Prunus cerasus L. / ( In Explore 101 on 29th April, 2023 )
Captura: Licinella-Torre di Paestum, è una borgata di Capaccio Paestum in provincia di Salerno, Italia.
CATALÀ
El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del Sud-Oest d'Àsia. És conreat rarament com a arbre fruiter a la Península Ibèrica però més comunament a altres indrets del continent com a l'Europa de l'Est i Central. Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s'expandí arreu d'Europa i Amèrica gràcies als humans.
És un petit arbre caducifoli, normalment cultivat i empeltat sobre altres espècies de Prunus. És molt semblant al cirerer, però de mida més petita (2 a 8 m d'alt), de capçada més arrodonida i ampla. La seva escorça és marró porpra i irregular. Les branques són més o menys pèndules i els branquillons glabres. Les fulles són alternes, acuminades, de forma el·líptica o ovalada, glabres, subcoriàcies, lluents per l'anvers i de marge dentat. Les fulles del guinder es diferencien de la del cirerer comú per la mida més petita, color més fosc i perquè gairebé mai no presenta glàndules en el pecíol. Un altre tret diferencial és la mida dels borrons foliars, sensiblement més petits (4-6 mm que els del cirerer, 6-8 mm). Les flors, d'1,7 a 2,5 cm de diàmetre i blanques, apareixen d'abril a maig just abans de la sortida de les fulles i s'agrupen en inflorescències de base foliosa que contenen de 3 a 5 flors.El fruit del guinder és la guinda, una drupa esfèrica, de color roig a grana, molt semblant a la cirera però de mida més grossa i d'un gust més àcid i s'utilitza més en preparacions culinàries. El conreu del guinder té una antiga tradició a la Gran Bretanya i els colonitzadors d'Amèrica del Nord l'hi van estendre a partir del segle xvii.
ENGLISH
Prunus cerasus, a tetraploid with 2n=32 chromosomes, is thought to have originated as a natural hybrid between Prunus avium and Prunus fruticosa in the Iranian Plateau or Eastern Europe where the two species come into contact. Prunus fruticosa is believed to have provided its smaller size and sour tasting fruit. The hybrids then stabilized and interbred to form a new, distinct species.
Cultivated sour cherries were selected from wild specimens of Prunus cerasus and the doubtfully distinct P. acida from around the Caspian and Black Seas, and were known to the Greeks in 300 BC. They were also extremely popular with Persians and the Romans who introduced them into Britain long before the 1st century AD[citation needed] The fruit remains popular in modern-day Iran.
In England, their cultivation was popularized in the 16th century in the time of Henry VIII. They became a popular crop amongst Kentish growers, and by 1640 over two dozen named cultivars were recorded.
WEKIPEDIA
Prunus cerasus L. / ( In Explore 101 on 29th April, 2023 )
Captura: Licinella-Torre di Paestum, è una borgata di Capaccio Paestum in provincia di Salerno, Italia.
CATALÀ
El guinder, també conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus, originari del Sud-Oest d'Àsia. És conreat rarament com a arbre fruiter a la Península Ibèrica però més comunament a altres indrets del continent com a l'Europa de l'Est i Central. Es creu que el guinder, que és al·lotetraploide, és un híbrid natural per contacte de dues espècies coexistents, el cirerer (Prunus avium) i el cirerer de Mongòlia (Prunus fruticosa). Aquest híbrid es mantingué de forma estable en el seu hàbitat natural i s'expandí arreu d'Europa i Amèrica gràcies als humans.
És un petit arbre caducifoli, normalment cultivat i empeltat sobre altres espècies de Prunus. És molt semblant al cirerer, però de mida més petita (2 a 8 m d'alt), de capçada més arrodonida i ampla. La seva escorça és marró porpra i irregular. Les branques són més o menys pèndules i els branquillons glabres. Les fulles són alternes, acuminades, de forma el·líptica o ovalada, glabres, subcoriàcies, lluents per l'anvers i de marge dentat. Les fulles del guinder es diferencien de la del cirerer comú per la mida més petita, color més fosc i perquè gairebé mai no presenta glàndules en el pecíol. Un altre tret diferencial és la mida dels borrons foliars, sensiblement més petits (4-6 mm que els del cirerer, 6-8 mm). Les flors, d'1,7 a 2,5 cm de diàmetre i blanques, apareixen d'abril a maig just abans de la sortida de les fulles i s'agrupen en inflorescències de base foliosa que contenen de 3 a 5 flors.El fruit del guinder és la guinda, una drupa esfèrica, de color roig a grana, molt semblant a la cirera però de mida més grossa i d'un gust més àcid i s'utilitza més en preparacions culinàries. El conreu del guinder té una antiga tradició a la Gran Bretanya i els colonitzadors d'Amèrica del Nord l'hi van estendre a partir del segle xvii.
ENGLISH
Prunus cerasus, a tetraploid with 2n=32 chromosomes, is thought to have originated as a natural hybrid between Prunus avium and Prunus fruticosa in the Iranian Plateau or Eastern Europe where the two species come into contact. Prunus fruticosa is believed to have provided its smaller size and sour tasting fruit. The hybrids then stabilized and interbred to form a new, distinct species.
Cultivated sour cherries were selected from wild specimens of Prunus cerasus and the doubtfully distinct P. acida from around the Caspian and Black Seas, and were known to the Greeks in 300 BC. They were also extremely popular with Persians and the Romans who introduced them into Britain long before the 1st century AD[citation needed] The fruit remains popular in modern-day Iran.
In England, their cultivation was popularized in the 16th century in the time of Henry VIII. They became a popular crop amongst Kentish growers, and by 1640 over two dozen named cultivars were recorded.
WEKIPEDIA