View allAll Photos Tagged Alio
between two models playing with crumpling technique on a A size paper , starting on an asymetric fold. one uncut sheet of kraft alios paper
Working on a slightly altered version of my Samurai. The previous versions all had too little room to easily shape and I made some flaps more accessible. This one is being made from a 100x100 cm Alios Kraft paper with the following crease pattern:
Samurai 1.1 crease pattern:
www.flickr.com/photos/133041586@N06/29861748841/
Earlier versions were the 1.0 (folded) and the 0.x version.
1.0 crease pattern and folded model:
www.flickr.com/photos/133041586@N06/29462940406/in/datepo...
www.flickr.com/photos/133041586@N06/29388655782/in/datepo...
I took this picture of the flowers on one of the little slopes along Lake Marion in the gap between the first storm and the second, when we had about an hour to put everything in as much order as we could before nightfall. Fortunately, the pile of boulders allowed several gaps where we could stash our packs and hide our shoes, and the gaps miraculously stayed dry through the night. Somehow in the middle of all that rain, our shoes finally dried out from their dip in the creek.
The red flower here is Indian paintbrush, the state flower of Wyoming. I'm pretty sure the purple is some kind of lupine. I'm not sure what the yellow or the white flowers are. And there's a dandelion fuzz ball in there.
Designer: Laura Azcoaga
Folder: Michal Pikula
Paper: 80gsm copy paper (Optix)
Unit: square a, 1.5a, 2a, 2.5a, 3a, 3.5a, rectangle 1:4
48 units
Folded in July 2013
Diagram: www.origamimodular.com.ar/inst/octaedro.htm
Video tutorial: www.youtube.com/watch?v=ynFucf_aLio
Església de planta rectangular, de tres naus, amb capelletes laterals entre els contraforts.
L'església es troba situada a la plaça de St. Bartomeu. És de planta rectangular, de tres naus, amb capelletes laterals entre els contraforts. Té arcs de mig punt i voltes de canó en les naus. La façana és simètrica amb un campanar a la dreta, de planta quadrada, un pis vuitavat i una torre circular inacabada. Es troba dividida horitzontalment, per impostes, en tres cossos. En l'inferior s'obre la porta, emmarcada per brancals de pedra i per un timpà trencat amb una fornícula buida; en el cos central hi ha una obertura circular, amb restes d'un esgrafiat que figura un sol. El cos superior és constituït per un timpà. L'obra és de paredat, arrebossat i imitant carreus.
Notas históricas:
La parròquia de Sant Bartomeu fou anteriorment una vicaria mitral que depenia del rector de Valls. Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579, l'arquebisbe Antoni Agustí va fer sufragània seva la parròquia de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll. La construcció de l'església actual, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció on figura l'any 1767. Fou beneïda el 1769.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Hace un par de meses me acerqué al entorno de la Rampa de Pajares para despedirme de esta colosal y emblemática infraestructura ferroviaria. La inauguración de la Variante estaba prevista para finales del mes de Noviembre, como así sucedió, y mi balance fotográfico en esta zona era paupérrimo, tanto en la cantidad como en la calidad. Pero volví a toparme con lo que ya es habitual en mis incursiones ferroviarias y las cosas se torcieron desde el principio ya que el objetivo prioritario eran las locomotoras de la Serie 256 y las dos que circularon ante mis ojos lo hicieron con sendos contraluces. Dadas las lamentables condiciones, renuncié incluso a sacar la cámara de la funda. Tras una mañana frustrante en la que la única foto que mereció la pena fue la de un Alvia en Villanueva de la Tercia, me acerqué hasta la estación de Pajares implorando la clemencia (y la generosidad) de los dioses de los trenes. Y se dieron prisa en dar respuesta a mis súplicas porque mientras saltaba la valla de la estación apareció como un tiro una 269 de Raxell que se escapó también sin foto. Me estaba cubriendo de gloria, como casi siempre, cuando por el túnel que véis al fondo a la derecha apareció este tren a cargo de una de las auténticas reinas de la línea. Pensaréis que esta vez la suerte se alió conmigo, pero no. La locomotora estaba totalmente desgraciada por infinitos grafitis y he tenido que hacer acopio de energías para abordar la tarea de limpiarla. Es algo que cada vez me da más pereza pero me parece que ésta ha sido mi última oportunidad de fotografiar una locomotora de la Serie 251 en la Rampa de Pajares. Es cierto que de momento se mantienen circulando por el trazado tradicional pero será difícil que vuelva a acercarme hasta aquí con todo lo que han decaído los tráficos. Y un detalle más: desde el 25 de Mayo de 2021 no me he topado con ningún ejemplar de estas locomotoras libre de grafitis. Contundente balance que desaconseja involucrarse en la incierta empresa de volver a la Rampa de Pajares.
A couple of months ago I went to the area around the Rampa de Pajares to say goodbye to this colossal and emblematic railway infrastructure. The inauguration of the Variant was scheduled for the end of November, as it happened, and my photographic balance in this area was very poor, both in quantity and quality. But I came across again what is now common in my railway forays and things went wrong from the beginning since the priority objective was the Series 256 locomotives and the two that I saw did so with backlights. Given the deplorable conditions, I gave up even taking the camera out of the case. After a frustrating morning in which the only photo that was worth it was that of an Alvia in Villanueva de la Tercia, I went to the Pajares station imploring the mercy (and generosity) of the train gods. And they were quick to respond to my pleas because while I was jumping the station fence, a Raxell 269 appeared like a shot and also escaped without a photo. I was covering myself in glory, as I almost always do, when this train appeared through the tunnel that you see in the background on the right, run by one of the true queens of the line. You will think that this time luck was allied with me, but no. The locomotive was totally disgraced by endless graffiti and I had to gather my energy to tackle the task of cleaning it. It's something that makes me increasingly lazy, but it seems to me that this has been my last opportunity to photograph a Series 251 locomotive on the Pajares Ramp. It is true that at the moment they continue to circulate on the traditional route but it will be difficult for me to get here again with all the traffic that has declined. And one more detail: since May 25, 2021, I have not come across any specimen of these locomotives free of graffiti. Strong balance that advises against getting involved in the uncertain enterprise of returning to the Rampa de Pajares.
most of my models come from a square but for this one the origin come from a 500 euros bill. a sort of doodling challenge: what can I fold with a bill, an ant ? ok let's go !
the little one is the simple way to fold it from the real size of a bill. the big ones are fold from a 2/1 rectangle ( 45/22.5cm) of kraft alios (origamishop).
ok the legs are quite short , but I like the simple way to fold it !
El castell de Pals és un castell termenat del segle IX en el nucli antic de Pals. Es conserva la torre mestra de l'antic castell, coneguda com la Torre de les Hores pel campanar construït en el segle XV.
La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 metres de diàmetre, s'aixeca sobre un pòdium de roca natural. Té uns 15 metres d'alçada i un gruix de parets de gairebé 2 metres. A l'interior es divideix en dos pisos: l'inferior, d'uns 5,5 metres d'alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 metres i cobert també amb una cúpula. És una de les torres més ben conservades de l'Empordà.
A uns 7 metres d'alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d'entrada orientada a llevant. Acaba en un arc adovellat de mig punt format per deu dovelles i conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d'una plataforma de fusta que permetia l'accés a la porta mitjançant una escala de fusta o una corda. Els carreus de la torre són lleugerament escairats i de mida mitjana. El petit campanar que corona la torre es va afegir al segle XV i és el que li dóna el nom, ja que s'hi col·locà un rellotge.
Malgrat que el castell fou destruït el segle XV, a la part inferior dels murs d'algunes cases situades a l'extrem sud del carrer de la Torre, es poden distingir filades de carreus de l'antic castell. Així mateix, en una casa situada a l'oest de la torre es van trobar elements del castell, el més destacat dels quals és una cambra coberta amb volta de canó.
El castell està documentat l'any 889 en un precepte del rei carolingi Odó, relacionat amb el monestir de Sant Pau de Fontclara, on s'esmenta amb el nom de «castell de Mont Aspre». La relació d'aquest indret amb Pals la trobem en un document de l'any 1065: «castrum de Monte Aspero quod alio nomine vocatur Pals». L'any 994 els comtes de Barcelona i Girona, Ramon Borrell i Ermessenda, van donar-lo, amb l'església de Sant Pere, al bisbat de Girona.
Consta que a l'inici del s. XI, després del procés de feudalització, els senyors alodials d'aquest indret eren Quíxol, hereva de la senyoria i el seu marit Gausfred; un dels seus fills, Bernat Gausfred, senyor de Pals després de 1041, va vendre el castell als comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis l'any 1065. De tota manera, els descendents de Gaufred continuaren tenint el castell com a feudataris del comte. Oliver Bernat, fill de Bernat Gausfred, deixà en el seu testament tots els béns que posseïa a Barcelona al monestir de Sant Feliu de Guíxols i el castell i la vila de Pals a la seva filla Ermessenda. El 1190, per donació d'Alfons el Cast, el castell passava a Ramon de Vilademuls amb els seus usatges i costums i posteriorment al vescomte Ramon de Turena, per concessió vitalícia del rei Pere I. A canvi d'això, el vescomte féu homenatge de boca i mans i esdevingué vassall del rei.
En època de Jaume I, el 1230, la senyoria de Pals passava al senyor de Torroella de Montgrí, Bernat de Santaeugènia. La filla de Bernat, Sança de Santa Eugènia, casada amb el vescomte Guerau VI de Cabrera, comprà el castell de Pals als sobirans. Sembla que a partir d'aquest moment va seguir els mateixos canvis de propietat que la baronia de Torroella fins que, l'any 1311, Jaume II l'incorporà a la corona. El 1321 Pals fou comprat pel bisbe i el capítol catedralici de Girona però el rei Jaume II en va recuperar el domini, que va cedir, per a tota la vida, a la seva muller Elisenda de Montcada. Diu un document de l'época que les rendes del castell de Pals valien uns 5.000 sous.
L'any 1338, Pere III confirmà la incorporació a la corona de Pals amb la possessió del mer i mixt imperi. En el fogatjament de 1359 es compten 43 focs a la vila de Pals, 30 dels quals eren del rei. L'any 1380 Pere III va cedir temporalment la vila i el castell al senyor de Cruïlles, ja que set anys més tard tornava a figurar com a possessió reial. Durant la guerra contra Joan II, al segle XV, el castell va quedar en molt mal estat. Per això, l'any 1478, el rei Joan II va donar permís de reaprofitar-ne les pedres per a refer les muralles i l'església de Sant Pere, respectant la torre mestra, que ens ha arribat fins avui i es coneix popularment com a torre de les Hores.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
After folding the box, I had to fold the tessellation and here it is.
Alios kraft paper, 40x40 cm, 64 division grid.
il Duomo di Montalcino in HDR
Website | Twitter | Facebook | 500px | Getty Images
You may use this image for NON-PROFIT purposes ONLY, however a credit and source link must be given/shown.
© Luca Lubatti photography - all rights reserved.
"In the frame"
Designer: Andrey Ermakov
Folder: Natalia Romanenko
Paper: one uncut square 43 cm (kraft 28g/m² + tissue)
Final width: ~ 13 cm
"Generul" by Lionel Albertino (Kraft alios 30 x 30 cm)
"Wolf" by Hideo Komatsu (Nicolas Terry's tissue foil 30 x 30 cm)
Folded by me
♣ Me gusta como salgo con mi prima (H) nueva foto en el sta lucia del año pasao kjakjakjakjakjakj *_* me gusta me gusta kajakj y no me salgo corriendo de un beso , si lo notan ai una perrita entre nosotros dos kjakjakja y puro k webiaba y me corri y alio asi kjakjakjakjajkakj en fin *_* me agrada la foto es como toda feliche ouuu yeahhh !!! y primera foto del año *_* wiwiiwiw yayaya y feliz año a todos y wea kjakjakjakja saluosss y k lo ayan pasadoe excelente pork yo si lo ise kjakja yaya eso saludos good byee :A
VISITAS MIS VIDEOS :$? :x
SIGUEME EN TWITTER (H)
AGREGAME A FACE *-*
www.facebook.com/eliias.Daviid
www.facebook.com/eliias.Daviid
Desiger: Etai Bokea
Diagram: Origami Deutschland, 30th International Convention Erkner/Berlin 2018
Unit: one octagon cut from a square of 24x24 cm
Paper: Vintage Paper, Kami und Alios Kraft Paper
Satogami, 40x40 cm
Source : Works of Hideo Komatsu
The hardest, with this model, was to find a suitable paper. I tried with elephant hide, alios kraft, baking paper. But I was only satisfied with satogami paper. I'm quite proud of the result !
Tessellation box based on same molecule.
Top: Alios kraft paper, hexagon from 30x30 cm, 40 division grid.
Bottom: red lizard hide paper, made to measure.
Designed by Yasushi Miyashita.
Folded by me from 30*30 cm extra thin Kraft paper 28 gsm.
I painted each side with a special acrylic paint.
Diagrams from Origami Olympiad 2013.
The paper can be found in Nicolas Terry's online shop:
www.origami-shop.com/en/kraft-alios-origami-xsl-207_265_6...
German postcard by Ross Verlag, no. 680/1, 1919-1924. Photo: Bafag / MGM. Jackie Coogan in A Boy of Flanders (Victor Schertzinger, MGM 1924), based on the novel by Ouida. The girl is Jeanne "Jean" Carpenter, who plays Alios Cogez, while the woman may be Nell Craig, who plays her mother, Marie Cogez.
American actor John Leslie 'Jackie' Coogan (1914-1984) began as a child actor in silent films. He was Charlie Chaplin's irascible sidekick in The Kid (Charles Chaplin, 1921) and played the title role in Oliver Twist (Frank Lloyd, 1922). Many years later, he became known as Uncle Fester in the TV series The Addams Family (1964-1966). In the interim, he sued his mother and stepfather over his squandered film earnings ($48 million to $65 million adjusted for 2012 dollars) and provoked California to enact the first known legal protection for the earnings of child performers, widely known as 'the Coogan Act'.
Domino mi sombra como a un títere cuando me lío y alío con el viento.
Es como dirigir una orquesta, sólo lleva unos cuantos años de solfeo.
.
Somos TERRATERES:
Designer: Андрей Ермаков (Andrey Ermakov)
Diagram in "Оригами: Школа мастеров (Origami: School of Masters)"
Folder: Orifan
Photo: Orifan
Paper: 2 layer red tissue paper and Alios kraft paper
A variation of the previous one, with one more twist.
Alios Kraft paper and 64 division grid.
Una variación del modelo anterior, con un giro adiconal.
Papel Alios Kraft y trama de 64 divisiones.
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
El municipio de Puigpelat está situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. El centro del núcleo es la parte más interesante debido a la tradición arquitectónica popular que presentan sus casas.
Noticias históricas:
El origen del pueblo no es muy conocido, pero se han encontrado restos romanos de villas y sepulcros. Aparece nombrado por primera vez el año 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. En el siglo XVIII experimentó un crecimiento demográfico; a finales de este siglo y por mandato del arzobispo Santiyán y Armanyá se rehace el acueducto romano, con el fin de llevar el agua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
En el siglo XIX sufrió diversas oscilaciones demográficas y durante el siglo XX sufrió una caída de la población.
Traducido de
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
El origen del casco antiguo de Puigpelat se remonta al siglo XII, cuando era parte de la recién creada Baronia de Vallmoll, la cual cedió algunas cuadras, entre las que estaba la de Puigpelat, a la Orden de San Juan del Hospital de Jerusalén.
El municipio de Puigpelat se encuentra situado en el centro de la comarca, entre los ríos Gaià y Francolí, cerca del barranco de Vallmoll, y junto a Bràfim, Alió, Valls, Vilabella y Nulles. Se encuentra a 252 metros de altitud. Los edificios del núcleo se distribuyen en pequeñas calles que siguen a la morfología del terreno. Al oeste se encuentra la iglesia parroquial. Las casas del pueblo son entremedianeras de dos o tres plantas.
Notas históricas:
El núcleo urbano de Puigpelat aparece nombrado por primera vez en 1286 como posesión de la encomienda hospitalaria de Vallmoll, posesión que se prolonga hasta 1831. Sin embargo, la noticia más antigua se atribuye a un documento de concordia de 1184, entre el arzobispo de Tarragona y el castellano de Amposta, en relación a los diezmos de los Hospitaleros en Vallmoll, entre los que estaba Puigpelat.
En torno a 1205 las antiguas cuadras de L'Hospitalet y Puigpelat constituían el núcleo principal de la encomienda hospitalaria. En las tierras de Hospitalet, que debían ser las mejores, se construyó la sede de la encomienda y una capilla, la cual fue dedicada a la Virgen de Hospitalet, que no fue derribada hasta 1975. El segundo núcleo en importancia de la encomienda fue Puigpelat. Su proximidad con L'Hospitalet y el hecho de que allí hubiera un antiguo núcleo de población empujó a los hospitalarios a fortificarlo para convertirlo en un lugar de refugio en caso de peligro. Así que gracias a los hospitalarios, Puigpelat empezó a crecer.
Traducido de
www.diputaciodetarragona.cat/marc/ web/diputacio-de-tarrag...
El municipi de Puigpelat està situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. El centre del nucli és la part més interessant, a causa de la tradició arquitectònica popular que presenten les seves cases.
Notícies històriques
L'origen del poble no és gaire conegut, però s'han trobat restes romanes de viles i sepulcres. Apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins al 1831. Al segle XVIII experimentà un creixement demogràfic; al final d'aquest segle i per manament de l'arquebisbe Santiyán i Armanyá es refà l'aqüeducte romà, amb la finalitat de portar l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona.
El segle XIX patí diverses oscil·lacions demogràfiques i durant el segle XX va experimentar una caiguda de la població.
invarquit.cultura.gencat.cat/card/39984
L'origen del casc antic de Puigpelat es remunta al segle XII, quan era part de la recent creada Baronia de Vallmoll, la qual va cedir algunes quadres, entre la que estava la de Puigpelat, a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem.
El municipi de Puigpelat es troba situat al centre de la comarca, entre els rius Gaià i Francolí, prop del barranc de Vallmoll, i al costat de Bràfim, Alió, Valls, Vilabella i Nulles. Es troba a 252 metres d'altitud. Els edificis del nucli es distribueixen en petits carrers que segueixen la morfologia del terreny. A l'oest es troba l'església parroquial. Les cases del poble són entremitgeres de dos o tres plantes.
Notas históricas:
El nulci urbà de Puigpelat apareix per primera vegada anomenat l'any 1286 com a possessió de la comanda hospitalera de Vallmoll, possessió que es perllonga fins el 1831. No obstant, la notícia més antiga s'atribueix a un document de concòrdia del 1184, entre l'arquebisbe de Tarragona i el castellà d'Amposta, en relació als delmes dels Hospitalers a Vallmoll, entre els que estava Puigpelat.
Per allà al 1205 les antigues quadres de l'Hospitalet i Puigpelat constituïren el nucli principal de la comanda hospitalera. En les terres de l'Hospitalet, que devien ser les millors, s'hi va construir la seu de la comanda, i una capella, la qual fou dedicada a la Mare de Déu de l'Hospitalet, que fins l'actual segle (1975) no va ser enderrocada. El segon nucli en importància de la comanda va ser Puigpelat. La seva proximitat amb l'Hospitalet i el fet que allí hi hagués un antic nucli de població va empènyer els hospitalers a fortificar-lo per convertir-lo en un lloc de refugi en cas de perill. Així que gràcies als hospitalers, Puigpelat va començar a créixer.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...
Església de planta rectangular, de tres naus, amb capelletes laterals entre els contraforts.
L'església es troba situada a la plaça de St. Bartomeu. És de planta rectangular, de tres naus, amb capelletes laterals entre els contraforts. Té arcs de mig punt i voltes de canó en les naus. La façana és simètrica amb un campanar a la dreta, de planta quadrada, un pis vuitavat i una torre circular inacabada. Es troba dividida horitzontalment, per impostes, en tres cossos. En l'inferior s'obre la porta, emmarcada per brancals de pedra i per un timpà trencat amb una fornícula buida; en el cos central hi ha una obertura circular, amb restes d'un esgrafiat que figura un sol. El cos superior és constituït per un timpà. L'obra és de paredat, arrebossat i imitant carreus.
Notas históricas:
La parròquia de Sant Bartomeu fou anteriorment una vicaria mitral que depenia del rector de Valls. Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579, l'arquebisbe Antoni Agustí va fer sufragània seva la parròquia de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll. La construcció de l'església actual, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció on figura l'any 1767. Fou beneïda el 1769.
www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...