Tió gegant a la Plaça del Carme, Camprodon, Catalunya.
CATALÀ
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment, el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar. Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
ENGLISH
The Christmas Tió (also called simply trunk ) is one of the elements of Catalan and Aragonese mythology and a tradition deeply rooted in Catalonia, Aragon (where it is called in Aragonese tronca, toza or tizón, in Occitania (where it is called cachafuòc or soc in Occitan), Andorra and forgotten in Mallorca (known as Nadaler. Despite the many local variants, the tradition consists of getting a piece of stump or thick branch days before Christmas Day Usually, on December 8, the day of the Immaculate Conception, it is placed in a corner of the house with a blanket so that it doesn't get cold and it is fed daily until the day it poops. There are homes where the uncle is simply a piece of wood (one or several chairs, for example), a piece of cork, or a box, of different sizes depending on the space and sizes of the gifts, which he will have to shit. It is a tradition with centuries of history, initially related to nature, fertility and the winter solstice. The tió is a ritual of rural origin, it means abundance, an old and dry trunk gives away sweets and sweets from its insides. It is the omen of the rebirth of nature after the winter season. With time and the disappearance of the fire on the floor of the homes, the custom of burning it after the poop has also disappeared and also the customs around the ashes that were left. These were used as elements of protection against lightning, moths, etc. in the houses and in the fields.
WIKIPEDIA
Tió gegant a la Plaça del Carme, Camprodon, Catalunya.
CATALÀ
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal), Andorra i oblidada a Mallorca (coneguda com a Nadaler. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal. Normalment, el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar. Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
ENGLISH
The Christmas Tió (also called simply trunk ) is one of the elements of Catalan and Aragonese mythology and a tradition deeply rooted in Catalonia, Aragon (where it is called in Aragonese tronca, toza or tizón, in Occitania (where it is called cachafuòc or soc in Occitan), Andorra and forgotten in Mallorca (known as Nadaler. Despite the many local variants, the tradition consists of getting a piece of stump or thick branch days before Christmas Day Usually, on December 8, the day of the Immaculate Conception, it is placed in a corner of the house with a blanket so that it doesn't get cold and it is fed daily until the day it poops. There are homes where the uncle is simply a piece of wood (one or several chairs, for example), a piece of cork, or a box, of different sizes depending on the space and sizes of the gifts, which he will have to shit. It is a tradition with centuries of history, initially related to nature, fertility and the winter solstice. The tió is a ritual of rural origin, it means abundance, an old and dry trunk gives away sweets and sweets from its insides. It is the omen of the rebirth of nature after the winter season. With time and the disappearance of the fire on the floor of the homes, the custom of burning it after the poop has also disappeared and also the customs around the ashes that were left. These were used as elements of protection against lightning, moths, etc. in the houses and in the fields.
WIKIPEDIA