Quim Bahí
El priorat de Marcèvol. Catalunya venuda a França.
Aquesta imatge va jugar a Pels camins dels Països Catalans.
---------------------
El miracle de la farina
La llegenda diu que la mare del successor immediat de Sant Pere a la seu del papat ha estat enterrada a Marcèvol. Vet aquí la història.
La vella dama, anant a Sant Jaume de Galícia, puja a Marcèvol. S’atura, cansada, dins la pujada, mentre temporaleja. Un home de Marcèvol torna de Vinçà amb un ruc que porta un sac de farina que acaba de moldre al molí. Deixa el sac i fa pujar la dona. Es fa fosc, trona. La vella li diu que no passi ànsia pel sac. Efectivament, la farina era seca quan el pagès va córrer a cercar-la l’endemà, però quan va tornar, la dona era morta. Després de funerals solemnes, el seu cos va ser dipositat sota l’altar de Nostra Senyora de les Grades.
-----
El priorat de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó, dins del terme del petit vilatge d'Arboçols, al Conflent. Li pertany un petit nucli de cases anomenat Marcèvol, que depenen d'Arboçols.
El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquesta orde a la Catalunya Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l'hospital d'Illa (Illa).
Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d'una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles.
Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Verge. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevé un lloc que atreu centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós de Conflent i cada tres de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.
Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat monument històric al segle XIX, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.
---------------------------------------------------------------
Va ser a l'illa dels Faisans, al mig del riu Bidasoa, a Hendaia, que el cardenal Mazzarino, representant del rei de França Lluís XIV, i Luis de Haro, en nom de Felip IV de Castella, van firmar el Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659. Aquest acord de pau que es va negociar sense consultar les Corts catalanes va significar la partició de Catalunya i l'annexió per França dels comtats del Rosselló i mitja Cerdanya.
350 anys després, la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus continua sent una de les menys permeables de la Unió Europea en matèria de tràmits administratius o fiscals. D'altra banda, la falta d'organització i d'oferta de proximitat en matèria de correus i telefonia, i de mobilitat, també dificulta el desenvolupament dels intercanvis econòmics i socials entre les comarques de Girona i Perpinyà.
Fins a dia d'avui, a part de aportacions ecónomiques simboliques, el Goven de Catalunya no ha fet cap acció per recuperar-ho. Està massa ocupat.
---------------------------------------------------------------
Le prieuré de Marcevol est situé à une vingtaine de kilomètres de Perpignan, sur la commune d'Arboussols, à côté de Vinça, dans le département des Pyrénées-Orientales.
Le prieuré et le hameau, sur la butte lui faisant face, offrent un panorama sur le massif du Canigou et la vallée de la Têt.
El priorat de Marcèvol. Catalunya venuda a França.
Aquesta imatge va jugar a Pels camins dels Països Catalans.
---------------------
El miracle de la farina
La llegenda diu que la mare del successor immediat de Sant Pere a la seu del papat ha estat enterrada a Marcèvol. Vet aquí la història.
La vella dama, anant a Sant Jaume de Galícia, puja a Marcèvol. S’atura, cansada, dins la pujada, mentre temporaleja. Un home de Marcèvol torna de Vinçà amb un ruc que porta un sac de farina que acaba de moldre al molí. Deixa el sac i fa pujar la dona. Es fa fosc, trona. La vella li diu que no passi ànsia pel sac. Efectivament, la farina era seca quan el pagès va córrer a cercar-la l’endemà, però quan va tornar, la dona era morta. Després de funerals solemnes, el seu cos va ser dipositat sota l’altar de Nostra Senyora de les Grades.
-----
El priorat de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó, dins del terme del petit vilatge d'Arboçols, al Conflent. Li pertany un petit nucli de cases anomenat Marcèvol, que depenen d'Arboçols.
El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquesta orde a la Catalunya Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l'hospital d'Illa (Illa).
Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d'una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles.
Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Verge. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevé un lloc que atreu centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós de Conflent i cada tres de maig a Marcèvol encara se celebra una missa.
Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat monument històric al segle XIX, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.
---------------------------------------------------------------
Va ser a l'illa dels Faisans, al mig del riu Bidasoa, a Hendaia, que el cardenal Mazzarino, representant del rei de França Lluís XIV, i Luis de Haro, en nom de Felip IV de Castella, van firmar el Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659. Aquest acord de pau que es va negociar sense consultar les Corts catalanes va significar la partició de Catalunya i l'annexió per França dels comtats del Rosselló i mitja Cerdanya.
350 anys després, la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus continua sent una de les menys permeables de la Unió Europea en matèria de tràmits administratius o fiscals. D'altra banda, la falta d'organització i d'oferta de proximitat en matèria de correus i telefonia, i de mobilitat, també dificulta el desenvolupament dels intercanvis econòmics i socials entre les comarques de Girona i Perpinyà.
Fins a dia d'avui, a part de aportacions ecónomiques simboliques, el Goven de Catalunya no ha fet cap acció per recuperar-ho. Està massa ocupat.
---------------------------------------------------------------
Le prieuré de Marcevol est situé à une vingtaine de kilomètres de Perpignan, sur la commune d'Arboussols, à côté de Vinça, dans le département des Pyrénées-Orientales.
Le prieuré et le hameau, sur la butte lui faisant face, offrent un panorama sur le massif du Canigou et la vallée de la Têt.