Jordi@photos
rax ( Ragnar Axelsson ) Photos of the new book " last days of the artic "
Gracies Juan Carlos per la continua divulgaciö del treball de fotografs de tot el mon desde el teu espai Facebook, ( vull dir que em deus una de berberechos i una cerveseta per ensabonar-te ).
Sense tu potser aquest no l´hagues pogut disfrutar.
Se que alguns poden ser coneguts teus , companys d´aventures i professió , i sempre es bo coneixer,es bo comparar i encara millor apendre.No em cansare de repetir-m´ho,deixar constancia grafica d´un fet,ser testimoni i portar imatges es important, pero l´ increible es fer d´aixó un art ,un treball creatiu i en Rax d´aixó en sap un munt.Despres encara queda tota la resta,o potser el mes important, tot el factor huma del reportatge,aquell fet que tu em comentaves i que per tu es l´essencial: tot el secret estar en conectar, en la relació que pot arribar a tenir el fotograf amb l´objecte del treball,amb les persones que ompliran amb la seva vida ,els seus gestos,la seva mirada i la seva humanitat totes les imatges que despres el mon podra veure i potser entendre.I aixó ha de voler dir un temps de convivencia ,de comverses, d´apropament, de compartir una manera de viure i veure el mon.Es insignificant pero en un altre ordre de coses,encara em pregunto com es pot tenir tacte als dits per encertar el disparador amb el fred que deu cardar aqui, ( amb uns quants amics de Flickr en una trobada a Queralbs sense anar mes lluny,varem poguer viure l´experiencia i no es broma : amb guants pots encertar-ho tot menys el botó de fer clic,sense que Deu t´ampari perque la feina es escalfar i sentir les mans.)
Gracias Juan Carlos por la continua divulgación del trabajo de fotógrafos de todo el mundo desde tu espacio Facebook, (quiero decir que me debes una de berberechos y una cervecita por hacerte la pelota d´esta guisa).
Sin ti quizá éste no lo hubiera podido disfrutar.
Se que algunos pueden ser conocidos tuyos , compañeros de aventuras y profesion, y siempre es bueno conocer, es bueno comparar y aún mejor aprender .No me cansaré de repetirmelo, dejar constancia gráfica de un hecho, ser testigo y llevar imágenes es importante, pero la increíble es hacer de esto un arte, un trabajo creativo y RAX de esto sabe un monton.Despues aún queda todo el resto, o quizás lo más importante, todo el factor humano del reportaje, aquel que tú me comentabas y que para ti es lo esencial: todo el secreto esta en conectar, en la relación que puede llegar a tener el fotógrafo con el objeto del trabajo, con las personas que llenarán con su vida, sus gestos, su mirada y su humanidad todas las imágenes que después el mundo podrá ver y quizás entender ..
Y esto debe significar un tiempo de convivencia, de comversaciones, de acercamiento, de compartir una manera de vivir y ver el mundo.Es insignificante pero en otro orden de cosas, aun me pregunto cómo se puede tener tacto en los dedos para acertar el disparador con el frío que debe hacer aquí. ( con unos amigos de Flickr,en un encuentro en Queralbs sin ir mas lejos, pudimos vivir la experiencia y no es broma : con guantes ,lo puedes acertar todo menos el boton de hacer clic,sin ellos que Dios te ampare, bastante trabajo tendras en calentar y sentir tus manos )
rax ( Ragnar Axelsson ) Photos of the new book " last days of the artic "
Gracies Juan Carlos per la continua divulgaciö del treball de fotografs de tot el mon desde el teu espai Facebook, ( vull dir que em deus una de berberechos i una cerveseta per ensabonar-te ).
Sense tu potser aquest no l´hagues pogut disfrutar.
Se que alguns poden ser coneguts teus , companys d´aventures i professió , i sempre es bo coneixer,es bo comparar i encara millor apendre.No em cansare de repetir-m´ho,deixar constancia grafica d´un fet,ser testimoni i portar imatges es important, pero l´ increible es fer d´aixó un art ,un treball creatiu i en Rax d´aixó en sap un munt.Despres encara queda tota la resta,o potser el mes important, tot el factor huma del reportatge,aquell fet que tu em comentaves i que per tu es l´essencial: tot el secret estar en conectar, en la relació que pot arribar a tenir el fotograf amb l´objecte del treball,amb les persones que ompliran amb la seva vida ,els seus gestos,la seva mirada i la seva humanitat totes les imatges que despres el mon podra veure i potser entendre.I aixó ha de voler dir un temps de convivencia ,de comverses, d´apropament, de compartir una manera de viure i veure el mon.Es insignificant pero en un altre ordre de coses,encara em pregunto com es pot tenir tacte als dits per encertar el disparador amb el fred que deu cardar aqui, ( amb uns quants amics de Flickr en una trobada a Queralbs sense anar mes lluny,varem poguer viure l´experiencia i no es broma : amb guants pots encertar-ho tot menys el botó de fer clic,sense que Deu t´ampari perque la feina es escalfar i sentir les mans.)
Gracias Juan Carlos por la continua divulgación del trabajo de fotógrafos de todo el mundo desde tu espacio Facebook, (quiero decir que me debes una de berberechos y una cervecita por hacerte la pelota d´esta guisa).
Sin ti quizá éste no lo hubiera podido disfrutar.
Se que algunos pueden ser conocidos tuyos , compañeros de aventuras y profesion, y siempre es bueno conocer, es bueno comparar y aún mejor aprender .No me cansaré de repetirmelo, dejar constancia gráfica de un hecho, ser testigo y llevar imágenes es importante, pero la increíble es hacer de esto un arte, un trabajo creativo y RAX de esto sabe un monton.Despues aún queda todo el resto, o quizás lo más importante, todo el factor humano del reportaje, aquel que tú me comentabas y que para ti es lo esencial: todo el secreto esta en conectar, en la relación que puede llegar a tener el fotógrafo con el objeto del trabajo, con las personas que llenarán con su vida, sus gestos, su mirada y su humanidad todas las imágenes que después el mundo podrá ver y quizás entender ..
Y esto debe significar un tiempo de convivencia, de comversaciones, de acercamiento, de compartir una manera de vivir y ver el mundo.Es insignificante pero en otro orden de cosas, aun me pregunto cómo se puede tener tacto en los dedos para acertar el disparador con el frío que debe hacer aquí. ( con unos amigos de Flickr,en un encuentro en Queralbs sin ir mas lejos, pudimos vivir la experiencia y no es broma : con guantes ,lo puedes acertar todo menos el boton de hacer clic,sin ellos que Dios te ampare, bastante trabajo tendras en calentar y sentir tus manos )