Toni Duarte
Museum of Silence,Valencia.
Toni Duarte Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
© All rights reserved
Contac: toniduarte[a]cmail.cat
El cementiri General de València va ser construït després de la decisió del govern de Carles III de prohibir els enterraments a les parròquies i nucli urbà, la qual cosa era la pràctica habitual a l'Espanya del segle XVIII i causava nombrosos problemes de salut.
El projecte, ideat per l'arquitecte Cristóbal de Sales, va començar el 1805. El seu disseny es va basar en la necròpolis francesa de Père Lachaise, un dels grans cementiris construïts en l'època i en el qual es va basar la construcció de nombrosos cementiris europeus.
El recinte es va inaugurar el 1807 amb un "arrencada" problemàtic, avui aquest cementiri té ja més de 200 llargs anys d'història.
Fins a mitjans del segle XIX els burgesos no començarien a interessar-se per construir panteons, ostentació del seu poder econòmic i classe social. És a dir, que l'encàrrec de panteons i criptes monumentals es posaria de moda bastant temps després de l'obertura del cementiri.
Per aquells anys, el Cementiri General de València va realitzar obres d'ampliació, ideant un vast projecte anomenat "Els Pòrtics", d'estil neoclàssic i molt monumental. Prova d'això és que la construcció té 170 columnes dòriques.
En el Cementiri General de València es pot trobar una gran col lecció d'estils artístics com el neoegipci, el modernisme, el neogòtic o el neogrec, tots ells plasmats en impressionants escultures i dissenys que van enviar construir els burgesos valencians. Un dels més espectaculars és el panteó en honor a la filla adolescent de Gaspar Dotres, un temple d'estil clàssic preciós. A més dels panteons, és interessant fer una ullada al cementiri civil, on jeu l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez, ia la secció musulmana a la qual el cementiri ha dedicat gairebé 700 hectàrees. Avui, el cementiri també compta amb unes instal.lacions de cremació.
A més de Blasco Ibáñez, el Cementiri General de València és l'eterna domicili d'altres il.lustres personatges com el cantant Nino Bravo, el pintor Joaquim Sorolla, la cantant d'òpera Lucrecia Bori ... I és que 200 anys d'història són molts per a un cementiri que tanca bona part de la història de la capital valenciana, per a una necròpolis que es troba entre les més monumentals d'Espanya i que no té res a envejar als més visitats cementiris europeus.
A partir de juny de 2009 el Cementiri General va posar en marxa una iniciativa pionera a la Comunitat Valenciana: visites guiades pel cementiri. D'aquesta manera, el recinte pretén mostrar el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Així, el de València ingressa en el cèlebre Circuit Europeu de Cementiris.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El cementerio General de Valencia fue construido tras la decisión del gobierno de Carlos III de prohibir los enterramientos en las parroquias y núcleo urbano, lo cual era la práctica habitual en la España del siglo XVIII y causaba numerosos problemas de salud.
El proyecto, ideado por el arquitecto Cristóbal de Sales, comenzó en 1805. Su diseño se basó en la necrópolis francesa de Père Lachaise, uno de los grandes cementerios construidos en la época y en el cual se basó la construcción de numerosos camposantos europeos.
El recinto se inauguró en 1807 con un "arranque" problemático, hoy este cementerio tiene ya más de 200 largos años de historia.
Hasta mediados del siglo XIX los burgueses no comenzarían a interesarse por construir panteones, ostentación de su poder económico y clase social. Es decir, que el encargo de panteones y criptas monumentales se pondría de moda bastante tiempo después de la apertura del cementerio.
Por aquellos años, el Cementerio General de Valencia realizó obras de ampliación, ideando un vasto proyecto llamado "Los Pórticos", de estilo neoclásico y muy monumental. Prueba de ello es que la construcción cuenta con 170 columnas dóricas.
En el Cementerio General de Valencia se puede hallar una gran colección de estilos artísticos como el neoegipcio, el modernismo, el neogótico o el neogriego, todos ellos plasmados en impresionantes esculturas y diseños que mandaron construir los burgueses valencianos. Uno de los más espectaculares es el panteón en honor a la hija adolescente de Gaspar Dotres, un templo de estilo clásico precioso. Además de los panteones, es interesante echar un vistazo al cementerio civil, donde yace el escritor Vicente Blasco Ibáñez, y a la sección musulmana a la que el cementerio ha dedicado casi 700 hectáreas. Hoy, el cementerio también cuenta con unas instalaciones de cremación.
Además de Blasco Ibáñez, el Cementerio General de Valencia es la eterna morada de otros ilustres personajes como el cantante Nino Bravo, el pintor Joaquín Sorolla, la cantante de ópera Lucrecia Bori… Y es que 200 años de historia son muchos para un camposanto que encierra buena parte de la historia de la capital valenciana, para una necrópolis que se halla entre las más monumentales de España y que no tiene nada que envidiar a los más visitados camposantos europeos.
A partir de junio de 2009 el Cementerio General puso en marcha una iniciativa pionera en la Comunidad Valenciana: visitas guiadas por el camposanto. De esta manera, el recinto pretende mostrar su patrimonio artístico y arquitectónico. Así, el de Valencia ingresa en el célebre Circuito Europeo de Cementerios.
Museum of Silence,Valencia.
Toni Duarte Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
© All rights reserved
Contac: toniduarte[a]cmail.cat
El cementiri General de València va ser construït després de la decisió del govern de Carles III de prohibir els enterraments a les parròquies i nucli urbà, la qual cosa era la pràctica habitual a l'Espanya del segle XVIII i causava nombrosos problemes de salut.
El projecte, ideat per l'arquitecte Cristóbal de Sales, va començar el 1805. El seu disseny es va basar en la necròpolis francesa de Père Lachaise, un dels grans cementiris construïts en l'època i en el qual es va basar la construcció de nombrosos cementiris europeus.
El recinte es va inaugurar el 1807 amb un "arrencada" problemàtic, avui aquest cementiri té ja més de 200 llargs anys d'història.
Fins a mitjans del segle XIX els burgesos no començarien a interessar-se per construir panteons, ostentació del seu poder econòmic i classe social. És a dir, que l'encàrrec de panteons i criptes monumentals es posaria de moda bastant temps després de l'obertura del cementiri.
Per aquells anys, el Cementiri General de València va realitzar obres d'ampliació, ideant un vast projecte anomenat "Els Pòrtics", d'estil neoclàssic i molt monumental. Prova d'això és que la construcció té 170 columnes dòriques.
En el Cementiri General de València es pot trobar una gran col lecció d'estils artístics com el neoegipci, el modernisme, el neogòtic o el neogrec, tots ells plasmats en impressionants escultures i dissenys que van enviar construir els burgesos valencians. Un dels més espectaculars és el panteó en honor a la filla adolescent de Gaspar Dotres, un temple d'estil clàssic preciós. A més dels panteons, és interessant fer una ullada al cementiri civil, on jeu l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez, ia la secció musulmana a la qual el cementiri ha dedicat gairebé 700 hectàrees. Avui, el cementiri també compta amb unes instal.lacions de cremació.
A més de Blasco Ibáñez, el Cementiri General de València és l'eterna domicili d'altres il.lustres personatges com el cantant Nino Bravo, el pintor Joaquim Sorolla, la cantant d'òpera Lucrecia Bori ... I és que 200 anys d'història són molts per a un cementiri que tanca bona part de la història de la capital valenciana, per a una necròpolis que es troba entre les més monumentals d'Espanya i que no té res a envejar als més visitats cementiris europeus.
A partir de juny de 2009 el Cementiri General va posar en marxa una iniciativa pionera a la Comunitat Valenciana: visites guiades pel cementiri. D'aquesta manera, el recinte pretén mostrar el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Així, el de València ingressa en el cèlebre Circuit Europeu de Cementiris.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El cementerio General de Valencia fue construido tras la decisión del gobierno de Carlos III de prohibir los enterramientos en las parroquias y núcleo urbano, lo cual era la práctica habitual en la España del siglo XVIII y causaba numerosos problemas de salud.
El proyecto, ideado por el arquitecto Cristóbal de Sales, comenzó en 1805. Su diseño se basó en la necrópolis francesa de Père Lachaise, uno de los grandes cementerios construidos en la época y en el cual se basó la construcción de numerosos camposantos europeos.
El recinto se inauguró en 1807 con un "arranque" problemático, hoy este cementerio tiene ya más de 200 largos años de historia.
Hasta mediados del siglo XIX los burgueses no comenzarían a interesarse por construir panteones, ostentación de su poder económico y clase social. Es decir, que el encargo de panteones y criptas monumentales se pondría de moda bastante tiempo después de la apertura del cementerio.
Por aquellos años, el Cementerio General de Valencia realizó obras de ampliación, ideando un vasto proyecto llamado "Los Pórticos", de estilo neoclásico y muy monumental. Prueba de ello es que la construcción cuenta con 170 columnas dóricas.
En el Cementerio General de Valencia se puede hallar una gran colección de estilos artísticos como el neoegipcio, el modernismo, el neogótico o el neogriego, todos ellos plasmados en impresionantes esculturas y diseños que mandaron construir los burgueses valencianos. Uno de los más espectaculares es el panteón en honor a la hija adolescente de Gaspar Dotres, un templo de estilo clásico precioso. Además de los panteones, es interesante echar un vistazo al cementerio civil, donde yace el escritor Vicente Blasco Ibáñez, y a la sección musulmana a la que el cementerio ha dedicado casi 700 hectáreas. Hoy, el cementerio también cuenta con unas instalaciones de cremación.
Además de Blasco Ibáñez, el Cementerio General de Valencia es la eterna morada de otros ilustres personajes como el cantante Nino Bravo, el pintor Joaquín Sorolla, la cantante de ópera Lucrecia Bori… Y es que 200 años de historia son muchos para un camposanto que encierra buena parte de la historia de la capital valenciana, para una necrópolis que se halla entre las más monumentales de España y que no tiene nada que envidiar a los más visitados camposantos europeos.
A partir de junio de 2009 el Cementerio General puso en marcha una iniciativa pionera en la Comunidad Valenciana: visitas guiadas por el camposanto. De esta manera, el recinto pretende mostrar su patrimonio artístico y arquitectónico. Así, el de Valencia ingresa en el célebre Circuito Europeo de Cementerios.