta su muerte en 1275. Él fue comendador de Monzón, Miravet, Gardeny y lugarteniente del maestre provincial.
Precisamente este caballero fue el primer señor del castillo enterrado en este templo que a partir de aquel momento se convirtió en el panteón de los Queralt.
En el siglo XIII alrededor de la iglesia de Santa María de Bell-lloc fueron levantados diferentes dependencias y el claustro, creando un conjunto conocido como Convento de la Merced que según versiones existentes fue relacionado con la orden del Temple. El claustro y otras dependencias fueron derrumbados en 1835...
Pero quedó la leyenda del Caballero de Corazón de Roble - grabada simbólicamente en esta portada al lado de las tradicionales escenas de la Biblia:
en el tímpano - escenas de la Anunciación y la Epifania presididas por la Virgen entronizada;
a la izquierda - la visita de Reyes Magos a Herodes;
a la derecha - la huida a Egipte.
De acuerdo con una versión los demás espisodios reflejan la leyenda siguiente:
"...Pere II de Timor-Queralt llamado Corazón de Roble (Cor de Roure - en catalán/ corregidme, por favor, si mi traducción es incorrecta) por su coraje y virtudes fue hecho prisionero por los moros. Ellos, para comprobar su valor y la fama, le prometieron la libertad, si él consiguiera vencer a un león "cuerpo a cuerpo". El caballero se encomendó a su protectora la Santa María de Bell-lloc y salió victorioso de esta prueba.
Los moros cumplieron con su promesa. Y al haber regresado al castillo Pere II agradecido a su Virgen protectora decidió redecorar en su honor ese santuario , ampliando el templo anterior románico e invitó para crear la portada a los mejores maestros del país en aquella época - del famoso y misterioso taller de Lérida. Así la historia de esta lucha quedó esculpida en la portada...
En el capitel justo la derecha de la entrada se puede distinguir a un caballero luchando contra el león - el escudo de los señores de Queralt a partir de Pere II...
(Leyenda recogida por el padre Conill en 1736-38 e interpretada por Joan Fuguet Sans "L´arquitectura del templers a Catalunya", Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1995)
De acuerdo con otra opinión que expresan coincidiendo varios expertos:
Si se observan los medallones de arquivolta superior de izquierda a derecha, se puede ver las siguientes figuras:
* Dos felinos rampantes enfrentados
* Un personaje mordido por dos monstruos
* Un león coronado rampante
* Una hoja de higuera
* Un hombre con una llave
* Dibujo de flores
* Adan y Eva
* un arquero
* Un felino cazando a otro animal
* Otra hoja
* Un arquero en pleno acto de disparar
* Otra hoja
* Dos aves en las ramas de un árbol
* De nuevo flores
* Una hoja de nuevo
* La figura de un hombre luchando contra un felino
* Otros dos felinos enfrentados
* Esta vez un solo ave en las ramas de un árbol
* Un ciervo
* Tres personajes (algo deteriorado)
* Dos pavos reales y un árbol
* Un solo pavo real...