View allAll Photos Tagged freelance

This photo is copyrighted and may not be used in any way without permission.

Photo taken on 04/15/06 at the UCF Arena in Orlando .

 

Avenged Sevenfold, sometimes abbreviated to A7X, is a hard rock/metalcore band from Huntington Beach, California.

 

Contact Me

Follow me on Twitter

Filmed and edited by Kelvin Ho, walk in the Wales Coast Path.

Photo Date: 30 Aug 2021 (Mon)

 

Located: Castlefield, Manchester, England

 

Filmed and edited by Kelvin Ho

This is Cardiff. The Capital of Wales.

 

Filmed and edited by Kelvin Ho, at Cardiff Castle, Cardiff, Wales

Taken and Edited by Kelvin Ho (Hitoshi) At Sapporo City,Hokkaido

As a freelancer I can relate to this image, the struggle to make living using antiquated equipment, the long hours and stressful delays.

I made the image in taxi on the way back from a meeting with a potential client on the banks of the Cairo Nile, we were stuck in the mother of all traffic jams, the driver was tired and stressed, I was, for once content as I had eaten fish and concluded what I thought was a successful meeting. Now I look back, the real success was this image, which is one of my favourites.

.

Check out my website for more of my work;

wreford.photoshelter.com/about

 

This is Liverpool. One of my favourite city. I'm happy to visit here from May.

 

Filmed and edited by Kelvin Ho

 

Located: Liverpool City Centre, England, UK

Feat.:

 

Gothcore Event:

Opening: September 24, Closing-October 12, 2024

-

&

-

NEOJapan:

Event Round Sept. 28 - Oct. 20, 2024

____________________

  

Fewness - Naosu Cropped : made for bodies Anatomy, Belleza Jake, Legacy athletic, V-tech Legacy/reborn! 4 sectioned off texture changing individual parts. 18 unique main top, 12 metals and 5 outer trim.

_

Savage - Yasha Pants // Legacy : Made for bodies Anatomy, Belleza, Legacy, and Signature. 7 main pants colours and 9 side stripe options.

_

 

!129129** Sunglasses: resizable eye accessory with 12 lens options and 4 metal options!

_

 

[SG] Heathen Armwarmers : Made for bodies Jake, LaraX, Legacy f/m, and Reborn! With 26 colour texture options and 9 spike metals.

_

_TERIYAKI_ - Rockstar Case : a bad ass holdable accessory for both female and male sizes that comes with a HUD that has 9 guitar options and 8 case changing textures! You can get yours

 

All my gallery in one click [ ►]

 

Press L to view in Lightbox

 

View on Fluidr

 

Mira el meu blog QuimG - Somnis

 

Follow me 500px

 

Follow me 72dpi

 

Follow me Facebook

 

QuimG Freelance Photographer

 

© All rights reserved

 

Contact: quimgranell@cmail.cat

 

Borriana, Castelló de la Plana (País Valencià)

Frei

Freiberufler

Hier:

 

darf überall hingehen

Und bettelt

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

Zafra de Záncara és un municipi d'Espanya, en la província de Conca, Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa. Té una àrea de 78,83 icm amb una població de 155 habitants (INE 2008) i una densitat d'1,97 hab/icm.

08-11-2007: La població de Zafra de Záncara ha anat decreixent des de principis del segle XX (2000 hab. Aprox.) fins a l'actualitat, pat el mateix problema de despoblació de les zones rurals de tota Espanya.

No disposa de molts servicis bàsics. Ja no hi ha col·legis ni metges permanents.

Actualment hi ha una casa rural, un bar i una botiga en el nucli urbà, junt amb 2 restaurants i un taller junt amb la A3.

Poble de dedicació total a l'agricultura, destaca per les restes d'assentaments, dels que es conserven pocs vestigis, d'Ibers, Gots i Àrabs. D'estos últims es poden apreciar les restes de la muralla i castell i el traçat de la majoria dels carrers.

  

Zafra de Záncara es un municipio de España, en la provincia de Cuenca, Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha. Tiene un área de 78,83 km² con una población de 155 habitantes (INE 2008) y una densidad de 1,97 hab/km².

08-11-2007: La población de Zafra de Záncara ha ido decreciendo desde principios del siglo XX (2000 hab. aprox.) hasta la actualidad, sufirendo el mismo problema de despoblación de las zonas rurales de toda España.

No dispone de muchos servicios básicos. Ya no hay colegios ni médicos permanentes.

Actualmente hay una casa rural, un bar y una tienda en el núcleo urbano, junto con 2 restaurantes y un taller junto a la A3.

Pueblo de dedicación total a la agricultura, destaca por los restos de asentamientos, de los que se conservan pocos vestigios, de Iberos, Godos y Arabes. De estos últimos se pueden apreciar los restos de la muralla y castillo y el trazado de la mayoría de las calles.

“Liverpool Riverside” Filmed and edited by Kelvin Ho, at Liverpool Riverside, England

Another month of my 365 compacted into a video. How grand. || Generation ^ Second Floor By: Freelance Whales

On a rainy day.

I modified the bus colour; removed bus serial number, route number, license plate number, manufacturer logo, ...

 

Sydney

The Green Heron that flew up and almost landed on top of me wasn't my only encounter with them on that day!! Not only did I come across a few more but they were very cooperative and all willing to do a bit of posing!! This is another of my little green buddies that I found doing a bit of spear fishing on Armand Bayou!

 

DSL_0254uls

Grato por todas as visitas e comentários.

 

Gracias por vuestras visitas y comentários.

 

Many thanks you all for your visit and comments.

 

Merci beaucoup à toutes de vos visites, comentaire et Fav. dans ma Galerie.

  

Jorge Viana Basto© Copyright : You can not use my photos !

© Copyright : No se puede utilizar mis fotos !

© Copyright :Sie können nicht meine Fotos !

© Copyright : Vous ne pouvez pas utiliser mes photos !

© Copyright : Non è possibile utilizzare le mie foto

© Copyright: Sie dürfen meine Fotos nicht benützen!

 

=================================================

 

Pas de FAV sans commentaire.

 

No FAV without comment

© DM Parody 2016 (www.dotcom.gi/photos) These images are protected by copyright. You CANNOT copy or republish any of these photos without written consent of the photographer even if you retain the watermark (if present) and/or credit the photographer. You cannot use on any media including social media either. You CAN post a link to the page where the image appears without reference to the photographer. Copyright infringements will be followed up, legally if necessary. Thank you for your understanding.

Hey there! How are y'all doing? Things have been crazy on my end.

I've been swamped with freelance gigs in real life, which has forced me to put Second Life on hold. I apologize to event organizers and designers for missing the posting and also reporting deadlines on Blogotex. My anxiety, depression, and recently discovered ADHD are only making matters worse, but I'm actively working on them too.

Today, for instance, you'll finally get to see an outfit planner that I had intended to post at the end of last month for The Fifty.

By this time, I should have also posted the items from Anthem... but let's face it, it's like super unlikely that I'll make it on time, and I sincerely apologize in advance. Oh, and guess what? This round is actually their awesome 4th anniversary celebration with so many cool gifts! Big congrats! <3

I'm sure most of you can relate to life's ups and downs, so I appreciate your understanding.

Now that I've got that off my chest, let's dive into the credits for today's planner :) xoxo

 

Items I'm wearing in all outfits:

 

Head: LeLUTKA Avalon Head 3.1 (by Jaden Nova)

Skin and eyebrows: [Glam Affair] Jeong Skin / Lelutka EvoX / Sienna (by aida Ewing)

Eyes: [avarosa] Kirca Eyes (by Jay Fae)

Eyelashes: MICHAN - Lanhua Lashes Fatpack Lel EVOx (by Meredith Evergarden)

Tattoo: ALT3 > Life Cycle Tattoo > Full Femme FADE (by Glitter Waifu)

Nails: Avada Bento Nails (S) - Nude Ombre (by Stephanie Hexem)

Rings: e.marie // Hedra Rings - Golds (by Emiliana Nova)

Body: eBODY - REBORN (by eBODY Resident)

Body skin: VELOUR: Ipanema Body for eBody Reborn - Curvy / Sienna (by Kiria Mama)

Deformer: -Pretty Liars- eBODY Reborn Deformers / Chest Level 1 (by Nami Foxpaws)

Deformer: MT - Butt Morphs / Pelvis Morph D1 (by HeartofAgony Resident)

 

For close-up photos and information about other items, please visit the style card for each look in the upcoming posts.

For SLurls to the stores and events, please visit my blog (link provided in the "About" tab). ;)

 

Mira el meu blog QuimG - Somnis

 

View on Lightbox

 

View on Fluidr

 

QuimG Freelance Photographer

 

© All rights reserved

 

Contact: quimgranell@cmail.cat

 

Els meus amics, Ximo i Rosalía

   

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

El cementiri General de València va ser construït després de la decisió del govern de Carles III de prohibir els enterraments a les parròquies i nucli urbà, la qual cosa era la pràctica habitual a l'Espanya del segle XVIII i causava nombrosos problemes de salut.

El projecte, ideat per l'arquitecte Cristóbal de Sales, va començar el 1805. El seu disseny es va basar en la necròpolis francesa de Père Lachaise, un dels grans cementiris construïts en l'època i en el qual es va basar la construcció de nombrosos cementiris europeus.

El recinte es va inaugurar el 1807 amb un "arrencada" problemàtic, avui aquest cementiri té ja més de 200 llargs anys d'història.

Fins a mitjans del segle XIX els burgesos no començarien a interessar-se per construir panteons, ostentació del seu poder econòmic i classe social. És a dir, que l'encàrrec de panteons i criptes monumentals es posaria de moda bastant temps després de l'obertura del cementiri.

Per aquells anys, el Cementiri General de València va realitzar obres d'ampliació, ideant un vast projecte anomenat "Els Pòrtics", d'estil neoclàssic i molt monumental. Prova d'això és que la construcció té 170 columnes dòriques.

En el Cementiri General de València es pot trobar una gran col lecció d'estils artístics com el neoegipci, el modernisme, el neogòtic o el neogrec, tots ells plasmats en impressionants escultures i dissenys que van enviar construir els burgesos valencians. Un dels més espectaculars és el panteó en honor a la filla adolescent de Gaspar Dotres, un temple d'estil clàssic preciós. A més dels panteons, és interessant fer una ullada al cementiri civil, on jeu l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez, ia la secció musulmana a la qual el cementiri ha dedicat gairebé 700 hectàrees. Avui, el cementiri també compta amb unes instal.lacions de cremació.

A més de Blasco Ibáñez, el Cementiri General de València és l'eterna domicili d'altres il.lustres personatges com el cantant Nino Bravo, el pintor Joaquim Sorolla, la cantant d'òpera Lucrecia Bori ... I és que 200 anys d'història són molts per a un cementiri que tanca bona part de la història de la capital valenciana, per a una necròpolis que es troba entre les més monumentals d'Espanya i que no té res a envejar als més visitats cementiris europeus.

A partir de juny de 2009 el Cementiri General va posar en marxa una iniciativa pionera a la Comunitat Valenciana: visites guiades pel cementiri. D'aquesta manera, el recinte pretén mostrar el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Així, el de València ingressa en el cèlebre Circuit Europeu de Cementiris.

   

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

El cementerio General de Valencia fue construido tras la decisión del gobierno de Carlos III de prohibir los enterramientos en las parroquias y núcleo urbano, lo cual era la práctica habitual en la España del siglo XVIII y causaba numerosos problemas de salud.

El proyecto, ideado por el arquitecto Cristóbal de Sales, comenzó en 1805. Su diseño se basó en la necrópolis francesa de Père Lachaise, uno de los grandes cementerios construidos en la época y en el cual se basó la construcción de numerosos camposantos europeos.

El recinto se inauguró en 1807 con un "arranque" problemático, hoy este cementerio tiene ya más de 200 largos años de historia.

Hasta mediados del siglo XIX los burgueses no comenzarían a interesarse por construir panteones, ostentación de su poder económico y clase social. Es decir, que el encargo de panteones y criptas monumentales se pondría de moda bastante tiempo después de la apertura del cementerio.

Por aquellos años, el Cementerio General de Valencia realizó obras de ampliación, ideando un vasto proyecto llamado "Los Pórticos", de estilo neoclásico y muy monumental. Prueba de ello es que la construcción cuenta con 170 columnas dóricas.

En el Cementerio General de Valencia se puede hallar una gran colección de estilos artísticos como el neoegipcio, el modernismo, el neogótico o el neogriego, todos ellos plasmados en impresionantes esculturas y diseños que mandaron construir los burgueses valencianos. Uno de los más espectaculares es el panteón en honor a la hija adolescente de Gaspar Dotres, un templo de estilo clásico precioso. Además de los panteones, es interesante echar un vistazo al cementerio civil, donde yace el escritor Vicente Blasco Ibáñez, y a la sección musulmana a la que el cementerio ha dedicado casi 700 hectáreas. Hoy, el cementerio también cuenta con unas instalaciones de cremación.

Además de Blasco Ibáñez, el Cementerio General de Valencia es la eterna morada de otros ilustres personajes como el cantante Nino Bravo, el pintor Joaquín Sorolla, la cantante de ópera Lucrecia Bori… Y es que 200 años de historia son muchos para un camposanto que encierra buena parte de la historia de la capital valenciana, para una necrópolis que se halla entre las más monumentales de España y que no tiene nada que envidiar a los más visitados camposantos europeos.

A partir de junio de 2009 el Cementerio General puso en marcha una iniciativa pionera en la Comunidad Valenciana: visitas guiadas por el camposanto. De esta manera, el recinto pretende mostrar su patrimonio artístico y arquitectónico. Así, el de Valencia ingresa en el célebre Circuito Europeo de Cementerios.

 

Taken during my freelance collaboration with Seeds for Change NGO.

 

You can see more photos in www.ruralphoto.es

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

Wikipedia:

Vilafamés (en valencià i oficialment, Vilafamés) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat a la província de Castelló, a la comarca de la Plana Alta.

Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades en l'anomenat "Homo erectus vilafamensis", on es van localitzar restes antropològiques Els seus orígens es remunten al Plistocè Mitjà, segons el descobriment de les restes de l'anomenat "homo erectus vilafamensis "a la Cova de Dalt del Tossal de la Font amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat en l'ocupació del medi estaria reflectida en la Cova del Matutano, jaciment del Paleolític Superior. Les primeres manifestacions artístiques apareixen amb les pintures esquemàtiques de l'Edat del Bronze.

Pel que fa al nucli urbà, el mateix topònim AVilahameç, ABeniffamez, denota el seu origen en època musulmana. D'aquest període es conserven entre altres elements, la fonamentació del castell que corona el turó sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua a aquest, d'estrets carrerons tortuosos. Queden així mateix vestigis de les antigues fortificacions constituïdes per llenços de muralla i restes de torres.

És amb la conquesta de la musulmana Beni-Hamez pel rei Jaume I d'Aragó quan Vilafamés pren identitat històrica pròpia. Aquest fet porta a que, el 30 de agost de 1241, Jaume I comissions a Guillem Ramon de Vielha per donar a poblar el castell a Diumenge Ballester, A. Cabrera i altres, carta de població que s'estableix a fur de Saragossa. Aquesta donació serà confirmada posteriorment pel propi monarca a Lleida el 21 de febrer de 1242.

Posteriorment s'incorpora al patrimoni dels Hospitalaris de Sant Joan a 1264, després d'una permuta real amb aquests per la vila d'Olocau del Rei, que seran els seus amos fins 1317, data en què la vila i el castell queden annexionats a la recentment creada Ordre de Montesa. En 1343, Pere IV el Cerimoniós, s'entesta a l'ordre el mer i mixt imperi, amb les corresponents jurisdiccions, drets i emoluments que pertanyien a la corona.

Joan I d'Aragó, en 1393, concedeix a Vilafamés el privilegi pel qual el Consell pot fer i ordenar tot tipus de establemientos i ordenacions que consideri convenients d'acord amb els furs generals del regne.

En les Corts celebrades a València durant l'any 1403, Martí I l'Humà disposa donar possessió al mestre de Montesa del mer i mixt imperi de la població, aquest fet provocarà la protesta irada del Consell en 1404.

Ja al segle XVI, en 1519, Carlos I d'Espanya promet no separar de la corona la jurisdicció civil i criminal, i el mer i mixt imperi de la vila. Quan en 1635 culminen les desavinences sorgides entre els Justícies, per una banda i l'ordre d'una altra, el "Consell" creu arribat el moment de demanar del Papa Innocenci XII autorització per comprar la jurisdicció alfonsina, adquisició que porta a terme el 16 d'abril pel preu de sis mil lliures. A partir d'aquesta data, Vilafamés queda incorporada plenament al patrimoni real, reservant-Montesa la percepció de certes primícies i el dret d'habitació sobre el castillo.Será al segle XIX, amb els enfrontaments civils que segueixen a la mort de Ferran VII, quan el nom de Vilafamés sonarà de nou dins de l'àmbit històric com plaça inexpugnable. Al març de 1837 pateix el primer intent d'assalt de les tropes carlines. El 29 octubre 1838 la guarnició de la plaça rebutja una segona intentona, que es repetirà de nou el 3 de gener del següent any, aquesta vegada amb Cabrera al capdavant de les tropes, que des de les muntanyes que dominen la vila comencen a assetjar a la població, trencant foc contra la ciutadella. En aquesta ocasió es va fer front al setge per part dels veïns a més de comptar amb l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina, molt poc nombrós. Cinc dies van durar els continus enfrontaments, rebutjant la població tots els atacs de Cabrera, fins que el dia 7 l'arribada de tropes reals va obligar al general carlista a aixecar el lloc. Amb el més selecte de les seves tropes i recorrent a l'auxili de les de Forcadell, Cabrera intentarà el cop definitiu l'abril del mateix any, establint un campament davant la població. El dia 16 s'obre una bretxa en les muralles, encara que els atacants són rebutjats i resulten infructuosos tots els esforços de prendre la plaça que va resultar semi derruïda.

 

ESP:

Villafamés (en valenciano y oficialmente, Vilafamés) es un municipio de la Comunidad Valenciana, España. Situado en la provincia de Castellón, en la comarca de la Plana Alta.

Las primeras evidencias de ocupación del entorno de Villafamés se centran en los hallazgos arqueológicos realizados en el llamado “Homo erectus vilafamensis”, donde se localizaron restos antropológicos Sus orígenes se remontan al Pleistoceno Medio, según el descubrimiento de los restos del llamado "homo erectus vilafamensis" en la Cova de Dalt del Tossal de la Font con una antigüedad de 80.000 años. Una continuidad en la ocupación del medio estaría reflejada en la Cueva del Matutano, yacimiento del Paleolítico Superior. Las primeras manifestaciones artísticas aparecen con las pinturas esquemáticas de la Edad del Bronce.

Por lo que respecta al núcleo urbano, el mismo topónimo AVilahameç, ABeniffamez, denota su origen en época musulmana. De este periodo se conservan entre otros elementos, la cimentación del castillo que corona el cerro sobre el que se asienta el municipio y el trazado urbano de la zona contigua al mismo, de estrechas callejuelas tortuosas. Quedan asimismo vestigios de las antiguas fortificaciones constituidas por lienzos de muralla y restos de torres.

Es con la conquista de la musulmana Beni-Hamez por el rey Jaime I de Aragón cuando Villafamés toma identidad histórica propia. Este hecho lleva a que, en 30 de agosto de 1241, Jaime I comisione a Guillem Ramón de Viella para dar a poblar el castillo a Domingo Ballester, A. Cabrera y otros, carta de población que se establece a fuero de Zaragoza. Esta donación será confirmada posteriormente por el propio monarca en Lérida el 21 de febrero de 1242.

Posteriormente se incorpora al patrimonio de los Hospitalarios de San Juan en 1264, tras una permuta real con estos por la villa de Olocau del Rey, que serán sus dueños hasta 1317, fecha en que la villa y el castillo quedan anexionados a la recién creada Orden de Montesa. En 1343, Pedro IV el Ceremonioso, empeña a la orden el mero y mixto imperio, con las correspondientes jurisdicciones, derechos y emolumentos que pertenecían a la corona.

Juan I de Aragón, en 1393, concede a Villafamés el privilegio por el cual el Consejo puede hacer y ordenar todo tipo de establemientos y ordenaciones que considere convenientes con arreglo a los fueros generales del reino.

En las Cortes celebradas en Valencia durante el año 1403, Martín I el Humano dispone dar posesión al maestre de Montesa del mero y mixto imperio de la población, este hecho provocará la protesta airada del Consejo en 1404.

Ya en el siglo XVI, en 1519, Carlos I de España promete no separar de la corona la jurisdicción civil y criminal, y el mero y mixto imperio de la villa. Cuando en 1635 culminan las desavenencias surgidas entre los Justicias, de una parte y la orden de otra, el "Consejo" cree llegado el momento de solicitar del Papa Inocencio XII autorización para comprar la jurisdicción alfonsina, adquisición que lleva a cabo el 16 de abril por el precio de seis mil libras. A partir de esta fecha, Vilafamés queda incorporada plenamente al patrimonio real, reservándose Montesa la percepción de ciertas primicias y el derecho de habitación sobre el castillo.Será en el siglo XIX, con los enfrentamientos civiles que siguen a la muerte de Fernando VII, cuando el nombre de Villafamés sonará de nuevo dentro del ámbito histórico como plaza inexpugnable. En marzo de 1837 sufre el primer intento de asalto de las tropas carlistas. El 29 de octubre de 1838 la guarnición de la plaza rechaza una segunda intentona, que se repetirá de nuevo el 3 de enero del siguiente año, esta vez con Cabrera al frente de las tropas, que desde las montañas que dominan la villa comienzan a hostigar a la población, rompiendo fuego contra la ciudadela. En esta ocasión se hizo frente al asedio por parte de los vecinos además de contar con la ayuda de una columna móvil enviada por el Ayuntamiento de Castellón y un destacamento de artillería de marina, muy poco numeroso. Cinco días duraron los continuos enfrentamientos, rechazando la población todos los ataques de Cabrera, hasta que el día 7 la llegada de tropas reales obligó al general carlista a levantar el sitio. Con lo más selecto de sus tropas y recurriendo al auxilio de las de Forcadell, Cabrera intentará el golpe definitivo en abril del mismo año, estableciendo un campamento ante la población. El día 16 se abre una brecha en las murallas, aunque los atacantes son rechazados y resultan infructuosos todos los esfuerzos de tomar la plaza que resultó semi derruida.

www.toniduarte.tk

 

Toni Duarte Freelance Photographer

Please don't use this image on websites, blogs or other media

without my explicit permission.

© All rights reserved

Contac: toniduarte[a]cmail.cat

  

Wikipedia:

 

La Batalla de Belchite fue un conjunto de operaciones militares desarrolladas durante la Guerra Civil Española entre el 24 de agosto de 1937 y el 6 de septiembre del mismo año en los alrededores e interior de esta población zaragozana.

Antecedentes:

Después del fracasado intento de tomar Brunete, el gobierno republicano, presidido por Negrín y con Prieto como ministro de Defensa, decide llevar a cabo una ofensiva en Aragón, en principio con el mismo objetivo que la anterior, esto es ralentizar el avance de las fuerzas nacionales en el frente del norte, donde ya habían tomado Santander.

No obstante, la decisión no sólo tenía razones de orden militar, sino también político. Los nacionalistas y anarquistas catalanes se quejaban de que el gobierno central no prestaba atención al frente de Aragón, lo que provocaba falta de moral entre sus fuerzas debido a la inactividad. Por su parte, el gobierno central estaba preocupado por la influencia de los anarquistas y del POUM en la zona, donde el Consejo Regional de Defensa de Aragón, presidido por Joaquín Ascaso, funcionaba en la práctica como un gobierno independiente. Así se pensó que con la introducción de fuerzas comunistas y la incorporación de tres divisiones anarquistas al recién creado Ejército del Este, al mando del general Pozas, se podría poner fin más fácilmente a esa influencia anarquista, como así fue. El objetivo militar era la toma de Zaragoza, situada a pocos kilómetros tras las líneas enemigas, acción que supondría un triunfo más que simbólico, ya que ésta era el centro de comunicaciones de todo el frente de Aragón y además, tras un año de guerra, se había reforzado la creencia de que la posesión de ciudades clave era mucho más importante que el control de grandes áreas de territorio despoblado.

Con estas premisas, el general Pozas y su Jefe de Estado Mayor, el coronel Antonio Cordón, establecen su cuartel general en Bujaraloz. Su plan era atacar por siete puntos diferentes en una franja central de 100 km entre Zuera y Belchite. El dividir las fuerzas atacantes entre siete puntos distintos tenía por objeto dificultar el contraataque de los nacionales, así como ofrecer el menor blanco posible a los ataques aéreos.

 

From Wikipedia, the free encyclopedia

 

Battle of Belchite

Part of the Spanish Civil War

Map of the surroundings where the Battle of Belchite was developed with indication of initial and final situation

Date August 24, 1937 – September 7, 1937

Location Belchite, near Zaragoza, Spain

Result Republican tactical victory

Belligerents

Spain Spanish Republic Spain Nationalist Spain

Commanders

Enrique Líster Alfonso Trallero †

Strength

80,000 infantry

105 tanks

90 aircraft 50,000-100,000 infantry

Casualties and losses

 

v • d • e

Spanish Civil War

Alcázar – Gijón – Oviedo – Guipúzcoa – Mérida – Badajoz – Mallorca – Sierra Guadalupe – Irún – Monte Pelato – Talavera – Cape Espartel – Madrid – Corunna Road – Málaga – Jarama – War in the North – Guadalajara – Guernica – Bilbao – Brunete – Santander – Belchite – El Mazuco – Cape Cherchell – Teruel – Cape Palos – Aragon Offensive – XYZ Line – Ebro – Cantabria – Catalonia – Olite

Chronology: 1936 1937 1938–39

Battle of Belchite was a group of military operations that took place in the Spanish Civil War between August 24 and September 7, 1937 nearby the town of Belchite, in Aragon.

Prelude

Belchite: ruins of the old village

 

After failed attempts to capture Brunete, the Republican military leadership decided to try a new series of offensives to slow down the Nationalist advance in the north. A new campaign was therefore planned for Aragon. The decision wasn't based on political as well as military considerations, as the government saw it as a way to decrease anarchist and POUM influence in the region by bringing in communist troops and incorporating three anarchist divisions into the newly designated Army of the East under command of general Sebastian Pozas. Another objective of the planned offensive was to take Zaragoza, the capital of Aragon, which was only a few kilometers behind enemy lines. Capturing the regional capital offered more than symbolic significance because it was also the communication center of whole Aragon front. The first year of the war in this part of Spain had emphasized that the possession of key town was of far greater importance than the control of wide areas of open countryside. The Nationalists had only three divisions, the 51st, 52nd and 105th, spread across the 300 kilometers of front, with the majority of their troops concentrated in towns. General Pozas and his chief-of-staff Antonio Cordon set up their headquarters in Bujaraloz. Their plan was to break through at seven different points on the central 100-kilometre stretch between Zuera and Belchite. The object of splitting their attacking forces was to divide any Nationalist counter-attack and to offer fewer targets for bombing and strafing than at Brunete.

Жил был художник один....

🤔💭 Oprime el botón para ...

The amazing Kim, freelance model.

 

Please follow me on Instagram :

www.instagram.com/laforgephoto/

© 2015 by Marc Oliver John | marcjohn.de - Alle Rechte vorbehalten, Keine kommerzielle Veröffentlichung ohne Genehmigung - All rights reserved, no commercial publishing without permission.

Freie Mitarbeiter, die kontinuierlich Aufträge erhalten, werden oft als „feste Freie“ bezeichnet.

Freie Mitarbeiter sind oft hochqualifiziert und auf bestimmte Aufgaben spezialisiert.

1 3 4 5 6 7 ••• 79 80