Calendula officinalis L., Llanars, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.
Diàmetre: 4-7 cm
CATALÀ
El boixac de jardí (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies. Es tracta d'una planta que s'ha utilitzat en la regió mediterrània des de l'època dels antics grecs, i que també fou coneguda pels hindús i els àrabs gràcies a les seves les qualitats terapèutiques. També se n'obtenia un tint usat per a tintar teles, acolorir productes alimentaris i fer cosmètics. Tanmateix, molts dels usos populars que se li han atribuït no s'han pogut demostrar científicament. En altres indrets també es coneix com a clavellina de mort, groguet, gojat, pet de frare, boixac ver, calèndula, llevamà (Balears) o joan (Camp de Tarragona)
Les inflorescències en capítols fan de 3 a 5 cm d'ample i presenten un color groc ataronjat. Els fruits són aquenis encorbats, proveïts gairebé tots d'unes ales membranoses al dors o pues dorsals que alternen amb altres cimbiformes més curts, de forma navicular. Les flors fan una olor desagradable i tenen un gust amarg.
Es conrea molt sovint en jardins, dels quals s'escapa amb facilitat. Es planta com a planta ornamental i des de fa segles s'usa com a planta medicinal per les seves qualitats terapèutiques. Floreix d'abril a novembre.
ENGLISH
The inflorescences are yellow, comprising a thick capitulum or flowerhead 4–7 cm (1+1⁄2–3 in) diameter surrounded by two rows of hairy bracts; in the wild plant they have a single ring of ray florets surrounding the central disc florets. The disc florets are tubular and hermaphrodite, and generally of a more intense orange-yellow colour than the female, tridentate, peripheral ray florets. The flowers may appear all year long where conditions are suitable. The fruit is a thorny curved achene[ and weight in average 10.1 mg (n=50).
WIKIPEDIA
Calendula officinalis L., Llanars, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.
Diàmetre: 4-7 cm
CATALÀ
El boixac de jardí (Calendula officinalis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies. Es tracta d'una planta que s'ha utilitzat en la regió mediterrània des de l'època dels antics grecs, i que també fou coneguda pels hindús i els àrabs gràcies a les seves les qualitats terapèutiques. També se n'obtenia un tint usat per a tintar teles, acolorir productes alimentaris i fer cosmètics. Tanmateix, molts dels usos populars que se li han atribuït no s'han pogut demostrar científicament. En altres indrets també es coneix com a clavellina de mort, groguet, gojat, pet de frare, boixac ver, calèndula, llevamà (Balears) o joan (Camp de Tarragona)
Les inflorescències en capítols fan de 3 a 5 cm d'ample i presenten un color groc ataronjat. Els fruits són aquenis encorbats, proveïts gairebé tots d'unes ales membranoses al dors o pues dorsals que alternen amb altres cimbiformes més curts, de forma navicular. Les flors fan una olor desagradable i tenen un gust amarg.
Es conrea molt sovint en jardins, dels quals s'escapa amb facilitat. Es planta com a planta ornamental i des de fa segles s'usa com a planta medicinal per les seves qualitats terapèutiques. Floreix d'abril a novembre.
ENGLISH
The inflorescences are yellow, comprising a thick capitulum or flowerhead 4–7 cm (1+1⁄2–3 in) diameter surrounded by two rows of hairy bracts; in the wild plant they have a single ring of ray florets surrounding the central disc florets. The disc florets are tubular and hermaphrodite, and generally of a more intense orange-yellow colour than the female, tridentate, peripheral ray florets. The flowers may appear all year long where conditions are suitable. The fruit is a thorny curved achene[ and weight in average 10.1 mg (n=50).
WIKIPEDIA