vadobuch
Besalu-SantaMaria-01
SANTA MARIA -1005
975-1025 o 1045- Santa Maria de Capellades 1045-84 Canònica aquisgranense 1111-1137 Canònica agustiniana 1137 fins al final torna a ser parroquial (Els canonges a partir de 1137 pugen a dalt al castell 1056- S’acaba i es consagra Santa Maria del castell 1131 – Donació als canonges agustinians 1172 - S’ està construint la capçalera. 1180 S’anomena Santa Maria Novella (la nova). Vol dir que han fet una església nova dalt del turó i això marca la reconstrucció del Prat i de l’església de Sant Pere. Les canteres de pedra de travertí eren propietat del Monestir de Sant Pere. La Relíquia del Lignum Crucis es troba a l’altar major de Santa Maria fins el 1687 que passa a la sagristia. El 1835, amb la desamortització baixa a l’església de Sant Vicenç fins el 1899 en que fou robada. L’absis central és molt pronunciat cosa que indica una gran capacitat de monjos. Els capitells esculpits de Santa Maria indiquen un bon coneixement de la tècnica. 974-78. Miró funda la canònica d’aquisgrà que rep l’advocació de Sant Genis i a qui posa sota tutela la parròquia de Sant Vicenç. 975 Surt anomenada l’església de Sant Maria i Sant Joan del Bell-lloch (no és la mateixa) 998. Torna a nombrar-se la primera amb els noms de Sant Genis, sant Miquel i Sant Salvador. 1020- Surt per darrer cop anomenada com de Sant Salvador. 1017. Tallaferro fa un viatge a Roma amb dos dels seus fill i porta la Relíquia del Lignum Crucis o de la Vera Creu. Apareix el nom de Santa Maria juntament al de Sant Genis, Sant Miquel i Sant Salvador. Aquesta església va ser Seu cardenalícia durant aquests tres anys. 1020-1048 Guifré, fill de Tallaferro que fou Bisbe de Besalú es trasllada a Sant Joan amb els Canonges Catedralicis de Besalú. 1027 Tornem a trobar documentació de l’església amb el nom de Sant Genis, Sant Miquel i Sant Esteve Papa. Es un document de donació del comte Guillem el Gras de les Relíquies de Sant Esteve Papa a l’església de Besalú. S’observa una clara competència entre Sant Pere i Santa Maria. El 1076 Donació de Santa Maria als monjos de Sant Ruf d’Avinyó, són una ordre jove i més innovadora, substitueixen als monjos aquisgranesos : tot és de tots a diferencia dels aquisgranesos que tenien propietats i que vivien fora de la canònica.
Besalu-SantaMaria-01
SANTA MARIA -1005
975-1025 o 1045- Santa Maria de Capellades 1045-84 Canònica aquisgranense 1111-1137 Canònica agustiniana 1137 fins al final torna a ser parroquial (Els canonges a partir de 1137 pugen a dalt al castell 1056- S’acaba i es consagra Santa Maria del castell 1131 – Donació als canonges agustinians 1172 - S’ està construint la capçalera. 1180 S’anomena Santa Maria Novella (la nova). Vol dir que han fet una església nova dalt del turó i això marca la reconstrucció del Prat i de l’església de Sant Pere. Les canteres de pedra de travertí eren propietat del Monestir de Sant Pere. La Relíquia del Lignum Crucis es troba a l’altar major de Santa Maria fins el 1687 que passa a la sagristia. El 1835, amb la desamortització baixa a l’església de Sant Vicenç fins el 1899 en que fou robada. L’absis central és molt pronunciat cosa que indica una gran capacitat de monjos. Els capitells esculpits de Santa Maria indiquen un bon coneixement de la tècnica. 974-78. Miró funda la canònica d’aquisgrà que rep l’advocació de Sant Genis i a qui posa sota tutela la parròquia de Sant Vicenç. 975 Surt anomenada l’església de Sant Maria i Sant Joan del Bell-lloch (no és la mateixa) 998. Torna a nombrar-se la primera amb els noms de Sant Genis, sant Miquel i Sant Salvador. 1020- Surt per darrer cop anomenada com de Sant Salvador. 1017. Tallaferro fa un viatge a Roma amb dos dels seus fill i porta la Relíquia del Lignum Crucis o de la Vera Creu. Apareix el nom de Santa Maria juntament al de Sant Genis, Sant Miquel i Sant Salvador. Aquesta església va ser Seu cardenalícia durant aquests tres anys. 1020-1048 Guifré, fill de Tallaferro que fou Bisbe de Besalú es trasllada a Sant Joan amb els Canonges Catedralicis de Besalú. 1027 Tornem a trobar documentació de l’església amb el nom de Sant Genis, Sant Miquel i Sant Esteve Papa. Es un document de donació del comte Guillem el Gras de les Relíquies de Sant Esteve Papa a l’església de Besalú. S’observa una clara competència entre Sant Pere i Santa Maria. El 1076 Donació de Santa Maria als monjos de Sant Ruf d’Avinyó, són una ordre jove i més innovadora, substitueixen als monjos aquisgranesos : tot és de tots a diferencia dels aquisgranesos que tenien propietats i que vivien fora de la canònica.