Crepis capillaris. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.
CATALÀ
La crepis capil·lar (Crepis capillaris) és una espècie de la família de les asteràcies oriünda del mediterrani.
Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, vores de bosc, llocs humits no salins (rambles, basses, torrents, canals, fonts i séquies). Praderies amb abundància de teròfits calcícoles. Herbassars oberts i, sovint nitrificats. Creix entre 0-2000 m.
Presenta una distribució eurosiberiana mediterrània.Es troba a Euràsia, Nord d'Àfrica i Macaronèsia, a més s'ha naturalitzat a Amèrica, Austràlia i en altres parts del món. Es dona en quasi tota la Península Ibèrica, encara que és més estranya al sud-est. Als Països Catalans es troba només als territoris peninsulars, mancant a les Illes.
Els seus capítols amb molts botons florals, erectes abans de l'antesi, pedunculats, agrupats en un cima o panícula corimbiforme, rares vegades solitàries. Els peduncles de 0,5-6,5 cm, glabres o sovint hispíduls, amb pèls glandulífers més o menys d'1 mm. L'involucre és ovoide en la fructificació, cònic i turbinat després de la dispersió. Les bràctees estan disposades en dues sèries, generalment tomentoses, a vegades amb pèls glandulífers en la base i en el nervi mitjà, escarioses en el marge. El receptacle és feblement alveolat, amb els alvèols glabres. La corol·la de 6-12 mm, amb la meitat superior del tub i la meitat inferior dels limbes densament pubescents, grocs, els més externes sovint amb el dors porpra, a vegades només les dents. El tub mesura entre 2-3 mm, i els limbes 4-9 mm. L'androceu està compost per anteres grogues d'uns 2-4 mm. Floreix i fructifica de maig a setembre.
El fruit és un aqueni homomorf, de 1,5-2,5 x 0,3-0,6 mm, més o menys fusiformes, amb els externs més o menys arquejats, els interns rectes, sense pic, amb 10-11 costelles més o menys cobertes d'espícules, d'un marró clar o fosc, amb un vil·là de 2,5-4 mm. El seu nombre cromosòmic és 2n = 6.
WIKIPEDIA
Crepis capillaris. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.
CATALÀ
La crepis capil·lar (Crepis capillaris) és una espècie de la família de les asteràcies oriünda del mediterrani.
Camps de conreu, vores de camins, llocs alterats, vores de bosc, llocs humits no salins (rambles, basses, torrents, canals, fonts i séquies). Praderies amb abundància de teròfits calcícoles. Herbassars oberts i, sovint nitrificats. Creix entre 0-2000 m.
Presenta una distribució eurosiberiana mediterrània.Es troba a Euràsia, Nord d'Àfrica i Macaronèsia, a més s'ha naturalitzat a Amèrica, Austràlia i en altres parts del món. Es dona en quasi tota la Península Ibèrica, encara que és més estranya al sud-est. Als Països Catalans es troba només als territoris peninsulars, mancant a les Illes.
Els seus capítols amb molts botons florals, erectes abans de l'antesi, pedunculats, agrupats en un cima o panícula corimbiforme, rares vegades solitàries. Els peduncles de 0,5-6,5 cm, glabres o sovint hispíduls, amb pèls glandulífers més o menys d'1 mm. L'involucre és ovoide en la fructificació, cònic i turbinat després de la dispersió. Les bràctees estan disposades en dues sèries, generalment tomentoses, a vegades amb pèls glandulífers en la base i en el nervi mitjà, escarioses en el marge. El receptacle és feblement alveolat, amb els alvèols glabres. La corol·la de 6-12 mm, amb la meitat superior del tub i la meitat inferior dels limbes densament pubescents, grocs, els més externes sovint amb el dors porpra, a vegades només les dents. El tub mesura entre 2-3 mm, i els limbes 4-9 mm. L'androceu està compost per anteres grogues d'uns 2-4 mm. Floreix i fructifica de maig a setembre.
El fruit és un aqueni homomorf, de 1,5-2,5 x 0,3-0,6 mm, més o menys fusiformes, amb els externs més o menys arquejats, els interns rectes, sense pic, amb 10-11 costelles més o menys cobertes d'espícules, d'un marró clar o fosc, amb un vil·là de 2,5-4 mm. El seu nombre cromosòmic és 2n = 6.
WIKIPEDIA