View allAll Photos Tagged Oficia,
En 1388, Juan I de Aragón crea un "consulado de mar" destinado a reglamentar y favorecer el negocio de Perpiñán, esencialmente basado sobre el comercio marítimo. En 1397 la primera lonja de mar es construida en el estilo gótico.
Desde la Edad Media, la plaza de la Lonja ocupa el centro vital de Perpiñán con la presencia de los diferentes poderes locales: la Bolsa de los Mercaderes o Lonja de Mar, la Casa de la Villa y el Palacio de la Diputación.
La lonja actualmente es un bar restaurante, el propietario del edificio es el ayuntamiento de Perpignan, alquilándolo a los explontantes del negocio, bajo unas duras condiciones de utilización y conservación, lo que lo convierten en un lugar de cierto nivel social
les Chamulas sont le plus grand groupe autochtone de la région des Altos de Chiapas.
Le village doit sa renommée à ses traditions mais surtout au mysticisme syncrétique des rituels qui sont pratiqués dans son église, la Iglesia de San Juan Bautista ;
Les habitants pratiquent leur religion dans le cadre religieux apporté par les conquérants catholiques mais à leurs manières.
La première chose perçue en entrant dans l'église est un épais nuage chargé d’une pénétrante odeur à encens de copal et de myrrhe Il n’y a pas de bancs, les Chamulas que nous voyons et écoutons prier sont assis sur un carrelage tapissé d’aiguilles de pin.Le chaman officie :après avoir interrogé un malade,il commence un rituel de guérison durant lequel il utilise les offrandes :une boisson extraite de la canne à sucre qui à l’intérieur de l’enceinte sacrée acquiert les vertus d’une eau bénite, et bien souvent une poule qui sera sacrifiée à la fin de la cérémonie.
Interdiction absolue de prendre des photos ( risques de confiscation ,action coercitive d'un gardien, voire emprisonnement ....) Il ne faut pas prendre l'interdiction à la légère.....un de nos co- voyageurs en a été traumatisé pour le reste de la journée...
..............................................................................................................
Los chamulas son el grupo indígena más numeroso de la región de los Altos de Chiapas.
El pueblo debe su fama a sus tradiciones, pero sobre todo al misticismo sincrético de los rituales que se practican en su iglesia, la de San Juan Bautista ;
Los habitantes practican su religión dentro del marco religioso traído por los conquistadores católicos, pero a su manera.
Lo primero que se percibe al entrar en la iglesia es una espesa nube de un penetrante olor a incienso de copal y mirra. No hay bancos, los chamulas que vemos y oímos rezar están sentados en un suelo de baldosas forrado de agujas de pino. El chamán oficia: tras haber interrogado a un enfermo, inicia un ritual de curación durante el cual utiliza ofrendas: una bebida extraída de la caña de azúcar que, dentro del recinto sagrado, adquiere las virtudes del agua bendita, y muy a menudo una gallina que será sacrificada al final de la ceremonia.
Prohibición absoluta de hacer fotos (riesgo de confiscación, acción coercitiva por parte de un guardia, incluso prisión ....) La prohibición no debe tomarse a la ligera..... uno de nuestros compañeros de viaje quedó traumatizado para el resto del día...
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
ENGLISH
The 2022 Corpus Christi programme has now been presented, bringing an end to the commemoration of the 700th anniversary of the festival, which was first held in the city in 1320. This year sees it back with a vengeance, featuring 21 dancing eggs and 19 flower carpets
BARCELONA CATHEDRAL
CASTELLANO
La solemnidad del Corpus Christi en Barcelona ha sido históricamente una de las fiestas más importantes de la ciudad. Su procesión, documentada desde 1320, es una de las más antiguas de Europa y se considera la primera celebrada en España.
En Barcelona la procesión de Corpus Christi es una fiesta religiosa, festiva y popular. Se divide en dos partes: la procesión festiva, organizada por el ayuntamiento, donde desfilan figuras históricas de la imaginería barcelonesa, acompañadas por comparsas musicales y bailes tradicionales; y la procesión religiosa, organizada por el Cabildo de la Catedral, donde desfila la custodia con la Santa Forma.
Los días previos a la procesión, la imaginería festiva se expone en la Casa de la Ciudad, en la plaza de San Jaime. El domingo infraoctavo, a las siete de la tarde, mientras el arzobispo de Barcelona oficia la misa de Corpus Christi en el Pla de la Seu, la procesión festiva se desplaza desde la plaza de Sant Jaume hasta la Catedral, por la calle Bisbe.
CATALÀ
El Corpus Christi a Barcelona és una festivitat que se celebra al voltant de la festivitat de Corpus Christi a Barcelona des del 1320. Al segle xxi hi desfilen els elements més representatius de la imatgeria festiva de la ciutat, representada pel seguici. A més, temps enrere va esdevenir un model per a moltes altres poblacions del país. Des que la diada de Corpus va deixar de ser festa laboral a Barcelona, la celebració trasllada la processó del dijous al diumenge següent.
L'acte principal la celebració és la processó, que actualment conté dues parts totalment diferenciades: la festiva, en què el Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d'imatgeria festiva, música i danses. L'altra és la processó del Corpus Christi de la Seu Catedral, que té un caràcter estrictament religiós. Hi ha més manifestacions de cultura popular, com ara L'ou com balla o les sardanes, que són presents en el programa festiu. El 2021, el Govern de la Generalitat va declarar la festa com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
La festa de Corpus es va instaurar al segle xiii com a exaltació del sagrament de l'Eucaristia icom a reacció de l'Església envers els corrents que feien perillar la seva doctrina. A partir d'aquell moment es va generalitzar a Europa i encara avui, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència. En concret, la festa de Corpus Christi és instaurada el 1262 pel papa Urbà IV i és sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII. D'aquesta manera, es va estendre per tot Europa, on va anar guanyant importància amb el pas del temps.
A Barcelona la celebració de Corpus, sobretot de la processó, l'element més característic i eix vertebrador de la festivitat, es va instaurar el 1320. L'historiador Agustí Duran i Sanpere va defensar que Barcelona va ser la segona ciutat del món cristià i la primera de la península Ibèrica a celebrar la solemnitat el 1320. El text del Pregó de la festa del Corpus de Barcelona del 1320, conservat al Llibre del Consell (1310-1313), mostra que va ser el primer any amb la participació del consell municipal, el que no descarta que amb anterioritat ja se celebrés amb un caràcter estrictametn religiós. Els pregons indiquen que el 1323 la processó va sortir de la Seu en forma de desfilada triomfant pels carrers de Barcelona després d'escombrar els carrers i disposar enramades.
Des d'aquell moment va esdevenir la manifestació cívica, religiosa i festiva més important de la ciutat, que alhora ha servit de model –pel que fa a continguts, formes i funcions– de més celebracions i manifestacions folklòriques del país: gegants, capgrossos, bestiari, balls de diables i més danses i músiques que avui formen part del nostre patrimoni immaterial. Seguicis, cercaviles, gegants, bestiari, diables i balls populars parteixen d'aquesta festivitat. En la festivitat des del principi s'implicaren els principals sectors rellevants de la ciutat, entre els quals les corporacions, gremis, confraries, parròquies, ordes religiosos, municipalitat i capítol catedralici.
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
Santa María del Catllar
L'ermita de Santa Maria del Catllar (o Nostra Senyora del Catllar) és una capella romànica d'una sola nau amb absis i volta de canó situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), en un turó on hi hagué abans el castell del Catllar o «Castellario», del qual no se'n conserven restes, i que donà nom al llinatge Catllar o Descatllar. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Descripció
Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en què es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau.[1] L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrere aquesta reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia. La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana. A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna. L'interior i l'exterior són arrebossats i pintats de blanc.[1]
Història
Ermita de Santa Maria del Catllar
El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar. L'any 1121 hi ha documentada una definició de l'alou de Sant Pere del Catllar a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. L'any 1202, però, Guillem de Catllar donà a l'església de Santa Maria del Catllar un conjunt de relíquies portades de Terra Santa i l'any següent enfranquí l'ermità de tota servitud i lliurà a la capella (1203) i al seu sacerdot beneficiat un home cec anomenat Joan.[1] Al segle xiv, en un nomenclàtor on es relacionen les esglésies de l'ardiaconat de Besalú, s'hi esmenta «capella Beate Marie castri de Castllario in parrochia Sancti Martini de Vilallonga»
El castell del Catllar existia ja abans de 1070 i els seus senyors, que arribaren a dominar tot el terme de Vilallonga, llevat de Tregurà i que foren senyors de Rocabruna, del castell de Besora i altres dominis, van assegurar el patrimoni de la capella de Santa Maria, administrat pels seus sacerdots fins a l'any 1768. Des d'aquest any fins al 1866, la capella tingué una administrador seglar. En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.[1]
Actualment només s'oficia una vegada l'any.[1]
El casament és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni. Habitualment, hom es casa per l'església, mesquita, sinagoga o temple que té potestat d'oficiar un casament quan es fa per un ritus religiós; o per l'estat, cas en el qual s'anomena un casament "civil".
Al casament és imprescindible la presència d'un o més agents d'autoritat, religiosa o civil, que oficia la cerimònia i entra els noms dels casats al registre; i dos o més testimonis del casament. És habitual, però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.
Les noces d'or és el nom amb què es coneix el cinquantè aniversari d'un esdeveniment.
Un anell de casament és un anell utilitzat com a símbol en la celebració d'un casament. Representa el compromís entre les persones contraents. També rep el nom d'aliança. El costum estableix que la parella ha de lliurar-se mútuament anells com a símbol d'aliança matrimonial, posant-se'ls durant la cerimònia nupcial. L'anell matrimonial es col·loca al dit anular. Diferents tradicions empren una mà o l'altra, variant el costum d'acord a les zones. A Catalunya i als antics regnes de la Corona d'Aragó es porta a la mà esquerra, com a França, mentre que a la Corona de Castella es porta a la mà dreta, com a Alemanya. En canvi, es tracta simplement d'un costum que no és essencial en la celebració del matrimoni: l'absència del ritu no invalida el consentiment donat a la cerimònia i, per tant, el matrimoni celebrat sense l'intercanvi dels anells seria perfectament vàlid. Aquests anells tradicionalment són d'or i menys freqüentment de platí o plata. Solen ser llisos i còmodes de portar, ja que la majoria de les persones els porten sempre posats.
Ara, que finalment has arribat
a aquella edat que anomenen madura,
que t'has tornat sorrut i impertinent
i murri, que t'estimes poc o massa
segons d'on bufi el vent; ara que et saps
sensat i descregut i escèptic, fóra
potser el moment de donar-te un respir
i assaborir pausadament la vida:
Siguis atent als plaers més petits,
no et requi el temps ni et neguitegi l'esma
i per si un cas -i si prou et convé-
busca l'oficia d'una dama experta.
Ara, que has arribat a aquella edat
que diuen que és assenyada i madura.
Carles M. Sanuy
--------------
Ahora, que finalmente has llegado
a esa edad que llaman madura,
que te has vuelto huraño e impertinente
y pícaro, que amas poco o demasiado
según de donde sople el viento, ahora que te sabes
sensato y descreído y escéptico, sería
quizás el momento de darte un respiro
y saborear pausadamente la vida:
Estate atento a los placeres más pequeños,
no te pese el tiempo ni te inquiete el ánimo
y por si acaso -y si te conviene-
busca el oficio de una dama experta.
Ahora, que has llegado a esa edad
que dicen que es sensata y madura.
Carles M. Sanuy
--------------
Now, you've finally arrived
at that age they call mature,
you have become sullen and impertinent
and playful, you love little or too
depending on where the wind blows, now you know
sensible and unbelieving and skeptical, would
perhaps the time to give you a break
slowly and savor life:
Stay tuned to the smaller pleasures,
do not know the time nor evil spirits disturb you
and just in case, and if you agree-
seeking the trade of a expert lady.
Now, you've reached that age
they say is sensible and mature.
Carles M. Sanuy
Alexanderplatz, Berlin.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como la Torre de telecomunicaciones de Berlín. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) is a large square located in the central area of Berlin, Germany, near the River Spree and the Royal Palace of Berlin, among other historic buildings. Originally it was called Ochsenmarkt or ox market, one of the nerve centers of the city such as Potsdamer Platz.
The square, called simply Alex by the Berliners, also acts as a passenger transfer center. It is surrounded by several buildings and large structures, such as the Telecommunications Tower in Berlin. On Alexanderplatz itself are located, among others, the Park Inn Hotel Berlin, the tallest building in the city, and the World Clock, a large metal structure that permanently rotates and shows the time of the whole world.
Alexanderplatz was redesigned several times in its history, being the reforms of the 1960s the last of magnitude, in which the square was enlarged as part of the redesign plan of the center of Berlin faced by the German Democratic Republic. From then on it became one of the most important public spaces in East Berlin. After the German reunification Alexanderplatz again underwent several changes and reforms, as well as the buildings that surround it and much of the city.
Despite the construction of a tram line and the addition of some green spaces, the square has retained its marked socialist character. The Fountain of the Friendship of the Peoples, a frequent target of graffiti and graffiti, is preserved, for example. In 1993, plans were published that talked about the construction of several skyscrapers, but the lack of demand and interest caused the initiative to decline and it is unlikely that it will be carried out. However, as of 2004 some buildings have been redesigned and the construction of some new structures in the southeast sector of the plaza is planned. There are architects of the stature of Josef Paul Kleihues.
Su nombre es en honor a la patrona de esa localidad y de la Marina Venezolana; "La Virgen del Valle". Después de haber sido fundada la iglesia San Nicolás de Bari, fue declarada Basílica Menor del Estado Nueva Esparta, el 8 de Septiembre de 1.955, a partir de esa fecha se celebran sus fiestas patronales; comenzando con la bajada de la Virgen, el 8 de Septiembre de cada año , la cual se coloca donde el público la pueda ver de cerca. El día 8 de Diciembre es la subida de la Virgen, la cual se coloca en un altar ubicado en la parte superior en donde el sacerdote oficia las misas.
Día de la Virgen del Valle frente a la Basílica.
La Basílica Menor de Nuestra Señora del Valle es una basílica de estilo gótico que se encuentra en El Valle del Espíritu Santo en la isla de Margarita, Venezuela.
Its name is in honor of the patron saint of the town and the Venezuelan Navy, "La Virgen del Valle". Having been founded the church of St. Nicholas of Bari, was declared a Minor Basilica Nueva Esparta State, on 8 September 1955, from that date held its festivities, beginning with the descent of the Virgin, 8 September each year, which is placed where the public can see it up close. On December 8 is the rise of the Virgin, which is placed on an altar located at the top where the priest officiating the mass.
Day of the Virgin of the Valley opposite the Basilica.
The Basilica of Our Lady of the Valley is a Gothic basilica located in the Valley of the Holy Spirit on the island of Margarita, Venezuela.
Manuscrito atopado nun espello retrovisor
Só nas lareiras do pasado arde
o lume de sempre é cedo, nunca tarde.
Debulladora insomne, a man do tempo
depenica gran a gran o esquecemento.
Mais rebelde e teimoso, o corazón humano
remonta con palabras o río heraclitano
e na ansia que leva ata a boca a canción
oficia o seu milagre da transubstanciación
das bágoas de hoxe en neves de antano.
E as sedes en auga de primixenia fonte
e as sombras en luz de mañá luminosa.
E sementa unha rosa
no xardín imposible das primaveras de onte.
Voan andoriñas brancas cara ó país da infancia
e voltan co verán para medir a distancia.
Gonzalo Navaza.
MÚSICA: George Winston - Dubuque
© Saúl Tuñón Loureda
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como el Fernsehturm, la torre de televisión más alta de la Unión Europea. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Originalmente un mercado de venta de ganado, recibió su nombre en honor de una visita a Berlín del zar Alejandro I de Rusia, el 25 de octubre de 1805. A fines del siglo XIX la plaza cobró importancia como centro comercial con la construcción de una estación de metro del mismo nombre y un mercado; por esa época se levantó en su centro la estatua alegórica de Berolina. Tuvo su auge en los años 1920, cuando junto con Potsdamer Platz era considerada el corazón de la noche berlinesa, llegando a inspirar la novela de Alfred Döblin, Berlin Alexanderplatz, publicada en 1929.
Durante la Batalla de Berlín, en el marco de la Segunda Guerra Mundial, la plaza fue fuertemente dañada por los bombardeos y los combates.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
En mayo de 2007 los obreros que realizan obras de alcantarillado en la plaza descubrieron en su subsuelo el que se considera como el mayor búnker de la Alemania nazi construido en la capital alemana.1
La construcción de la que se había olvidado su existencia, fue construido entre 1941 y 1943 como refugio de la compañía alemana de ferrocarriles.
El búnker está situado junto a la Casa de los Profesores y se desconocen sus dimensiones exactas.
es.wikipedia.org/wiki/Alexanderplatz
Alexanderplatz (pronounced [ʔalɛkˈsandɐˌplats] is a large public square and transport hub in the central Mitte district of Berlin, near the Fernsehturm. Berliners often call it simply Alex, referring to a larger neighbourhood stretching from Mollstraße in the northeast to Spandauer Straße and the Rotes Rathaus in the southwest.
Alexanderplatz has been subject to redevelopment several times in its history, most recently during the 1960s, when it was turned into a pedestrian zone and enlarged as part of the German Democratic Republic's redevelopment of the city centre. It is surrounded by several notable structures including the Fernsehturm (TV Tower), the second tallest structure in the European Union.
Alex also accommodates the Park Inn Berlin and the World Time Clock, a continually rotating installation that shows the time throughout the globe, and Hermann Henselmann's Haus des Lehrers. During the Peaceful Revolution of 1989, the Alexanderplatz demonstration on 4 November was the largest demonstration in the history of East Germany.
After German reunification
Ever since German reunification, Alexanderplatz has undergone a gradual process of change with many of the surrounding buildings being renovated. Despite the reconstruction of the tram line crossing, it has retained its socialist character, including the much-graffitied "Fountain of Friendship between Peoples" (Brunnen der Völkerfreundschaft), a popular venue.
In 1993, architect Hans Kollhoff's master plan for a major redevelopment including the construction of several skyscrapers was published.[1] Due to a lack of demand it is unlikely these will be constructed, with the exception (announced January 2014) of a 39-storey residential tower designed by Frank Gehry on which work is expected to begin in 2015. However, beginning with the reconstruction of the Kaufhof department store in 2004, and the biggest underground railway station of Berlin, some buildings will be redesigned and new structures built on the square's south-eastern side. Sidewalks were expanded to shrink one of the avenues, a new underground garage was built, and commuter tunnels meant to keep pedestrians off the streets were removed.[1] The surrounding buildings now house chain stores, fast-food restaurants, and fashion discounters.[1] The Alexa shopping mall, with approximately 180 stores opened nearby during 2007 and a large Saturn electronic store was built and is open on Alexanderplatz since 2008. The CUBIX multiplex cinema, which opened in November 2000, joined in 2007 the team of Berlinale cinemas and the festival is showing films on three of its screens.[2]
Many historic buildings are located in the vicinity of Alexanderplatz. The traditional seat of city government, the Rotes Rathaus, or Red City Hall, is located nearby, as was the former East German parliament building, the Palast der Republik, demolition of which began in February 2006 and has been completed. The reconstruction of the Baroque Stadtschloss near Alexanderplatz has been in planning for several years.[3]
Alexanderplatz is also the name of the S-Bahn and U-Bahn stations there. It is one of Berlin's largest and most important transportation hubs, being a cross of 3 subway (U-Bahn) lines, 3 S-Bahn lines, and many tram and bus lines, as well as regional trains.
Vacaciones enero 2011
Sobre el Arroyo Valizas hay un puesto que organiza una excursión al Bosque de Ombúes. Los ombúes tienden a ser árboles solitarios pero en este lugar forma bosques donde se encuentran otras especies como los coronillas. El que tripula el bote que navega por el arroyo y lleva a los turistas hasta el bosque, también oficia de guía.Su nombre es Diego Ronchera. Cumple con su tarea de una forma excelente. Nos regaló su sabiduría a manos llenas y es un profundo conocedor del lugar. Es una excursión que no conocía y que realmente vale la pena hacerla.
© Saúl Tuñón Loureda
Alexanderplatz (Berlin Alexanderplatz) es una gran plaza ubicada en el área céntrica de Berlín, Alemania, cerca del río Spree y el Palacio Real de Berlín, entre otros edificios históricos. Originalmente se llamaba Ochsenmarkt o mercado del buey, uno de los centros neurálgicos de la ciudad como Potsdamer Platz.
La plaza, llamada simplemente Alex por los berlineses, oficia también de centro de trasbordo de pasajeros. Está rodeada por varios edificios y estructuras de envergadura, como el Fernsehturm, la torre de televisión más alta de la Unión Europea. En Alexanderplatz misma se encuentran ubicados, entre otros, el Park Inn Hotel Berlín, el edificio propiamente dicho más alto de la ciudad, y el Reloj Mundial, una gran estructura de metal que rota permanentemente y muestra la hora de todo el mundo.
Originalmente un mercado de venta de ganado, recibió su nombre en honor de una visita a Berlín del zar Alejandro I de Rusia, el 25 de octubre de 1805. A fines del siglo XIX la plaza cobró importancia como centro comercial con la construcción de una estación de metro del mismo nombre y un mercado; por esa época se levantó en su centro la estatua alegórica de Berolina. Tuvo su auge en los años 1920, cuando junto con Potsdamer Platz era considerada el corazón de la noche berlinesa, llegando a inspirar la novela de Alfred Döblin, Berlin Alexanderplatz, publicada en 1929.
Durante la Batalla de Berlín, en el marco de la Segunda Guerra Mundial, la plaza fue fuertemente dañada por los bombardeos y los combates.
Alexanderplatz fue rediseñada varias veces en su historia, siendo las reformas de los años 1960 las últimas de magnitud, en que la plaza fue ampliada como parte del plan de rediseño del centro de Berlín encarado por la República Democrática Alemana. Se convirtió a partir de entonces en uno de los espacios públicos más importantes de Berlín Oriental. Luego de la reunificación alemana Alexanderplatz de nuevo fue sometida a varios cambios y reformas, al igual que los edificios que la rodean y buena parte de la ciudad.
A pesar de la construcción de una línea de tranvía y el agregado de algunos espacios verdes, la plaza ha conservado su marcado carácter socialista. Se conserva, por ejemplo, la Fuente de la Amistad de los Pueblos, blanco frecuente de graffitis y pintadas. En 1993 se publicaron planes que hablaban de la construcción de varios rascacielos, pero la falta de demanda e interés hizo decaer la iniciativa y es improbable que se lleve a cabo. Sin embargo, a partir de 2004 se han rediseñado algunos edificios y está planeada la construcción de algunas estructuras nuevas en el sector sudeste de la plaza. Intervienen arquitectos de la talla de Josef Paul Kleihues.
En mayo de 2007 los obreros que realizan obras de alcantarillado en la plaza descubrieron en su subsuelo el que se considera como el mayor búnker de la Alemania nazi construido en la capital alemana.1
La construcción de la que se había olvidado su existencia, fue construido entre 1941 y 1943 como refugio de la compañía alemana de ferrocarriles.
El búnker está situado junto a la Casa de los Profesores y se desconocen sus dimensiones exactas.
es.wikipedia.org/wiki/Alexanderplatz
Alexanderplatz (pronounced [ʔalɛkˈsandɐˌplats] is a large public square and transport hub in the central Mitte district of Berlin, near the Fernsehturm. Berliners often call it simply Alex, referring to a larger neighbourhood stretching from Mollstraße in the northeast to Spandauer Straße and the Rotes Rathaus in the southwest.
Alexanderplatz has been subject to redevelopment several times in its history, most recently during the 1960s, when it was turned into a pedestrian zone and enlarged as part of the German Democratic Republic's redevelopment of the city centre. It is surrounded by several notable structures including the Fernsehturm (TV Tower), the second tallest structure in the European Union.
Alex also accommodates the Park Inn Berlin and the World Time Clock, a continually rotating installation that shows the time throughout the globe, and Hermann Henselmann's Haus des Lehrers. During the Peaceful Revolution of 1989, the Alexanderplatz demonstration on 4 November was the largest demonstration in the history of East Germany.
After German reunification
Ever since German reunification, Alexanderplatz has undergone a gradual process of change with many of the surrounding buildings being renovated. Despite the reconstruction of the tram line crossing, it has retained its socialist character, including the much-graffitied "Fountain of Friendship between Peoples" (Brunnen der Völkerfreundschaft), a popular venue.
In 1993, architect Hans Kollhoff's master plan for a major redevelopment including the construction of several skyscrapers was published.[1] Due to a lack of demand it is unlikely these will be constructed, with the exception (announced January 2014) of a 39-storey residential tower designed by Frank Gehry on which work is expected to begin in 2015. However, beginning with the reconstruction of the Kaufhof department store in 2004, and the biggest underground railway station of Berlin, some buildings will be redesigned and new structures built on the square's south-eastern side. Sidewalks were expanded to shrink one of the avenues, a new underground garage was built, and commuter tunnels meant to keep pedestrians off the streets were removed.[1] The surrounding buildings now house chain stores, fast-food restaurants, and fashion discounters.[1] The Alexa shopping mall, with approximately 180 stores opened nearby during 2007 and a large Saturn electronic store was built and is open on Alexanderplatz since 2008. The CUBIX multiplex cinema, which opened in November 2000, joined in 2007 the team of Berlinale cinemas and the festival is showing films on three of its screens.
Many historic buildings are located in the vicinity of Alexanderplatz. The traditional seat of city government, the Rotes Rathaus, or Red City Hall, is located nearby, as was the former East German parliament building, the Palast der Republik, demolition of which began in February 2006 and has been completed. The reconstruction of the Baroque Stadtschloss near Alexanderplatz has been in planning for several years.[3]
Alexanderplatz is also the name of the S-Bahn and U-Bahn stations there. It is one of Berlin's largest and most important transportation hubs, being a cross of 3 subway (U-Bahn) lines, 3 S-Bahn lines, and many tram and bus lines, as well as regional trains.
Ara, que finalment has arribat
a aquella edat que anomenen madura,
que t'has tornat sorrut i impertinent
i murri, que t'estimes poc o massa
segons d'on bufi el vent; ara que et saps
sensat i descregut i escèptic, fóra
potser el moment de donar-te un respir
i assaborir pausadament la vida:
Siguis atent als plaers més petits,
no et requi el temps ni et neguitegi l'esma
i per si un cas -i si prou et convé-
busca l'oficia d'una dama experta.
Ara, que has arribat a aquella edat
que diuen que és assenyada i madura.
Carles M. Sanuy
--------------
Ahora, que finalmente has llegado
a esa edad que llaman madura,
que te has vuelto huraño e impertinente
y pícaro, que amas poco o demasiado
según de donde sople el viento, ahora que te sabes
sensato y descreído y escéptico, sería
quizás el momento de darte un respiro
y saborear pausadamente la vida:
Estate atento a los placeres más pequeños,
no te pese el tiempo ni te inquiete el ánimo
y por si acaso -y si te conviene-
busca el oficio de una dama experta.
Ahora, que has llegado a esa edad
que dicen que es sensata y madura.
Carles M. Sanuy
--------------
Now, you've finally arrived
at that age they call mature,
you have become sullen and impertinent
and playful, you love little or too
depending on where the wind blows, now you know
sensible and unbelieving and skeptical, would
perhaps the time to give you a break
slowly and savor life:
Stay tuned to the smaller pleasures,
do not know the time nor evil spirits disturb you
and just in case, and if you agree-
seeking the trade of a expert lady.
Now, you've reached that age
they say is sensible and mature.
Carles M. Sanuy
L'església de Holy Rude de Stirling (Church of the Holy Rude) va ser fundada pel rei David I l'any 1129, però l'any 1406 va patir un incendi. Llavors, Lord Chamberlain d'Escòcia va fer un important donatiu per reedificar el temple, i, aproximadament, el 1414 la nau principal, l'ala sud i la torre van quedar finalitzades. Aquesta part de l'església, amb les seves columnes circulars, els seus arcs gòtics i el seu sostre original de roure, es mostra pràcticament igual que quan va ser edificada.
L'església no era el suficientment gran per a tota la feligresia del lloc, i es va ampliar amb el cor ubicat a la part oriental (anys 1507 a 1546), fet per artesans locals sota la direcció del mestre d'obres John Coutts.
El rei James VI va ser coronat aquí Rei d'Escòcia el 29 de juliol de 1567; Adam Bothwell, bisbe d'Orkney oficià la cerimònia i John Knox va predicar-hi un sermó. Això fa que aquest temple, juntament amb Gloucester Abbey (actualment catedral) i Westminster Abbey siguin les úniques esglésies britàniques encara actives que han estat seus de coronacions reials.
A l'any 1656, després d'una disputa entre dos dels pastors de l'església i els seus partidaris, el consell municipal va ordenar la construcció d'un envà on ara es troba el creuer, formant-se llavors dues esglésies dins el mateix edifici.
42/365
Oficialy i'm quiting my projet 365, this year was not a good one to start, my lens broke i got sick twice, and i'm getting so behind.
Since monday i have a sour throat with a cold, today is my husby birthday and i did't had the time to do anything for him, because i'm most of the time in bed when i'm not working.
Have a nice day, and i'm going to catch up with you guys later, bacause i'm leaving to work a little bit.
=)
Palos de la Frontera.
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.[1]
Erigit durant els segles xiv-xv, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, i també les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del segle xiii aproximadament esculpida en alabastre.
El monestir té dos mil metres quadrats d'extensió i és de planta irregular. Al llarg dels més de cinc-cents anys de la seva història, ha passat per diverses modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara preparava el seu projecte. En aquest monestir està enterrat Martín Alonso Pinzón, que va morir pocs dies després de tornar del primer viatge colombí. Així mateix, de retorn d'alguna de les seves expedicions de conquesta, van arribar a aquest cenobi franciscà Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per aquestes raons forma part destacada de l'itinerari històric artístic conegut com els Lugares Colombinos.[2]
Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.[3] Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics el 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta.[5] En la declaració de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va reconèixer La Rábida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.[6]
Aquest monestir ha mantingut sempre forts vincles amb els pobles iberoamericans.
Història
Porta per on la tradició indica que va passar Colom. El seu arc de mig punt peraltat dona accés a un petit vestíbul des d'on s'accedeix al monestir a través d'una porta gòtica de pedra picada amb un arc de cortina.[7]
Els orígens: fundació, tradició i realitat
El monestir s'eleva sobre un turó que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Peña de Saturno.
Sobre els orígens de La Rábida hi ha una sèrie de llegendes recollides en un antic còdex de fra Felipe de Santiago en les quals se li atribueix uns orígens llegendaris.[8] Segons aquestes llegendes, en temps dels fenicis hauria existit un altar dedicat al seu déu Baal (posteriorment equiparat amb Hèrcules), i més tard els romans haurien elegit aquest mateix lloc per venerar-hi llur deessa Prosèrpina. Els àrabs hi aixecarien un petit monestir amb monjos cavallers com els dels ordes cristians. Aquesta mena de monestir musulmà solia ser a la costa fronterera i prenia el nom de ràbida o ràpita (de l'àrab رباط ribat), d'on li vindria la denominació. Els ascetes musulmans es perfeccionaven espiritualment mentre defensaven el lloc fronterer. Al segle xiii, després de la conquesta cristiana, pertanyeria ja als cavallers templers, sota l'advocació de Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros). Aquesta mateixa tradició explica que el mateix sant Francesc d'Assís va arribar a aquest lloc en companyia de dotze deixebles per fundar un petit i humil monestir franciscà.[8]
El religiós fra Francisco de Gonzaga, historiador de l'orde franciscà (segle xvi), va fixar l'origen de la fundació de La Rábida l'any 1261.[9][10] Tanmateix, documentalment, la carta fundacional del convent és una butlla del papa Benet XIII,[11] que data del 7 de desembre de 1412, i que concedeix a fra Juan Rodríguez i els seus companys religiosos, habitants de l'ermitatge de Santa Maria de La Rábida des de 1403, el permís pontifici per establir-se en comunitat.
Atès l'enclavament que ocupava, el lloc va ser des del principi un refugi o fortalesa per defensar-se dels atacs freqüents dels pirates que rondaven la costa. El papa Eugeni IV va atorgar una butlla d'indulgències a tothom que ajudés en aquest lloc els viatgers necessitats. Gran part dels edificis conventuals van ser construïts en aquells anys, a la primeria del segle xv. Els nobles de la comarca i els veïns de l'indret hi van ajudar i col·laborar en gran manera.
Descobriment i evangelització d'Amèrica
Vegeu també: Cristòfor Colom, Martín Alonso Pinzón, i Descobriment d'Amèrica
El monestir va cobrar una gran importància en la història a partir de l'arribada de Cristòfor Colom, que va trobar refugi i atenció entre els frares de La Rábida.
El 1485 Colom s'hi va allotjar per primera vegada i va rebre suport per la seva empresa descobridora. Entre els religiosos d'aquest convent va trobar ajut tant científic com espiritual. Homes com fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena van ser clau pels seus interessos, ja que el van ajudar en els seus contactes amb la corona i amb la marineria de la zona. Ells el van posar en contacte amb Martín Alonso Pinzón (codescobridor d'Amèrica), ric armador i líder natural de la zona, gràcies al qual va obtenir ajut econòmic i va reclutar els homes necessaris per a l'empresa.[12][13][14][15][16]
Hernán Cortés, conqueridor espanyol, va visitar La Rábida en tornar de la conquesta de Nova Espanya.
Martín Alonso Pinzón està enterrat en aquest monestir. Va arribar a la seva vila natal, després del primer viatge colombí, greument malalt. Va morir als quinze o vint dies després de tornar i va ser enterrat a l'església del monestir, als peus de la Mare de Déu dels Miracles i amb un hàbit franciscà com a sudari, segons la seva voluntat.[16][17]
El maig de 1528 Hernán Cortés va arribar al port de Palos després conquerir Nova Espanya i es va allotjar al monestir. Venia acompanyat del seu amic i company Gonzalo de Sandoval, que va desembarcar greument malalt, i va morir al cap de pocs dies en una fonda de Palos on estava allotjat. Va ser enterrat al monestir, prop de l'altar de la Mare de Déu dels Miracles.[18] Pocs dies després va arribar a Palos Francisco Pizarro, que també es va dirigir al convent, on, a part de rebre ajut espiritual, es va entrevistar amb el seu parent Hernán Cortés.[19]
També va servir d'inspiració la vida monàstica i contemplativa d'aquest cenobi pels homes que van destruir les creences dels pobles colonitzats i evangelitzar les terres tot just colonitzades: fra Juan de Palos, fra Juan Izquierdo,[20] i altres franciscans i religiosos de Palos de la Frontera i dels pobles veïns que van tenir especial rellevància en l'evangelització d'Amèrica.[21]
Història contemporània
Plafó de rajoles, homenatge de la ciutat de Huelva a Mariano Alonso-Castrillo i Bayón, governador civil l'any 1882, quan es va fer l'última reforma de l'edifici.
Després de la Guerra del Francès i de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar gairebé en ruïnes fins que el 1855 es va restaurar per iniciativa dels comtes de Montpensier i de la Diputació provincial.[22] El 1882, el rei Alfons XII va visitar el monestir i va donar suport a una segona iniciativa de rehabilitació i millora a fi de commemorar anys més tard el IV Centenari del Descobriment d'Amèrica, l'organització del qual va anar a càrrec del governador civil de Huelva, Mariano Alonso-Castrillo y Bayón,[23] tercer marquès de Casa Ximénez, del qual es pot veure un retrat a la Sala del Museu Colombí que acull el monestir. En aquesta ocasió va dirigir les obres l'arquitecte Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.
Ja al segle xx, el monestir és testimoni del vol del Plus Ultra. Els tripulants de l'expedició es van allotjar al monestir abans de començar el raid Palos de la Frontera-Buenos Aires, van celebrar una missa davant la Mare de Déu dels Miracles, que es trobava circumstancialment a la parròquia de Palos de la Frontera, i finalment, el 22 de gener de 1926, van partir del moll de La Calzadilla de Palos; l'hidroavió es va elevar davant el convent.[24] A la tornada dels tripulants, el rei Alfons XIII va celebrar una missa d'acció de gràcies també davant de la patrona de Palos, a l'església de San Jorge, per posteriorment dirigir-se al monestir de La Rábida, a celebrar els actes commemoratius per l'èxit del vol.[25]
El 3 d'agost de 1992 es va celebrar a l'interior del monestir un Consell de Ministres del govern espanyol, presidit pel rei d'Espanya Joan Carles I.[26]
El 14 de juny de 1993, el papa Joan Pau II va visitar el monestir amb motiu de la coronació reial i pontifícia de la imatge de Nostra Senyora dels Miracles.[27][28][29][30]
Celebracions de la Reial Societat Colombina Onubense
La Reial Societat Colombina Onubense (Real Sociedad Colombina Onubense), nascuda el 1880, va ser creada per reivindicar el valor de tots els llocs relacionats amb la colonització d'Amèrica, motiu pel qual des de llavors ha desenvolupat diferents actes al monestir, considerat per la societat una «seu espiritual».[31]
Durant els primers actes que s'hi van fer, i amb la col·laboració d'altres institucions públiques i privades, aquesta societat es va encarregar de fomentar les activitats del 3 d'agost a La Rábida, cercant fer del monestir l'eix de les celebracions en honor de la partida de l'expedició colombina. Així, cada any presideix els actes commemoratius de l'efemèride, participa en la cerimònia religiosa, dedica una salve a la Mare de Déu dels Miracles i oficia una cerimònia d'hissada de banderes a l'exterior. Tot això acaba amb una sessió extraordinària de la Reial Societat celebrada al pati mudèjar. Amb motiu del Dia de la Hispanitat, el 12 d'octubre, també hi organitza diversos actes de celebració.[32]
L'edifici
El monestir és al sud-oest del nucli urbà de Palos de la Frontera, molt a prop de l'oceà Atlàntic, damunt un petit turó, a prop de la desembocadura del riu Tinto, on aquest s'uneix amb el riu Odiel per formar la ria de Huelva.[33]
Té una superfície de dos mil metres quadrats, és de planta irregular i el seu conjunt extern és d'estructura medieval. Al llarg dels més de cinc segles d'existència d'aquest edifici s'hi han incorporat elements nous, si bé el conjunt arquitectònic conserva els aspectes més importants de l'edifici original.[7]
L'església
Presbiteri de l'església del monestir de La Rábida.
No se'n pot precisar amb seguretat la data de construcció. L'edifici està compost per tres parts principals: l'única nau principal, el presbiteri o capella major i la capella de Santa Maria de La Rábida - Nostra Senyora dels Miracles.[7] Un dels elements més antics que s'hi conserven és un arc que dona entrada a una petita capella. S'hi poden veure alguns frescos originals que són peces d'art de gran valor. El sostre està cobert per un teginat de fusta policromada d'influència mudèjar, del segle xix, obra de Ricardo Velázquez Bosco, que va eliminar l'anterior volta de canó, construïda al segle xviii.[10] Sobre les parets hi ha deu quadres del pintor Juan de Dios Fernández, del segle xviii, amb representacions de la vida de sant Francesc. Presidint l'altar major hi ha l'escultura d'un Crist, del segle xv, que en va substituir una més antiga, destruïda durant la Guerra Civil espanyola. Al costat nord del presbiteri hi ha una porta que el comunica amb l'actual sagristia, que és de planta rectangular i està presidida per un santcrist d'Antonio León Ortega de 1962, el Cristo del Mayor Dolor.[34] Al mur sud hi ha una petita capella dedicada a la patrona de La Rábida, la Mare de Déu dels Miracles. L'església es comunica amb el claustre de la porteria per mitjà d'uns arcs de clara influència almohade.[7]
El claustre
Claustre mudèjar.
D'estil mudèjar, data del segle xv i és el conjunt del monestir que millor es va conservar després del terratrèmol de Lisboa. Al segle xvii va ser ampliat amb un altre pis construït amb merlets, com a defensa contra les invasions corsàries. A les quatre galeries baixes es conserven alguns trossos de la primitiva decoració mudèjar del segle xv, pintada al fresc, que van ser completats en restauracions posteriors al sisme.[7] Al segon pis hi ha una exposició permanent de maquetes a escala de les tres caravel·les: La Pinta, La Niña i la Santa María.[35]
Als laterals d'aquest claustre hi ha la Sala de les Conferències i el refectori històric. La Sala de les Conferències és el lloc on la tradició indica que Colom es va trobar amb fra Juan Pérez i a on li hauria confessat els detalls i secrets del seu projecte. El refectori és una sala rectangular amb un púlpit emblanquinat per la lectura; hi ha un santcrist d'estil romànic de començament del segle xiv, a més de diferents teles d'èpoques diverses.[7][35]
La sala capitular
Sala capitular.
És una sala rectangular i àmplia d'aspecte recollit i senzill. Popularment, se li ha donat el nom de Celda del padre Marchena. Es tracta de la cel·la més gran del monestir; alguns colombins sostenen que en aquesta sala hi podria haver hagut algunes de les converses de La Rábida, tant amb fra Antonio de Marchena com amb Pinzón o el físic de Palos Garcí Fernández.[36] Es va reconstruir al segle xvii. Té un bon enteixinat que data del segle xviii; així mateix, completen la sala diverses obres d'art ambientades en els personatges històrics del descobriment: Colom, fra Antonio de Marchena, Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón i d'altres.[7] El 1992, durant la celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica, va ser utilitzada com a seu d'un Consell de Ministres presidit pel rei Joan Carles I.[26]
Altres dependències
La biblioteca guarda documents i objectes de valor històric, com un mapamundi de Juan de la Cosa en el qual apareix per primera vegada la costa americana.
Hi ha una sala on s'exhibeixen les banderes de cada un dels estats americans i una arqueta que conté terra procedent dels estats esmentats.[37]
Al voltant d'un petit pati adornat amb nombroses plantes i flors hi ha unes sales decorades amb frescos de colors pastel, obra del pintor espanyol Daniel Vázquez Díaz, que daten del 1930.[38] Els temes d'aquestes pintures giren al voltant de l'arribada de Colom a La Rábida, la seva expedició descobridora, la partida del port de Palos i altres fets històrics. Són d'un cubisme incipient, estil après per l'autor durant la seva estada a París.
La Mare de Déu dels Miracles
Article principal: Mare de Déu dels Miracles
Nostra Senyora dels Miracles. Processó al voltant del paratge de La Rábida durant la romeria de l'agost.
La Mare de Déu dels Miracles o Santa Maria de La Rábida (Virgen de los Milagros o Santa María de La Rábida), coneguda pels dos noms indistintament, és la patrona del monestir i de Palos de la Frontera. La marededeu és una escultura d'alabastre de mida petita (uns 54 cm), datada al segle xiv.[39] És una mostra del gòtic francès,[40] concretament del manierista, d'un elegant estil normand que imprimeix a la figura una singular curvatura, de manera que canvia d'aspecte quan es varia la perspectiva des d'on es contempla.[21]
Segons una llegenda sense base històrica,[8] aquesta imatge va ser portada en un dels seus viatges per un mariner de Palos de la Frontera i després, en arribar els àrabs, la van amagar al fons de la ria de Huelva. Més tard uns pescadors la van rescatar amb les seves xarxes i la van tornar a l'església del monestir.
Segons documents que s'han conservat a la parròquia de San Jorge Mártir de Palos de la Frontera, en una restauració que es va fer de la imatge de la Mare de Déu al segle xviii hi van trobar restes de sal i de llim marí, com si hagués estat submergida al mar.[21]
Sí que correspon a la història el fet que Colom i part de la tripulació van pregar davant d'aquesta imatge a l'església de San Jorge hores abans de començar el viatge que els portaria a les costes del Nou Continent.[21]
Fra Antonio de Marchena, frare franciscà, que l'any 1484 era custodi de l'ordre. Va rebre Colom quan va visitar el monestir per primera vegada.
Al llarg de la història se li han atribuït múltiples favors i miracles, tant de curacions com de prodigis en favor de la defensa de les costes de la zona d'atacs de pirates. És per això que molt aviat se la va començar a anomenar «dels Miracles», apel·latiu que comparteix amb el seu primitiu i original nom de «de La Rábida».[39]
El 1967 va ser ratificat de forma canònica el patronat que ostentava des d'antic sobre Palos de la Frontera.[41]
La imatge de la Mare de Déu va ser coronada pel Papa Joan Pau II el 14 de juny de 1993.[27] Els padrins de la coronació van ser els reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. És l'única imatge de la Mare de Déu coronada pel papa polonès a Espanya. La Mare de Déu també va rebre el títol d'«alcaldessa perpètua de la ciutat».[21]
Cada any, el 4 d'agost és traslladada a Palos de la Frontera, a la parròquia de San Jorge, on passa tot el mes per rebre els honors que li tributen els fidels d'aquesta localitat. El 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de la Mare de Déu i després de la solemne funció religiosa, es fa una processó en el seu honor pels principals carrers de la localitat. I ja l'últim cap de setmana d'agost és traslladada de nou a La Rábida, i a la rodalia del monestir s'hi fa una típica romeria andalusa. Acaben així els actes que fa la ciutat palerma en honor de la Mare de Déu dels Miracles.[42]
is a country in northern Eurasia. It is a federal semi-presidential republic, comprising 83 federal subjects. Russia shares borders with the following countries (from northwest to southeast): Norway, Finland, Estonia, Latvia, Lithuania and Poland (both via Kaliningrad Oblast), Belarus, Ukraine, Georgia, Azerbaijan, Kazakhstan, China, Mongolia, and North Korea. It also has maritime borders with Japan (by the Sea of Okhotsk) and the United States (by the Bering Strait).
At 17,075,400 square kilometres (6,592,800 sq mi), Russia is by far the largest country in the world, covering more than a ninth of the Earth's land area. Russia is also the ninth most populous nation in the world with 142 million people. It extends across the whole of northern Asia and 40% of Europe, spanning 11 time zones and incorporating a wide range of environments and landforms. Russia has the world's largest reserves of mineral and energy resources, and is considered an energy superpower. It has the world's largest forest reserves and its lakes contain approximately one-quarter of the world's fresh water.
The nation's history began with that of the East Slavs, who emerged as a recognizable group in Europe between the 3rd and 8th centuries AD. Founded and ruled by a noble Viking warrior class and their descendants, the first East Slavic state, Kievan Rus', arose in the 9th century and adopted Orthodox Christianity from the Byzantine Empire in 988, beginning the synthesis of Byzantine and Slavic cultures that defined Russian culture for the next millennium. Kievan Rus' ultimately disintegrated and the lands were divided into many small feudal states.
The most powerful successor state to Kievan Rus' was Moscow, which served as the main force in the Russian reunification process and independence struggle against the Golden Horde. Moscow gradually reunified the surrounding Russian principalities and came to dominate the cultural and political legacy of Kievan Rus'. By the 18th century, the nation had greatly expanded through conquest, annexation, and exploration to become the Russian Empire, which was the third largest empire in history, stretching from Poland in Europe to Alaska in North America.
Russia established worldwide power and influence from the times of the Russian Empire to being the largest and leading constituent of the Soviet Union, the world's first constitutionally socialist state and a recognized superpower, that played a decisive role in the allied victory in World War II. The Russian Federation was founded following the dissolution of the Soviet Union in 1991, but is recognized as the continuing legal personality of the Soviet state. Russia has the world's 11th largest economy by nominal GDP or the eighth largest by purchasing power parity, with the fifth largest nominal military budget. It is one of the five recognized nuclear weapons states and possesses the world's largest stockpile of weapons of mass destruction.
Russia is a great power and a permanent member of the United Nations Security Council, a member of the G8, G20, the Council of Europe, the Asia-Pacific Economic Cooperation, the Shanghai Cooperation Organization and the Eurasian Economic Community, and is the leading member of the Commonwealth of Independent States. The Russian nation has a long tradition of excellence in every aspect of the arts and sciences, as well as a strong tradition in technology, including such significant achievements as the first human spaceflight.
History
Please go to
en.wikipedia.org/wiki/History_of_Russia
Geography
en.wikipedia.org/wiki/Russia#Geography
Other info
Oficia name:
Росси́йская Федера́ция
Rossískaia Federatsíia
Formation :
Declared June 12, 1990
- Finalized December 25, 1991
Area:
17.075.400 km2
Inhabitants:
150.000.000
Languages:
Ainu.Aleut Aleut, Mednyj Altai, Northern Altai, Southern Alutor Bohtan Neo-Aramaic Buriat, Russia Chukot Chulym Dolgan Enets, Forest Enets, Tundra Even Evenki Gilyak Itelmen Karagas Kerek Ket Khakas Khanty Koryak Mansi Mongolian, Halh Nanai Negidal Nenets Nganasan Oroch Orok Selkup Shor Tuvin Udihe Ulch Yakut Yugh Yukaghir, Northern Yukaghir, Southern Yupik, Central Siberian Yupik, Naukan
(europe)
Abaza Adyghe Aghul Akhvakh Andi Archi Avar Bagvalal Bashkir Bezhta Botlikh Chamalal Chechen Chuvash Dargwa Dido Domari Erzya Finnish Ghodoberi Hinukh Hunzib Ingrian Ingush Judeo-Tat Kabardian Kalmyk-Oirat Karachay-Balkar Karata Karelian Khvarshi Komi-Permyak Komi-Zyrian Kumyk Lak Lezgi Livvi Ludian Mari, Eastern Mari, Western Moksha Nogai Romani, Vlax Russian Russian Sign Language Rutul Saami, Akkala Saami, Kildin Saami, Skolt Saami,Ter Serbian Tabassaran Tat, Muslim Tatar Tindi Tsakhur Udmurt Veps Vod
Capital city:
Moscow
Meaning country name:
From a Varangian group known as the Rus' and from the state of Kievan Rus' they co-founded. (Soviet scholars disliked attributing the foundation of the Old East Slavic state to Scandinavian dynasts rather than to Slavic cultural groups, and therefore often insisted that the term "Rossija" derived from the name of the river Ros near Kiev.)
An Rúis — (Irish name) means, literally, "The Rus", though using a singular definite article (an) rather than the plural form na which would be grammatical. Use of an' to denote a country is standard in Irish.
Krievija (Latvian) : named after the ancient Krivichs tribe, related to modern Belarusians.
Vene, Venemaa (Estonian), Venäjä (Finnish): after the ancient people Venedes.
Decription Flag:
The flag of Russia is a tricolor of three equal horizontal fields, white on the top, blue in the middle and red on the bottom. The flag was first used as an ensign for merchant and war ships and only became official in 1896. Rumored to be based on the Dutch tricolor, the flag was in use until the 1917 Revolution, which toppled the tsar and established a communist government. For that time period, a red flag charged with communist symbols was favored over the tricolor. It was not until the collapse of the Soviet Union in 1991 that the tricolor was brought back as the official flag of the new Russian Federation. The modern era flag underwent a slight change in 1993 and has been official since 2000. The flag of Russia provided the Pan-Slavic colours of red, blue and white that appear in the flags of Slavic countries.
The three colors purportedly came from the coat of arms of the Grand Duchy of Moscow, which depict Saint George wearing white (silver) armor, riding a white horse, wearing a blue cape and holding a blue shield, on a red field. According to another version, these three colors were associated with the robes of the Virgin Mary, the holy protectress of Russia.
A different interpretation associates white with the bright future (where the colour itself is associated with brightness, while its placement at the top - with future); blue with clouded present, and red with bloody past.
Coat of arms:
The Russian Coat of Arms comes from the old Russian Empire, and it was restored after the fall of the Soviet Union. Even if it has undergone several modifications since the reign of Ivan III (1462-1505), the current Coat of Arms is directly derived from the various precedent versions. The general chromatic layout corresponds to the early XVth century standard. The shape of the eagle can be traced back to the times of Peter the Great (Peter I).
Great Coat of Arms of the Russian Empire, 1882The two major symbolic elements of Russian state symbols (the two-headed eagle and St. George slaying the dragon) predate Peter the Great. The Great State Seal of Ivan III, Duke of Moscow, featured a horse rider slaying a (or struggling with) a dragon. The figure was not officially identified as Saint George until 1730, when it was described as such in an Imperial decree. The older form (a mounted dragon slayer known as Saint George the Victory-bearer, "Победоносец") was always associated with the Grand Duchy of Moscovy, later becoming the official arms of the city of Moscow. The earliest graphic representation of a rider with a spear (1390) figures in a seal of the prince of Moscow, Vasiliy Dmitriyevich. The serpent or dragon was added under Ivan III. Saint George henceforth became the patron of Moscow (and, by extension, of Russia). Today, the official description does not refer to the rider on the central shield as representing Saint George, mainly in order to maintain the secular character of the modern Russian state.
The double-headed eagle was adopted by Ivan III after his marriage with the Byzantine princess Sophia Paleologue, whose uncle Constantine was the last Byzantine Emperor. The double-headed eagle was the official state symbol of the late Byzantine Empire, spanning both East and West. It, amongst other aspects, symbolized the unity of Church and State. After the Fall of Constantinople to the Turks in 1453, Ivan III and his heirs considered Moscovy (Moscow) to be the last stronghold of the true, orthodox, Christian faith, and in effect, the last Roman Empire (hence the expression "Third Rome" for Moscow and - by extension - for the whole of Imperial Russia). From 1497 on the double-headed eagle proclaimed a Russian sovereignty equal to that of the Holy Roman Empire of the German Nation. The first remained evidence of the double-headed eagle officialised as an emblem of Russia is on the great prince's seal, stamped in 1497 on a Charter of share and allotment of independent princes' possessions. At the same time the image of gilded double-headed eagle on red background appeared on the walls of the Palace of Facets in the Kremlin.
Central element of the Great Coat of Arms of the Russian Empire, 1882Under the first tsar of the Romanov dynasty, Mikhail Feodorovich, the image of the coat of arms changed. In 1625 the double-headed eagle was adorned with three crowns for the first time. Through time, the latter have alternatively been interpreted at the conquered kingdoms of Kazan, Astrakhan and Siberia, or as the unity of Grand Russia (Russia), Little Russia (today's Ukraine) and White Russia (Belarus). Today, the imperial crowns stand for the unity and sovereignty of Russia both as a whole and in its subdivisions (republics and regions). The orb and sceptre are traditional heraldic symbols of sovereign power and autocracy. It has been decided to retain them in the modern Coat of Arms of Russia despite the fact that the Russian Federation is not a monarchy, which led to objections by the Communists. However, after having lost both the blue band of the Order of St. Andrew supporting the three crowns and the corresponding Chain surrounding Moscow's shield, the modern Coat of Arms of Russia was (re-)instated by decree in 1993, and the corresponding law act was paraphed by President Vladimir Putin on December 20, 2000.
National Anthem: National Anthem of Russia
Русский
Россия — священная наша держава,
Россия — любимая наша страна.
Могучая воля, великая слава —
Твоё достоянье на все времена!
Припев:
Славься, Отечество наше свободное,
Братских народов союз вековой,
Предками данная мудрость народная!
Славься, страна! Мы гордимся тобой!
От южных морей до полярного края
Раскинулись наши леса и поля.
Одна ты на свете! Одна ты такая —
Хранимая Богом родная земля!
Припев
Широкий простор для мечты и для жизни
Грядущие нам открывают года.
Нам силу даёт наша верность Отчизне.
Так было, так есть и так будет всегда!
Припев
Transliteration
Rossiya — svyashchennaya nasha derzhava,
Rossiya — lyubimaya nasha strana.
Moguchaya volya, velikaya slava —
Tvoyo dostoyanye na vse vremena!
Chorus:
Slavsya, Otechestvo nashe svobodnoye,
Bratskikh narodov soyuz vekovoy,
Predkami dannaya mudrost narodnaya!
Slavsya, strana! My gordimsya toboy!
Ot yuzhnykh morey do polyarnovo kraya
Raskinulis nashi lesa i polya.
Odna ty na svete! Odna ty takaya —
Khranimaya Bogom rodnaya zemlya!
Chorus
Shirokiy prostor dlya mechty i dlya zhizni.
Gryadushchiye nam otkryvayut goda.
Nam silu dayot nasha vernost Otchizne.
Tak bylo, tak yest i tak budet vsegda!
Chorus
English
Russia—our sacred state,
Russia—our beloved country.
A mighty will, a great glory
Are yours forever for all time!
Chorus:
Be glorious, our free Fatherland,
Ancient union of brotherly peoples,
Ancestor given wisdom of the people!
Be glorious, country! We are proud of you!
From the southern seas to the polar region
Lie our forests and our fields.
You are one in the world! You are one of a kind,
Native land protected by God!
Chorus
Wide spaces for dreams and for living
Are open to us by the coming years.
Our faith in our Fatherland gives us strength.
So it was, so it is, and so it will always be!
Chorus
Internet Page: www.duma.ru
Russia in diferent languages
eng | cos | ina | ita | oci | roh | scn: Russia
arg | ast | bre | glg | jav | pap | ron | smo | spa | sqi: Rusia
fra | frp | fur | jnf | nrm: Russie
que | tgl | tur | zza: Rusya
afr | dan | nld: Rusland
deu | ltz | nds: Russland / Ruſsland
hrv | lit | slv: Rusija
cat | por: Rússia
ces | slk: Rusko
fao | nor: Russland
kin | run: Rusiya
xho | zul: iRashiya
aze: Rusiya / Русија
bam: Irisi
bos: Rusija / Русија
cor: Russi
crh: Rusiye / Русие
csb: Ruskô
cym: Rwsia
dsb: Ruska; Rusojska
epo: Rusujo; Rusio
est: Venemaa
eus: Errusia
fin: Venäjä
frr: Ruslönj
fry: Ruslân
gag: Rusiya / Русия
gla: An Ruis; An Ruisia
gle: An Rúis / An Rúis
glv: Yn Roosh
hat: Risi
hau: Rasha; Russia
haw: Lukia
hsb: Ruska
hun: Oroszország
ibo: Rọsia
ind: Rusia / روسيا
isl: Rússland
kaa: Rossiya / Россия
kal: Russit Nunaat; Ruslandi
kmr: Ûrisêt / Ур’ьсет / ئووڕسێت; Rûsistan / Р’усьстан / ڕووسستان; Ûristan / Ур’ьстан / ئووڕستان
kur: Rûsya / رووسیا; Ûris / ئوورس; Ûristan / ئوورستان
lat: Russia; Ruthenia
lav: Krievija
lim: Rösland
lin: Rusí
liv: Krīevõmō
lld: Ruscia
lug: Rassa
mlg: Rosia
mlt: Russja
mol: Rusia / Русия
mri: Rūhia
msa: Russia / روسيا
nah: Ruxitlān
pol: Rosja
rmy: Rusiya / रुसिया
rup: Arusia
sco: Roushie
slo: Rosia / Росиа; Rusia / Русиа; Ruszem / Русзем
sme: Ruošša
smg: Rosėjė
som: Ruush
srd: Rùssia
swa: Urusi
swe: Ryssland
szl: Rusyjo
tah: Rūtia
tet: Rúsia
tly: Urusiyət / Урусијәт
ton: Lūsia
tpi: Rasa
tuk: Russiýa / Руссия; Rossiýa / Россия
uzb: Oʻrusiya / Ўрусия; Rusiya / Русия; Rossiya / Россия
ven: Rashia
vie: Nga
vol: Rusän
vor: Vinnemaa
wln: Rûsseye
wol: Riisi
chu: Рѻссія (Rōssīja); Рѻсія (Rōsīja)
abq | alt | ava | kjh | krc | kum | rus | tyv | udm: Россия (Rossija)
lez | tab: Урусат (Urusat)
abk: Урыстәыла (Urəstʷəla)
ady: Арысей (Arəsej)
bak: Рәсәй / Räsäy; Россия / Rossiya
bel: Расія / Rasija; Расея / Rasieja
bua: Ород улас (Orod ulas)
bul: Русия (Rusija)
che: Оьрсийн Пачхьалкх (Örsijn Pačḥalq); Росси (Rossi); Росси Пачхьалкх (Rossi Pačḥalq)
chm: Россий (Rossij)
chv: Раҫҫей (Raśśеj); Российӑ (Rossijă)
ddo: ГӀурус (ʿUrus); Расси (Rassi)
kaz: Ресей / Resey / رەسەي
kbd: Урысей (Urəsej); Россие (Rossie)
kir: Орусия (Orusija); Россия (Rossija)
kom: Роч му (Roč mu); Россия (Rossija)
lbe: Аьрасай (Ärasaj)
mdf: Рузмастор (Ruzmastor)
mkd: Русија (Rusija)
mon: Орос (Oros)
myv: Россия Мастор (Rossija Mastor)
oss: Уӕрӕсе (Uäräse)
sah: Арассыыйа (Arassyyja); Россия (Rossija)
srp: Русија / Rusija
tat: Рәсәй / Räsäy; Русия / Rusiä; Россия / Rossiä
tgk: Русия / روسیه / Rusija; Россия / راسیه / Rossija
ukr: Росія (Rosija)
xal: Әрәсә (Äräsä)
ara: روسيا (Rūsiyā)
ckb: ڕووسیا / Ṟûsya
fas: روسیه / Rusiye
prs: روسیه (Rūsīyâ)
pus: روسيه (Rūsiyâ); روس (Rūs)
snd: روس (Rūsu)
uig: رۇسىيە / Rusiye / Русия; روسسىيە / Rossiye / Россия
urd: روس (Rūs)
div: ރަށިއާ (Raŝi'ā); ރޫސީވިލާތް (Rūsīvilāt)
syr: ܪܘܣܝܐ (Rūsiyā)
heb: רוסיה (Rûsyah)
lad: רוסיה / Rusia
yid: רוסלאַנד (Rusland)
amh: ሩሲያ (Rusiya); ሩስያ (Rusya)
tir: ራሻ (Raša)
ell-dhi: Ρωσία (Rōsía)
ell-kat: Ρωσσία (Rōssía); Ρωσία (Rōsía)
hye: Ռուսաստան (Ṙousastan)
kat: რუსეთი (Ruseṭi)
hin: रूस (Rūs)
mar: रशिया (Raŝiyā)
nep: रूस (Rūs); रसिया (Rasiyā)
ben: রাশিয়া (Rāšiyā)
guj: રશિયા (Rašiyā)
pan: ਰੂਸ (Rūs)
kan: ರಷ್ಯಾ (Raṣyā); ರಷ್ಯ (Raṣya)
mal: റഷ്യ (Ṟaṣya)
tam: ரஷ்யா (Rašyā)
tel: రష్యా (Raṣyā)
zho: 俄國/俄国 (Éguó); 俄羅斯/俄罗斯 (Éluósī)
jpn: ロシア (Roshia)
kor: 러시아 (Reosia)
bod: ཨུ་རུ་སུ་ (U.ru.su.); རྒྱ་སེར་ (rGya.ser.)
mya: ရုရ္ဟား (Ẏúšà)
tha: รัสเซีย (Râtsiya)
lao: ລັດເຊັຽ (Lâtsiẏa)
khm: រុស្ស៊ី (Russī)
chr: ᎶᏏᏴ / Losiyv
iku: ᐅᓛᓴ / Olaasa
El fet que el barri de les adoberies de Perpinyà fos relativament petit i, en canvi, l'obra planificada per Vauban tingués una extensió considerable féu que durant molt anys bona part de la Vila Nova disposés d'amples jardins urbanitzats seguint l'estil del jardí francès. Actualment el barri està quasi del tot urbanitzat, però a l'extrem sud-oest subsisteix un ample espai obert, just al límit del lloc que ocupaven les muralles de la Vila Nova, on actualment es troba la plaça de Catalunya, amb un dels edificis més emblemàtics de Perpinyà: els antics magatzems d'Aux Dames de France, actualment ocupat per una gran empresa de venda de llibres i mitjans audiovisuals. A prop d'aquest edifici, a la plaça de Jean Payra, hi ha la Llibreria Catalana, un dels focus de promoció de la cultura catalana a la Catalunya Nord.
Lluís Torcatis (Talteüll, 4 de març del 1904 - Carmaux, 18 de maig del 1944) va ser un professor membre de la Resistència francesa, mort pels ocupants nazis durant la segona guerra mundial. Emprà els pseudònims Torreilles, Balent, Bouloc, Thubert i Dancla.
Fill de pagès, passà la seva joventut a Pià. Professor a partir del 1926, ensenyà a l'escola de Sautó, i des del 1932 a l'escola de Pià, d'on n'esdevindria director; adoptà els mètodes actius de Freinet. Va fer activitats sindicals en el si del partit comunista i portà una vida molt activa, com a músic i compositor autodidacta i jugant a la USAP.
Quan començà la guerra, va ser mobilitzat com a oficial de la reserva en el 24è. Regiment d'Infanteria Colonial i enviat a la línia Maginot. Després de diverses missions que li valgueren la Creu de Guerra, va ser fet presoner pels alemanys el 15 de juny del 1940, a la rodalia de Bar-le-Duc; reeixí d'escapar-se del tren que el duia a Alemanya i a finals d'agost ja era a casa. A causa de la seva militància política va ser destinat com a professor a Paçà i al setembre del 1942 va ser nomenat director de l'escola de Sant Esteve del Monestir. El 1940 s'havia enrolat a la resistència francesa amb el nom de guerra de Torreilles i va ser cap de l'"Armée Secrète du Languedoc Roussillon" (1942-1943). Després d'una caiguda massiva el maig del 1943, passà a la clandestinitat amb la seva dona i fills i es refugiaren a París. De tornada a la regió el 1943, hom li encarregà que creés i dirigís els "Groups francs" de la zona R3 (Languedoc-Rosselló), i a començaments del 1944 rebé el nomenament de tinent coronel de les Forces Françaises de l'Intérieur (el succeiria posteriorment el capità retirat Dominique Cayrol). Sotjat per la Milícia francesa i la Gestapo, després d'una denúncia caigué en un parany de la policia francesa[1] el març del 1944 a Carmaux (Tarn). Intentant de fugir emmanillat, fou abatut a trets i deixat per mort; s'arrossegà per avisar els seus homes del perill i morí l'endemà. Se li atribueixen, com a darrers mots: "Résistez, je meurs pour la France" ("resistiu, moro per la França"). Fou enterrat a Carmaux (posteriorment seria inhumat i enterrat novament a Pià). Frayssinet, el sacerdot que oficià el funeral l'endemà de la mort de Torcatis, l'acomiadà amb les paraules "celui qu'on enterre n'est pas tout à fait un inconnu. Il faisait partie de la Résistance. Il est mort pour son pays" ("aquell que enterrem no és pas un desconegut. Era de la Resistència. Ha mort pel seu país") i tot seguit entonà la Marsellesa, que acompanyà el públic present. Després d'un acte subversiu com aquest, el sacerdot evità la detenció passant a la clandestinitat, al maquis.
En homenatge al seu espòs, la seva vídua creà el 1945, amb una cooperativa de mestres, la llibreria escolar Torcatis de Perpinyà; encara oberta en l'actualitat, des de l'any 1962 la porta la família Coste, que l'especialitzà en literatura. A Torcatis també li foren dedicats un monument a Perpinyà, una estela i una avinguda de Carmaux i diverses escoles i carrers al departament dels Pirineus Orientals.
《三国演义》
The Iguazu River (Portuguese: Rio Iguaçu, Spanish: Río Iguazú) also called Rio Iguassu is a river in Brazil and Argentina. It is an important tributary of the Paraná River. The Iguazu River is 1,320 kilometres (820 mi) long, with a drainage basin of 62,000 square kilometres (24,000 sq mi).
The Iguazu originates in the Serra do Mar coastal mountains of the Brazilian state of Paraná. For 1,205 kilometres (749 mi), to its confluence with the San Antonio River, the Iguazu flows west through Paraná State, Brazil. Downriver from the confluence the Iguazu River forms the boundary between Brazil and Argentina's Misiones Province. Continuing west, the river drops off a plateau, forming Iguazu Falls.
It empties into the Paraná River at the point where the borders of Argentina, Brazil, and Paraguay join, an area known as the Triple Frontier.
伊瓜苏河位于巴西、阿根廷和巴拉圭的交界处，是巴拉那河的支流，发源于巴西东南部库里蒂巴附近的马尔山脉，向西流经巴西高原，沿途接纳大小支流约30条，全长1320千米。在三国交界处注入巴拉那河，并形成巴西和阿根廷边界的一小部分。
巴西福斯.伊瓜苏市（Foz do Iguaçu）伊瓜苏河对面，是阿根廷伊瓜苏市（Iguazu）。而跨越巴拉那河上的大桥，巴拉圭埃斯特城（东方城）就在眼前。
Rio Iguaçu é um afluente do rio Paraná e é o maior rio do estado do Paraná, Brasil, formado pelo encontro dos rio Iraí e rio Atuba na parte leste do município paranaense de Curitiba junto a divisa deste com os municípios de Pinhais e São José dos Pinhais.
Curso do rio segue o sentido geral leste/oeste com algumas partes servindo de divisa natural entre o Paraná e Santa Catarina, bem como em certo trecho do seu baixo curso faz a fronteira entre o Brasil e Argentina (província de Misiones).
Rio Iguaçu desagua no rio Paraná, no município que recebeu o nome de Foz do Iguaçu. Neste município, próximo a sua foz, ele apresenta as cataratas do Iguaçu, que são as maiores quedas (ou saltos), em volume de água, do planeta.
--
El río Iguazú es un río del nordeste de la Argentina y del sudeste del Brasil, en el centro-este de América del Sur. Pertenece a la cuenca del Plata. Nace en el cordón montañoso brasileño denominado Serra do Mar, en el estado de Paraná, y luego de un recorrido de aproximadamente 1300 kilómetros desemboca en el río Alto Paraná.
El Iguazú inferior,También es llamado bajo Iguazú. Y cubre la porción final del curso del río. En todo este tramo su recorrido también oficia de frontera entre ambos países. Comprende desde las cataratas hasta la desembocadura en la margen izquierda del río Paraná, en la triple frontera entre Argentina, Brasil y Paraguay. Las aguas del Iguazú y el Paraná no se mezclan inmediatamente, y durante largo tiempo se pueden advertir a simple vista las provenientes del Iguazú: claras, límpidas y verdosas, haciendo remolinos entre las del Paraná, que son oscuras y rojizas, y que terminan por difundir su color a las primeras.
Officially Republic of Maldives, is an island country in the Indian Ocean formed by a double chain of twenty-six atolls stretching in a north-south direction off India's Lakshadweep islands, between Minicoy Island and Chagos Archipelago. It stands in the Laccadive Sea, about seven hundred kilometres (435 mi) south-west of Sri Lanka.
The atolls of Maldives encompass a territory spread over roughly 90,000 square kilometers, making it one of the most disparate countries in the world. It features 1,192 islets, of which two hundred are inhabited. The Republic of Maldives's capital and largest city is Malé, with a population of 103,693 (2006). It is located at the southern edge of North Malé Atoll, in the Kaafu Atoll. It is also one of the Administrative divisions of the Maldives. Traditionally it was the King's Island, from where the ancient Maldive Royal dynasties ruled and where the palace was located.
The Maldives is the smallest Asian country in both population and area. With an average ground level of 1.5 metres (4 ft 11 in) above sea level, it is the lowest country on the planet.[6] It is also the country with the lowest highest point in the world, at 2.3 metres (7 ft 7 in)
History
Please go to
en.wikipedia.org/wiki/History_of_the_Maldives
Geography
Please go to
en.wikipedia.org/wiki/Geography_of_the_Maldives
Etymology
( The name "Maldives" may derive from ދިވެހިރާއްޖެމާލެ Maale Dhivehi Raajje ("The Island Kingdom [under the authority of] Malé"), the local name for the Maldives. The island nation was synonymous with its capital "Malé" and sometimes called 'Mahaldeeb', and the people were called Maldivian 'Dhivehin'. The word Dheeb/Deeb (archaic Dhivehi, related to Sanskrit dvīp (द्वीप)) means 'island' and Dhives (Dhivehin) means 'islanders' (i.e., the Maldivians). During the colonial era, the Dutch referred to the country as Maldivische Eilanden in their documentation, while "Maldive Island" is the anglicized version of the local name used by the British, which later came to be written as Maldives.[citation needed]
The ancient Sri Lankan chronicle, the Mahawamsa refers to an island called Mahiladiva or 'Island of Women' (ंअहिलदिभ) in Pali. The Mahawamsa is derived from an even older Sinhala work dating back to the 2nd century BC.[citation needed]
Some scholars theorize that the name "Maldives" derives from the Sanskrit mālādvīpa (मालाद्वीप), meaning "garland of islands".[7] None of the names are mentioned in any literature, but classical Sanskrit texts dating back to the Vedic times mention the "Hundred Thousand Islands" (Lakshadweepa), a generic name which would include not only the Maldives, but also the Laccadives and the Chagos island groups.[8]
Some medieval Arab travelers such as Ibn Batuta called the islands "Mahal Dibiyat" (مهل دبيأت) from the Arabic word Mahal ("place").[9] This is the name currently inscribed in the scroll of the Maldive state emblem. The classical Yemeni name for Maldives is Dibajat.[10]
Philostorgius, an Arian Greek historian who relates (circa AD 354) about a Divoeis (the Divaeans, pronounced Divians) hostage after fulfilling his mission to the Homerites, sailed to his island home known as "Divus" (Maldives).[11] The current name 'Maldives' also might have come from the Sinhalese word මාල ඩිවඉන Maala Divaina, which means Necklace Islands, perhaps referring to the shape of the archipelago.[citation needed] Some sources say that the Tamil malai (மலை) or Malayalam mala (മല): "mountain(s)", and Sanskrit diva (दिव): "island", thus, "Mountain Islands". )
Other info
Oficia Name:
ދިވެހިރާއްޖޭގެ ޖުމުހޫރިއްޔާ
Divehi Rajjeyge Jumhuriya
Independence:
26 July 1965
Sup:
298km2
Inhabitants:
329.000
Capital:
Malé
Language:
Divehi
Maldivian [div] 282,696 in Maldives (2000 WCD). Population total all countries: 287,196. Throughout the country. Also spoken in India. Alternate names: Malikh, Mahl, Malki, Divehi, Divehli, Divehi Bas. Dialects: Extensive dialect variation. Some dialects may not be mutually intelligible with each other. Classification: Indo-European, Indo-Iranian, Indo-Aryan, Sinhalese-Maldivian
Meaning country name:
From Arabic Mahal("palace") or "Dhibat-al-Mahal / Dhibat Mahal" as Arabs used to refer to the country. Therefore referring to the Arabic terminology it could mean "Palace Islands" as the main island, Malé, held the palace of the islands' Sultan. Some scholars believe that the name "Maldives" derives from the Sanskrit maladvipa, meaning "garland of islands". Some sources say Tamil malai or Malayalam mala "mountain(s)"), and Sanskrit diva, "island", thus "Mountain Islands"
Dhivehi Raajje (Maldivian name): "Kingdom of Maldivians". Dhivehi is a noun describing the Dhives people (Maldivians) and their language "Dhivehi" simultaneously.
Maladwipa (Sanskrit for "garland (mala, pronounced /maalaa/) of islands"; or more likely "small islands" from mala (pronounced /mala/) meaning "small".
Dhibat Mahal (Arabic)
Description Flag:
The flag of the Republic of Maldives is red with a large green rectangle in the center bearing a vertical white crescent; the closed side of the crescent is on the hoist side of the flag.
It is the official and most commonly used symbol of the Maldives and was adopted on July 25, 1965.
The very first Maldivian flag was predominantly red in color and was used by the Sultans until the beginning of the 20th Century. It had a practical design to augment visibility when set against the blue background of the seas. It featured a black and white hoist called the Dhandimathi (Dhivehi: ދަނޑިމަތި) which was an extension of the flagpole. This was presumably because old flagpoles were painted white with a black strip spiralling upwards. This historic flag has been mistakenly associated with the idea of communism, however since the flag predates communism this assumption is not generally accepted.
As a result of the Ottoman Empire's successful campaigns to promote the crescent as an Islamic symbol throughout the 19th Century, Prime Minister Amir Abdul Majid Didi inserted the crescent with its horns pointing towards the hoist, on a newly introduced green rectangle centered inside the original flag. This version lasted until 1947 when the new flag with the crescent towards the fly was introduced.
When Mohamed Jameel wrote the lyrics for the National Anthem in 1948, he had overlooked to acknowledge the color black in the flag perhaps because people had started to see it as an anomaly rather than an integral part. Thus the hoist was removed and the new flag which we see today adopted on July 25, 1965. In the same year Muhammad Fareed Didi adopted a five-point star (located between the horns of the crescent) to exclusively represent the Sultan. This flag is still used today by the President as his ensign.
The red color in the outermost rectangle represents the boldness of the nation's heroes, in the past, future and present, who were not (and will bot be) hesitant to sacrifice up to his very last drop of blood defending their nation. The green rectangle in the center represents the innumerable amount of coconut palm trees in the islands, a historic life source still used for various purposes today. And the white crescent moon symbolizes a state of unified Islamic faith.
Coat of arms:
The Maldivian National Emblem or Coat of Arms consists of a coconut palm, a crescent, and two criss-crossing National Flags with the traditional Title of the State.
The depicted coconut palm resembles the livelihood of the Nation. The inhabitants believe it to be the most beneficial tree to them as they utilize every part of the tree on various applications ranging from medicine to boat-building. The Crescent (a universal Islamic symbol) and its accompanying star embodies the Islamic faith of the State and its authority respectively.
The words of the scroll Ad-Dawlat Al-Mahaldheebiyya are written in the Arabic naskh style of script. They were used by Sultan AI-Ghazee Mohamed Thakurufaanu Al-Azam one of the most illustrious heroes of the nation. The title Ad-Dawlat Al-Mahaldheebiyya (Arabic: الدولة المحلديبية) means the "State of the Mahal Dibiyat", which is the name Ibn Batuta and other Mediaeval Arab travellers used to refer to the Maldives
National Anthem
Gaumii Salaam
Thaana script:
ޤައުމީ މިއެކުވެރިކަން މަތީ ތިބެގެން ކުރީމެ ސަލާމް
ޤައުމީ ބަހުން ގިނަހެޔޮ ދުޢާ ކުރަމުން ކުރީމެ ސަލާމް
ޤައުމީ ނިޝާނަށް ޙުރުމިތާއެކު ބޯލަންބައި ތިބެގެން
އައުދާނަކަން ލިބިގެން އެވާދިދައަށް ކުރީމެ ސަލާމް
ނަސްރާ ނަސީބާ ކާމިޔާބުގެ ރަމްޒަކަށް ހިމެނޭ
ފެއްސާ ރަތާއި ހުދާ އެކީފެނުމުން ކުރީމެސަލާމް
ފަޚްރާ ޝަރަފް ގައުމަށް އެހޯދައިދެއްވި ބަތަލުނަށް
ޒިކްރާގެ މަތިވެރި ޅެންތަކުން އަޑުގައި ކުރީމެ ސަލާމް
ދިވެހީންގެނަން މޮޅުވުން އެދިތިބެ ކުރީމެ ސަލާމް
މިނިވަންކަމާ މަދަނިއްޔަތާ ލިބިގެން މިޢާލަމުގާ
ދިނިގެން ހިތާމަތަކުން ތިބުންއެދިގެން ކުރީމެ ސަލާމް
ދީނާއި ވެރިންނަށް ހެޔޮހިތުން ހުރުމަތް އަދާކުރަމުން
ސީދާ ވަފާތެރިކަންމަތީ ތިބެގެން ކުރީމެ ސަލާމް
ދައުލަތުގެ އަބުރާ ޢިއްޒަތާ މަތިވެރި އަބަދަށް
އައުދާނަވުން އެދި ހެޔޮދުޢާ ކުރަމުން ކުރީމެ ސަލާމް
Transliteration
Gaumee mi ekuverikan matee tibegen kureeme salaam,
Gaumee bahun gina hyo du'aa kuramun kureeme salaam.
Gaumee nishaanang hurmataa eku bo lambai tibegen
Audaa nakan libigen e vaa dida-ak kureeme salaam.
Nasraa nasiibaa kaamyaabu-ge ramzakang himenee
Fessaa rataai hudaa ekii fenumun kuriime salaam.
Fakhraa sharaf gavmang e hoodai devvi batalun
Zikraage mativerun lhentakun adugai kuriime salaam.
Dhivehiinge ummay kuri arai silmaa salaamatugai
Dhivehiinge nan mollu vun edai tibegen kuriime salaam.
Minivankamaa madaniyyataa libigen mi 'aalamugai
Dinigen hitaa matakun tibun edigen kuriime salaam.
Dinaai verinnang hyo hitun hurmay adaa kuramun
Siidaa vafaaterikan matii tibegen kuriime salaam.
Davlatuge aburaa 'izzataa mativeri vegen abada'
Audaana vun edi heyo du'aa kuramun kuriime salaam.
English
We salute you in this national unity.
We salute you, with many good wishes in the national tongue,
Bowing the head in respect to the national symbol.
We salute the flag that has such might ;
It falls into the sphere of victory, fortune and success
With its green and red and white together, and therefore we salute it.
To those heroes who sought out honour and pride for the nation
We give salute today in auspicious verses of remembrance.
May the nation of the Maldivian Islanders advance under guard and protection
And the name of the Maldivian Islanders become great.
Thus we pledge as we salute.
We wish for their freedom and progress in this world
And for their freedom from sorrows, and thus we salute.
With full respect and heartfelt blessing towards religion and our leaders,
We salute you in uprightness and truth.
May the State ever have auspicious honour and respect.
With good wishes for your continuing might, we salute you.
Internet Page: www.maldivesroyalfamily.com
Maldives in diferent languages
eng | ast | cat | cym | fra | frp | jnf | lld | mlt | nrm | swa | wln: Maldives
glg | ina | oci | por | que | roh | spa | srd | tet: Maldivas
fur | ita | kin | ron | run: Maldive
hrv | rup | scn | slv: Maldivi
deu | ltz | nds: Malediven / Malediven
dsb | hsb | pol: Malediwy
ces | slk: Maledivy; Maldivy
fry | nld: Maldiven
afr: Maldive; Maledive; Maledive-eilande
arg: Maldibas
aze: Maldiv adaları / Малдив адалары
bam: Malidivi
bos: Maldivi / Малдиви
bre: Maldivez
cor: Maldivys
crh: Maldivler / Мальдивлер
csb: Malediwë
dan: Maldiverne
epo: Maldivoj
est: Maldiivid
eus: Maldivak
fao: Maldivuoyggjarnar
fin: Malediivit
gag: Maldiv adaları / Мальдив адалары
gla: Na h-Eileanan Mhaladaibh
gle: Oileáin Mhaildíve / Oileáin Ṁaildíve
glv: Ny Maldeevaghyn
hat: Maldiv
hun: Maldív-szigetek
ibo: Agwe-etiti Mọldaiv
ind: Maladewa / مالاديوا
isl: Maldíveyjar
jav: Maladewa
kaa: Maldiv atawları / Мальдив атаўлары; Maldivı / Мальдивы
kmr: Maldîvêd / Малдивед / مالدیڤێد; Adaêd Maldîvê / Адаед Малдиве / ئادایێد مالدیڤێ; Cizîrêd Maldîvê / Щьзиред Малдиве / جزیرێد مالدیڤێ
kur: Maldîvên / مالدیڤێن
lat: Insulae Maldivae
lav: Maldīvija
lim: Maledive
lin: Madívi
lit: Maldyvai
mlg: Maldiva
mol: Maldive / Малдиве
msa: Maldives / مالديۏس
nno: Maldivane
nob: Maldivene
rmy: Maldive / माल्दिवे
slo: Maldivia / Малдивиа; Maldivju Ostrovis / Малдивйу Островис
sme: Malediivvat
smg: Maldīvā
smo: Malative
som: Maaldiqeen
sqi: Maldivit
swe: Maldiverna
tuk: Maldiw adalary / Мальдив адалары
tur: Maldivler; Maldiv Adaları
uzb: Maldiv orollari / Мальдив ороллари
vie: Man-đi-vơ
vol: Maldivuäns
vor: Maldiiviq
wol: Maldiif
zza: Maldiwi
mon | udm: Мальдив (Mal'div)
abq: Мальдивска дзыгӀвбжяква (Maldivska dzəʿʷbžjakʷa)
alt: Мальдивский ортолыктар (Mal'divskij ortolyktar); Мальдивы (Mal'divy)
bak: Мальдив утрауҙары / Maldiv utrauźarı
bel: Мальдыўскія астравы / Maldyŭskija astravy; Мальдыўскія выспы / Maldyŭskija vyspy; Мальдывы / Maldyvy; Мальдзівы / Maldzivy
bul: Малдивски острови (Maldivski ostrovi); Малдиви (Maldivi)
che: Мальдиваш (Mal'divaš)
chm: Мальдивский остров-влак (Mal'divskij ostrov-vlak); Мальдивы (Mal'divy)
chv: Мальдив утравӗсем (Mal'div utravĕsem)
kaz: Мальдив аралдары / Maldïv araldarı / مالديۆ ارالدارى
kbd: Мальдивскэ островхэр (Mal'divskă ostrovĥăr)
kir: Мальдив аралдары (Mal'div araldary)
kjh: Мальдивскай олтырыхтар (Mal'divskaj oltyryĥtar)
kom: Мальдивскӧй островъяс (Mal'divsköj ostrov"jas); Мальдивы (Mal'divy)
krc: Мальдив айрымканлары (Mal'div ajrymkanlary)
kum: Мальдив атавлары (Mal'div atavlary)
mkd: Малдиви (Maldivi)
oss: Мальдивтӕ (Mal'divtä)
rus: Мальдивские острова (Mal'divskije ostrova); Мальдивы (Mal'divy)
srp: Малдиви / Maldivi
tat: Мальдив утраулары / Maldiv utrawları
tgk: Ҷазираҳои Малдив / جزیرههای ملدیو / Çazirahoi Maldiv
tyv: Мальдивлер (Mal'divler)
ukr: Мальдівські острови (Mal'divs'ki ostrovy); Мальдіви (Mal'divy)
ara: المالديف (al-Māldīf); الملديف (al-Maldīf); ملديف (Maldīf); مالديف (Māldīf); محل الذئب (Maḥallu ḏ-Ḏiʾb); محل الديب (Maḥallu d-Dīb)
fas: مالدیو / Mâldiv
prs: مالدویا (Māldeviyā)
pus: مالدويا (Māldiwiyā); مالديو (Māldīw)
snd: مالديپ (Māldīpa)
uig: مالدىۋ ئاراللىرى / Maldiw aralliri / Мальдив араллири
urd: مالدیو (Māldīv); مالدیپ (Māldīp)
div: ދިވެހިރާއްޖެ (Divehirājje)
heb: איי המלדיביים (Iye ha-Maldîṿiyîm); איי המאלדיביים (Iye ha-Mâldîṿiyîm); איי-מלדיבים (Iye-Maldîṿîm); איי-מאלדיבים (Iye-Mâldîṿîm); איי-מלדיב (Iye-Maldîṿ)
lad: מאלדיב'אס / Maldivas
yid: מאַלדיװן (Maldivn)
ell-dhi: Μαλδίβες (Maldíves)
ell-kat: Μαλδίβαι (Maldívai); Μαλεδίβαι (Maledívai)
hye: Մալդիվներ (Maldivner)
kat: მალდივის კუნძულები (Maldivis kundzulebi); მალდივები (Maldivebi)
hin: मालदीव (Māldīv); मालद्वीप (Māldvīp)
ben: মালদিভ (Māldibʰ); মালদ্বীপ (Māldbīp)
guj: મલદીવ (Maldīv)
pan: ਮਾਲਦੀਵ (Māldīv)
sin: මාලදිවයින් (Māladivayin)
kan: ಮಾಲ್ಡೀವ್ಸ್ (Mālḍīvs)
mal: മാലിദ്വീപ് (Mālidvīp); മാലദ്വീപുകള് (Māladvīpukaḷ); മാല്ഡീവ്സ് (Mālḍīvs)
tam: மாலத்தீவு (Mālattīvu); மாலத்தீவுகள் (Mālattīvukaḷ); மாலைதீவுகள் (Mālaitīvukaḷ)
tel: మాల్దీవులు (Māldīvulu); మాల్దివులు (Māldivulu)
zho: 馬爾代夫/马尔代夫 (Mǎ'ěrdàifū)
jpn: モルディヴ (Morudivu); モルディブ (Morudibu)
kor: 몰디브 (Moldibeu)
dzo: མཱལ་ཌིབས་ (Māl.ḍibs.)
mya: မော္လဒုိက္ (Mɔládaiʿ)
tha: มัลดีฟส์ (Mândīf[s])
khm: ម៉ាល់ឌីវ (Maldīv)
La història de Boadas arrenca el 24 d'octubre de 1895, quan neix a l'Havana Miguel Boadas Parera. Des de nen viu un ambient de bar; els seus pares, catalans emigrats a Cuba, tenen una taverna al carrer de la celebrada Bodeguita de en Medio. Ajudant al seu pare, aprèn litúrgia i secrets i, en veure la seva vocació de bàrman, l'envia a treballar el local dels seus cosins, els Sala Parera : La Florida o Floridita.
Als 19 anys , Boadas es converteix en bàrman i el seu nom s'uneix a la història del Floridita i de Constantino Ribalaigua, geni de les mescles que adquireix aquest local quan els Sala Parera tornen a Espanya. En aquesta època és freqüent trobar Boadas atenent la llotja presidencial del frontó Jai-Alai o el bar de l' litista Yacht Club.
Amb 31 anys, en 1926, Boadas decideix venir a Espanya i, després d'una temporada a Lloret de Mar, d'on eren els seus pares, coneix a Maria Ribas i es casa amb ella. Boadas fixa la seva residència a Barcelona i demostra el seu talent en locals com Moka, Nuria, Royal, Kiosko de Canaletes, Maison Dorée i, per fi, Canaletes, on oficia en una barra creada per a ell.
El 24 d'octubre 1933 Boadas compleix el seu gran somni : obrir el seu propi local, al carrer Tallers número 1. L'obertura suposa un esdeveniment social, ja que Boadas està consagrat com un dels dos barmen més famosos d'Espanya i reconegut mundialment.
Actualment, el Boadas és la cocteleria més antiga de Barcelona i segueix a ple rendiment.
Aquesta imatge ha jugat a En un lugar de Flickr.
ANIMACIONES INFANTILES PARA CUMPLEAÑOS ANIMACIONES INFANTILES PINY KIDS
A la hora de sembrar el caos, Harley es una líder natural! Echa un Vistazo a Atrapada en el medio, la nueva serie Disney Channel. Sitio oficial de Disney …
source
animacionesinfantiles.club/atrapada-en-el-medio-vistazo-3/ #AtrapadaEnElMedio, #Bizaardvark, #Canal, #Channel, #Dinsey, #Disney, #DisneyChannel, #DisneyPlanet, #Harley, #JennaOrtega, #LDisnei, #Mickey, #Minnie, #Nenas, #Nenes, #Oficia, #OperaciónConfusión, #Piratas, #Princesa, #SoyLuna, #TheLodge, #TsumTsum
L'església de Holy Rude de Stirling (Church of the Holy Rude) va ser fundada pel rei David I l'any 1129, però l'any 1406 va patir un incendi. Llavors, Lord Chamberlain d'Escòcia va fer un important donatiu per reedificar el temple, i, aproximadament, el 1414 la nau prinicipal, l'ala sud i la torre van quedar finalitzades. Aquesta part de l'església, amb les seves columnes circulars, els seus arcs gòtics i el seu sostre original de roure, es mostra pràcticament igual que quan va ser edificada.
L'església no era el suficientment gran per a tota la feligresia del lloc, i es va ampliar amb el cor ubicat a la part oriental (anys 1507 a 1546), fet per artesans locals sota la direcció del mestre d'obres John Coutts.
El rei James VI va ser coronat aquí Rei d'Escòcia el 29 de juliol de 1567; Adam Bothwell, bisbe d'Orkney oficià la cerimònia i John Knox va predicar-hi un sermó. Això fa que aquest temple, juntament amb Gloucester Abbey (actualment catedral) i Westminster Abbey siguin les úniques esglésies britàniques encara actives que han estat seus de coronacions reials.
A l'any 1656, després d'una disputa entre dos dels pastors de l'església i els seus partidaris, el consell municipal va ordenar la construcció d'un envà on ara es troba el creuer, formant-se llavors dues esglésies dins el mateix edifici.
Joseba Cruz és un cuiner sense restaurant que practica (o pretén practicar) el que ell mateix anomena “Cuina nòmada” sota la marca Le Clandestin i que, segons resa a la seva pàgina web i gràcies a una Foodtruck, el pot portar a cuinar a qualsevol lloc (¡!), indicant les coordenades el dia de l’esdeveniment als que hagin fet una reserva. Una idea molt interessant però una mica agosarada que vam voler experimentar formalitzant la reserva per a un dissabte de plena primavera (el bon clima és imprescindible, no sigui que, arribats al lloc en el rigors de l’hivern, acabem pelats de fred).
I sí, efectivament, la nit abans vam rebre les indicacions sobre on havíem d’anar a dinar i la veritat és que, de moment, sorpreses poques perquè, pel que nosaltres sabíem a través d’altres persones que hi havien accedit abans, l’home no s’ha mogut del lloc on va iniciar la seva aventura: les instal·lacions d’una finca en mig del camp que fa les funcions de corral i lloc d’esbarjo per a cavalls. L’únic canvi apreciable és que abans feia el servei a l’aire lliure, sota un cobert, i ara que aquest està desmantellat (¡!), oficia en un espai tancat que està a tocar. Un interior ampli, lluminós i prou confortable (excepte per unes dures cadires que, després de les tres hores que dura la funció, acaben passant factura), però on vam estar còmodes i tranquils. El servei el porten només dues persones: el propi Joseba i una noia molt eficient (Estela) i se’n surten prou bé, encara que cal tenir present que el ritme és pausat i fins i tot, es fa una parada a mitja funció, per sortir fora a fer un piti o estirar les cames.
I pel que fa a la teca, la única opció és un menú degustació d’una composició que no s’anuncia enlloc i que ja avancem que ens va entusiasmar. Un reguitzell de platets de cuina de producte i de temporada, nets, aparentment senzills i sense ximpleries però personals, molt ben executats i saborosos tots ells, formant un conjunt molt complet que se’ns va posar molt bé.
El xicot té estil i personalitat, destil·la talent i sembla saber ben bé el que fa i el que vol fer. En aquest sentit, segons ens va comentar, aquesta ubicació actual és provisional i encara està a la recerca d’espais i oportunitats on practicar aquella “Cuina nòmada” que té ben fixada com a objectiu. Estem convençuts que ho aconseguirà i nosaltres el seguirem allà on vulgui estar. Bravo, noi!!
El que més ens va agradar: el conjunt del menú
El que menys ens va agradar: QUE LA PÀGINA WEB ESTIGUI NOMÉS EN CASTELLÀ; les cadires
El que creiem que es pot millorar: la carta de vins es breu i hi trobem a faltar més referències locals o de proximitat
El que recomanem: una experiència gastronòmica personal i de qualitat que recomanem molt especialment
Satisfacció: @@@@
Telèfon: 622 19 23 28
Disponible divendres, dissabtes i diumenges.
Dani Lechuga ha decidit liquidar el seu celebrat Caldeni, que tantes alegries ens ha donat durant els darrers deu anys, per centrar-se en la seva aposta més informal que oficia sota el nom de Bardeni. Un canvi d’aires una mica radical –encara que coherent i ben raonat- però que en cap cas impedeix seguir accedint a la màxima qualitat de la seva oferta sòlida, tot i que ara aquesta estigui presentada en un format i un espai ben diferents. Abans de continuar, hem de reconèixer que a nosaltres ens agradava molt accedir al ja extint restaurant per gaudir de la seva cuina en un ambient formal, de forma relaxada i en òptimes condicions. Creiem que tanta suculència es mereixia aquell espai, ens havíem acostumat a anar-hi i ara ho trobarem a faltar. Però, en fi,: “A rey muerto, rey puesto” i aquí està la primera crònica del nou Bardeni, que coincideix també amb el primer cop que hi accedim després de la remodelació soferta a finals del 2015.
Només entrar veiem que el lloc llueix bastant. La decoració, diàfana i molt personal, evita el to més barroc del decorador de moda i, comparada amb el que ens té acostumats, és presenta càlida, no intrusiva i bastant discreta. Taules petites però de grandària que podríem considerar suficient, sense estovalles i amb els maleïts tovallons de paper (encara que gruixuts i, per tant, raonablement útils); cadires senzilles però còmodes i vaixella i cristalleria també senzilles però molt correctes. Al fons del local hi ha una majestuosa, sòlida i molt temptadora barra amb tamborets que creiem serà la nostra pròxima parada allà ☺. Com a punt destacable ens va semblar que la acústica estava molt ben resolta (potser tenen molt a veure les caixes d’ous que hi ha al sostre), ja que amb el local a vessar no vam apreciar tumult ni sorolls fora de to. I a la part negativa estaria una il·luminació dispersa i irregular que ens va donar algun problema per llegir correctament les cartes, al menys des de la nostra taula. Tot plegat definint els paràmetres habituals d’un restaurant de caire informal però transmetent qualitat, calidesa i sentit pràctic. Per acabar amb l’apartat logístic, la impossibilitat de fer reserva prèvia és una decisió que simplifica la gestió i evita maldecaps als responsables però creiem que en determinats casos pot comportar algun inconvenient als clients. No ha estat el nostre cas però...
I pel que fa a la teca, l'oferta segueix el patró “Bardeni” compost per una carta fixa complementada amb algunes altres propostes del dia escrites a la paret, tot presentat en petit format i pensat per ser compartit. I en quant a resultats, podem afirmar que el nivell és impecable, és a dir: manté la qualitat, l’eficiència i el magnífic to que ja son marca de la casa. Potser la única cosa que se li pot retreure a la seva oferta sigui no aprofundir més en matèries vegetals (verdures, hortalisses, llegums, fruites...) per contrarestar una mica l’abundància de proteïna càrnica. Però bé, en un “meatbar” això no aplica: aquí es ve a menjar carn... i de la bona!. Imprescindible en aquest sentit.
El millor: la qualitat de la oferta sòlida; l’encant i la bona acústica del local
Millorable: la il·luminació és dispersa i poc uniforme; major presència vegetal a la carta
Recomanat: és un restaurant de qualitat que es presta a anar sovint per picar o fer un àpat complet; anar a primera hora és assegurar-se un lloc sense haver d’esperar
Satisfacció: @@@+
C/ Valencia, 454
08013 Barcelona
Telèfon: 93 231 45 11
Tanca diumenge i dilluns.
Veure l'àlbum de l'extint: Caldeni.
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
“... Las muchachas de las muchachas miman a las bisabuelas de los abuelos ... Las memorias tristes... las Historias ... los niños ... los infantes Simples ... las hijas & los niños bastardos de la Legalidad, la ilegalidad, La legalización = la prisión ... Cogido ... las esposas & los gemidoses ... Los crímenes sociales ... ladrón de la absurdidad de este mundo sordo de la exclusión...!
Terra Mãe dos Humanos
pés descalços
calças arriada’sexo obrigado peluniverso masculino
sem goz’ou orgasmo
abusad(as) por pais vizinhos Pela própria polícia
pres(as) es’porradas Em suas casas: Ru’as cólicas
entre coxas lábios & vaginas
nos quartos Camas, nuas
incômodos locais do desvario
agredidas
mutiladAs‘saSSinadas & Desaparecid(as)
instituições oficiai’ Semânticas dos pênis & penalidades
Clitóris arrancados por c-a-c-o-s de “coca” – “cola”
negr’as branc’as amarel’as
escravas dos escrotos
judia muçulmana
católica protestante
índias budistas
pagãs
mentir & rir nos falsos orgasmos: “My god My love My dear.”
“fuck you man”... Fuck”
ao lado do esgoto Empunha o desgosto n’1 beijo forçado
dentadas
compunh’a trilha sonora o grito na boca desdentada
o fato da ficção do prazer
após uma duas três até quatro jornadas
do senhorio
Bárbar’a bruxa dos prazeres & loucura
sirenes(((((((((((((
Irenes que não dão mai’suas risadas
falas ressoam g-a-g-a-s das agressões pelos murros chumbos & pólvoras
filha’se’mátria pátria Frátria dos abortados’em dá-lhe o direito
opção d’escolher
Mulher Mulheres
1... 1000 tiros na sorte - Azares
doem como a dor DO ESQUECIMENTO
vestem agor’a cor que cobre s-e-u-s corpos tingidos de vermelho
Sangue de
deus & do diabo
anjos & filhotes’cambos da sobrevida
metrópole‘sem marcas de qualquer libertação
Falta direito à liberdade Trabalho & educação
Entre outras ausências
não há santas
Há mártires:
“Tristes heroínas injetáveis nas veias das Américas Ásias & Áfricas femininas”
Feia molt de temps que no anàvem a Torre Mossèn Homs, l’escola d’Hoteleria i Turisme del Vallès que oficia com a restaurant de pràctiques en horari escolar (els migdies feiners amb el curs obert) i on quatre individus vam pensar en acostar-nos-hi per a dinar plegats.
Les instal·lacions de l’escola ocupen una molt ben rehabilitada masia del segle XIV ubicada a les afores de Terrassa, gairebé a tocar de Matadepera. El menjador, ubicat a la planta baixa, ens presenta un espai ampli, molt ben condicionat i assistit per un servei abundant i de caire formal compost per estudiants en pràctiques de diferents nivells.
S’ofereix una única opció de menú que varía setmanalment i segons el dia de la setmana: de dilluns a dijous hi ha un menú degustació per 19€, mentre que els divendres el menú és una mica més llarg, té un perfil més “gastronòmic” (sic) i s’ofereix per 23€. I ara veiem que durant el Desembre s’ofereix un menú especial Nadal, més complet i de caire festiu, per 30€ (la composició dels diferents menús està actualitzada i perfectament detallada a la seva pàgina web). Sent un dijous, a nosaltres ens va tocar el menú degustació “normal” que ens va oferir un còctel de benvinguda, dos aperitius, dos entrants, dos plats principals i dues postres, més els complements (aigua, pa i vi a dojo, cafè i petit fours) que s’inclouen en tots els menús.
I pel que fa a resultats, no entrarem al detall en res ni farem cap tipus de valoració perquè no es tracta d’això i és evident que davant d’aprenents (sala i cuina) cal assumir tot tipus d’errors que es poden produir. Només pretenem fer visible una opció que, pel que vam veure al menjador, té molt d’èxit (cal reservar amb força antel·lació) i consisteix en dinar a preu reduït mentre es dóna l’oportunitat a uns estudiants d’hostaleria de fer pràctiques en un entorn real, que d’això va la cosa.
Com a resum, hem de dir que vam dinar i ho vam passar molt bé, que en cap moment la sang va arribar al riu, ni de bon tros, i que fa molta gràcia fer de “conillets” per tal que les joves promeses en restauració acabin formant-se. En aquest sentit va resultar una experiència molt interessant que probablement repetim en el futur, ja sigui en aquesta mateixa escola o en altres.
Carrer de la Castellassa s/n
08227 Terrassa
Telèfon: 93 786 25 25
Només fan serveis els migdies feiners mentre el curs escolar està obert.
ANIMACIONES INFANTILES PARA CUMPLEAÑOS ANIMACIONES INFANTILES PINY KIDS
Disney Planet – Emma Watson y Dan Stevens son “La Bella y la Bestia” Los protagonistas nos cuentan más acerca de sus personajes y de esta nueva versión …
source
animacionesinfantiles.club/disney-planet-emma-watson-y-da... #BillCondonEstreno, #Bizaardvark, #Canal, #Channel, #DanStevens, #Dinsey, #Disney, #DisneyPlanet, #EmmaWatson, #LDisnei, #LaBellaYLaBestia, #Mickey, #Minnie, #Nenas, #Nenes, #Oficia, #Pe..., #Piratas, #Princesa, #SoyLuna, #TellAsOldAsTime, #TheLodge, #TsumTsum
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
Als voltants de l'ermita s'han trobat restes que podrien pertànyer a un primitiu poblament de Bot. Entre el monticle del temple i Bot, passa el riu Canaleta. L'Ermita de Sant Josep és una església del municipi de Bot (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al sud-est del poble, dalt d'un turó al peu del riu Canaletes, envoltada per les muntanyes de la Plana, l'Agulla i la Migdia.
Està consagrada a Sant Josep i és per això que el dissabte més proper al 19 de març s'hi celebra una romeria. Al matí, el poble de Bot surt en processó des de l'Església parroquial de Sant Blai (el patró de la població) i en arribar a l'ermita s'oficia una missa en honor a Sant Josep per agrair-li la pluja caiguda durant tot l'any. La celebració finalitza amb un dinar popular.
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
O Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho, mais conhecido por Pacaembu, é um estádio desportivo localizado na praça Charles Miller, na região central da cidade de São Paulo, no Brasil. Pertence à prefeitura da capital paulista e pode ser utilizado nas partidas de futebol pela maioria das equipes do município, por meio de pagamento de aluguel. O Corinthians é o time que joga com maior frequência no local.
__________________
El Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho (más conocido como Estadio Pacaembú), se ubica en el barrio de Pacaembú en São Paulo, capital del Estado de São Paulo en Brasil. Sede de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 celebrada en Brasil. Su dirección es Praça Charles Miller, s/nº - barrio do Pacaembu.
En él oficia como local el SC Corinthians y otros.
__________________
Lo Estádio do Pacaembu, è uno stadio di calcio di San Paolo del Brasile, che si trova a Praça Charles Miller. Il suo nome ufficiale è Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho ed è di proprietà della Prefettura Municipale di San Paolo. Lo stadio è stato inaugurato il 27 aprile 1940 con la presenza del Presidente brasiliano Getúlio Vargas, l'interveniente Adhemar de Barros e il sindaco di San Paolo Prestes Maia. Lo stadio può contenere 37.180 persone e le sue dimensioni sono 104 m di lunghezza di 70 m di larghezza. Lo stadio è intitolato a Paulo Machado de Carvalho. Era il capo delegazione brasiliana del Campionato mondiale di calcio 1958, ed è stato conosciuto come "Marechal da Vitória" (Marshall, di Vittoria).
__________________
Estádio do Pacaembu, as it is usually called, is a football stadium in São Paulo, located on Praça Charles Miller, no nº - in Pacaembu neighborhood. Its official name is Estádio Municipal Paulo Machado de Carvalho and it is owned by the Municipal Prefecture of São Paulo. The stadium was inaugurated on April 27, 1940 with the presence of the Brazilian President Getúlio Vargas, the intervener Adhemar de Barros and the mayor of São Paulo Prestes Maia. The stadium holds 37,180 people[1] and its pitch dimensions are 104 m of length by 70 m of width. The stadium is named after Paulo Machado de Carvalho. He was the 1958 FIFA World Cup Brazilian delegation chief, and was known as "Marechal da Vitória" (Marshall of Victory).
ANIMACIONES INFANTILES PARA CUMPLEAÑOS ANIMACIONES INFANTILES PINY KIDS
Luna cuenta más sobre algunos de los lugares y las personas que formarán parte de su vida. Sitio oficial de Disney Channel: …
source
animacionesinfantiles.club/soy-luna-un-nuevo-mundo/ #Bizaardvark, #Canal, #Channel, #Dinsey, #Disney, #DisneyPlanet, #Karol, #KarolSevilla, #LDisnei, #Luna, #Mickey, #Minnie, #Nenas, #Nenes, #Oficia, #Pascuareli, #Pasquarelli, #Patines, #Piratas, #Princesa, #Rollers, #Rugero, #Ruggero, #Sevi..., #Soy, #SoyLuna, #TheLodge, #TsumTsum