JFF Fotografia
.cat ...retronaren els canons
.cat
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori históric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.
El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys , restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.
.es
Sitges es una localidad y un municipio español de la provincia de Barcelona en la comunidad autónoma de Cataluña, perteneciente a la comarca del Garraf. La localidad está situada en la costa mediterránea a 36 km al sur de la capital provincial, Barcelona. Su población en 2012 fue de 29.039 habitantes.
Historia[editar código]
Las referencias a los primeros habitantes de Sitges se remonta a antes del neolítico y en épocas más modernas está documentado un asentamiento ibero sobre el siglo IV a. C.. Además, hay estudios que constatan que en el siglo I Sitges tenía dos pequeños núcleos de población, uno alrededor del cerro de la Punta y otro a la ermita del Vinyet. Unida al de Olérdola romana, Sitges sirvió de punto de intercambio entre los productos del Penedés y de otros lugares de la Mediterránia romana.
En la Edad Media se levantó el castillo, situado encima del cerro de la Punta, donde hoy en día está el ayuntamiento (construido en 1889) y que tuvo como primer propietario a la Seo de Barcelona que posteriormente lo cedió al conde Mir Geribert (1041). En el siglo XII, Sitges estaba bajo el control de la familia Sitges (adoptaron el topónimo de la villa como apellido); esta familia está documentada del año 1116 hasta el 1308 cuando Agnés de Sitges vendió sus derechos de castellanía a Bernat de Fonollar que fue señor desde 1306 hasta 1326. Después de la muerte de su segunda mujer, Blanca de Abella, Sitges por decisión sucesoria pasó a la Pia Almoina de Barcelona,1 institución eclesiástica que asistía a los pobres, en cuyas manos estuvo hasta 1814. Bernardo de Fonollar fue un caballero directamente relacionado con la corte del rey Jaime II y su tumba y la de su esposa están a la iglesia de San Bartolomé y Santa Tecla. La vida de los habitantes de estos siglos se organizaba alrededor del cerro del Baluard que estaba amurallado y conectaba con el resto de la villa con un puente por encima de la actual calle Mayor. Se conoce también de tres torres situadas a diferentes puntos del pueblo, fueron levantadas el año 1303. También cabe destacar el palacio del Rey Moro, del siglo XIV.
En el siglo XVIII, muchos sitgetanos establecieron colonias en la costa occidental del Golfo de Cádiz con motivo de las mejores condiciones de pesca de la zona y como solución más cercana al comercio con América. Con el tiempo los pescadores de Sitges contribuyeron, junto a otros (fundamentalmente de Mataró y Canet de Mar), a la fundación de la actual Isla Cristina, como aún hoy atestiguan palabras catalanas de su vocabulario y los apellidos catalanes de sus descendientes (Miravent, Giralt, Cabot, entre otros).
► ◄ .cat Gracies per les vostres visites
► ◄ .es Gracias por vuestras visitas
► ◄ .eng Thank you for your visit
+ Info: .cat Wikipedia
+ Info: .es Wikipedia
Blog ¦ Flickr ¦ fluidr ¦ flickriver ¦ flickeflu ¦ picssr ¦ portfotolio ¦ Facebook
.cat ...retronaren els canons
.cat
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori históric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.
El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys , restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.
.es
Sitges es una localidad y un municipio español de la provincia de Barcelona en la comunidad autónoma de Cataluña, perteneciente a la comarca del Garraf. La localidad está situada en la costa mediterránea a 36 km al sur de la capital provincial, Barcelona. Su población en 2012 fue de 29.039 habitantes.
Historia[editar código]
Las referencias a los primeros habitantes de Sitges se remonta a antes del neolítico y en épocas más modernas está documentado un asentamiento ibero sobre el siglo IV a. C.. Además, hay estudios que constatan que en el siglo I Sitges tenía dos pequeños núcleos de población, uno alrededor del cerro de la Punta y otro a la ermita del Vinyet. Unida al de Olérdola romana, Sitges sirvió de punto de intercambio entre los productos del Penedés y de otros lugares de la Mediterránia romana.
En la Edad Media se levantó el castillo, situado encima del cerro de la Punta, donde hoy en día está el ayuntamiento (construido en 1889) y que tuvo como primer propietario a la Seo de Barcelona que posteriormente lo cedió al conde Mir Geribert (1041). En el siglo XII, Sitges estaba bajo el control de la familia Sitges (adoptaron el topónimo de la villa como apellido); esta familia está documentada del año 1116 hasta el 1308 cuando Agnés de Sitges vendió sus derechos de castellanía a Bernat de Fonollar que fue señor desde 1306 hasta 1326. Después de la muerte de su segunda mujer, Blanca de Abella, Sitges por decisión sucesoria pasó a la Pia Almoina de Barcelona,1 institución eclesiástica que asistía a los pobres, en cuyas manos estuvo hasta 1814. Bernardo de Fonollar fue un caballero directamente relacionado con la corte del rey Jaime II y su tumba y la de su esposa están a la iglesia de San Bartolomé y Santa Tecla. La vida de los habitantes de estos siglos se organizaba alrededor del cerro del Baluard que estaba amurallado y conectaba con el resto de la villa con un puente por encima de la actual calle Mayor. Se conoce también de tres torres situadas a diferentes puntos del pueblo, fueron levantadas el año 1303. También cabe destacar el palacio del Rey Moro, del siglo XIV.
En el siglo XVIII, muchos sitgetanos establecieron colonias en la costa occidental del Golfo de Cádiz con motivo de las mejores condiciones de pesca de la zona y como solución más cercana al comercio con América. Con el tiempo los pescadores de Sitges contribuyeron, junto a otros (fundamentalmente de Mataró y Canet de Mar), a la fundación de la actual Isla Cristina, como aún hoy atestiguan palabras catalanas de su vocabulario y los apellidos catalanes de sus descendientes (Miravent, Giralt, Cabot, entre otros).
► ◄ .cat Gracies per les vostres visites
► ◄ .es Gracias por vuestras visitas
► ◄ .eng Thank you for your visit
+ Info: .cat Wikipedia
+ Info: .es Wikipedia
Blog ¦ Flickr ¦ fluidr ¦ flickriver ¦ flickeflu ¦ picssr ¦ portfotolio ¦ Facebook