L'ORIGEN DELS COMITÉS DE DEFENSA DE LA REVOLUCIÓN (Cuba, juliol de 2007)
A Cuba, el 28 de setembre es commemora la creació dels “Comites de defensa de la Revolución”, ideats a principis dels anys 60. Aquestes associacions de veïns estructurades per "quadras" (illes de cases), van néixer per possibilitar a les persones d’apeu, poder opinar sobre els afers del seu barri, i sobretot per vetllar pel bon comportament revolucionari del veïnat. En moltes entrevistes fetes a Fidel, en suggerir-li que el seu sistema no era una revolució sinó una dictadura perquè no existia més que un partit únic, la seva resposta clara i contundent era la de defensar que eren més democràtica la seva creació dels C.D.R.’s per afavorir l’opinió de les persones de base, que el sol fet de posar una papereta en una urna, en un país com l’estadounidenc on només hi havia dos partits, i governés qui governés, mai no canviava res estructuralment parlant. Fins aquí, penso que Fidel té tot el dret de defensar els seus C.D.R.’s per sobre d’altres propostes anomenades democràtiques. Però després de parlar amb la mestressa de la casa on m’allotjo, aquesta m’explica en veu baixa, com si les parets poguessin escoltar, que els C.D.R.’s, a pesar d’haver-se creat a principis dels 60 sota uns objectius més que ben intencionats, ja fa molt de temps que només serveixen per controlar i reprimir una població necessitada de transgredir per tal de poder sobreviure.
A la foto es pot observar una casa de Cienfuegos amb un cartell que avisa als veïns que aquell dia són ells els encarregats de la vigilància. Per qualsevol problema dins del barri, s'acudirà a aquesta casa i aquests ho faran saber a la policia si així s'escau.
L'ORIGEN DELS COMITÉS DE DEFENSA DE LA REVOLUCIÓN (Cuba, juliol de 2007)
A Cuba, el 28 de setembre es commemora la creació dels “Comites de defensa de la Revolución”, ideats a principis dels anys 60. Aquestes associacions de veïns estructurades per "quadras" (illes de cases), van néixer per possibilitar a les persones d’apeu, poder opinar sobre els afers del seu barri, i sobretot per vetllar pel bon comportament revolucionari del veïnat. En moltes entrevistes fetes a Fidel, en suggerir-li que el seu sistema no era una revolució sinó una dictadura perquè no existia més que un partit únic, la seva resposta clara i contundent era la de defensar que eren més democràtica la seva creació dels C.D.R.’s per afavorir l’opinió de les persones de base, que el sol fet de posar una papereta en una urna, en un país com l’estadounidenc on només hi havia dos partits, i governés qui governés, mai no canviava res estructuralment parlant. Fins aquí, penso que Fidel té tot el dret de defensar els seus C.D.R.’s per sobre d’altres propostes anomenades democràtiques. Però després de parlar amb la mestressa de la casa on m’allotjo, aquesta m’explica en veu baixa, com si les parets poguessin escoltar, que els C.D.R.’s, a pesar d’haver-se creat a principis dels 60 sota uns objectius més que ben intencionats, ja fa molt de temps que només serveixen per controlar i reprimir una població necessitada de transgredir per tal de poder sobreviure.
A la foto es pot observar una casa de Cienfuegos amb un cartell que avisa als veïns que aquell dia són ells els encarregats de la vigilància. Per qualsevol problema dins del barri, s'acudirà a aquesta casa i aquests ho faran saber a la policia si així s'escau.