Arquitectura noucentista - Arquitectura novecentista
Casa Pich i Pont, (1921) Plaça Catalunya, 9 - Barcelona
ENGLISH
Building built in 1921 that belongs to the period known as the yellow stage of Puig i Cadafalch, far from the modernist postulates. It seems that this work was inspired by the American architect Louis Henry Sullivan.
It is a six-storey corner block, the tallest of which is intended for housing the owner, the industrialist and politician Lerrouxist Joan Pich i Pon, who was mayor of Barcelona in 1935. It is characterized by its classic lines, within a large ornamental restraint that is especially evident in the windows, cut directly into the wall, without any ornamental concessions. Only the door, crowded, and the temples that crown the corners of the chamfer, give it a certain monumental character.
Hermes is considered the Olympic god of travelers and traders. There are hundreds of representations of this mythological being on facades throughout Barcelona.
The two figures disappeared during the Civil War, but were replaced in the 1980s by two statues made of fiberglass by sculptor Susana Solano.
CASTELLANO
La casa Pich i Pon es uno de los edificios que rodean la Plaza de Cataluña de Barcelona, estando situada en el número 9 de esa céntrica plaza. El edificio actual fue diseñado por el arquitecto catalán Josep Puig i Cadafalch para el empresario barcelonés Juan Pich y Pon,1 del cual toma su nombre.
En ese mismo lugar se levantaba un edificio proyectado por José Vilaseca y Casanovas en 1910. No obstante, su dueño quiso reformarlo, con la finalidad de que las plantas intermedias (seis) fuesen arrendadas y en la superior pudiese establecer su residencia. Por ese motivo, Puig i Cadafalch ideó pisos estructuralmente libres, para que cada arrendatario pudiese distribuirlas según sus necesidades.
La decoración del portal se inspira en el barroco catalán mientras que en el resto de la fachada utiliza los elementos clásicos de forma libre y desinhibida, eludiendo las referencias historicistas de momentos anteriores, aportando al conjunto una imagen europea y moderna.
WIKIPEDIA
Hermes está considerado el dios olímpico de los viajeros y los comerciantes. Hay centenares de representaciones de este ser mitológico en fachadas de todo Barcelona.
Las dos figuras desaparecieron durante la Guerra Civil, pero fueron sustituidas en la década de 1980 por dos estatuas hechas con fibra de vidrio por la escultora Susana Solano.
CATALÀ
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Pich i Pon ocupa la meitat de l'illa formada per plaça Catalunya, rambla Catalunya, Gran Via i passeig de Gràcia.
És un edifici entremitgeres majoritàriament d'oficines que també disposa d'habitatges. De planta irregular, respon a la idea general d'ordenació de la plaça projectada per Puig i Cadafalch. L'edifici, conjuntament amb el del costat dret configuren la façana nord de Plaça Catalunya que té una gran significació ciutadana per ser final de perspectiva des de la Rambla.
S'organitza a través d'una sola escala comunitària, amb cel obert integrat, que dona accés als pisos i oficines. Consta de planta baixa, entresòl i sis plantes pis, l'última d'aquestes retirada del pla de façana.
Malgrat no seguir les pautes formals de configuració de les façanes dels edificis tradicionals d'habitatges de l'eixample, l'edifici segueix l'esquema clàssic de divisió en tres franges horitzontals adaptades a les necessitats pròpies de l'ús administratiu de l'època. La base està formada per les plantes baixa i l'entresòl (unificades en unes obertures de doble alçada) i queda delimitada per la línia que configuren les balustrades dels balcons de la primera planta.
Les cinc plantes pis conformen la zona intermèdia de l'edificació. Aquesta franja disposa d'obertures quadrades de grans dimensions que reflecteixen l'esperit modern de l'època. Per adaptar aquestes proporcions pròpies d'oficines a un ús domèstic, aquelles obertures corresponents a habitatges es subdivideixen en dues o tres finestres separades per columnes. Per la seva banda, la sisena planta, enretirada del pla de façana, servia com a residència de la propietat.
El xamfrà queda emfasitzat per l'aparició d'un balcó corregut amb balustrada a nivell de la cinquena planta i el tractament diferenciat dels seus dos vèrtexs. Aquests queden remarcats tant pels murs cecs entre les plantes primera i quarta i tres obertures estretes a nivell de la planta cinquena com pels dos templets de coronació que són els verdaders protagonistes de l'edifici.
Les cobertes són planes amb terrat, inclús la de l'àtic retirat. Els seus elements més vistosos són les balustres que predominen en tots els perímetres que donen a la plaça.
Artísticament cal destacar els dos templets dels vèrtexs. Són de dues alçades per sobre de l'àtic, estan profusament decorats amb columnes jòniques i estan formats per una base cega, un nivell amb quatre arcs de mig punt flanquejats per arcs jònics i l'últim nivell formalitzat com una glorieta circular recolzada sobre vuit columnes jòniques i rematada per una cúpula esfèrica translúcida. Sobre cadascuna d'elles emergeix una figura masculina del deu Mercuri.
Pel que fa al tipus de composició; regular i simètrica, i l'estil de les decoracions, l'edifici es considera noucentista. Malgrat aquesta categorització estilística comença a entreveure, en la seva composició, uns incipients trets racionalistes en el tractament de les plantes intermèdies amb les obertures perfectament quadrades i mancades de decoracions.[2]
Història[modifica]
La volumetria i aspecte global de l'edifici respon a la idea general d'ordenació de la plaça que tenia Puig i Cadafalch que va ser desenvolupada en diferents projectes a partir del 1918.
La Casa Pich i Pon, enlairada l'any 1921 per Josep Puig i Cadafalch, va ser projectada seguint el mateix volum d'alçària i proporcions del veí Hotel Colon rematat l'any 1918. Al sostre de l'edifici hi destaquen tres templets.
Acabada la Guerra Civil, els tres templets varen sobreviure a l'enderrocament de l'edifici veí, però poc després d'aixecar-se l'edifici del Banco Español de Crédito als anys 1940's va desaparèixer el templet contigu a la torre central del nou edifici bancari. A començaments dels anys 1960's, sense que ens hagi estat possible precisar-ne la data ni l'any exactes, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya també foren desmuntats i desaparegueren sobtadament dels terrats.
Recuperada la democràcia, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya van ser convenientment restituïts i reposats al seu lloc l'any 1982 per l'arquitecte Jordi Romeu. Però el tercer templet, que de fet fregava amb el cos central de l'edifici veí del Banco Español de Crédito i li hagués fet perdre esveltesa, ja no va ser mai més reposat.
Arquitectura noucentista - Arquitectura novecentista
Casa Pich i Pont, (1921) Plaça Catalunya, 9 - Barcelona
ENGLISH
Building built in 1921 that belongs to the period known as the yellow stage of Puig i Cadafalch, far from the modernist postulates. It seems that this work was inspired by the American architect Louis Henry Sullivan.
It is a six-storey corner block, the tallest of which is intended for housing the owner, the industrialist and politician Lerrouxist Joan Pich i Pon, who was mayor of Barcelona in 1935. It is characterized by its classic lines, within a large ornamental restraint that is especially evident in the windows, cut directly into the wall, without any ornamental concessions. Only the door, crowded, and the temples that crown the corners of the chamfer, give it a certain monumental character.
Hermes is considered the Olympic god of travelers and traders. There are hundreds of representations of this mythological being on facades throughout Barcelona.
The two figures disappeared during the Civil War, but were replaced in the 1980s by two statues made of fiberglass by sculptor Susana Solano.
CASTELLANO
La casa Pich i Pon es uno de los edificios que rodean la Plaza de Cataluña de Barcelona, estando situada en el número 9 de esa céntrica plaza. El edificio actual fue diseñado por el arquitecto catalán Josep Puig i Cadafalch para el empresario barcelonés Juan Pich y Pon,1 del cual toma su nombre.
En ese mismo lugar se levantaba un edificio proyectado por José Vilaseca y Casanovas en 1910. No obstante, su dueño quiso reformarlo, con la finalidad de que las plantas intermedias (seis) fuesen arrendadas y en la superior pudiese establecer su residencia. Por ese motivo, Puig i Cadafalch ideó pisos estructuralmente libres, para que cada arrendatario pudiese distribuirlas según sus necesidades.
La decoración del portal se inspira en el barroco catalán mientras que en el resto de la fachada utiliza los elementos clásicos de forma libre y desinhibida, eludiendo las referencias historicistas de momentos anteriores, aportando al conjunto una imagen europea y moderna.
WIKIPEDIA
Hermes está considerado el dios olímpico de los viajeros y los comerciantes. Hay centenares de representaciones de este ser mitológico en fachadas de todo Barcelona.
Las dos figuras desaparecieron durante la Guerra Civil, pero fueron sustituidas en la década de 1980 por dos estatuas hechas con fibra de vidrio por la escultora Susana Solano.
CATALÀ
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Pich i Pon ocupa la meitat de l'illa formada per plaça Catalunya, rambla Catalunya, Gran Via i passeig de Gràcia.
És un edifici entremitgeres majoritàriament d'oficines que també disposa d'habitatges. De planta irregular, respon a la idea general d'ordenació de la plaça projectada per Puig i Cadafalch. L'edifici, conjuntament amb el del costat dret configuren la façana nord de Plaça Catalunya que té una gran significació ciutadana per ser final de perspectiva des de la Rambla.
S'organitza a través d'una sola escala comunitària, amb cel obert integrat, que dona accés als pisos i oficines. Consta de planta baixa, entresòl i sis plantes pis, l'última d'aquestes retirada del pla de façana.
Malgrat no seguir les pautes formals de configuració de les façanes dels edificis tradicionals d'habitatges de l'eixample, l'edifici segueix l'esquema clàssic de divisió en tres franges horitzontals adaptades a les necessitats pròpies de l'ús administratiu de l'època. La base està formada per les plantes baixa i l'entresòl (unificades en unes obertures de doble alçada) i queda delimitada per la línia que configuren les balustrades dels balcons de la primera planta.
Les cinc plantes pis conformen la zona intermèdia de l'edificació. Aquesta franja disposa d'obertures quadrades de grans dimensions que reflecteixen l'esperit modern de l'època. Per adaptar aquestes proporcions pròpies d'oficines a un ús domèstic, aquelles obertures corresponents a habitatges es subdivideixen en dues o tres finestres separades per columnes. Per la seva banda, la sisena planta, enretirada del pla de façana, servia com a residència de la propietat.
El xamfrà queda emfasitzat per l'aparició d'un balcó corregut amb balustrada a nivell de la cinquena planta i el tractament diferenciat dels seus dos vèrtexs. Aquests queden remarcats tant pels murs cecs entre les plantes primera i quarta i tres obertures estretes a nivell de la planta cinquena com pels dos templets de coronació que són els verdaders protagonistes de l'edifici.
Les cobertes són planes amb terrat, inclús la de l'àtic retirat. Els seus elements més vistosos són les balustres que predominen en tots els perímetres que donen a la plaça.
Artísticament cal destacar els dos templets dels vèrtexs. Són de dues alçades per sobre de l'àtic, estan profusament decorats amb columnes jòniques i estan formats per una base cega, un nivell amb quatre arcs de mig punt flanquejats per arcs jònics i l'últim nivell formalitzat com una glorieta circular recolzada sobre vuit columnes jòniques i rematada per una cúpula esfèrica translúcida. Sobre cadascuna d'elles emergeix una figura masculina del deu Mercuri.
Pel que fa al tipus de composició; regular i simètrica, i l'estil de les decoracions, l'edifici es considera noucentista. Malgrat aquesta categorització estilística comença a entreveure, en la seva composició, uns incipients trets racionalistes en el tractament de les plantes intermèdies amb les obertures perfectament quadrades i mancades de decoracions.[2]
Història[modifica]
La volumetria i aspecte global de l'edifici respon a la idea general d'ordenació de la plaça que tenia Puig i Cadafalch que va ser desenvolupada en diferents projectes a partir del 1918.
La Casa Pich i Pon, enlairada l'any 1921 per Josep Puig i Cadafalch, va ser projectada seguint el mateix volum d'alçària i proporcions del veí Hotel Colon rematat l'any 1918. Al sostre de l'edifici hi destaquen tres templets.
Acabada la Guerra Civil, els tres templets varen sobreviure a l'enderrocament de l'edifici veí, però poc després d'aixecar-se l'edifici del Banco Español de Crédito als anys 1940's va desaparèixer el templet contigu a la torre central del nou edifici bancari. A començaments dels anys 1960's, sense que ens hagi estat possible precisar-ne la data ni l'any exactes, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya també foren desmuntats i desaparegueren sobtadament dels terrats.
Recuperada la democràcia, els dos templets de la cantonada amb Rambla de Catalunya van ser convenientment restituïts i reposats al seu lloc l'any 1982 per l'arquitecte Jordi Romeu. Però el tercer templet, que de fet fregava amb el cos central de l'edifici veí del Banco Español de Crédito i li hagués fet perdre esveltesa, ja no va ser mai més reposat.