PERU.PERUVIAN_TIENDA/PHOTOS/ART_ROPA/MINIFALDA
View allAll Photos Tagged Comprar,
En medio de las calle peatonales nos encontramos de frente con este vehiculo parado en el estanco,por el lado conseguimos pasar.
Espero que os guste gracias por visitas ,comentarios y favoritos.
¿Quien no se deja comprar por una mirada y una sonrisa de un niño?
Diaz De Vivar Gustavo photographs and videos
www.youtube.com/channel/UC64W2qvrsAC2rzvxdc2JNrg/videos?v...
© Todos los derechos reservados.así como las fotografías de la presente pagina Web,
Please don't use this image without my explicit permission. © All rights reserved,
© Copyright
Si quieres comprar una copia impresa visita / If you would like to order a print please visit: www.hdrphotomarket.com
Avui fa un any que em vaig comprar la meva Olympus e-510.
Moltes felicitats, i per molts anys!
--
Més fotos de boles a:
www.flickr.com/photos/vdbdc/1951007920/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2072426476/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2874895505/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2908134810/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2884932619/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2885865164/
www.flickr.com/photos/vdbdc/2885765772/
www.flickr.com/photos/vdbdc/4432537942/
--
Don't use this image on any media without my explicit permission.
Please respect the copyright - © All rights reserved.
No sé dónde está la fiebre
de esa convulsa costumbre
que es el comprar y gastar.
Cuando llegan estas fechas
todos vamos a la calle
a buscar no sé qué cosas,
pues algo he de comprar,
de lo contrario no siento
que estamos en Navidad.
Y de esta tonta manera
perdemos la ocasión,
entre prisas y carreras,
de poner a cada cosa
en su adecuada posición.
El tener no acentúa,
por mucho que se gaste en ello,
la riqueza de tu ser.
Sabe ser, no aquel que gasta,
sino quien pudiéndolo hacer
sólo usa, justo a tiempo,
necesidad y placer.
Lo demás no necesita
gastarlo para tener
una vida decorosa
siendo y sabiendo ser.
#########################################
Si deseas comprar esta foto mandame un email /
If you want to buy this photograph send an email:
gomezsluis@hotmail.com
gomezsluis@gmail.com
This image may not be used in any way without prior permission
© All rights reserved
#########################################
Por que debemos celebrar el Día de La Tierra, TODOS LOS DÍAS y No solamente uno.
Aportemos cada quien desde nuestra trinchera nuestro "grano de arena" para cuidarla y No seguir destruyéndola.
Es nuestro único Hogar...¡¡
#DíadeLaTierra
He tingut la fortuna de trobar i comprar, a internet, aquesta Rolleicord Ia Model 3 “Polizei” (K3-541), fabricada en petit nombre (unes 500 unitats) per encarrec de la policia alemana entorn 1939. És una càmera força unica doncs, i col•leccionable. La sort es que es venia senzillament com a una Rolleicord de preguerra normal i corrent, això si, en magnific estat de conservació. Però el fet de ser del model “Polizei” li dona molt mes valor.
En què es diferencia, doncs, de les Rolleicord Ia usuals ? De fet es tracta d’una variació del model 3 (K3-531), que es fabricà entre 1938 i 1947. Mentre que el model 3 standard portava un objectiu superior Heidosmat f4 (per mirar) i un objectiu inferior Triotar f4.5 (per fer les fotografies), les Rolleicord Ia policials portaven un Heidosmat f3.2 i un Triotar f3.5. Apart d’això la única diferencia, però la que destaca visualment és que sota la placa en relleu on posa Rolleicord (com en el model 3) hi porta gravat FRANKE & EINDECKE BRAUNSCHWEIG. Això es deu a que les “model 3” standard portaven aquest text al obturador, però com aquest era diferent per al model “Polizei” (per la lent més gran, suposo), no hi varen poder posar aquest text al obturador sinó a sota el titol. Apart d’això, a la càmera en si no hi ha cap referencia a ser propietat policial.
Val a dir que la càmera funciona perfectament i que estèticament està en molt bon estat.
camera-wiki.org/wiki/Rolleicord_Ia
www.rolleiclub.com/cameras/tlr/info/rolleicord.shtml
twinlensreflex.eu/sncord.php#rc1a
============================
I had the good fortune to find, and buy, on the web, this Rolleicord Ia, Model 3 "Polizei" (K3 / 541), manufactured in small numbers (about 500 units) by order of the German police c.1939. It is a rather unique camera , and very collectible. The luck is that it was sold simply as a normal and ordinary pre-war Rolleicord, albeit in magnificent condition. But the fact of being of the "Polizei" model gives it much more value.
So how does it differ from the usual Rolleicord Ia? This is actually a variation of the Model 3 (K3 / 531), which was manufactured between 1938 and 1947. While the standard Model 3 carried a Heidosmat f4 viewing lens (for looking) and a Triotar f4.5 taking lens, the ‘Polizei’ Rolleicord Ia carried a Heidosmat f3.2 and a Triotar f3.5 in those positions. Apart from this, the only difference, but the one that stands out visually, is that under the embossed plate with the Rolleicord name(as in model 3) there is engraved the text FRANKE & EINDECKE BRAUNSCHWEIG. This is because the standard "model 3" had this text on the very Compur shutter, but as this part was different in the "Polizei" model (because of the larger lens, I guess), they could not put this text on the shutter but below it the plate. Apart from that, there is no reference to the camera itself being police property.
It is worth saying that the camera works perfectly and that aesthetically it is in very good condition.
camera-wiki.org/wiki/Rolleicord_Ia
Se um dia você comprar um palácio, muito provavelmente assim será a escadaria secundária... :-)
Palácio Guanabara, Rio de Janeiro, Brasil.
________________________________________________
Secondary Staircase
If, one day, you buy a palace, probably your secondary staircase will look like that... :-)
Guanabara Palace, Rio de Janeiro, Brazil.
Have a fancy day / night! :-)
_______________________________________________
Buy my photos at / Compre minhas fotos na Getty Images
To direct contact me / Para me contactar diretamente: lmsmartins@msn.com
Para 2017, el uso de esta tecnología dictará si es universalmente adoptada. En este sentido, el éxito de la Realidad Virtual está vinculado a su acronym sister AR (realidad aumentada), que superpone la información digital al mundo real, en lugar de la experiencia de VR completamente generada por ...
Me comprare un traje verde y una pistola pa ser bakán y andar en la calle haciendo lo ke se me de la gana. Seré la ley más jarkor.
Pako y la conchetumare!
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Ningú havia vist aquestes fotos fins ara, sobretot els que les varen fer. Fins que jo les he revelat ara.
Aquest rodet en questió només contenia fotos d'algú practicant windsurf en una costa desconeguda però força plana (Holanda?), cap a finals dels 70 o principis dels 80.
S'anomena "found film" a aquelles fotografies en pel•licula o placa que es troben sense revelar dins càmeres velles o per altres racons. La gracia és que ningú ha vist mai aquestes fotografies.
Aquest rodet prové d'un conjunt força gran (70 rodets, la majoria de format 120) que vaig comprar per internet a algú de Rotterdam.
Aquest rodet, de format 120, era del tipus Kodacolor 400, probablement fet servir cap al 1977 - 1985. Es va produir entre 1977 i 1983. El vaig revelar amb el kit C41 de Tetenal, amb el procediment de "bleach bypass".
===================================================
Nobody, even less the author, had seen these pictures until now. Until I've developed them in the dark room.
This roll film only contained picture after picture of someone practicing windsurf in what appears to be a quite flat coastline. It must be arround 1980.
They call "found film" at those images in film or plates that are find undeveloped inside old cameras or in other places, like boxes or old houses.
I found a large pack of medium format roll films in the Internet. I bought them from a seller from Rotterdam (Low Countries).
This one was a 120 format Kodacolor 400 film, in quite good shape. This kind of film was produced from 1977 to 1983, so these pictures were taken probably c.1977-1985. I developed it with a Tetenal C41 kit, with a "bleach bypass".
Vaig comprar aquesta càmera de gran format (9x12cm) desconeguda i en mal estat per un parell de motius. El primer era que estaba molt bé de preu (precísament per no tenir identitat coneguda i esta força bruta); el segon era el molt bonic obturador Bausch & Lomb Unicum tardà.
L'obturador en si era d'origen i cronología prou clares: produït als Estats Units entre 1906 i 1912. Destaca dels Unicums inicials (encara més bonics) per els seus colors sobris en cromat i negre, així com per una palanqueta lateral per obrir directament el diafragma i enfocar amb el vidre esmeril·lat. Aquest obturador en concret porta una lent Extra-Rapid-Aplanat sense més indicacions, i funciona perfectament.
La resta de la càmera, un cop neta d'oxid, ronya i nius d'insecte (ecs) donava pistes sobre el seu origen. Cap inscripció apart de "hinterlinse" en l'indicador d'enfoc. Això apuntava a un origen alemany. Revisant vegades i vegades catalegs de càmeres alemanes del periode 1900-1920 em va portar finalment a la conclusió que és una Bülter & Stammer, corroborat per experts en el tema, als que agraeixo l'esforç.
Hi ha molt poca informació sobre aquesta marca, reconvertida el 1922 en Orionwerk. La manca de nom pot indicar que fou exportada, probablement a França, ja que n'hi ha una de molt similar a internet (analogyou.wordpress.com/photos-vintage/) importada per Poulenc Freres. Per tant calculo que fou produida a Alemania entre 1905 i 1914.
====================
I bought this large format camera (9x12cm) as an unknown machine and in poor condition. Foremost it was very cheap (due to its filthyness and lack of id). The second element was the very beautiful Bausch & Lomb Unicum later model shutter.
The shutter itself was of clear origin and chronology: produced in the United States between 1906 and 1912. It can be distinguished from the initial Unicums (even more beautiful) for its sober colors in chrome & black, as well as a side lever to open directly the diaphragm and focus with the ground glass. This shutter specifically carries a Extra-Rapid-Aplanat lens with no further indications, and works perfectly.
The rest of the camera, once clean of rust, dirt and nests of spiders (buergh), gave clues about its origin. No inscription other than "hinterlinse" in the focus indicator. This pointed to a German origin. By checking time and time again German cameras from the period 1900-1920 finally led me to the conclusion that it is a Bülter & Stammer, corroborated by experts in the subject, to whom I am grateful for the effort.
There is very little information about this brand, reconverted in 1922 in Orionwerk. The lack of name plate in this camera may indicate that it was exported, probably to France, since there is one very similar to the Internet (analogyou.wordpress.com/photos-vintage/) imported by Poulenc Freres. So I estimate that it was produced in Germany between 1905 and 1914.
www.google.com/search?q=the+bob+unicum+connection&ie=...
Si quieres comprar esta foto, puedes hacerlo directamente en andresbreijo.com/, podras descargarla o te llegará a casa en el tamaño que elijas.
Want to buy this photo, you can do directly in andresbreijo.com/, you can download it or you'll be home in the size you choose.
Exif data auto added by theGOOD Uploadr
File Size : 0.5 mb
Camera Make : Canon
Camera Model : Canon EOS 60D
Software : Adobe Photoshop CS5 Windows
Exposure : 0.017 seconds
Aperture : f/16
ISO Speed : 100
Focal Length : 63 mm
Subject Distance : 2.3 meters
English, French and Spanish...............
Some of you may know that I had been considering buying the Sony RX10 IV. Because I am getting older (LOL) I know that hefting my current DSLR with the big bird lens was going to be more and more of a challenge. I have been 'doing photography' for a long time, so I fully know a camera like the Sony RX10-4 will not yield photos as good as my Canon.
That said, I knew the Sony had some quite advanced technology combined with a very usefull all-round lens.
So yesterday while I was out I saw this chopper coming in and followed it with the Sony. It all but disappeared behind some trees then came out in the open so I snapped this shot.
Wow, what a (unexpected!) capture.
Keep safe, my friends:)
............................................................................................................
Certains d'entre vous savent peut-être que j'avais envisagé d'acheter le Sony RX10 IV. Parce que je vieillis (LOL), je sais que gérer mon reflex numérique actuel avec l'objectif grand oiseau allait être de plus en plus difficile. Je `` fais de la photographie '' depuis longtemps, donc je sais parfaitement qu'un appareil photo comme le Sony RX10-4 ne donnera pas des photos aussi bonnes que mon Canon.
Cela dit, je savais que le Sony avait une technologie assez avancée combinée à un objectif polyvalent très utile.
Hier, alors que j'étais sorti, j'ai vu cet hélicoptère arriver et l'ai suivi avec le Sony. Il a presque disparu derrière certains arbres, puis est sorti à l'air libre, j'ai donc pris cette photo.
Wow, quelle capture (inattendue!).
Gardez-vous en sécurité, mes amis :)
.....................................................................................................
Algunos de ustedes pueden saber que había estado considerando comprar el Sony RX10 IV. Debido a que me estoy haciendo mayor (LOL), sé que levantar mi DSLR actual con la gran lente de pájaro sería un desafío cada vez mayor. He estado 'fotografiando' durante mucho tiempo, por lo que sé que una cámara como la Sony RX10-4 no producirá fotos tan buenas como mi Canon.
Dicho esto, sabía que Sony tenía una tecnología bastante avanzada combinada con una lente versátil muy útil.
Así que ayer, mientras estaba fuera, vi entrar este helicóptero y lo seguí con el Sony. Todo desapareció detrás de algunos árboles y luego salió al aire libre, así que hice esta foto.
Wow, qué captura (¡inesperada!).
Mantente a salvo, mis amigos :)
Toni Duarte Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
© All rights reserved
Contac: toniduarte[a]cmail.cat
Wikipedia:
Vilafamés (en valencià i oficialment, Vilafamés) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló, a la comarca de la Plana Alta.
Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades en l'anomenat "Homo erectus vilafamensis", on es van localitzar restes antropològiques Els seus orígens es remunten al Plistocè Mitjà, segons el descobriment de les restes de l'anomenat "homo erectus vilafamensis "a la Cova de Dalt del Tossal de la Font amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat en l'ocupació del medi estaria reflectida en la Cova del Matutano, jaciment del Paleolític Superior. Les primeres manifestacions artístiques apareixen amb les pintures esquemàtiques de l'Edat del Bronze.
Pel que fa al nucli urbà, el mateix topònim AVilahameç, ABeniffamez, denota el seu origen en època musulmana. D'aquest període es conserven entre altres elements, la fonamentació del castell que corona el turó sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua a aquest, d'estrets carrerons tortuosos. Queden així mateix vestigis de les antigues fortificacions constituïdes per llenços de muralla i restes de torres.
És amb la conquesta de la musulmana Beni-Hamez pel rei Jaume I d'Aragó quan Vilafamés pren identitat històrica pròpia. Aquest fet porta a que, el 30 de agost de 1241, Jaume I comissions a Guillem Ramon de Vielha per donar a poblar el castell a Diumenge Ballester, A. Cabrera i altres, carta de població que s'estableix a fur de Saragossa. Aquesta donació serà confirmada posteriorment pel propi monarca a Lleida el 21 de febrer de 1242.
Posteriorment s'incorpora al patrimoni dels Hospitalaris de Sant Joan a 1264, després d'una permuta real amb aquests per la vila d'Olocau del Rei, que seran els seus amos fins 1317, data en què la vila i el castell queden annexionats a la recentment creada Ordre de Montesa. En 1343, Pere IV el Cerimoniós, s'entesta a l'ordre el mer i mixt imperi, amb les corresponents jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien a la corona.
Joan I d'Aragó, en 1393, concedeix a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell pot fer i ordenar tot tipus de establemientos i ordenacions que consideri convenients d'acord amb els furs generals del regne.
En les Corts celebrades a València durant l'any 1403, Martí I l'Humà disposa donar possessió al mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la població, aquest fet provocarà la protesta irada del Consell en 1404.
Ja al segle XVI, en 1519, Carlos I d'Espanya promet no separar de la corona la jurisdicció civil i criminal, i el mer i mixt imperi de la vila. Quan en 1635 culminen les desavinences sorgides entre els Justícies, per una banda i l'ordre d'una altra, el "Consell" creu arribat el moment de demanar del Papa Innocenci XII autorització per comprar la jurisdicció alfonsina, adquisició que porta a terme el 16 d'abril pel preu de sis mil lliures. A partir d'aquesta data, Vilafamés queda incorporada plenament al patrimoni real, reservant-Montesa la percepció de certes primícies i el dret d'habitació sobre el castillo.Será al segle XIX, amb els enfrontaments civils que segueixen a la mort de Ferran VII, quan el nom de Vilafamés sonarà de nou dins de l'àmbit històric com plaça inexpugnable. Al març de 1837 pateix el primer intent d'assalt de les tropes carlines. El 29 octubre 1838 la guarnició de la plaça rebutja una segona intentona, que es repetirà de nou el 3 de gener del següent any, aquesta vegada amb Cabrera al capdavant de les tropes, que des de les muntanyes que dominen la vila comencen a assetjar a la població, trencant foc contra la ciutadella. En aquesta ocasió es va fer front al setge per part dels veïns a més de comptar amb l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina, molt poc nombrós. Cinc dies van durar els continus enfrontaments, rebutjant la població tots els atacs de Cabrera, fins que el dia 7 l'arribada de tropes reals va obligar al general carlista a aixecar el lloc. Amb el més selecte de les seves tropes i recorrent a l'auxili de les de Forcadell, Cabrera intentarà el cop definitiu l'abril del mateix any, establint un campament davant la població. El dia 16 s'obre una bretxa en les muralles, encara que els atacants són rebutjats i resulten infructuosos tots els esforços de prendre la plaça que va resultar semi derruïda.
ESP:
Villafamés (en valenciano y oficialmente, Vilafamés) es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón, en la comarca de la Plana Alta.
Las primeras evidencias de ocupación del entorno de Villafamés se centran en los hallazgos arqueológicos realizados en el llamado “Homo erectus vilafamensis”, donde se localizaron restos antropológicos Sus orígenes se remontan al Pleistoceno Medio, según el descubrimiento de los restos del llamado "homo erectus vilafamensis" en la Cova de Dalt del Tossal de la Font con una antigüedad de 80.000 años. Una continuidad en la ocupación del medio estaría reflejada en la Cueva del Matutano, yacimiento del Paleolítico Superior. Las primeras manifestaciones artísticas aparecen con las pinturas esquemáticas de la Edad del Bronce.
Por lo que respecta al núcleo urbano, el mismo topónimo AVilahameç, ABeniffamez, denota su origen en época musulmana. De este periodo se conservan entre otros elementos, la cimentación del castillo que corona el cerro sobre el que se asienta el municipio y el trazado urbano de la zona contigua al mismo, de estrechas callejuelas tortuosas. Quedan asimismo vestigios de las antiguas fortificaciones constituidas por lienzos de muralla y restos de torres.
Es con la conquista de la musulmana Beni-Hamez por el rey Jaime I de Aragón cuando Villafamés toma identidad histórica propia. Este hecho lleva a que, en 30 de agosto de 1241, Jaime I comisione a Guillem Ramón de Viella para dar a poblar el castillo a Domingo Ballester, A. Cabrera y otros, carta de población que se establece a fuero de Zaragoza. Esta donación será confirmada posteriormente por el propio monarca en Lérida el 21 de febrero de 1242.
Posteriormente se incorpora al patrimonio de los Hospitalarios de San Juan en 1264, tras una permuta real con estos por la villa de Olocau del Rey, que serán sus dueños hasta 1317, fecha en que la villa y el castillo quedan anexionados a la recién creada Orden de Montesa. En 1343, Pedro IV el Ceremonioso, empeña a la orden el mero y mixto imperio, con las correspondientes jurisdicciones, derechos y emolumentos que pertenecían a la corona.
Juan I de Aragón, en 1393, concede a Villafamés el privilegio por el cual el Consejo puede hacer y ordenar todo tipo de establemientos y ordenaciones que considere convenientes con arreglo a los fueros generales del reino.
En las Cortes celebradas en Valencia durante el año 1403, Martín I el Humano dispone dar posesión al maestre de Montesa del mero y mixto imperio de la población, este hecho provocará la protesta airada del Consejo en 1404.
Ya en el siglo XVI, en 1519, Carlos I de España promete no separar de la corona la jurisdicción civil y criminal, y el mero y mixto imperio de la villa. Cuando en 1635 culminan las desavenencias surgidas entre los Justicias, de una parte y la orden de otra, el "Consejo" cree llegado el momento de solicitar del Papa Inocencio XII autorización para comprar la jurisdicción alfonsina, adquisición que lleva a cabo el 16 de abril por el precio de seis mil libras. A partir de esta fecha, Vilafamés queda incorporada plenamente al patrimonio real, reservándose Montesa la percepción de ciertas primicias y el derecho de habitación sobre el castillo.Será en el siglo XIX, con los enfrentamientos civiles que siguen a la muerte de Fernando VII, cuando el nombre de Villafamés sonará de nuevo dentro del ámbito histórico como plaza inexpugnable. En marzo de 1837 sufre el primer intento de asalto de las tropas carlistas. El 29 de octubre de 1838 la guarnición de la plaza rechaza una segunda intentona, que se repetirá de nuevo el 3 de enero del siguiente año, esta vez con Cabrera al frente de las tropas, que desde las montañas que dominan la villa comienzan a hostigar a la población, rompiendo fuego contra la ciudadela. En esta ocasión se hizo frente al asedio por parte de los vecinos además de contar con la ayuda de una columna móvil enviada por el Ayuntamiento de Castellón y un destacamento de artillería de marina, muy poco numeroso. Cinco días duraron los continuos enfrentamientos, rechazando la población todos los ataques de Cabrera, hasta que el día 7 la llegada de tropas reales obligó al general carlista a levantar el sitio. Con lo más selecto de sus tropas y recurriendo al auxilio de las de Forcadell, Cabrera intentará el golpe definitivo en abril del mismo año, estableciendo un campamento ante la población. El día 16 se abre una brecha en las murallas, aunque los atacantes son rechazados y resultan infructuosos todos los esfuerzos de tomar la plaza que resultó semi derruida.
Cuando los botes regresan con la pesca de la noche, la gente aprovecha para comprar el pescado fresco en el mismo bote, además, el precio es mejor.
When the boats return with night fishing, people take the opportunity to buy fresh fish in the same boat, in addition, the price is better.
Valdez, Porlamar, Isla de Margarita, Venezuela.
THAT GRACE IS TO BUY AT THE PASEO DE GRACIA.
QUE LA GRÀCIA ÉS COMPRAR EN EL PASSEIG DE GRÀCIA.
passeage de Gràcia, Barcelona
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Ha costat arribar a tenir aquesta càmera, però finalment em vaig llençar a comprar-la, la més cara de la col·lecció. És realment una joia, tant pel seu acabat com per com funciona, com sona l’obturador. Realment pots notar la famosa precisió mecànica alemana. Queda clar com, despres de perdre en certa mesura el lideratge absolut que tenia Leica fins finals dels anys 30, amb aquesta càmera es posà per davant de tots els competidors altre vegada (fins la arribada de Nikon i la seva F1). La competició amb la Contax quedà guanyada de forma absoluta.
La Leica M3 es fabricà entre el 1954 i el 1966, amb només unes poques variacions. Respecte a la veterana Leica III, la M3 incorpora moltes millores: objectius amb montura de baioneta, avançament amb palanca, totes les velocitats en un sol comandament, un millor (però encara força tancat) sistema de carrega del rodet, telèmetre més precís, i especialment el visor més avançat del moment, i potser el millor de tots els temps. Aquest visor, molt lluminós, permet enfocar i enquadrar alhora, i també detecta automaticament la focal del objectiu montat a la càmera. Tot mecanicament i sense cap bateria.
Entre les moltes a escollir, reconec que vaig triar aquesta càmera en concret pel nr. de sèrie força bonic, el 1.088.288. Això fa que sigui una M3 més aviat tardana, fabricada a Wetzlar el 1963. L’objectiu és un Leitz Elmar f2.8 / 50mm col·lapsable (fabricat el 1960), força similar al classic Elmar de les Leica I, II i III.
www.kenrockwell.com/leica/m3.htm
www.youtube.com/watch?v=BkUpU0sjZr0
www.kenrockwell.com/leica/m3/buyers-guide.htm
www.kenrockwell.com/leica/50mm-f28.htm
===============================================
It took a while to get this camera, but I finally rushed to buy it, the most expensive in the collection. It's really a gem, both for its finish and for how it works, how the shutter sounds. You can really notice the famous German mechanical precision. It is clear how, after losing to some extent the absolute leadership that Leica had until the late 1930s, with this camera it got ahead of all competitors again (until the arrival of Nikon and its F1). The competition with Contax was won in an absolute way.
The Leica M3 was manufactured between 1954 and 1966, with only a few variations. Compared to the veteran Leica III, the M3 incorporates many improvements: bayonet-mounted lenses, lever advance, all speeds in a single lever, a better (but still quite closed) film loading system, more accurate rangefinder, and especially the most advanced viewfinder of the moment, and perhaps the best of all time. This viewfinder, very bright, allows you to focus and frame at the same time, and also automatically detects the focal length of the lens mounted on the camera. All mechanically and without any battery.
Among the many to choose from, I admit that I chose this particular camera for it's nice serial number, the 1,088,288. This makes it a rather late M3, manufactured in Wetzlar in 1963; it's a single-stroke advance M3 (the earlier ones being double-stroke). The target is a collapsible Leitz Elmar f2.8 / 50mm (manufactured in 1960), quite similar to the classic Elmar f3.5 / 50mm of the Leica I, II and III .
www.kenrockwell.com/leica/m3.htm
www.youtube.com/watch?v=BkUpU0sjZr0
#LimpiarMiMac Aún puedes comprar tu nuevo Mac con un 22% de descuento bit.ly/2ggF5WK bit.ly/2g6ieR8 (twitter.com/ComoLimpiarMac/status/802543072080891904)
via Twitter ComoLimpiarMac
#LimpiarMiMac
L'any 2005, Plana va comprar set autobusos urbans articulats de l'EMT Madrid i que van ser adaptats pel servei interior de l'aeroport de Reus. Es tracta de Renault PR.118 amb carrossat Castrosua CS-40 (476-482) adquirits en 1995. Observi's la llum giratòria al sostre, exigida pel tipus de servei.
El año 2005, Plana compró 7 autobuses urbanos articulados de la EMT de Madrid y que fueron adaptados para el servicio interior del aeropuerto de Reus. Se trata de Renault PR.118 con carrocería Castrosua CS-40 (476-482) de 1995. Obsérvese la luz giratoria en el techo, exigida por el tipo de servicio.
During year 2005, Plana acquired 7 articulated urban buses from EMT Madrid, that would be adapted to Reus airport interior services. They are Renault PR.118 with Castrosua CS-40 body new in 1995. Pay attention to the revolving light on the roof, a feature of this type of service.
Si quieres comprar esta foto, puedes hacerlo directamente en andresbreijo.com/, podras descargarla o te llegará a casa en el tamaño que elijas.
Want to buy this photo, you can do directly in andresbreijo.com/, you can download it or you'll be home in the size you choose.
Vaig comprar aquesta càmera de gran format (9x12cm) desconeguda i en mal estat per un parell de motius. El primer era que estaba molt bé de preu (precísament per no tenir identitat coneguda i esta força bruta); el segon era el molt bonic obturador Bausch & Lomb Unicum tardà.
L'obturador en si era d'origen i cronología prou clares: produït als Estats Units entre 1906 i 1912. Destaca dels Unicums inicials (encara més bonics) per els seus colors sobris en cromat i negre, així com per una palanqueta lateral per obrir directament el diafragma i enfocar amb el vidre esmeril·lat. Aquest obturador en concret porta una lent Extra-Rapid-Aplanat sense més indicacions, i funciona perfectament.
La resta de la càmera, un cop neta d'oxid, ronya i nius d'insecte (ecs) donava pistes sobre el seu origen. Cap inscripció apart de "hinterlinse" en l'indicador d'enfoc. Això apuntava a un origen alemany. Revisant vegades i vegades catalegs de càmeres alemanes del periode 1900-1920 em va portar finalment a la conclusió que és una Bülter & Stammer, corroborat per experts en el tema, als que agraeixo l'esforç.
Hi ha molt poca informació sobre aquesta marca, reconvertida el 1922 en Orionwerk. La manca de nom pot indicar que fou exportada, probablement a França, ja que n'hi ha una de molt similar a internet (analogyou.wordpress.com/photos-vintage/) importada per Poulenc Freres. Per tant calculo que fou produida a Alemania entre 1905 i 1914.
=========================================
I bought this large format camera (9x12cm) as an unknown machine and in poor condition. Foremost it was very cheap (due to its filthyness and lack of id). The second element was the very beautiful Bausch & Lomb Unicum later model shutter.
The shutter itself was of clear origin and chronology: produced in the United States between 1906 and 1912. It can be distinguished from the initial Unicums (even more beautiful) for its sober colors in chrome & black, as well as a side lever to open directly the diaphragm and focus with the ground glass. This shutter specifically carries a Extra-Rapid-Aplanat lens with no further indications, and works perfectly.
The rest of the camera, once clean of rust, dirt and nests of spiders (buergh), gave clues about its origin. No inscription other than "hinterlinse" in the focus indicator. This pointed to a German origin. By checking time and time again German cameras from the period 1900-1920 finally led me to the conclusion that it is a Bülter & Stammer, corroborated by experts in the subject, to whom I am grateful for the effort.
There is very little information about this brand, reconverted in 1922 in Orionwerk. The lack of name plate in this camera may indicate that it was exported, probably to France, since there is one very similar to the Internet (analogyou.wordpress.com/photos-vintage/) imported by Poulenc Freres. So I estimate that it was produced in Germany between 1905 and 1914.
camerapedia.wikia.com/wiki/Unicum
www.google.com/search?q=the+bob+unicum+connection&ie=...
Sí vaig comprar el llibre de la Júlia Pujolràs "petits moments".
Ja abans de començar-lo a llegir ja m'ha colpit, doncs tinc clar que la vida d'un, no és res més que un conjunt de petits moments, a vegades positius, d'altres no tant i alguns fins i tot negatius. De tot se'n treu experiència, se'n fa vida.
Ningú pot anar per la vida totalment sol i només cercant allò positiu.
Tot plegat m'ha fet pensar amb la meva existència fins ara, quan m'ha passat de tot, de bo, de mig bo i de dolent.
Reconec que he tingut una infantesa força positiva i sense massa dificultat, una joventut primerenca força estrambòtica, que va portar a un temps de creixement personal que d'alguna manera encara existeix en mi, doncs va estar el temps de preparació i aprenentatge més intens i que va fer que encara m'agrada aprendre. escoltar, llegir, observar; per arribar una maduresa dedicada més a altres que a fets personals i/o privats, i ara una vellesa més serena, més de flors i tranquil·litat.
Confesso que sense tenir una vida intensa no la canviaria, doncs ara a l'última etapa en puc fer un resum força positiu i encara en tinc ganes de seguir d'escoltar, de llegir, d'observar... i això és el que m'emportaré ... tampoc vull res més
El 6528 de ALSA és un Setra S417GT-HD amb decoració Alsina Graells. És un dels primers cotxes que va comprar ALSA després de comprar Alsina Graells (6525-6530). En el frontal és pot observar que incorpora els vinils del Consell General d'Aran.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Fa unes setmanes vaig comprar online un objectiu per a ultra gran format (més gran de 8x10 polzades), escollint un Schneider Kreuznach Symmar Convertible f5.6 360/620mm montat en un obturador Compound.
Tenia especial interès en aquest objectiu per la possibilitat de tenir dues focals en un sol objectiu. En efecte, desmontant la part posterior de la lent i montant-la en lloc de la anterior, es passa d'un objectiu de 360mm a un de 620mm. I a més pot cobrir formats ULF, com el 10x12 o fins i tot el 14x17! Aquest objectiu en concret, amés, era "relativament" barat i portava tant una rosca de montatge com un anell de retenció. Així, la puc montar amb la rosca en la Vageeswari 10x12" i alhora amb l'anell de retenció en la Sinar.
Doncs be, apart de problemes amb poguer desenroscar la part frontal, que estava una mica oxidada (però finalment cedí), de cop el obturador es bloquejà i no funcionava amb cap dels modes.
Em vaig decidir a obrir-lo, ja que ja tinc expereincia en els Compur (dial i rim), probablement més complexes i tot. Pensava que alguna molla havia saltat de lloc, però... resulta que un dels cargols de subjecció del pistó de velocitats lentes (a la part superior del obturador) s'havia trencat, quedant el cap d'aquest bloquejant el moviment de les peces internes del obturador. Un cop tret de lloc, el mecanisme funciona perfectament. Només va quedar assegurar el punt del cargol amb una mica de cola d'impacte, ja que no puc extraure el que queda del cargol.
======================
A few weeks ago I bought a lens for ultra large format (ULF, larger than 8x10 inches) online, choosing a Schneider Kreuznach Symmar Convertible f5.6 360/620mm mounted on a Compound shutter.
I was particularly interested in this lens because of the possibility of having two focal depths in a single lens. In fact, by removing the rear part of the lens and mounting it in front instead of the usual one, you go from a 360mm to a 620mm lens. And it can also cover ULF formats, such as 10x12" or even 14x17"! This particular lens, moreover, was "relatively" cheap and had both a mounting flange and a retaining ring. Thus, I can mount it in the Vageeswari 10x12" with the flange, and at the same time in the Sinar board with the retaining ring.
Well, apart from problems with being able to unscrew the front part, which was a bit rusty (but finally gave in), suddenly the shutter locked and it didn't work in any of the modes.
I decided to open it, since I already have experience with the Compurs (dial and rim), probably more complex than this one. I thought a spring had popped out, but... it turns out one of the slow speed piston hold down screws (on top of the shutter) had broken, leaving the head of it blocking the movement of the parts shutter internals. Once removed, the mechanism works perfectly. All that was left was to secure the bolt point with some instant glue as I can't get what's left of the bolt out.