Casa dels Quatre Rius. Esgrafiats principis del Segle XVIII.
Casa de los Cuatro Ríos. Esgrafiados de principios del Siglo XVIII.
Abajo hay más fotos.
House of the Four Rivers. Sgraffito early eighteenth Century.
Casa de los Cuatro Ríos. Esgrafiados de principios del Siglo XVIII.
Captura: Carrer Avinyó 20, Barcelona.
Abaix hi ha més fotos i el text complet.
ENGLISH
House of the Four Rivers. Sgraffito early eighteenth Century.
ENGLISH (Short translation):
One of the most important features of the building is the sgraffito decoration on the façade of Avignon Street, one of the best of its time. The sgraffito is arranged from the ground floor, of exposed stone. The first level develops an iconographic program with allegories of the arts: Music, Painting, Architecture and Ceramics, arranged in the wall lock that remains between the balconies. These allegories are framed with mixed motifs and are completed with a series of garlands that extend towards the windows, which are surrounded by ornamental frames.
The second floor has the same decorative organization, but the allegories of the arts are replaced by others of rivers. Thus, it presents / displays framed of grotesque, the personifications of the Danube, the Nile, the Ganges and the river of the Silver, of there the popular denomination of the building. On the third floor the decoration becomes simpler, with four large medallions hanging from a garland.
(This is my partial translation from the Catalan text one can see below. I have selected the more selected words).
Below there are more pictures
CATALÀ
La Casa dels Quatre Rius és un edifici de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local, situat a la plaça de la Verònica, al barri Gòtic.
La Casa dels Quatre Rius era originàriament un edifici residencial, construït cap al darrer quart del segle XVIII pel mestre de cases Jaume Fàbregas per iniciativa de Maria Manuela Verdugo i Quijada.
L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, concretament a l'illa de cases emmarcada pel carrer d'Avinyó (número 30), el carrer de n'Arai (número 10), la plaça de George Orwell i la plaça de la Verònica. La parcel·la regular on s'inscriu li ofereix una planta quadrangular on es desenvolupa la finca amb cinc nivells d'alçat (planta baixa, planta noble i tres pisos més), tot cobert per un terrat pla transitable.
La casa consta de tres façanes, la principal (on es trobava l'accés a la casa, i ara a l'hotel que ocupa l'edifici) oberta al carrer d'Avinyó i les altres al carrer de n'Arai i a la plaça de George Orwell, on es localitzen les obertures que comuniquen amb els espais comercials de la planta baixa.
La façana principal (la del carrer d'Avinyó) encara conserva la distribució d'obertures de la darrera reforma del segle xx. Disposa de cinc obertures, amb la central, de majors dimensions, que es correspon amb l'entrada a l'antiga zona d'habitatges i que es troba flanquejada per sengles parelles de portes que donaven accés als dos locals comercials que ocupaven la planta baixa de l'edifici. Aquest nivell està construït íntegrament amb pedra i hi destaca especialment la porta central, amb un arc rebaixat i motllurat i pilastres adossades al costat dels brancals. La façana del carrer de n'Arai és molt més heterogènia pel que fa a les obertures, que corresponen a l'actual restaurant de l'hotel. La façana que s'obre a la plaça de George Orwell disposa de quatre portes d'accés, una de les quals dona al restaurant.
La planta primera presentava, abans de la transformació en hotel, dos habitatges clarament diferenciats i de proporcions dissemblants. El més gran ocupava la meitat de la finca cap al frontis de la plaça de George Orwell, mentre que cap al carrer d'Avinyó n'ocupava tot el frontis excepte el balcó més proper al carrer de n'Arai, que formava part de l'altre habitatge. Aquests dos habitatges s'organitzaven al voltant de dos celoberts centrals que emmarcaven la caixa d'escala, localitzada al centre de la finca. L'habitatge més gran comptava també amb un altell localitzat al voltant del celobert. Aquest primer pis, concebut en origen com a planta noble. s'obre al carrer d'Avinyó a través de cinc balcons amb volada de pedra i barana de ferro, en forma de finestres amb llinda i brancals motllurats que presenten una major alçària respecte de la resta d'obertures de la façana. L'habitatge més petit s'obria al carrer de n'Arai a través de diverses finestres de morfologia i alçària dissemblant, tres de les quals a manera de balcó en voladís. De la mateixa manera, el frontis cap a la plaça de George Orwell presenta una mateixa organització en tots els nivells de l'alçat, amb tres balcons en voladís i barana de ferro i una finestra.
Pel que fa al segon pis, la divisió dels habitatges era molt diferent, de tal forma que hi havia un habitatge que ocupava tota la banda del carrer d'Avinyó i l'altre que s'obria al frontis de la plaça posterior; també en aquest nivell es desenvolupava un nou celobert cap a la banda de la mitgera amb la finca veïna. La resta de pisos (tercer i quart) disposaven d'una mateixa organització, amb dos habitatges d'igual superfície que obrien al carrer d'Avinyó i a la plaça de George Orwell.
Els diferents pisos es cobrien amb un forjat de revoltó amb biga de fusta. L'edifici estava cobert amb un terrat pla transitable que donava lloc a una terrassa, la qual actualment està ocupada per una sèrie de construccions recents i per la piscina de l'hotel.
Però, sense cap mena de dubte, una de les característiques més rellevants de l'edifici és la decoració amb esgrafiats que presenta la façana del carrer d'Avinyó, uns dels millors de la seva època. Els esgrafiats es disposen a partir de la planta baixa, de pedra vista. El primer nivell desenvolupa un programa iconogràfic amb al·legories de les arts: la Música, la Pintura, l'Arquitectura i la Ceràmica, disposades al pany de paret que queda entre els balcons. Aquestes al·legories s'emmarquen amb uns motius mixtilinis i es completen amb una sèrie de garlandes que s'estenen cap a les finestres, les quals queden envoltades per uns marcs ornamentals.
El segon pis presenta la mateixa organització decorativa, però s'hi substitueixin les al·legories de les arts per unes altres de rius. Així, presenta emmarcats de grotescs, les personificacions del Danubi, el Nil, el Ganges i el riu de la Plata, d'aquí la denominació popular de l'edifici. A la tercera planta la decoració es torna més senzilla, amb quatre grans medallons penjant d'una garlanda.
Pel que fa a la resta de les façanes, la del carrer de n'Arai també presenta esgrafiats, però no la de la plaça de George Orwell.
Història[modifica]
El 22 de setembre de 1702, Jaume Oliva adquirí unes cases localitzades a l'actual carrer d'Avinyó, on s'obre la plaça de la Verònica. Es tractava de tres cases separades amb un hort i un portal obert al carrer d'Avinyó que tenien una superfície de dues canes i cinc pams a la banda més occidental i cinc canes i set pams cap a la banda més oriental i meridional. L'any 1739, el fill de Jaume Oliva, Jerònim Oliva, va iniciar la reforma de dues de les cases, localitzades a la banda de l'antic carrer d'Arenes, l'actual plaça de George Orwell.
Poc després, cap al 1772, la finca va passar a mans de Maria Manuela Verdugo i Quijada, que el 14 d'agost del mateix any sol·licità permís per realitzar unes obres a la propietat. Finalment es va autoritzar la demolició dels edificis existents i la construcció d'un edifici de bell nou, tot complint un seguit de condicionants que queden recollits a la documentació històrica i que fan referència a la mida de les obertures, l'alçària de l'edifici i el tipus de voladissos als balcons, entre d'altres.
Poc després de l'inici de les obres, Jaume Fàbregas renuncià a continuar amb l'obra per falta de pagament i les filles de la propietària van vendre la casa.
Antoni Nadal i Casanovas comprà la finca el 1779 i el 7 de setembre d'aquell any inicià novament les obres, amb Jaume Fàbregas al càrrec.
L'any 1782, Rosa Nadal comprà la casa i, sota la direcció del mestre de cases Esteve Bosch i Gironella, s'inicià un procés de reforma que afecta especialment la planta principal i la distribució dels espais de la planta baixa. A mans de la família Nadal durant gairebé cent anys, el 1894 la casa passà a Lluís Sagnier i Nadal, que va destinar la propietat íntegrament a habitatges de lloguer, a excepció de la planta baixa, destinada a negocis. Va ser durant aquest període que l'edifici va ser objecte de nombroses reformes de recompartimentació, molt especialment a partir de 1900, any en què Enric Sagnier i Villavecchia, fill de l'anterior propietari, heretà la finca. Enric Sagnier i Vilavecchia, reconegut arquitecte de l'època, va sol·licitar permís per fer obres a l'edifici, les quals comprenien, entre altres intervencions, l'obertura de nous passos i la remunta de l'alçat cap al carrer d'Avinyó. S'hi construí un pis més, substituint el nivell de les golfes per un de més alçada que pogués ser habitat.
La construcció de la plaça de George Orwell l'any 1989 va fer desaparèixer el carrer d'Arenes i, per tant, va donar perspectiva a aquesta façana, en origen de visibilitat més reduïda.
Després de molt de temps sense ús, l'edifici ha estat rehabilitat a la dècada del 2010; bona part de la compartimentació interior ha estat enderrocada a fi de crear-hi una nova organització espacial, si bé se n'han conservat les façanes i se n'han restaurat els esgrafiats. El 2012 s'hi va instal·lar l'hotel Arai, un aparthotel boutique de luxe amb una sala museu on s'exhibeixen peces i obres d'art de la col·lecció privada de la Fundació Clos, així com objectes i fotografies trobats durant la restauració de l’edifici.
WIKIPEDIA
Casa dels Quatre Rius. Esgrafiats principis del Segle XVIII.
Casa de los Cuatro Ríos. Esgrafiados de principios del Siglo XVIII.
Abajo hay más fotos.
House of the Four Rivers. Sgraffito early eighteenth Century.
Casa de los Cuatro Ríos. Esgrafiados de principios del Siglo XVIII.
Captura: Carrer Avinyó 20, Barcelona.
Abaix hi ha més fotos i el text complet.
ENGLISH
House of the Four Rivers. Sgraffito early eighteenth Century.
ENGLISH (Short translation):
One of the most important features of the building is the sgraffito decoration on the façade of Avignon Street, one of the best of its time. The sgraffito is arranged from the ground floor, of exposed stone. The first level develops an iconographic program with allegories of the arts: Music, Painting, Architecture and Ceramics, arranged in the wall lock that remains between the balconies. These allegories are framed with mixed motifs and are completed with a series of garlands that extend towards the windows, which are surrounded by ornamental frames.
The second floor has the same decorative organization, but the allegories of the arts are replaced by others of rivers. Thus, it presents / displays framed of grotesque, the personifications of the Danube, the Nile, the Ganges and the river of the Silver, of there the popular denomination of the building. On the third floor the decoration becomes simpler, with four large medallions hanging from a garland.
(This is my partial translation from the Catalan text one can see below. I have selected the more selected words).
Below there are more pictures
CATALÀ
La Casa dels Quatre Rius és un edifici de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local, situat a la plaça de la Verònica, al barri Gòtic.
La Casa dels Quatre Rius era originàriament un edifici residencial, construït cap al darrer quart del segle XVIII pel mestre de cases Jaume Fàbregas per iniciativa de Maria Manuela Verdugo i Quijada.
L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, concretament a l'illa de cases emmarcada pel carrer d'Avinyó (número 30), el carrer de n'Arai (número 10), la plaça de George Orwell i la plaça de la Verònica. La parcel·la regular on s'inscriu li ofereix una planta quadrangular on es desenvolupa la finca amb cinc nivells d'alçat (planta baixa, planta noble i tres pisos més), tot cobert per un terrat pla transitable.
La casa consta de tres façanes, la principal (on es trobava l'accés a la casa, i ara a l'hotel que ocupa l'edifici) oberta al carrer d'Avinyó i les altres al carrer de n'Arai i a la plaça de George Orwell, on es localitzen les obertures que comuniquen amb els espais comercials de la planta baixa.
La façana principal (la del carrer d'Avinyó) encara conserva la distribució d'obertures de la darrera reforma del segle xx. Disposa de cinc obertures, amb la central, de majors dimensions, que es correspon amb l'entrada a l'antiga zona d'habitatges i que es troba flanquejada per sengles parelles de portes que donaven accés als dos locals comercials que ocupaven la planta baixa de l'edifici. Aquest nivell està construït íntegrament amb pedra i hi destaca especialment la porta central, amb un arc rebaixat i motllurat i pilastres adossades al costat dels brancals. La façana del carrer de n'Arai és molt més heterogènia pel que fa a les obertures, que corresponen a l'actual restaurant de l'hotel. La façana que s'obre a la plaça de George Orwell disposa de quatre portes d'accés, una de les quals dona al restaurant.
La planta primera presentava, abans de la transformació en hotel, dos habitatges clarament diferenciats i de proporcions dissemblants. El més gran ocupava la meitat de la finca cap al frontis de la plaça de George Orwell, mentre que cap al carrer d'Avinyó n'ocupava tot el frontis excepte el balcó més proper al carrer de n'Arai, que formava part de l'altre habitatge. Aquests dos habitatges s'organitzaven al voltant de dos celoberts centrals que emmarcaven la caixa d'escala, localitzada al centre de la finca. L'habitatge més gran comptava també amb un altell localitzat al voltant del celobert. Aquest primer pis, concebut en origen com a planta noble. s'obre al carrer d'Avinyó a través de cinc balcons amb volada de pedra i barana de ferro, en forma de finestres amb llinda i brancals motllurats que presenten una major alçària respecte de la resta d'obertures de la façana. L'habitatge més petit s'obria al carrer de n'Arai a través de diverses finestres de morfologia i alçària dissemblant, tres de les quals a manera de balcó en voladís. De la mateixa manera, el frontis cap a la plaça de George Orwell presenta una mateixa organització en tots els nivells de l'alçat, amb tres balcons en voladís i barana de ferro i una finestra.
Pel que fa al segon pis, la divisió dels habitatges era molt diferent, de tal forma que hi havia un habitatge que ocupava tota la banda del carrer d'Avinyó i l'altre que s'obria al frontis de la plaça posterior; també en aquest nivell es desenvolupava un nou celobert cap a la banda de la mitgera amb la finca veïna. La resta de pisos (tercer i quart) disposaven d'una mateixa organització, amb dos habitatges d'igual superfície que obrien al carrer d'Avinyó i a la plaça de George Orwell.
Els diferents pisos es cobrien amb un forjat de revoltó amb biga de fusta. L'edifici estava cobert amb un terrat pla transitable que donava lloc a una terrassa, la qual actualment està ocupada per una sèrie de construccions recents i per la piscina de l'hotel.
Però, sense cap mena de dubte, una de les característiques més rellevants de l'edifici és la decoració amb esgrafiats que presenta la façana del carrer d'Avinyó, uns dels millors de la seva època. Els esgrafiats es disposen a partir de la planta baixa, de pedra vista. El primer nivell desenvolupa un programa iconogràfic amb al·legories de les arts: la Música, la Pintura, l'Arquitectura i la Ceràmica, disposades al pany de paret que queda entre els balcons. Aquestes al·legories s'emmarquen amb uns motius mixtilinis i es completen amb una sèrie de garlandes que s'estenen cap a les finestres, les quals queden envoltades per uns marcs ornamentals.
El segon pis presenta la mateixa organització decorativa, però s'hi substitueixin les al·legories de les arts per unes altres de rius. Així, presenta emmarcats de grotescs, les personificacions del Danubi, el Nil, el Ganges i el riu de la Plata, d'aquí la denominació popular de l'edifici. A la tercera planta la decoració es torna més senzilla, amb quatre grans medallons penjant d'una garlanda.
Pel que fa a la resta de les façanes, la del carrer de n'Arai també presenta esgrafiats, però no la de la plaça de George Orwell.
Història[modifica]
El 22 de setembre de 1702, Jaume Oliva adquirí unes cases localitzades a l'actual carrer d'Avinyó, on s'obre la plaça de la Verònica. Es tractava de tres cases separades amb un hort i un portal obert al carrer d'Avinyó que tenien una superfície de dues canes i cinc pams a la banda més occidental i cinc canes i set pams cap a la banda més oriental i meridional. L'any 1739, el fill de Jaume Oliva, Jerònim Oliva, va iniciar la reforma de dues de les cases, localitzades a la banda de l'antic carrer d'Arenes, l'actual plaça de George Orwell.
Poc després, cap al 1772, la finca va passar a mans de Maria Manuela Verdugo i Quijada, que el 14 d'agost del mateix any sol·licità permís per realitzar unes obres a la propietat. Finalment es va autoritzar la demolició dels edificis existents i la construcció d'un edifici de bell nou, tot complint un seguit de condicionants que queden recollits a la documentació històrica i que fan referència a la mida de les obertures, l'alçària de l'edifici i el tipus de voladissos als balcons, entre d'altres.
Poc després de l'inici de les obres, Jaume Fàbregas renuncià a continuar amb l'obra per falta de pagament i les filles de la propietària van vendre la casa.
Antoni Nadal i Casanovas comprà la finca el 1779 i el 7 de setembre d'aquell any inicià novament les obres, amb Jaume Fàbregas al càrrec.
L'any 1782, Rosa Nadal comprà la casa i, sota la direcció del mestre de cases Esteve Bosch i Gironella, s'inicià un procés de reforma que afecta especialment la planta principal i la distribució dels espais de la planta baixa. A mans de la família Nadal durant gairebé cent anys, el 1894 la casa passà a Lluís Sagnier i Nadal, que va destinar la propietat íntegrament a habitatges de lloguer, a excepció de la planta baixa, destinada a negocis. Va ser durant aquest període que l'edifici va ser objecte de nombroses reformes de recompartimentació, molt especialment a partir de 1900, any en què Enric Sagnier i Villavecchia, fill de l'anterior propietari, heretà la finca. Enric Sagnier i Vilavecchia, reconegut arquitecte de l'època, va sol·licitar permís per fer obres a l'edifici, les quals comprenien, entre altres intervencions, l'obertura de nous passos i la remunta de l'alçat cap al carrer d'Avinyó. S'hi construí un pis més, substituint el nivell de les golfes per un de més alçada que pogués ser habitat.
La construcció de la plaça de George Orwell l'any 1989 va fer desaparèixer el carrer d'Arenes i, per tant, va donar perspectiva a aquesta façana, en origen de visibilitat més reduïda.
Després de molt de temps sense ús, l'edifici ha estat rehabilitat a la dècada del 2010; bona part de la compartimentació interior ha estat enderrocada a fi de crear-hi una nova organització espacial, si bé se n'han conservat les façanes i se n'han restaurat els esgrafiats. El 2012 s'hi va instal·lar l'hotel Arai, un aparthotel boutique de luxe amb una sala museu on s'exhibeixen peces i obres d'art de la col·lecció privada de la Fundació Clos, així com objectes i fotografies trobats durant la restauració de l’edifici.
WIKIPEDIA