View allAll Photos Tagged eixample
Els orígens del Temple Expiatori de la Sagrada Família es remunten al 1866, any en què Josep Maria Bocabella i Verdaguer funda l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que a partir de l'any 1874 promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. L'any 1881 i gràcies a diversos donatius, l'Associació compra una parcel·la de terreny de 12800m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple.
La primera pedra es posa el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. A partir d'aleshores se n'inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l'absis segons un disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l'obra i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí.
Després d'assumir el projecte el 1883, Gaudí construeix la cripta, que enllesteix el 1889. Mentre inicia les obres de l'absis (i del claustre), els treballs segueixen a bon ritme gràcies als donatius rebuts. Quan es rep un important donatiu anònim, Gaudí es planteja fer una obra nova i major: desestima l'antic projecte neogòtic i en proposa un de nou més monumental i innovador tant pel que fa a les formes com i a les estructures, com a la construcció. El projecte de Gaudí consisteix en una església de grans dimensions amb planta de creu llatina i torres de gran alçària; concentra una important càrrega simbòlica, tant en forma arquitectònica com escultòrica, amb l'objectiu final de ser una explicació catequètica de les ensenyances dels Evangelis i de l'Església.
El 1892 comença els fonaments per a la façana del Naixement perquè, segons manifesta Gaudí mateix, "Si enlloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada i turgent, hagués començat per la de la Passió, dura, pelada i com feta d'ossos, la gent s'hauria retret". El 1894 queda enllestida la façana de l'absis i el 1899 el Portal del Roser, un dels accessos al claustre del Naixement.
Paral·lelament a aquests treballs, a l'angle sud-oest del temple, l'any 1909 Gaudí hi construeix les Escoles Provisionals de la Sagrada Família, destinades als fills dels treballadors de la Sagrada Família i als nens del barri que formen part de la seva parròquia.
En morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins al 1938. Després en són directors Francesc de Paula Quintanai Vidal, Isidre Puigi Boada, Lluís Bonet i Garí, col·laboradors de Gaudí, persones que conegueren el mestre i que fins a l'any 1983 dirigiren l'obra. Posteriorment en foren directors Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Jordi Bonet i Armengol i Jordi Faulí i Oller que n'ocupa el càrrec actualment, des del 2012.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. Les seves mides interiors són: nau i absis, 90 metres; creuer, 60 metres; ample de la nau central, 15 metres; laterals 7'5 metres, la nau principal en total 45 metres; amplada del creuer, 30 metres. L'església ha de disposar de 18 torres (12 que simbolitzen els apòstols, 4 els evangelistes i 2 més dedicades a Maria i a Jesús), de diferents altures d'acord amb la jerarquia simbòlica que representen.
A la cripta s'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser policromada pel pintor Guixà.
Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.
A causa de l'incendi provocat per la guerra civil espanyola del 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.
L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a església parroquial.
Font: Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Aquesta imatge ha jugat a Pels camins dels Països Catalans.
If you look at the city of Barcelona today, a peculiar pattern stands out amongst other cities’ layouts. The medieval core of Barcelona is a tangle of winding narrow streets and alleys. Beyond it, however, the majority of Barcelona stretches out in a uniform grid layout. The unique feature of Barcelona’s grid is the shape of each block. The individual blocks are each a sort of octagon, the normal rectangular grid has been modified with a small slice cut off at each corner. The neighborhood that contains the majority of this layout is known as L’Eixample, or “The Extension”, and was designed by visionary urban planner Ildefons Cerda.
Cerda’s plan at its heart is a grid system made up of octagonal blocks. The use of octagonal blocks instead of square ones had multiple reasons. Cut off corners at each intersection increased visibility and ventilation at intersections and to broaden the roads without having to make the entire road wider. They also were originally implemented to allow for a wider turning radius as Cerda had the foresight to allow for the adoption of personal motorized vehicles in the future. Today, many of the octagonal corners allow for short term or truck parking without the stopped vehicles potentially blocking or slowing traffic. [The Timestream by Charlie Wilson]
Built between 1891-96 and located in a highly visible place as the crossroads of La Rambla and Gran Via, is one of the most representative works by Josep Vilaseca, straddling modernism, eclecticism and the historicism. Its most outstanding features are the central gallery, with railings and stone sculptural details, and the galleries polygonal angles that climb up turrets topped with wrought iron and glass.
Barcelona – Casa Antònia Puget – Roc Cot i Ramon Viñolas, 1904-1906
Barcelona – Antònia Puget House – Roc Cot & Ramon Viñolas, 1904-1906
Visiteu el meu web / Visit my website: lespedresdebarcelona.blogspot.com.es/2016/07/la-casa-anto...
Take a good look around every inch of our exclusive apartments. Admire the unique style of the decorating by MUJI, the furniture, the finishing touches, the quality... Wouldn’t you like to come and enjoy all of this?
Double or single rooms, a fully equipped kitchen and bathroom, lounge, terrace....all bathed in Barcelona’s Mediterranean light. While you enjoy all of this to the full, let us worry about things like cleaning, the little details and making sure your stay here will be as comfortable as living in your own home.
Your apartment awaits you. It’s in full colour and like something taken from a film set.