Orman Gülü Çiçek Grubu Fotoğraflar, Resimler ve Videolar Pa
View allAll Photos Tagged eren
El pes de la gravetat: la història es fa present a Miravet
3 octubre, 2016
Miravet és un poble que sembla desafiar les lleis de la gravetat. Es va aixecar dalt d’un turó abrupte en ple meandre de l’Ebre, una talaia privilegiada que l’ha convertit en una de les viles més boniques de les Terres de l’Ebre. Et convidem a fer un passeig per la història viva de Miravet.
El nucli històric de Miravet és un entramat de cases que pengen sobre el riu i que s’enfilen per la muntanya i els penya-segats. Precisament, des del bell mig, a la plaça Major, arrenca aquesta ruta guiada –gratuïta per a nens de fins a set anys.
Entre els típics carrers porxats, cases antigues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i la seva vegetació, s’escolen els moments més durs de la seva biografia. A les cases del carrer del Riu hi veuràs plaques que recorden la riuada de 1907, que va deixar el poble completament arrasat. A Miravet la història és present.
Els efectes de la Batalla de l’Ebre
La vila va ser també testimoni directe d’un dels episodis més cruents de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. Els efectes encara es noten a les nombroses cases caigudes i abandonades. Quan les contemples et pots imaginar el ressò de l’artilleria. Al centre del poble també l’església Vella mereix una visita. És un temple renaixentista construït entre els segles XVI i XVII per l’orde de l’Hospital. Sabies que es va construir damunt d’on hi havia una mesquita musulmana?
Vistes espectaculars de la zona des del castell templer
Encara hi ha un altre edifici històric més espectacular a Miravet, el castell templer dels segles XII-XIII. És una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada encara més amunt que el poble. Va ser conquerida el 1153 per Ramon Berenguer IV, que la va donar a l’ordre del Temple. D’aquí ve el sobrenom de templers: eren cavallers i monjos a la vegada, que van agafar les armes al segle XII per protegir els cristians que feien el pelegrinatge a Terra Santa. Des de les diverses terrasses del castell tindràs unes vistes espectaculars de la zona.
Russafa, Patraix, Campanar i Benimaclet eren els quatre quarters de l'horta de la ciutat de València. Avui, els pobles han estat engolits per la ciutat, com altres tantes coses. Anava a dinar a casa del meu germà i em vaig trobar amb la festa. En tornar del dinar vaig tornar a passar-hi i és quan vaig fer la foto d'aquest racó de Campanar que m'agrada especialment.
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Originariament, aquesta església lluïa amb tres àbsides, però el de la esquerra fou sacrificat al s. XVII per a construir-hi la sagristia. Llàstima...
Sembla que les esglesies dedicades a Sant Cugat tenen certa vinculació amb el millor del romanic català. Aquesta NO és Sant Cugat del Vallès, pero tot i ser molt més petita, es una de les joies (desconegudes) del romanic a Catalunya.
Es tracta de Sant Cugat del Racó, a ponent de Navàs, al Bages. Inicialment coneguda com a Sant Cugat de Castelladrall o Sant Cugat Salou (perquè era un alou o establiment del monestir de Ripoll). No fou coneguda com "del Racó" fins al s. XVII.
Tot i estar només envoltada per dues o tres cases, és un temple espectacular, on clarament Ripoll hi invertí força. L'esglesia actual (la 2ª documentada) data del s. XI, en estil romanic llombard. Té planta de creu grega amb tres absides a llevant (un va desapareixer al s. XVII per fer-hi la sagristia), campanar de cadireta i un magnific cimbori cilindric, únic a Catalunya. La porta és d'època gòtica.
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Cugat_del_Rac%C3%B3
www.artmedieval.net/Barcelona/Sant Cugat del Raco.htm
=====================
Originally, this church was built with three apses, making it perfect. Unfortunately, the left-side one was destroyed to make room for the sacristy in the XVII Century.
This gorgeous, little, and lonely church is one of the (unknown) Romanesque jewels in Catalonia.
This is Sant Cugat del Racó, west of Navàs, in central Catalonia. Initially known as Sant Cugat de Castelladrall or Sant Cugat Salou (because it was an "alou" or establishment of the monastery of Ripoll). It was not known as "del Racó" until the XVII Century.
For the pun in the title, "Racó" means corner in Catalan.
Despite being surrounded by only two or three houses among the countryside, it is a spectacular temple, in which Ripoll clearly invested a lot. The current church (the 2nd documented) dates from the XI Century, in Lombard Romanesque style. It has a Greek cross plan with three apses to the east (one disappeared in the 17th century to make way for the sacristy), a steeple bell tower and a magnificent cylindrical dome, unique in Catalonia (all the others of this era are polygonal. The door is from the Gothic period.
ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Cugat_del_Rac%C3%B3
www.artmedieval.net/Barcelona/Sant Cugat del Raco.htm
💥NEW: Nanao x Eren Bikini x 3 Size -
At Kinky Event <3
kinky event
maps.secondlife.com/secondlife/Liberty%20City/175/128/33
💥NEW: Tattoo "Tanit" by GoK
New mainstore LM
maps.secondlife.com/secondlife/Mattoncino/30/125/2232
💥NEW: .MILA. Munira Skin [LELUTKA EVOX]
@DUBAI EVENT
maps.secondlife.com/secondlife/Horizon%20Beach/108/214/32
💥NEW: ASCENT - Peaked Piercings
💥NEW: ASCENT - Thick Piercings
💥NEW: ASCENT - Sublime Earrings F (Swallow Ears EvoX)
Mainstore:
maps.secondlife.com/secondlife/Makai/205/79/3334
Marketplace:
marketplace.secondlife.com/en-US/stores/259227
Social networks.
linktr.ee/ascent.sl
CAT
Eren dos arbres nus.
De lluny es veia com
bellugàven els seus
braços recargolats.
Al cel lluïa el sol.
M'hi vaig acostar
i em va semblar
que tenien l'anatomia
d'una força exhaurida
però la bellesa de l'èsser.
OC
Èran dos arbres nus.
De luènh semblava
tremolavan lor
braces tòrts.
Lo solelh brilhava dins lo cèl.
L'aprochèri.
e me semblava .
qu'avián l'anatomia
de fòrça agotada
mas la beutat d'esser.
Bastenaken - Het Mémorial du Mardasson werd gerealiseerd op initiatief van de Belgisch-Amerikaanse Associatie, een vereniging die de nagedachtenis aan de vele hier gesneuvelde jonge Amerikanen wil eren. Het monument werd ingewijd op 16 juli 1950 en staat voor de duurzame vriendschap tussen het Belgische en het Amerikaanse volk, die schouder aan schouder vochten tijdens de overwinningsstrijd die zij voerden tijdens dit Ardennenoffensief in december '44 - januari '45 en de doorslaggevende rol die het bij de bevrijding van Bastenaken heeft gespeeld.
Bastogne - the Mémorial du Mardasson was realized on the initiative of the Belgian-American Association, an association that the memory of the many young Americans want to honor fallen here. The monument was inaugurated on 16 July 1950 and stands for the lasting friendship between the Belgian and the American people, who fought shoulder to shoulder during the fight they claimed victory during the battle of the bulge in december ' 44-January ' 45 and the decisive role it has played in the liberation of Bastogne.
HAIR- $$$//PL: ARA HAIR
NECKLACE- VOBE - Eren Necklace @Anthology Event
SKIN- [coconut.] Ning Skin / Icy Tone @Skin Fair Event
BODY SUIT- REED - DASHA FATPACK (waifu) @REBORN EVENT
SKIRT- SEKA's Lacey Acey Skirt FATPACK @KINKY Event
POSE- K&S - // Freya. 3
C O C O N U T • L I N K S :
MAINSTORE:
maps.secondlife.com/secondlife/Prince%20Island/144/156/2302
FACEBOOK:
R E E D • L I N K S :
FLICKR:
MAINSTORE:
maps.secondlife.com/secondlife/Ethereal%20Kingdom/63/170/801
S E K A • L I N K S :
MAINSTORE:
maps.secondlife.com/secondlife/Lyrics/203/26/33
FLICKR:
ANTHOLOGY EVENT TAXI:
maps.secondlife.com/secondlife/Anthology/129/129/1000
KINKY Event TAXI:
maps.secondlife.com/secondlife/Liberty%20City/62/132/32
REBORN EVENT (MARCH/2025)
maps.secondlife.com/secondlife/eBody/62/226/2
Skin Fair Event TAXI:
- Eren els darrers anys de funcionament dels 432, Aquí veiem l'11 passant pel Bocal, a punt d'arribar a Tudela.
- Eran los últimos años de funcionamiento de los 432. Aquí vemos el 11 pasando por El Bocal, a punto de llegar a Tudela.
- These were the last years of operation of trainsets class 432. Here we see number 11 passing El Bocal, near Tudela.
432-011, El Bocal, 02-2007
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Foto presa amb una càmera Agfa Billy-Clack 74, fabricada entre 1934 i 1940; pel·licula Original Wolfen NP100, revelada amb Rodinal 1/10 durant 47 minuts. Tant Wolfen com el Rodinal eren produits per Agfa fins 1945, o sigui que és una imatge completament Agfa, en esperit. Aquesta és la càmera que apareix al climax de la pel·licula bèlica sovietica "Vine i mira" (Idi i Smodry), 1985. Vaig triar aquesta càmera per a fer aquesta foto com a vincle amb aquesta pelicula i els crims nazis mostrats allà i en el món real.
L'edifici de les cambres de gas de Majdanek és complexe i diferent d'altres exemples coneguts, pel que no va ser fins que el vaig visitar que el vaig entendre. De fet, fins el 1946 l'estructura era lleugerament diferent (però que això no dongui ales als negacionistes). A la part frontal hi ha una serie de cambres dedicades a "processar" els presoners nous: desvestir-se, dutxar-se i sales per desinfectar roba (amb Zyklon-B, també). Però a la part final del edifici hi ha 3 habitacions no de fusta com la resta sino de maons i ciment, incloent el sostre. Son les cambres de gas per al extermini de presoners. Actualment el mateix sostre continua des de la part "no mortal" del edifici vers les cambres de gas, però fins 1946 tenien un sostre separat, molt més alt, com un cobert. El que va passar fou que ja després de la guerra una tempesta va fer malbé part d'aquesta estructura de fusta i es decidí desmantellar-la. Tot està documentat fotogràficament, pel que no és cap conspiració. Ja detallaré les cambres de gas més endavant, en fotografies digitals (ja que és massa fosc per film).
www.youtube.com/watch?v=njINbVix78o
jewishvirtuallibrary.org/gas-chamber-at-majdanek
Al sudoest de la ciutat de Lublin hi ha el inmens camp de concentració de Majdanek (tot i que el seu nom oficial alemany era KZ Lublin). La seva inmensitat i construcció completament en fusta recorda molt a Auschwitz II (Birkenau), probablement perquè ambdós tenien un objectiu teoric inicial semblant (camp per presoners de guerra-esclaus d'origen sovietic). Però evolucionaren de manera molt diferent. Majdanek és, encara que costi de creure, més gran que Birkenau (el vaig recorrer de punta a punta i ho vaig poder comprovar); i a sobre només representa 1/5 part de la seva superficie teorica original.
El seu paper fou ambivalent. Començà, el juliol de 1941, com a camp de concentració com a reserva de ma d'obra esclava, principalment jueus, així com centre de classificació i distribució de tot el material robat a les victimes de la Aktion Reinhard. La duresa del treball i les malalties incrementaren la mortaldat i es construiren cambres de gas i més tard, un forn crematori. Les cambres de gas son una mena d'hibrid entre els models de monoxid de carboni de la Aktion Reinhard, que logicament tenien com a referent, però també agafaren elements ja provats a Auschwitz, pel que podien fer servir, també Zyklon-B.
Un dels fets essencials per donar importancia a Majdanek es que va caure en mans sovietiques bastant per sorpresa, el 23 de juliol de 1944, i els nazis no varen poder destruir ni les cambres de gas ni els forns crematoris (tot i que incendiaren l'edifici de fusta d'aquests). Això exposà a ulls del món per primer cop un camp de concentració "gros". Unes 80.000 persones moriren a Majdanek, tot i que algunes fonts citen el doble.
Amb tot val la pena recordar que els sovietics, que per una part mostraren els horrors nazis de Majdanek, el que portà a que fos el primer KZ museitzat del món (just pocs mesos despres del alliberament!), per altra banda I AL MATEIX TEMPS el varen fer servir per reprimir als polonesos desafectes al nou regim comunista, fins a inicis del 1945, en que els deportaren cap al Gulag.
Aquesta foto forma part de tot un viatge pel centre de Polònia, enfocat especialment en els més tragics moments del Holocaust i la II Guerra Mundial, que esclafà Polonia com pocs llocs, però que alhora contrasta amb l'increible renaixement del país fins al moment actual.
ca.wikipedia.org/wiki/Majdanek
en.wikipedia.org/wiki/Operation_Reinhard
=============================================
Photo taken with an Agfa Billy-Clack 74 camera, manufactured between 1934 and 1940; Original Wolfen NP100 film, stand developed in Rodinal for 47 minutes. Both Wolfen and Rodinal were made by Agfa before 1945, so this is a completely Agfa picture, in a way. This is the camera that appears in the climax of the Soviet war film "Come and See" (Idi i Smodry), 1985. I chose this camera to take this photo as a link to this film and the Nazi crimes shown there and in the real world.
The Majdanek gas chamber building is complex and different from other known examples, so it wasn't until I visited it that I understood it. In fact, until 1946 the structure was slightly different (but don't let that give wings to the negationists). In the front part there are a series of rooms dedicated to "processing" new prisoners: undressing, showering and rooms for disinfecting clothes (with Zyklon-B, too). But at the end of the building there are 3 rooms not made of wood like the rest but of bricks and cement, including the roof. These are the gas chambers for the extermination of prisoners. Currently the same roof continues from the "non-lethal" part of the building towards the gas chambers, but until 1946 they had a separate roof, much higher, like a shed. What happened was that after the war a storm damaged part of this wooden structure and it was decided to dismantle it. Everything is documented photographically, so it's not a conspiracy. I'll detail the gas chambers later, in digital photos (as it's too dark for film).
www.youtube.com/watch?v=njINbVix78o
jewishvirtuallibrary.org/gas-chamber-at-majdanek
Southwest of the city of Lublin is the immense concentration camp of Majdanek (although its official German name was KZ Lublin). Its immensity and entirely wooden construction are very reminiscent of Auschwitz II (Birkenau), probably because both had a similar initial theoretical objective (camp for prisoners of war-slaves of Soviet origin). But they evolved in very different ways. Majdanek is, although it is hard to believe, larger than Birkenau (I walked it from end to end and was able to verify this); and on top of that it only represents 1/5 of its original theoretical area.
Its role was ambivalent. It began, in July 1941, as a concentration camp as a reserve of slave labor, mainly Jews, as well as a center for sorting and distributing all the material stolen from the victims of Aktion Reinhard. The harshness of the work and diseases increased the mortality rate and gas chambers were built and later, a crematorium. The gas chambers are a kind of hybrid between the carbon monoxide models of Aktion Reinhard, which they logically had as a reference, but they also took elements already tested in Auschwitz, so they could use, also Zyklon-B.
One of the essential facts to give importance to Majdanek is that it fell into Soviet hands quite by surprise, on July 23, 1944, and the Nazis were unable to destroy either the gas chambers or the crematoriums (although they burned down the wooden building of these). This exposed a "large" concentration camp to the world's eyes for the first time. About 80,000 people died in Majdanek, although some sources cite twice as many.
However, it is worth remembering that the Soviets, who on the one hand showed the Nazi horrors of Majdanek, which led to it being the first KZ museum in the world (just a few months after the liberation!), on the other hand AND AT THE SAME TIME used it to repress Poles disaffected with the new communist regime, until early 1945, when they deported them to the Gulag.
This photo is part of a trip through central Poland, focused especially on the most tragic moments of the Holocaust and World War II, which devastated Poland like few places, but which at the same time contrasts with the incredible rebirth of the country up to the present day.
en.wikipedia.org/wiki/Operation_Reinhard
L'Aiguamoll de la Bòbila era antigament una zona d'horts i conreus. Els anys molt plujosos eren coneguts per "anys d'aiguamolls", ja que el nivell de les aigües subterrànies pujava tant que feia sobreeixir alguns pous de la zona i negava els camps veïns.
Com que els terrenys són argilosos, ja a l'any 1947 s'hi havien instal-lat forns artesans per fabricar totxanes i rajoles. Al 19xx s'inaugurà una bòbila que industrialitzà el procés. L'argila s'extreia dels voltants i s'anà rebaixant el terreny en una extensió més gran de la que avui veiem.
S'hagueren d'instal-lar bombes per evitar la inundació dels baixos de la fàbrica.
Al 1982 cessà l'acivitat de la bòbila. Durant la dècada següent, aquest indret va patir una forta degradació, ja que s'hi abocaren sense ordre ni control tota mena de residus d'origen urbà, agrícola, ramader i industrial, alguns dels quals eren molt tòxics (metalls pesants, cianurs, etc.)
A partir de 1992 s'inicià un procès per sanejar i restaurar aquesta zona humida que, en una primera etapa, finalitzà l'octubre de 1994. Mercès a la col-laboració d'institucions, entitats i moltes persones s'ha pogut realitzar un esforç important per recuperar l'espai natural que ara us invitem a visitar.
(Texto del plafón informativo en la entrada, os lo traduzco:)
El humedal de la Bòbila (una bòbila es una fábrica de ladrillos) era antiguamente una zona de huertos y cultivos. Los años muy lluviosos eran conocidos como "anys d'aiguamolls", ya que el nivel de las aguas subterráneas subía tanto que hacía rebosar algunos pozos de la zona e inundaba los campos vecinos.
Como que los terrenos son arcillosos, ya en el año 1947 se instalaron hornos artesanos para fabricar ladrillos y losetas. En 19xx (la fecha está tachada) se inauguró una fábrica de ladrillos que industrializó el proceso. La arcilla se extraía de los alrededores y se fue rebajando el terreno en una extensión mayor de la que hoy vemos.
Se tuvieron que instalar bombas para evitar la inundación de los bajos de la fábrica.
En 1982 cesó la actividad de la ladrillera. Durante la década siguiente este lugar sufrió una fuerte degradación, ya que se vertieron sin control toda clase de residuos de origen urbano, agrícola, ganadero e industrial, algunos de los cuales eran muy tóxicos (metales pesados, cianuros, etc.)
A partir de 1992 se inició un proceso para sanear y restaurar esta zona húmeda que, en una primera etapa, finalizó en octubre de 1994. Gracias a la colaboración de instituciones, entidades y muchas personas se ha podido realizar un esfuerzo importante para recuperar el espacio natural que ahora os invitamos a visitar.
queda clar que els colors no eren ben bé aquests, ja ens entenem... però després d'una tormenta nocturna impresionant, hi havia una mena de lluita al cel entre la pluja, la boira, el sol que volia sortir que tot plegat creava un ambient molt dramàtic ...
If you swim effortlessly in the deep oceans, ride the waves to and from the shore, if you can breathe under water and dine on the deep treasures of the seas; mark my words, those who dwell on the rocks carrying nets will try to reel you into their catch. So i sit for a while and watch in the twilight hours and float back into the sea where no one can see me or catch me far away.
Vista aérea de la cordillera Eren Habirga, ramificación oriental de las montañas Tian Shan, al suroeste de Urumqi, Xinjiang. A la derecha, el pico Borgora (5.248 m.). Tomada en el vuelo Urumqi-Kashgar.
Statue de St. Pierre, La Collégiale de Neuchâtel, Suisse, No. 95531.
"Le chevet de la Collégiale comporte un remarquable ensemble sculpté de la dernière décennie du XIIe siècle. Le portail sud abrite les statues des deux apôtres fondateurs de l’Eglise, Pierre et ses clefs, Paul et sa tablette qui mentionne l’écharde plantée dans sa chair évoquée dans la deuxième épître aux Corinthiens (statues remplacées par des copies au XIXe siècle)."
www.eren.ch/neuchatel/patrimoine-architectural/collegiale/
La collégiale protestante Notre-Dame de Neuchâtel est un édifice religieux du xiie siècle qui se situe sur la colline du Château de Neuchâtel. Elle surplombe la ville de Neuchâtel.
Construction
Le chantier de la Collégiale de Neuchâtel a débuté aux environs de 1190 par le premier des seigneurs de Neuchâtel, Ulrich II.
Ce sont tout d'abord le chœur, le chevet, le bas du transept et les travées à l'est qui ont été construit. Puis le gros de la construction s'est achevé vers ~ 1270-1280 par le pignon ouest de la nef et le porche.
Ainsi, la base de la collégiale est construite selon un style roman rhénan. Puis le style change pour être plus proche du style bourguignon. Notamment le toit couvert de tuiles vernissées, comme en Bourgogne.
Les parties hautes et le cloître sont de style gothique.
Les tours prévues à l'origine ne sont construites que plus tard : la tour sud dans la seconde moitié du xiiie siècle et la tour nord lors de la restauration par Léo Châtelain entre 1867 et 1870. C'est également lors de cette restauration qu'ont été ajoutées les flèches sur les tours pour donner un côté néo-gothique à la mode à la fin du xixe siècle (Léo Châtelain étant très certainement inspiré par les travaux d'Eugène Viollet-le-Duc).
RéformeAvant la réforme, la collégiale était consacrée à Notre-Dame. Elle était desservie par un chapitre de 6 chanoines.
Un des chanoines les plus connus de la collégiale est Saint Guillaume (1150?-1231). C'était un chanoine de Neuchâtel à l'époque de la construction de la partie romane de la Collégiale, vénéré pour des résurrections d'enfants morts-nés le temps de leur baptême, son culte se perpétue jusqu'à la Réforme.
Statue de Guillaume Farel sur l'esplanade de la Collégiale.
La réforme arrive à Neuchâtel par Guillaume Farel. En 1530, une majorité de bourgeois votent la réforme. Le culte catholique est supprimé. Les autels, des tableaux et des statues de la collégiale sont détruits.
Le tympan du portail sud, qui représentait La vierge Marie et deux donateurs, est détruit.
Restauration
Entre 1867 et 1870, Léo Châtelain est mandaté pour restaurer la Collégiale. À cette époque, on ne pratiquait pas les restaurations pour retrouver l'état primaire d'un édifice. On n'hésitait pas à l'embellir. Ainsi, certainement suite à l'inspiration des travaux d'Eugène Viollet-le-Duc, la collégiale de Neuchâtel a été restaurée en lui ajoutant des éléments pour lui donner un style néo-gothique.
Fausse gargouille des tours.
C'est lors de cette restauration que la seconde tour a été construite et que la toiture surnommée « l'éteignoir » (du fait de sa forme) a été remplacée par des flèches en pierre.
Les quadrilobes des parapets ont été démontés et remplacés. Les anciens quadrilobes ont été récupérés, ainsi que d'autres éléments de cette restauration, pour construire le petit château à Boudry, que l'on appelle tour de pierre (l'actuel caveau de dégustation des vins).
Rosace ouest de la collégiale.
Les gargouilles de la collégiale ont également été remplacées par de fausses gargouilles, non percées, qui ne permettent pas l'écoulement de l'eau. Les gargouilles d'origine sont conservées au Musée d'art et d'histoire de Neuchâtel.
La rosace ouest est également une création à l'occasion de cette restauration.
Depuis 2009 une restauration d'envergure est en cours. Des fouilles archéologique ont d'abord été effectuées dans le cloître. L'extérieur du bâtiment est en restauration jusqu'en 2012. Puis ce sera l'intérieur qui sera restauré.
Le calendrier de chantier prévoyait de terminer l'extérieur pour les festivités du millénaire de la ville de Neuchâtel en 2011, mais cela n'a pas été possible. En revanche, la présence des échafaudages est l'occasion de visites guidées dans des endroits qui en temps normal sont totalement inaccessible. C'est l'occasion d'observer de nombreux détails des sculptures.
So it has been awhile since I have posted anything but work has left me with little spare time. I recently watched the whole first season of Attack on Titan and had to make an Eren Mini-fig. I hope you all enjoy. Hopefully I will be posting more in the near future as I have several projects in production and I am getting ready for BFVA. Hope to see everyone there.
Custom Elements:
Hair - Made with Lego parts and sculpted Green Stuff by Games Workshop
Jacket - Made with Green Stuff by Games Workshop
Boots - Made using Greaves by BrickWarriors
Swords - Made using Lego Katana and Head Hunter Pistols by BrickWarriors
Belt and 3D System - Made using Green Stuff, Lego Sword Holder backpack, Monopod by Brickarms and G5 Tactical Belt by MinifigCat supplied by Modern Brick Warfare
Custom paint and sculpting by KJ
C &C Welcomed and Appreciated
eren les vuit des matí... estava asseguda a ses escales de sa cúria... i vaig pensar que podria sortir una foto polida!
Després de veure'l per Cornellà sortint de Can Tunis, i amb el tren tota l'estona trepitjant-me els talons, he arribat amb uns 5 minuts de marge a Castellbisbal per enxampar aquest servei de Continental Rail amb una de les locomotores llogades a Rosco. Cal dir que les condicions meteorològiques i lumíniques no eren les més idònies però s'ha pogut salvar bastant bé.
Después de verlo por Cornellà saliendo de Can Tunis, y con el tren pisándome los talones, he llegado con unos 5 minutos de margen a Castellbisbal para fotografiar este servicio de Continental Rail con una de las locomotoras alquiladas a Rosco. Cabe decir que las condiciones meteorológicas y lumínicas no eran las más idoneas, pero se ha podido salvar bastante bien.
Aquestes eren, crec, totes les aus que hi havia en el mercat mediaval de Besalú... m'he atrevit a fer-los-hi les cares espero que estiguin prou bé com per estar a nivell del company que em més seny que jo les van posar una a una.
Són cinc... per a mi, .. magnífics animals
No sé si he posat bé els noms probablement no per tant es poden rectificar.-
Con la técnica de las máscaras de luminancia, ahora me atrevo a procesar fotos que antes me parecían imposibles.
With the technique of luminance masks, I now dare to process photos that previously seemed impossible to me.
Espero que os guste el resultado de una de los varios cientos de ellas que tengo sin procesar. Alguna de ellas las iré poniendo por aquí...
Attack on Titan (進撃の巨人 Shingeki no Kyojin) is a Japanese manga series written and illustrated by Hajime Isayama. The story centers around the lives of Eren Yeager, his adoptive sister Mikasa Ackerman, and their friend Armin Arlert, who live in a world where the remnants of the human population live inside cities surrounded by enormous walls due to the sudden appearance of the Titans, gigantic humanoid creatures who devour humans seemingly without reason. Their lives are changed forever after the appearance of a colossal Titan brings about the destruction of their home town and the death of Eren's mother, spurring them to enter the army to battle the Titans themselves.
- spend a decent amount of time on this fig Really happy with the out come , though its not really accurate ( can't find the right face :P)
Like and follow !!
After I drew that really sad drawing of Eren two weeks ago, I decided I should probably draw something happy -- plus, I made a Twitter account and didn't want to use my real picture so I drew this as a substitute of how I sort of look. Well, like the dark hair, light skin and body wise but otherwise, I'm probably not quite this cute. XD
━━━━━━━━━ • ━━━━━━━━
Nanao x Eren Bikini (Squish) x Kinky Event
━━━━━━━━━ • ━━━━━━━━━
♥ Only rigged for :
- Legacy
- Reborn + Squish Effect
- Waifu +
8 single colors available :
- Black
- Blue
- Candy
- Lilac
- Nude
- Red
- Peach
- White
- Squish available in every single color + FP.
Please do not forget to try the demo
See you at Kinky Event <3
IN ENGLISH BELOW THE LINE
Ningú havia vist aquestes fotos fins ara. Fins que les he revelat.
Pel tipus de rodet i per els cotxes que s'hi veuen sembla que es tracta d'una població britànica als anys 60 o inicis dels 70. Tot i que sembla ser propera al mar, la presencia de molts canals i rius navegables per tot Anglaterra dificultava la identificació, o sigui que vaig començar a buscar un pont i embarcador similar amb el Google Maps. Vaig tenir molta sort, ja que molt aviat vaig veure que corresponia amb Wareham, prop de Poole. Aquí teniu el mateix lloc actualment, quasi identic:
www.google.com/maps/@50.6836739,-2.1091557,3a,75y,356.39h...
S'anomena "found film" a aquelles fotografies en pel•licula o placa que es troben sense revelar dins càmeres velles o per altres racons. La gracia és que ningú ha vist mai aquestes fotografies.
Vaig trobar una desena de rodets de format mitjà (la majoria format 120) a internet, procedents d'un venedor de Manchester; provenien de càmeres que ell havia anat col•leccionant. Dels 10, 6 no s'havien en veritat fet servir mai o només com a proves (un eren només fotos d'un sostre d'oficina). Els altres han donat resultats força interessants.
Aquest rodet era un Perutz 17 (ISO 80) en format 127, per tant, produit entre 1956 i els anys 70; el que implica que segurament fou emprat entre 1956 i 1970, per la roba. El vaig revelar amb HC110 a 15º uns 6 minuts, crec recordar.
===================================================
Nobody, even less the author, had seen these pictures until now.
I managed to place this village in England by the 50's to 70's, due to characteristics of the roll film latter discussed. But with a lot of navigable waterways and canals through Great Britain it could be difficult to pinpont. So I began to use Google Maps to search for similar quays & bridges near the coast or along the Thames. I was lucky as soon I found this corresponded to Wareham, near Poole. Here's the place, almost unchanged 60 years later:
www.google.com/maps/@50.6836739,-2.1091557,3a,75y,356.39h...
They call "found film" at those images in film or plates that are find undeveloped inside old cameras or in other places, like boxes or old houses.
I found a dozen roll films (mostly 120-format but one 127) on the internet, from a Manchester sale; they came from cameras the owner had been collecting. Of the ten, six had never actually been used or only as trials (one was just photos of an office ceiling). The others have given quite interesting results.
This one roll was a 127-format Perutz 17 (ISO 80), therefore produced between 1956 and the 70's, so it was probably exposed between 1956 and 1970, by the looks and clothes. I developed it with HC110 at 5º for 6 minutes.
Els objectius d'aquell dia eren clars, el Teco de Transfesa Rail entre Portugal i Constantí i el de Takargo en el sentit invers, però a part ens havien informat d'algunes altres circulacions, com aquest químic entre Torrelavega i Constantí, el qual anava just al darrera del tren de Transfesa. Enviar des d'aquí una salutació a Carlos, amb qui vam matinar de valent per arribar a La Riba encara sense llum.
Los objetivos de ese día eran claros, el Teco de Transfesa Rail entre Portugal y Constantí y el de Takargo en sentido inverso, pero a parte nos habían informado de algunas otras circulaciones, como este químico entre Torrelavega y Constantí, el cual iba justo detrás del tren de Transfesa. Enviar desde aquí un saludo a Carlos, con quién madrugamos para llegar a la Riba aún sin luz.
Here is my custom figure of Eren from the Attack on Titan anime, based on his appearance during his time in the Cadet Corps.
I loved this anime, and Eren was an awesome character. For anyone who hasn't seen it yet, please go watch it, you will not regret it!
Anyway, this figure features lots of custom sculpting - the hair and clothing was all sculpted by me. The 'blade holsters' are made using sheet styrene, and the gas canisters are from a Tiny Tactical Flamethrower backpack. The 'swords' are made using Tiny Tactical Glocks as a base, with extra trigger guards and Brickarms M67 Cooking Handle and styrene for the blade itself. The ODM Gear is made using two Tiny Tactical gas masks and two Tiny Tactical suppressors.
This is only the second time I've painted a face, and I'm very happy with how it turned out. I painted this figure with Citadel and Vallejo paints. The logo on his back is hand painted, and I am very proud of it. I hope you like it as much as I do!
The 'blade holsters' are articulated with the ball-joint method, which I will explain in the showcase tomorrow.
Hope you guys like this figure!
Eren's crazy and Mikasa's kind of a basket case but I still really like their characters and loved drawing them
Aquesta foto és al vaixell que vam agafar per anar per la Badia de Halong (Vietnam).
Eren prop de les 5 am i volíem veure la sortida de sol, pensàvem que seriem els únics que ens llevaríem d'hora, però com veieu, algú s'havia avançat.
eren
amb mi!
:D
//últimament tothom em parla malament de les garses, però elles em vénen a visitar... //
Model:Eren Inafir
Location:Sunny's Photo Studio
maps.secondlife.com/secondlife/Sunny%20Photo%20Studio/104...
Backdrop:Glam Gothic Backdrop - Black
Pose: Tray Pose From :..Silvery K..:*Butler costume(For men)
Props::..Silvery K..:*Butler costume(For men) "Tray&Towel"
Homage to Black Butler anime.
He's one hell of a butler, lol