Macrolepiota procera. Captura: Camprodon, Girona, Catalunya.
CATALÀ
L'apagallums (Macrolepiota procera), també anomenat paloma, bolet del frare, cama-seques, capell del senyor, coloma, cogomella, cogombre, farinosa, maneta, pamperol, pampinella o pimpinella (farinosa), paraigua o paraigües, pentinella ronyosa, pota d’ase i senyal d'alzina, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer; creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor. És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat; cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.
ENGLISH
Macrolepiota procera, the parasol mushroom, is a basidiomycete fungus with a large, prominent fruiting body resembling a parasol. It is a fairly common species on well-drained soils. It is found solitary or in groups and fairy rings in pastures and occasionally in woodland. Globally, it is widespread in temperate regions.
CASTELLANO
Macrolepiota procera, también conocido como apagador,1 cucurril, parasol, matacandil o galamperna, es un hongo basidiomiceto del orden Agaricales.
Sombrero marrón pálido, cerrado de joven, que con el tiempo se abre, alcanzando un diámetro de hasta 30 cm. Presenta escamas aplanadas y oscuras, que irradian desde el centro, donde se sitúa un umbón oscuro. Láminas libres, blancas y apretadas. Pie largo con un anillo doble también cubierto de escamas, y que se separa fácilmente del sombrero.3 4 Su sombrero puede llegar a medir 40 cm de ancho y su pie 20 cm. Presenta anillo movil y un mamelon. Asociación Micológica Caesaragusta 1
GALEGO
O choupín, chouparro[ ou roco (Macrolepiota procera (Scop. ex Fr.) Sing., antes Lepiota) é un cogomelo moi habitual en Galiza, comestíbel e moi apreciado.
Outros nomes deste cogomelo son: cachote ou monxo. O nome de cerrote, cogordo, zarrote[5] e zarrota corresponden ó choupín co sombreiro pechado, cando está xa aberto denomínase patamela[6]. En moitas zonas, o termo cerrote e as súas variantes empréganse como sinónimo do xenérico cogomelo.
WIKIPEDIA
Macrolepiota procera. Captura: Camprodon, Girona, Catalunya.
CATALÀ
L'apagallums (Macrolepiota procera), també anomenat paloma, bolet del frare, cama-seques, capell del senyor, coloma, cogomella, cogombre, farinosa, maneta, pamperol, pampinella o pimpinella (farinosa), paraigua o paraigües, pentinella ronyosa, pota d’ase i senyal d'alzina, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals. És un bolet molt vistós i fàcil de reconèixer; creix en tota mena de boscos, més abundant en llocs oberts, als marges dels boscos, als prats (en especial sobre terreny silici). És molt comú i es pot trobar en grups nombrosos a finals d'estiu i tardor. És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat; cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa dur i fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat.
ENGLISH
Macrolepiota procera, the parasol mushroom, is a basidiomycete fungus with a large, prominent fruiting body resembling a parasol. It is a fairly common species on well-drained soils. It is found solitary or in groups and fairy rings in pastures and occasionally in woodland. Globally, it is widespread in temperate regions.
CASTELLANO
Macrolepiota procera, también conocido como apagador,1 cucurril, parasol, matacandil o galamperna, es un hongo basidiomiceto del orden Agaricales.
Sombrero marrón pálido, cerrado de joven, que con el tiempo se abre, alcanzando un diámetro de hasta 30 cm. Presenta escamas aplanadas y oscuras, que irradian desde el centro, donde se sitúa un umbón oscuro. Láminas libres, blancas y apretadas. Pie largo con un anillo doble también cubierto de escamas, y que se separa fácilmente del sombrero.3 4 Su sombrero puede llegar a medir 40 cm de ancho y su pie 20 cm. Presenta anillo movil y un mamelon. Asociación Micológica Caesaragusta 1
GALEGO
O choupín, chouparro[ ou roco (Macrolepiota procera (Scop. ex Fr.) Sing., antes Lepiota) é un cogomelo moi habitual en Galiza, comestíbel e moi apreciado.
Outros nomes deste cogomelo son: cachote ou monxo. O nome de cerrote, cogordo, zarrote[5] e zarrota corresponden ó choupín co sombreiro pechado, cando está xa aberto denomínase patamela[6]. En moitas zonas, o termo cerrote e as súas variantes empréganse como sinónimo do xenérico cogomelo.
WIKIPEDIA