AMB Exprés&Metrobus
View allAll Photos Tagged AMB
Amb el bec i les urpes brutes de sang indiquen que estem al davant d'un depredador.
Falcó pelegrí
_DSC8187_Castellterçol
Gràcies per les vostres visites i comentaris.
Gracias por vuestras visitas y comentarios.
Thanks for your visits and comments.
En estos dias con las tormentas de frio que azotan a toda Europa, parece que el lugar, este preparado para que vayamos a disfrutar del suave clima canario, alguien se anima.
In diesen Tagen mit den kalten Stürmen, die ganz Europa treffen, scheint es, dass der Ort bereit ist, um das milde Klima der Kanarischen Inseln zu genießen, wird jemand ermutigt.
En aquests dies amb les tempestes de fred que assoten a tot Europa, sembla que el lloc, aquest preparat perquè anem a gaudir del suau clima canari, algú s'anima
In these days with the cold storms that hit all of Europe, it seems that the place, is ready for us to enjoy the mild climate of the Canary Islands, someone is encouraged.
"Callistemon citrinus"
cat. Escuraxemeneies
cast. Árbol del cepillo
Gràcies a tots pels vostres comentaris i favorits.
Romànic, el temple de Beget és un edifici d'una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d'una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s'obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l'exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques. La porta d'accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoidals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular. L'absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d'arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l'absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules.
Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle x. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i és construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l'aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures geminades i són del segle xii. Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades. L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). La pica baptismal d'immersió, és d'època romànica i es conserva a l'interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre. Segons Ramon Vinyeta "es pot considerar un dels exemples més rellevants d'aquest estil a les comarques pirinenques." S'hi pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d'alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XVi la talla romànica policromada del Crist Majestat del segle xii.
WIKIPEDIA
Estavem amb el dubte si era un roure o una alzina, gracies als vostres comments ho em descobert
Pla de la Calma Parc natural del montseny (Osona-Catalunya)
This picture is avaliable in mibancofoto you can buy from 1 euro
It is always an honour to get a pic into the high quality Shimmer Glass Gallery group, and the hugest honour to get a pic chosen for a cover of it. TYSM Ambs ❤️😘❤️
Group link: www.flickr.com/groups/3730293@N24/
Original pic link: www.flickr.com/photos/146782775@N07/50021241628/in/datepo...
Amb la imatge d'aquest tronc cobert de gebre, un desitjo una bona entrada a l'Any Nou. Esperem que sigui millor en tots els aspectes que el que dintre de poques hores, per fi, deixarem enrere...
Sort, i sobre tot molta salut per tothom...!!!
Con la imagen de este tronco cubierto de escarcha, os deseo una buena entrada al Año Nuevo. Esperemos que sea mejor en todos los aspectos que el que dentro de pocas horas, por fin, dejaremos atrás ...
Suerte, y sobre todo mucha salud para todos...!!!
El salt de Sallent és el salt d'aigua amb major caiguda vertical de Catalunya,[1] amb una caiguda lliure d'uns 115m (R1-5m+R2-30m+R3-30m+R4-50m),[2] apart de que en època de pluja causa una gran impressió, ja no per la seva altura, sinó pel gran cabal d'aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l'erosió de l'aigua sobre la pedra durant milers d'anys.
Amb un NO A LA GUERRA... Belchite, destruït durant la Guerra Civil va ser abandonat. Al seu costat es va construir un nou poble i aquestes ruines es guarden tal com van quedar. Un avís de que en una guerra ningú hi guanya.
Antigament en català es deia Belgit
_DSC3331-1_belchitepoblevell
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Foto presa amb una KMZ FT-2 soviètica, fabricada el 1965; Kodak Ektar 100.
El refugi d'Amitges, inaugurat el 1966, és un dels més coneguts de Catalunya. Situat a 2.365 m. d'alçada, està situat entre estanys i impressionants pics de roca, com les Agulles d'Amitges, que el dominen. S'hi pot arribar pujant des del estany de Sant Maurici, i fins hi tot en taxi 4x4. Forma part del la coneguda travessa de muntanya "Carros de foc".
Des del refugi es poden contemplar les fantàstiques Agulles d'Amitges.
ca.wikipedia.org/wiki/Refugi_d%27Amitges
============================================
Panoramic picture taken with a Soviet KMZ FT-2 camera, made in 1965; Kodak Ektar 100 film.
The Amitges mountain hut, is one of the most known and well located in Catalonia. It's located at 2365 m. above sea level, in the middle of the Aiguestortes - Sant Maurici national park, in the maybe most scenic spot in the whole Catalan Pyrenees. It can be reached by foot or even 4WD taxi through Espot and the Sant Maurici lake.
In front of the hut you can see the twin peaks of the Agulles d'Amitges.
ant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona,[1] i és l'únic d'aquest estil a la ciutat.[2] El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.Història
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció. Hom creu que va ser abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s’atribueix la fundació del monestir. Es creu, també, que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i que s’hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat; d'aquí el seu nom, ja que es trobava al mig del camp.
Com que era fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als atacants. Així, el 985, les tropes d'Almansor el van atacar;[3] va quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot, el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després, el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat, al de Sant Cugat del Vallès.Al segle xiv es va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar finalment englobada dintre del nou recinte emmurallat. El 1508, el monestir es va unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà. El 1672 s'hi va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans era a Lleida, i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va ser Joan de Safont i de Ferrer, home certament polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir d'aleshores, el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una escola, mentre que entre el 1855 i el 1890 es convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat Monument Nacional, gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament devastat el 1936. Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Monestir de Sant Pau del Camp, que actualment sumen més de vint edicions.[4] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent durant la seva existència.[5]
Sant Pau del Camp (Catalan for 'Saint Paul of the countryside' / 'in the fields'; IPA: [ˈsam ˈpaw ðəl ˈkam]) is a church and former monastery in Barcelona, Catalonia, Spain. While the monastery now stands within the El Raval district in central Barcelona, it once stood outside the city (before 14th century); its rural location gave the church its name.
History
There are no sources about the monastery's origins, it is generally thought that it was founded by count Wilfred II of Barcelona, whose funerary inscription was found within the monastery in 1596.[1] The monastery is documented from 977; in 985 it was sacked and destroyed by the Muslim troops of al-Mansur Ibn Abi Aamir.[2]
Restorations were begun in 1096, through donations from Geribert Guitard and Rotlendis,[2] and a new monastic community arrived. In 1117, Sant Pau became a priory of the monastery of Sant Cugat.[3] By the 13th, a new cloister, church and monastic quarters were built.[2] In 1377, the monastery consisted of a prior and eight monks, which declined in the 15th century to consist of three monks.[2] An initial monastic meeting for the Terragona province occurred in 1577 and such meetings would continue from 1594 to 1835.[2]
The monks were removed upon the secularization of monasteries by the Spanish government in 1835.[2]
It was declared a National Monument in 1879.
La 256.007 llogada a Captrain, amb el paperer buit de Girona al Espartal.
La 256.007 alquilada a Captrain, con el papelero vacío de Girona a El Espartal.
Granollers, 09/06/2022
El Sukiennice (« Llotja de teixits ») és un dels monuments històrics més emblemàtics de la ciutat de Cracòvia. Aquesta imponent llotja comercial de dos pisos, aixecada el segle xiii i després adaptada a l'època del Renaixement, ocupa el lloc central de la gran Plaça del Mercat i forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]
A la planta baixa, la Llotja acull avui comerços d'artesania, mentre que el primer pis acull la Galeria d'art polonès del segle xix, una filial del Museu nacional de Cracòvia amb la més important col·lecció d'obres poloneses del món. Entre elles, la famosa tela Les Torxes de Neró, oferta a l'obertura del museu pel seu pintor, Henryk Siemiradzki i el quadre gegant Homenatge prussià de Jan Matejko.
Història
Posicionada segons l'eix nord-sud de la plaça, amb les seves façanes oest i est simètriques respecte als eixos de les entrades, la Llotja de teixits de Cracòvia reuneix elements arquitectònics d'èpoques molt diferents, i constitueix una síntesi global de l'arquitectura de la ciutat.
El nom Sukiennice ve de la paraula polonesa sukno que vol dir teixit, roba. En efecte, els drapers disposaven les seves parades al centre de la plaça del Mercat per a la venda a l'engròs de teixits.
La primera llotja, aixecada al segle xiii, després de la concessió a la ciutat d'una carta de Drets de Magdeburg, es limitava a dues fileres de botigues de pedra que formaven un carrer al mig de la Plaça del Mercat. El comerç als Sukiennice era una font important d'ingressos per a la ciutat: segons el privilegi reial, els venedors vinguts de l'exterior només podien vendre la seva pròpia mercaderia, i només en aquest lloc.
L'any 1358, el Casimir III fa construir el primer edifici de 100 m de longitud amb dos portals ogivals situats al centre de les façanes principals. Després d'un incendi que va consumir l'edifici l'any 1555, es va cridar als italians que havien vingut amb la reina Bona Sforza (esposa italiana del rei Segimon el Vell). La Llotja de teixits renovada a l'estil Renaixement llavors es va dotar d'un àtic decorat amb una cresta amb gàrgoles, estilitzades amb caps humans, realitzades probablement segons els projectes de Santi Gucci. Giovanni Maria Mosca divideix l'edifici en dos pisos i està connectat per escales cobertes per lògies situats sobre els costats més curts.
Els últims treballs importants són duts a terme al segle xix per Tomasz Prylińeski. L'arquitecte transforma la llotja a la planta baixa, instal·lant-hi al llarg dels murs botigues de fusta. El sostre serà adornat més tard amb l'escut de les ciutats poloneses, els emblemes dels gremis i els segells. Prylińeski afegeix també arcades neogòtiques de pedra per tal de donar l'elegància a l'edifici,[1] així com dels mascarons representant caricatures dels presidents de l'època de la ciutat de Cracòvia, realitzats segons un dibuix de Jan Matejko. La llotja superior és adaptada a les necessitats del museu.
The Kraków Cloth Hall (Polish: Sukiennice, pronounced [sukʲɛˈɲːit͡sɛ]), in Lesser Poland, dates to the Renaissance and is one of the city's most recognizable icons. It is the central feature of the main market square in the Kraków Old Town (the historic center of Kraków), which since 1978 has been listed as a UNESCO World Heritage Site).
t was once a major centre of international trade. Travelling merchants met there to discuss business and to barter. During its golden age in the 15th century, the hall was the source of a variety of exotic imports from the east – spices, silk, leather and wax – while Kraków itself exported textiles, lead, and salt from the Wieliczka Salt Mine.
In the immediate vicinity of the hall, the Great Weigh House and the Small Weigh House existed until the 19th century. Other, similar cloth halls have existed in other Polish as well as other European cities such as in Ypres, Belgium; Braunschweig, and in Leeds, EnglandKraków was Poland's capital city and was among the largest cities in Europe already from before the time of the Renaissance. However, its decline started with the move of the capital to Warsaw at the end of the 16th century. The city's decline was hastened by wars and politics leading to the Partitions of Poland at the end of the 18th century. By the time of the architectural restoration proposed for the cloth hall in 1870 under Austrian rule, much of the historic city center was decrepit. A change in political and economic fortunes for the Kingdom of Galicia and Lodomeria ushered in a revival due to newly established Legislative Assembly or Sejm of the Land. The successful renovation of the Cloth Hall, based on a design by Tomasz Pryliński and supervised by Mayor Mikołaj Zyblikiewicz, Sejm Marshal, was one of the most notable achievements of this period.[1]
The hall has hosted many distinguished guests over the centuries and is still used to entertain monarchs and dignitaries, such as King Charles III, then Prince of Wales, and Emperor Akihito of Japan, who was welcomed here in 2002. In the past, balls were held here, most notably after Prince Józef Poniatowski had briefly liberated the city from the Austrians in 1809. Aside from its history and cultural value, the hall is still used as a center of commerce.
History
CAT
Escric fins al darrer arbre
amb tinta xinesa
i oblido els sons
de l'aire fresc del matí.
Deixo que els dits
dibuixin els plecs del temps
i la pell adusta de la memòria.
A tot arreu hi veig
l'esguard de les fulles
que aviat es marciran.
OC
Escrivi al darrièr arbre
amb de tinta chinesa
e oblido los sons
de l'aire fresc del matin.
daissèri los dets
dessenhar los plecs del temps
e la pèl rufa de la memòria.
O vesi pertot
l'entreveire de las fuèlhas
que marrirà lèu.
Es va planificar amb Photopills perquè la lluna estigues tot darrere del campanar, però els núvols van tapar-la fins al moment que es veu a la foto quan surt per darrere dels núvols.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Anant amb canalla, una visita a Londres havia d'incloure per força el WB Harry Potter Studios, on hi ha bona part dels decorats construits per a les 8 pel·licules del famós mag.
El lloc en sí és obviament enmig d'un poligon industrial perdut a la periferia de Londres, a Watford, en concret. Cal agafar un tren i un bus, però està força ben montat. I el lloc és evidentment espectacular. Per poc que hagueu vist les pel·licules, val molt la pena pel nivell de detall ingent que hi varen dedicar (com m'agradaria viure més aprop de Nova Zelanda per poder fer el mateix amb LOTR).
====================
Traveling with children, a visit to London had to include the WB Harry Potter Studios, where there are many sets built for the 8 films of the famous wizard.
The site itself is placed in the middle of a lost industrial estate on the outskirts of London, in Watford to be specific. You have to take a train and a bus, but it's pretty well set up. And the place is obviously spectacular. No matter how little you've seen the movies, it's well worth it for the huge level of detail they put into it (how I wish I lived closer to New Zealand so I could do the same with LOTR).