Freelance Photographers & Visual Artists
View allAll Photos Tagged freelancer
Have a good day and happy Sunday to everyone!!=]
Filmed and edited by Kelvin Ho, at Penarth Pair, Cardiff, Wales
All my gallery in one click [ ►]
Press L to view in Lightbox
Mira el meu blog QuimG - Somnis
Follow me 500px
Follow me 72dpi
Follow me Facebook
QuimG Freelance Photographer
© All rights reserved
Contact: quimgranell@cmail.cat
La Iglesuela del Cid, Teruel (Aragón)
Another month of my 365 compacted into a video. How grand. || Generation ^ Second Floor By: Freelance Whales
All my gallery in one click [ ►]
Press L to view in Lightbox
Mira el meu blog QuimG - Somnis
Follow me 500px
Follow me 72dpi
Follow me Facebook
QuimG Freelance Photographer
© All rights reserved
Contact: quimgranell@cmail.cat
KDD Port de Catarroja, València (País Valencià)
Grup Amics de la Càmera 05-05-2012
All my gallery in one click [ ►]
Press L to view in Lightbox
Mira el meu blog QuimG - Somnis
Segueix-me a 500px.com/QuimG
QuimG Freelance Photographer
© All rights reserved
Contact: quimgranell@cmail.cat
l'Albuera de València (País Valencià)
Few places have ever shattered my expectations like Nicaragua. From some of the Caribbean's most stunning island paradises to laid-back colonial towns, thick, mysterious jungles and bustling metro centers, Nicaragua offers a taste of something exciting for everyone.
Thanks to the Nicaragua Tourism Board and my friends at Murphy O'Brien Public Relations for putting together a brilliant trip. www.murphyobrien.com
Flash Parker Photography:
The Green Heron that flew up and almost landed on top of me wasn't my only encounter with them on that day!! Not only did I come across a few more but they were very cooperative and all willing to do a bit of posing!! This is another of my little green buddies that I found doing a bit of spear fishing on Armand Bayou!
DSL_0254uls
On a rainy day.
I modified the bus colour; removed bus serial number, route number, license plate number, manufacturer logo, ...
Sydney
This just describes my mood right now. That's all.
As a freelance writer, I'm always terrified of how new clients will react to my work.
However, lately, I've been getting some amazing feedback. It's the reason for my happy face right now.
Like they say, the customer is always right. :) And it certainly makes working a much more pleasurable experience when the market is reacting kindly to what you produce.
I'm sure many of you photogs know exactly what I'm talking about right now. Cheers.
Toni Duarte Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
© All rights reserved
Contac: toniduarte[a]cmail.cat
Wikipedia:
El pont de la Mar o pont del Mar és un pont de València que creua el riu Túria i connecta els barris de Mestalla i el Pla del Remei. Relaciona, doncs, el passeig de l'Albereda amb la plaça d'Amèrica i el passeig de la Ciutadella. És un pont exclusivament per als vianants, i és dels considerats històrics, ja que va ser construït el 1591, després que una riuada destruí l'anterior.El pont és un dels més històrics de la ciutat, i és l'única que se situa a desnivell amb els carrers fitants. Concretament, penja a quatre metres per damunt de les ribes del riu, ja que en construir-se el pont d'Aragó als anys 30, aquest es va peatonalitzar, encarregant-se de les obres l'arquitecte Xavier Goerlich. És, per tant, accessible només a peu, mitjançant una sèrie d'esgraons disposada en forma de ventall al voltant dels dos caps del pont. L'estructura mateixa és feta sencerament de pedra blanca, tallada en rajoles i blocs de grans dimensions que alhora es troben un tant desgastats pel temps.Atès que el pas de cotxes o bicis hi és prohibit, i de fet físicament impossible, sorprèn la gran amplària del pont: al voltant de sis metres i mig. Una altra sorpresa és la posició realtiva al riu: el creua diagonalment, sent doncs més llarg del que és estrictament necessari. És sostingut per una sèrie de nou baluards gruixuts i allargats que fan tot l'ampli del pont. És interessant notar que, tot i que el pont creua el Túria en diagonal, els pilars sobre els quals recolza són orientats en la mateixa direcció del riu i per tant en diagonal de la coberta del pont. A més a més, cada baluard acaba en cada extrem en forma d'una "v" enorme. Aquest motiu és habitual en els ponts medievals perquè, en continuar fins a la part transitable del pont, hi crea un lloc de pas, però en el cas del pont de la Mar, no se’ls aprofita, sinó acaben abans d'arribar a dalt de tot. Per altra banda, l'amplària de la calçada és tant que no caldria en cap cas un lloc de pas. Sembla doncs un element més aviat decoratiu que tanmateix dóna una forma més feixuga al que, d'altra manera, és una estructura bastant esvelta. Aquests nou baluards, que prenen la forma de parets més àmplies que altes, es reparteixen en fila d'Índia al llarg del pont; entre cada un, es produeix un suau arc gòtic amb una punta bastant súbtil. Just a sobre de cadascuna d'aquestes puntes hi ha un desaiguàs. Arran de la pasarel·la, la posició de cada pilar és indicada per una petita esfera de pedra damunt de la barana. Gairebé tots els dies, especialment els caps de setmana, es pot observar escaladors individuals o en grups grimpant un d'aquests pilars, els quals són especialment idonis per a aquesta afició gràcies a la seua superfície foradada, que fa la seua escala practicable sense gaire dificultat.
ESP:
El puente del Mar es un puente de Valencia que cruza el río Turia y conecta los barrios de Mestalla y el Pla del Remei. Relaciona, pues, el paseo de la Alameda con la plaza de América y el paseo de la Ciudadela. Es un puente exclusivamente peatonal, y es de los considerados históricos, ya que fue construido en 1591, después de que una riada destruyó el anterior. El puente es uno de los más históricos de la ciudad, y es la única que se sitúa a desnivel con las calles acotando. Concretamente, cuelga a cuatro metros por encima de las orillas del río, ya que al construirse el puente de Aragón en los años 30, este se peatonalizar, encargándose de las obras del arquitecto Xavier Goerlich. Es, por tanto, accesible sólo a pie, mediante una serie de escalones dispuesta en forma de abanico alrededor de los dos jefes del puente. La estructura misma está hecha enteramente de piedra blanca, cortada en baldosas y bloques de grandes dimensiones que a su vez se encuentran un tanto desgastados por temps.Atès que el paso de coches o bicis está prohibido, y de hecho físicamente imposible, sorprende la gran anchura del puente: alrededor de seis metros y medio. Otra sorpresa es la posición realtiva al río: lo cruza diagonalmente, siendo pues más largo de lo estrictamente necesario. Es sostenido por una serie de nueve baluartes gruesos y alargados que hacen todo el amplio del puente. Es interesante notar que, aunque el puente cruza el Turia en diagonal, los pilares sobre los que apoya son orientados en la misma dirección del río y por tanto en diagonal de la cubierta del puente. Además, cada baluarte termina en cada extremo en forma de una "v" enorme. Este motivo es habitual en los puentes medievales que, al continuar hasta la parte transitable del puente, hay crea un lugar de paso, pero en el caso del puente del Mar, no se les aprovecha, sino terminan antes de llegar a alto. Por otra parte, la anchura de la calzada es tanto que no habría en ningún caso un lugar de paso. Parece pues un elemento más bien decorativo que, sin embargo da una forma más pesada en el que, de otra manera, es una estructura bastante esbelta. Estos nueve baluartes, que toman la forma de paredes más amplias que altas, se reparten en fila de India a lo largo del puente, entre cada uno, se produce un suave arco gótico con una punta bastante sutil. Justo encima de cada una de estas puntas hay un desaiguàs. A raíz de la pasarela, la posición de cada pilar es indicada por una pequeña esfera de piedra encima de la barandilla. Casi todos los días, especialmente los fines de semana, se puede observar escaladores individuales o en grupos trepando uno de estos pilares, los cuales son especialmente idóneos para esta afición gracias a su superficie agujereada, que hace su escala practicable sin mucho dificultad.
Angel Villalba Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission. E-mail: arbres@ono.com
© All rights reserved
a freelance illustration about twitter going mainstream. my credit should have been @ohmgee. =) client: the national in abu dhabi.
click here for sketches.
here's the story: cheep talk?
for more illustrations, please visit my website.
Toni Duarte Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission.
© All rights reserved
Contac: toniduarte[a]cmail.cat
Wikipedia:
Vilafamés (en valencià i oficialment, Vilafamés) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló, a la comarca de la Plana Alta.
Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades en l'anomenat "Homo erectus vilafamensis", on es van localitzar restes antropològiques Els seus orígens es remunten al Plistocè Mitjà, segons el descobriment de les restes de l'anomenat "homo erectus vilafamensis "a la Cova de Dalt del Tossal de la Font amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat en l'ocupació del medi estaria reflectida en la Cova del Matutano, jaciment del Paleolític Superior. Les primeres manifestacions artístiques apareixen amb les pintures esquemàtiques de l'Edat del Bronze.
Pel que fa al nucli urbà, el mateix topònim AVilahameç, ABeniffamez, denota el seu origen en època musulmana. D'aquest període es conserven entre altres elements, la fonamentació del castell que corona el turó sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua a aquest, d'estrets carrerons tortuosos. Queden així mateix vestigis de les antigues fortificacions constituïdes per llenços de muralla i restes de torres.
És amb la conquesta de la musulmana Beni-Hamez pel rei Jaume I d'Aragó quan Vilafamés pren identitat històrica pròpia. Aquest fet porta a que, el 30 de agost de 1241, Jaume I comissions a Guillem Ramon de Vielha per donar a poblar el castell a Diumenge Ballester, A. Cabrera i altres, carta de població que s'estableix a fur de Saragossa. Aquesta donació serà confirmada posteriorment pel propi monarca a Lleida el 21 de febrer de 1242.
Posteriorment s'incorpora al patrimoni dels Hospitalaris de Sant Joan a 1264, després d'una permuta real amb aquests per la vila d'Olocau del Rei, que seran els seus amos fins 1317, data en què la vila i el castell queden annexionats a la recentment creada Ordre de Montesa. En 1343, Pere IV el Cerimoniós, s'entesta a l'ordre el mer i mixt imperi, amb les corresponents jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien a la corona.
Joan I d'Aragó, en 1393, concedeix a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell pot fer i ordenar tot tipus de establemientos i ordenacions que consideri convenients d'acord amb els furs generals del regne.
En les Corts celebrades a València durant l'any 1403, Martí I l'Humà disposa donar possessió al mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la població, aquest fet provocarà la protesta irada del Consell en 1404.
Ja al segle XVI, en 1519, Carlos I d'Espanya promet no separar de la corona la jurisdicció civil i criminal, i el mer i mixt imperi de la vila. Quan en 1635 culminen les desavinences sorgides entre els Justícies, per una banda i l'ordre d'una altra, el "Consell" creu arribat el moment de demanar del Papa Innocenci XII autorització per comprar la jurisdicció alfonsina, adquisició que porta a terme el 16 d'abril pel preu de sis mil lliures. A partir d'aquesta data, Vilafamés queda incorporada plenament al patrimoni real, reservant-Montesa la percepció de certes primícies i el dret d'habitació sobre el castillo.Será al segle XIX, amb els enfrontaments civils que segueixen a la mort de Ferran VII, quan el nom de Vilafamés sonarà de nou dins de l'àmbit històric com plaça inexpugnable. Al març de 1837 pateix el primer intent d'assalt de les tropes carlines. El 29 octubre 1838 la guarnició de la plaça rebutja una segona intentona, que es repetirà de nou el 3 de gener del següent any, aquesta vegada amb Cabrera al capdavant de les tropes, que des de les muntanyes que dominen la vila comencen a assetjar a la població, trencant foc contra la ciutadella. En aquesta ocasió es va fer front al setge per part dels veïns a més de comptar amb l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina, molt poc nombrós. Cinc dies van durar els continus enfrontaments, rebutjant la població tots els atacs de Cabrera, fins que el dia 7 l'arribada de tropes reals va obligar al general carlista a aixecar el lloc. Amb el més selecte de les seves tropes i recorrent a l'auxili de les de Forcadell, Cabrera intentarà el cop definitiu l'abril del mateix any, establint un campament davant la població. El dia 16 s'obre una bretxa en les muralles, encara que els atacants són rebutjats i resulten infructuosos tots els esforços de prendre la plaça que va resultar semi derruïda.
ESP:
Villafamés (en valenciano y oficialmente, Vilafamés) es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón, en la comarca de la Plana Alta.
Las primeras evidencias de ocupación del entorno de Villafamés se centran en los hallazgos arqueológicos realizados en el llamado “Homo erectus vilafamensis”, donde se localizaron restos antropológicos Sus orígenes se remontan al Pleistoceno Medio, según el descubrimiento de los restos del llamado "homo erectus vilafamensis" en la Cova de Dalt del Tossal de la Font con una antigüedad de 80.000 años. Una continuidad en la ocupación del medio estaría reflejada en la Cueva del Matutano, yacimiento del Paleolítico Superior. Las primeras manifestaciones artísticas aparecen con las pinturas esquemáticas de la Edad del Bronce.
Por lo que respecta al núcleo urbano, el mismo topónimo AVilahameç, ABeniffamez, denota su origen en época musulmana. De este periodo se conservan entre otros elementos, la cimentación del castillo que corona el cerro sobre el que se asienta el municipio y el trazado urbano de la zona contigua al mismo, de estrechas callejuelas tortuosas. Quedan asimismo vestigios de las antiguas fortificaciones constituidas por lienzos de muralla y restos de torres.
Es con la conquista de la musulmana Beni-Hamez por el rey Jaime I de Aragón cuando Villafamés toma identidad histórica propia. Este hecho lleva a que, en 30 de agosto de 1241, Jaime I comisione a Guillem Ramón de Viella para dar a poblar el castillo a Domingo Ballester, A. Cabrera y otros, carta de población que se establece a fuero de Zaragoza. Esta donación será confirmada posteriormente por el propio monarca en Lérida el 21 de febrero de 1242.
Posteriormente se incorpora al patrimonio de los Hospitalarios de San Juan en 1264, tras una permuta real con estos por la villa de Olocau del Rey, que serán sus dueños hasta 1317, fecha en que la villa y el castillo quedan anexionados a la recién creada Orden de Montesa. En 1343, Pedro IV el Ceremonioso, empeña a la orden el mero y mixto imperio, con las correspondientes jurisdicciones, derechos y emolumentos que pertenecían a la corona.
Juan I de Aragón, en 1393, concede a Villafamés el privilegio por el cual el Consejo puede hacer y ordenar todo tipo de establemientos y ordenaciones que considere convenientes con arreglo a los fueros generales del reino.
En las Cortes celebradas en Valencia durante el año 1403, Martín I el Humano dispone dar posesión al maestre de Montesa del mero y mixto imperio de la población, este hecho provocará la protesta airada del Consejo en 1404.
Ya en el siglo XVI, en 1519, Carlos I de España promete no separar de la corona la jurisdicción civil y criminal, y el mero y mixto imperio de la villa. Cuando en 1635 culminan las desavenencias surgidas entre los Justicias, de una parte y la orden de otra, el "Consejo" cree llegado el momento de solicitar del Papa Inocencio XII autorización para comprar la jurisdicción alfonsina, adquisición que lleva a cabo el 16 de abril por el precio de seis mil libras. A partir de esta fecha, Vilafamés queda incorporada plenamente al patrimonio real, reservándose Montesa la percepción de ciertas primicias y el derecho de habitación sobre el castillo.Será en el siglo XIX, con los enfrentamientos civiles que siguen a la muerte de Fernando VII, cuando el nombre de Villafamés sonará de nuevo dentro del ámbito histórico como plaza inexpugnable. En marzo de 1837 sufre el primer intento de asalto de las tropas carlistas. El 29 de octubre de 1838 la guarnición de la plaza rechaza una segunda intentona, que se repetirá de nuevo el 3 de enero del siguiente año, esta vez con Cabrera al frente de las tropas, que desde las montañas que dominan la villa comienzan a hostigar a la población, rompiendo fuego contra la ciudadela. En esta ocasión se hizo frente al asedio por parte de los vecinos además de contar con la ayuda de una columna móvil enviada por el Ayuntamiento de Castellón y un destacamento de artillería de marina, muy poco numeroso. Cinco días duraron los continuos enfrentamientos, rechazando la población todos los ataques de Cabrera, hasta que el día 7 la llegada de tropas reales obligó al general carlista a levantar el sitio. Con lo más selecto de sus tropas y recurriendo al auxilio de las de Forcadell, Cabrera intentará el golpe definitivo en abril del mismo año, estableciendo un campamento ante la población. El día 16 se abre una brecha en las murallas, aunque los atacantes son rechazados y resultan infructuosos todos los esfuerzos de tomar la plaza que resultó semi derruida.
Angel Villalba Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission. E-mail: arbres@ono.com
© All rights reserved
Freie Mitarbeiter, die kontinuierlich Aufträge erhalten, werden oft als „feste Freie“ bezeichnet.
Freie Mitarbeiter sind oft hochqualifiziert und auf bestimmte Aufgaben spezialisiert.
Angel Villalba Freelance Photographer
Please don't use this image on websites, blogs or other media
without my explicit permission. E-mail: arbres@ono.com
© All rights reserved
This painting is a takeoff on Bosch's Wayfarer, a protest against the Orphan Works bill, & a general free-lancer's lament. Acrylic on map on canvas, 10x10"