Maite Blay says:
Pintura de Tizià, realitzada entre 1556-1559, que explica el mite Diana i Cal.listo. Central, l'ordre d'allunyament de la nimfa que es descobreix embarassada, i mira al cel on temps més tard esdevindrà la constel.lació de l'Ossa...
Adquirida l'1 de març de 2012 per la National Gallery , es podrà veure rotatòriament a Edimburg i a Londres.
Llegiu el mite en els versos d'Ovidi a Metamorfosis, II, 409 i ss.
Maite Blay says:
Al capítol V del llibre XXXV de la seva Història Natural, Plini parla de l'origen de la pintura. Ens diu que els grecs suposaven que es va originar en traçar ombres al voltant de la silueta humana. Umbra hominis lineis circumducta. Més endavant ens explica la història de Butades de Corint, la filla del qual, abans que el seu amant marxés a un llarg viatge, va voler guardar-ne la figura tot dibuixant-ne el perfil a la paret, amb l'ajut d'una llàntia que en projectava l'ombra.
Umbram ex facie eius ad lucernam in pariete lineis circumscripsit.
Enteneu ara "The origin of painting" de David Allan?
La podeu veure a la National Gallery of Scotland, a Edimburg.
I fixeu-vos en la peça del costat... A través de Flickr, Martin Beek ens proposa que aquesta sigui la font d'inspiració de "Speak, speak" de Millet. Què en penseu?
Maite Blay says:
El Victoria & Albert de Londres i la National Gallery of Scotland a Edimburg comparteixen la propietat de Les Tres Gràcies d'Antonio Canova, escultura del Neoclàssic de la que l'escultor en va fer dues versions. La que podem veure a la foto es realitzà entre el 1814 i el 1817 per encàrrec del Duc de Bedford, que quedà impressionat en veure la primera versió actualment a l'Hermitage. El fotògraf ha aconseguit acostar-se i introduir-se en el grup, fent-nos adonar de la intimitat, l'harmonia i la bellesa que les joves filles de Zeus inspiren des d'un resplendent marbre blanc.
Maite Blay says:
Al 2006, la Cow Parade va arribar a Edimburg. Aquesta mostra d'art que l'any anterior havia estat a Barcelona consisteix en què artistes vinculats a les ciutats on s'exhibeix, decoren escultures amb forma de vaques, que després es presenten en llocs públics.
A Edimburg, la gran protagonista va ser la paròdia de les Tres Gràcies instal.lada a l'exterior de la National Gallery , com es pot veure molt bé en aquesta foto. Fixeu-vos en el pedestal. Firmada per Antonio Coonova i anomenada The Three Grazers (Les Tres Herbívores) fou fotografiada sense parar i esdevingué símbol de la mostra.
Maite Blay says:
La Scottish National Portrait Gallery és un museu d'Edimburg que pertany al conjunt anomenat National Galleries of Scotland. A més de la col.lecció de retrats de personatges, s'hi pot trobar la col.lecció nacional escocesa de fotografia.
L'edifici, de finals del segle XIX, s'inspira en el Palau Ducal de Venècia. Té un hall de dos pisos on es pot veure un fris pintat per William Hole el 1898 que mostra un resum de la història d'Escòcia, a través dels seus personatges més assenyalats.
Aquesta fotografia ens ho ensenya molt bé.
Maite Blay says:
El fris de la Scottish National Portrait Gallery comença amb l'Edat de Pedra, a la que segueix l'Edat de Bronze. El primer personatge destacat és Càlgac que, segons l'historiador Tàcit -representat a la seva vora- fou un valerós cabdill de la confederació caledònica, que plantà cara l'any 88 o 89, a la batalla del Mont Graupi, als exèrcits romans de Juli Agrícola -sogre de Tàcit i representat al seu costat-.
La foto també ens permet apreciar l'emperador Hadrià, la relació del qual amb Britània es fa indissoluble amb la construcció del mur de pedra que porta el seu nom. El mur d'Adrià es començà a construir l'any 122 de la nostra era. Al seu costat, Lol.li Vrbic, encarregat de la construcció del mur d'Antoní... interessant, no?
Maite Blay says:
La importància del retrat a Roma és ben coneguda. Els bustos dels personatges més rellevants del món clàssic decoren els nostres museus. No podien faltar a la Scottish National Portrait Gallery . Fixeu-vos en Homer, a baix, a la dreta... i al seu darrere, Claudi; al costat i amb barba, Hadrià; i a sobre, Antínous o potser el jove August... a l'altre costat Víbia Sabina, l'esposa d'Adrià; i a sobre, Sòcrates i Ciceró; més amunt, Juli Cèsar...
Sou de la mateixa opinió???
Maite Blay says:
La Scottish National Portrait Gallery ha estat restaurada recentment i s'ha treballat molt en un projecte destinat a fer d'aquest espai un museu del segle XXI. S'ha reforçat la presència del que ja hi havia, han sortit a la llum peces amagades, els serveis educatius ara tenen un paper cabdal... Portrait of the Nation és el nom d'aquest projecte.
Trobo aquesta foto tan suggerent... els personatges, nets i nous, semblen esperar poder explicar-nos la seva història. M'encanta.
Maite Blay says:
I aquí el teniu en un calotip de 1845 que porta per títol "The Morning After -He greatly daring dined-". Veiem David Octavius Hill, assegut a la cadira mentre el seu amic i metge, el professor James Miller li pren el pols.
M'interesen la teatralitat i l'extraordinària composició d'aquesta foto, amb el contrapunt del bust de Luci Ver -de qui també hi ha un bust al MNAT-, la història que presenta més enllà de l'autoretrat , i la modernitat d'aquesta imatge del 1845, firmada per Hill i Adamson.
Maite Blay says:
Aquesta foto no és antiga. Es va fer el 2006, però el to sèpia li dóna un toc retro molt interessant. Ens mostra l'estàtua que presideix la plaça situada davant la City Chambers d'Edimburg, que és la seu del Consell de la Ciutat.
Fixem-nos que l'escultura fou regalada a la ciutat el 1884, com a resultat d'una subscripció. Alexandre i Bucèfal, un bon regal.
Maite Blay says:
John Robert Steell (1804-1891), va viure a Edimburg des que tenia un any. Les seves escultures, que decoren profusament la capital escocesa, es troben també a llocs tan distants com Nova York o Calcuta.
Alexander taming Bucefallus és el nom amb que es coneix aquesta obra seva que ens recorda la profunda relació que pot establir-se entre un home i el seu cavall. Plutarc ens n' explica la història a la Vida d'Alexandre, VI. Sembla que Bucèfal era un cavall impossible de muntar fins que ho va fer Alexandre. Diu l'escriptor que el príncep va observar que el cavall tenia por de la seva pròpia ombra i aconseguí domar-lo fent-lo girar de cara al sol. D'aquesta forma el jove Alexandre aconseguí no sols un cavall extraordinari sinó també el respecte del seu pare Filip, rei de Macedònia. I tothom va saber que Alexandre seria gran. Molt bona foto.
Nothing here yet.
You can save a photo or video to a gallery from its detail page, or choose from your faves here.
Comments