El secret més profund

És una tarda ben tranquil·la,està arribant al final de les hores de sol .Estem a mitja tardor, crec que tot és suau.

Estem en silenci tot que l'ambient fa patxoca, sembla, per tenir confidència, explicar els secrets, fins i tot aquells més amagats, que no necessàriament són els més perillosos i gens clars. Són els que volem guardar per nosaltres, els que més ens fan ser humans, febles, originals, ens fan ser més nosaltres mateixos, així ens ho fan creure.

Tots en en tenim i tots en tenim d'amagats, però hi ha dies per poder fer aquells confidències i avui en pot ser un bon dia per explicar-ne.

La música de la ràdio sense tocar el volum baixa a poc a poc, les cançons són agradablement fines, elegants suaus, com el dia de tardor.

Ningú diu res, tots tenim un somriure, tots tenim els nostres pensaments a flor de llavis però cap s'escapa.

Un bon dia per viure'l i per estar amb amics i per sentir-se viu.

Quin és el meu secret?. No ho sé ... que no he sabut compartir la meva vida. que no m'he sabut explicar, que no he sabut mostrar el meu cor, que he tingut por de mostrar-me ... encara no en sé.

Potser el meu secret més amagat és que sé que en tinc, però ben bé no sé quins són ... o no me'ls vull ni explicar.

Done