Reforts de l’Església Parroquial de Santa Maria de Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Girona, Catalunya.
Buttress of Parish Church of Saint Mary of Camprodon, Camprodon Valley, Girona, Catalonia.
CATALÀ
Tot i que no s’esmenta fins el 1017, l’Església parroquial de Santa Maria havia d’existir com a mínim des de mitjan del segle X, quan el primitiu temple de Sant Pere fou erigit com a monestir benedictí. Des del segle XIII Santa Maria fou el centre religiós preferit per la classe burgesa de Camprodon, que propicià la construcció d’una església nova i sumptuosa sobre el primitiu edifici medieval, del qual no queda cap vestigi. L’any 1324 s’inicià la construcció de la capçalera i la nau ampla amb capelletes laterals, molt avançada el 1344. La parròquia custodia el cap-reliquiariu i l’urna del patró Sant Patllari, dues de les millors peces d’orfebreria catalana medieval, datades dins la primera meitat del segle XIV. Malmès pels terratremols de 1428, l’edifici ha sofert diverses reconstruccions (especialment a l’absis) i fou cremat durant els disturbis a l’inici de la Guerra Civil espanyola (estiu 1936).
(Informació copiada del mateix lloc)
ENGLISH
In 1325 Pope John XXII personally granted the chaplaincy of Camprodon to the priest of Francesc de Casals.
Although there is no mention of it until 1017, the Parish Church of Saint Mary must have existed from at least in the middle of 10th century, when the primitive temple of Saint Peter was built into a Benedectine monastery. From the 13th century, the Church of Saint Mary was religious centre choice from the bourgeois class of Camprodon. They supported the construction of a new and shumptuous church where the High Medieval building was, of which there are no remains. In 1324 they began to build the apse and the nave which had lateral chapels, a feature which was almost finished in 1344. The Parish has in its care the reliquary bust and urn of the Patron Saint Palladius, two of the best pieces of Medieval Catalan goldsmithing, dating from the first half of the 14th century. Affected by the earthquakes of 1428 and burnt during the Civil War riots (summer 1936), the building has undergone several reconstructions (particularly the chancel).
(Information copied from the same site)
CASTELLÀ
En el año 1325 el papa Juan XXII otorgó personalmente la capellanía de Camprodon al clérigo Francesc de Casals.
Aunque no se menciona hasta 1017, la iglesia parroquial de Santa María debió de exitir como mínimo desde mediados del siglo X, cuando el primitivo templo de San Pedro fue erigido como monasterio benedictino. Desde el siglo XIII, la iglesia de Santa María fue el centro religioso preferido por la clase burguesa de Camprodon, que auspició la construcción de una nueva iglesia y suntuopsa sobre el edificio altomedieval, del que no queda ningún resto. En 1324 se empezó a levantar la cabecera y la nave amplia, con capillas laterales, ya muy avanzada en 1344. La parroquia custodia el busto-relicario y la urna del patrón San Paladio, dos de las mejores piezas de orfebrería medieval catalana, fechadas dentro de la primera mitad del siglo XIV. Afectado por los terremotos de 1428 y quemado durante los disturbios de la Guerra Civil (verano de 1936), el edificio se ha visto sometido a vartias reconstrucciones (especialmente el presbiterio).
(Información copiada del mismo lugar)
Reforts de l’Església Parroquial de Santa Maria de Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Girona, Catalunya.
Buttress of Parish Church of Saint Mary of Camprodon, Camprodon Valley, Girona, Catalonia.
CATALÀ
Tot i que no s’esmenta fins el 1017, l’Església parroquial de Santa Maria havia d’existir com a mínim des de mitjan del segle X, quan el primitiu temple de Sant Pere fou erigit com a monestir benedictí. Des del segle XIII Santa Maria fou el centre religiós preferit per la classe burgesa de Camprodon, que propicià la construcció d’una església nova i sumptuosa sobre el primitiu edifici medieval, del qual no queda cap vestigi. L’any 1324 s’inicià la construcció de la capçalera i la nau ampla amb capelletes laterals, molt avançada el 1344. La parròquia custodia el cap-reliquiariu i l’urna del patró Sant Patllari, dues de les millors peces d’orfebreria catalana medieval, datades dins la primera meitat del segle XIV. Malmès pels terratremols de 1428, l’edifici ha sofert diverses reconstruccions (especialment a l’absis) i fou cremat durant els disturbis a l’inici de la Guerra Civil espanyola (estiu 1936).
(Informació copiada del mateix lloc)
ENGLISH
In 1325 Pope John XXII personally granted the chaplaincy of Camprodon to the priest of Francesc de Casals.
Although there is no mention of it until 1017, the Parish Church of Saint Mary must have existed from at least in the middle of 10th century, when the primitive temple of Saint Peter was built into a Benedectine monastery. From the 13th century, the Church of Saint Mary was religious centre choice from the bourgeois class of Camprodon. They supported the construction of a new and shumptuous church where the High Medieval building was, of which there are no remains. In 1324 they began to build the apse and the nave which had lateral chapels, a feature which was almost finished in 1344. The Parish has in its care the reliquary bust and urn of the Patron Saint Palladius, two of the best pieces of Medieval Catalan goldsmithing, dating from the first half of the 14th century. Affected by the earthquakes of 1428 and burnt during the Civil War riots (summer 1936), the building has undergone several reconstructions (particularly the chancel).
(Information copied from the same site)
CASTELLÀ
En el año 1325 el papa Juan XXII otorgó personalmente la capellanía de Camprodon al clérigo Francesc de Casals.
Aunque no se menciona hasta 1017, la iglesia parroquial de Santa María debió de exitir como mínimo desde mediados del siglo X, cuando el primitivo templo de San Pedro fue erigido como monasterio benedictino. Desde el siglo XIII, la iglesia de Santa María fue el centro religioso preferido por la clase burguesa de Camprodon, que auspició la construcción de una nueva iglesia y suntuopsa sobre el edificio altomedieval, del que no queda ningún resto. En 1324 se empezó a levantar la cabecera y la nave amplia, con capillas laterales, ya muy avanzada en 1344. La parroquia custodia el busto-relicario y la urna del patrón San Paladio, dos de las mejores piezas de orfebrería medieval catalana, fechadas dentro de la primera mitad del siglo XIV. Afectado por los terremotos de 1428 y quemado durante los disturbios de la Guerra Civil (verano de 1936), el edificio se ha visto sometido a vartias reconstrucciones (especialmente el presbiterio).
(Información copiada del mismo lugar)