Javier Bort
Garrofera 06-12-12
GARROFERA RUMBERA
Tinc una garrofera en el terme d'Orquera
que tots els anys vaig a plegar-li les garrofes al mes d'agost.
El rotgle és tan gran que pareix una plaça de bous
i està plena d'argelagues que encara no he esporgat.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt
Quan es fa de nit arriben les parelletes
a dir-se coses boniques i a fer-se cosquelletes.
A la vora de la soca em digueres que em volies
i desde aquell dia es fan més grosses les garrofes.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
i les branques menudes ballen al compàs.
Si la garrofera parlara, la d'històries que contaria,
unes serien romàntiques i altres més coxines.
Alguns rasquen la seua pell per a dir jo ací vaig estar,
altres abonen la vorera amb el fem que solta el cos.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
i les branques menudes ballen al compàs.
Quina desgracia, un destí fatal,
una constructora vol urbanitzar
Volen aplanar màrgens i voreres,
volen arrancar les garroferes.
I la pobra garrofera morta de tristor
ja no cantarà més ni vorà eixir el sol.
Ai garrofera, garrofera rumbera…
RETRUQU3
Bajoqueta Rock – 2004
Garrofera 06-12-12
GARROFERA RUMBERA
Tinc una garrofera en el terme d'Orquera
que tots els anys vaig a plegar-li les garrofes al mes d'agost.
El rotgle és tan gran que pareix una plaça de bous
i està plena d'argelagues que encara no he esporgat.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt
Quan es fa de nit arriben les parelletes
a dir-se coses boniques i a fer-se cosquelletes.
A la vora de la soca em digueres que em volies
i desde aquell dia es fan més grosses les garrofes.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
i les branques menudes ballen al compàs.
Si la garrofera parlara, la d'històries que contaria,
unes serien romàntiques i altres més coxines.
Alguns rasquen la seua pell per a dir jo ací vaig estar,
altres abonen la vorera amb el fem que solta el cos.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
que quan sacses la soca sonen les garrofes de dalt.
Garrofera rumbera, la més marxosa del camp,
i les branques menudes ballen al compàs.
Quina desgracia, un destí fatal,
una constructora vol urbanitzar
Volen aplanar màrgens i voreres,
volen arrancar les garroferes.
I la pobra garrofera morta de tristor
ja no cantarà més ni vorà eixir el sol.
Ai garrofera, garrofera rumbera…
RETRUQU3
Bajoqueta Rock – 2004