Pensativament

Tinc somnis, la majoria són totalment irrealitzable. Són veritables somnis.

A vegades, les menys, em veig amb capacitat de tenir un munt d'objetes materials, després m'adono que tampoc seria més feliç. Els petits problemes que pugui tenir no marxarien per tenir més possibilitats econòmiques i les possibles amistats que tingués no sabria mai si s'han apropat vers la meva persona perqué els pugui ser interessant o perqué pugui ajudar-los manetàriament... i em deperto i accepto la meva realitat i les poques coses que puc aconseguir i quan satisfet puc estar d'haver-les aconseguit. Són minses però les he aconseguit amb esfor´i enginy.

Els somnis ajuden, crec, en moments de baixa autoestima, però cal tenir els peus a terra amb les limitacions per poder fer-hi front. Saber quan és un somni o una possible realitat.

Quan s'ha aconseguit superar un entrebanc un en sents molt millor que en el millor dels somnis.

Cal, doncs, cercar en la realitat aquells somnis reals, d'avui, del moment, per poder enfrontar-se a un demà amb posibilitat de sentir-se bé. ... CREC.

Done