Rosa chinensis. Captura: Llanars, Ripollès, Girona, Catalunya.
“… tot passant li havia obert l’ànima més amplament, com certes sentors de rosa, circulant en l’aire humit del vespre, tenen la propietat de dilatar-nus els narius”
Marcel Proust: “Un amor de Swann” 1932
CATALÀ
Rosa chinensis (nom xinès: 月季, pinyin: yueji), coneguda generalment com a Rosa de la Xina o rosa xinesa, és un membre del genus Rosa nadiua de les províncies del sud-oest de la Xina, Guizhou, Hubei, i Sichuan. L'espècie és àmpliament conreada com a planta ornamental, originalment a la Xina, i se n'han derivat nombrosos cultivars que han estat anomenats roses de la Xina. També ha estat extensament creuada amb Rosa gigantea per produir Rosa × odorata, i a partir d'aquesta i mitjançant més hibridacions se'n deriven les roses de te i els híbrids de te.
És un arbust creixent a 1–2 m alt. Les fulles són pinnades, té 3-5 folíols, cada folíol 2.5–6 cm llarg i 1–3 cm ample. En l'espècie salvatge (de vegades anomenada Rosa chinensis var. spontanea), les flors tenen cinc pètals de color entre el rosa i el vermell. El fruit és un gavarró vermell 1–2 cm diàmetre. Les cultivars de Rosa chinensis han estat decisius en la en l'obtenció de moltes roses de jardí modernes, ja que va proporcionar la repetició de la floració. Aquesta característica apareix en les varietats cultivades però no en l'espècie salvatge.
ENGLISH
Rosa chinensis (Chinese: 月季; pinyin: yuèjì), known commonly as the China rose[ or Chinese rose, is a member of the genus Rosa native to Southwest China in Guizhou, Hubei, and Sichuan Provinces. The first publication of Rosa chinensis was in 1768 by Nikolaus Joseph von Jacquin in Observationum Botanicarum, 3, p. 7, p. 55.
The flowering time ranges in China from April to September. Rarely, the flowers are solitary, usually four or five bundles together. The 2.5 to 6 cm long pedicel is hairy almost bald or glandular-fluffy. The one to three bare bracts are linear with a pointed upper end and smooth or glandular margin. The flowers have a mild fragrance.
The hermaphrodite flowers have radial symmetry with a diameter of 4 to 5 centimeters and are divided with double perianth. There are cultivated forms with simple to more or less strongly filled flowers, which are also wild in China and other areas of temperate latitudes. The bald flower cup (hypanthium) is egg-shaped-spherical or pear-shaped. The early dropping sepals are ovate or sometimes foliage-like, simple or lobed with a dished upper end and bald on the underside and hairy on the top shaggy.
The depending on the form five to several or many petals are white over pink to red or purple, obovate with a wedge-shaped base and a polished upper end. There are many stamens present. The free, hairy styluses tower over the petals and are almost as long as the stamens. In China, the rose hips ripen from June to November and turn red. The bald rose hip is egg-shaped or pear-shaped with a diameter of 1 to 2 centimeters.
WIKIPEDIA
Rosa chinensis. Captura: Llanars, Ripollès, Girona, Catalunya.
“… tot passant li havia obert l’ànima més amplament, com certes sentors de rosa, circulant en l’aire humit del vespre, tenen la propietat de dilatar-nus els narius”
Marcel Proust: “Un amor de Swann” 1932
CATALÀ
Rosa chinensis (nom xinès: 月季, pinyin: yueji), coneguda generalment com a Rosa de la Xina o rosa xinesa, és un membre del genus Rosa nadiua de les províncies del sud-oest de la Xina, Guizhou, Hubei, i Sichuan. L'espècie és àmpliament conreada com a planta ornamental, originalment a la Xina, i se n'han derivat nombrosos cultivars que han estat anomenats roses de la Xina. També ha estat extensament creuada amb Rosa gigantea per produir Rosa × odorata, i a partir d'aquesta i mitjançant més hibridacions se'n deriven les roses de te i els híbrids de te.
És un arbust creixent a 1–2 m alt. Les fulles són pinnades, té 3-5 folíols, cada folíol 2.5–6 cm llarg i 1–3 cm ample. En l'espècie salvatge (de vegades anomenada Rosa chinensis var. spontanea), les flors tenen cinc pètals de color entre el rosa i el vermell. El fruit és un gavarró vermell 1–2 cm diàmetre. Les cultivars de Rosa chinensis han estat decisius en la en l'obtenció de moltes roses de jardí modernes, ja que va proporcionar la repetició de la floració. Aquesta característica apareix en les varietats cultivades però no en l'espècie salvatge.
ENGLISH
Rosa chinensis (Chinese: 月季; pinyin: yuèjì), known commonly as the China rose[ or Chinese rose, is a member of the genus Rosa native to Southwest China in Guizhou, Hubei, and Sichuan Provinces. The first publication of Rosa chinensis was in 1768 by Nikolaus Joseph von Jacquin in Observationum Botanicarum, 3, p. 7, p. 55.
The flowering time ranges in China from April to September. Rarely, the flowers are solitary, usually four or five bundles together. The 2.5 to 6 cm long pedicel is hairy almost bald or glandular-fluffy. The one to three bare bracts are linear with a pointed upper end and smooth or glandular margin. The flowers have a mild fragrance.
The hermaphrodite flowers have radial symmetry with a diameter of 4 to 5 centimeters and are divided with double perianth. There are cultivated forms with simple to more or less strongly filled flowers, which are also wild in China and other areas of temperate latitudes. The bald flower cup (hypanthium) is egg-shaped-spherical or pear-shaped. The early dropping sepals are ovate or sometimes foliage-like, simple or lobed with a dished upper end and bald on the underside and hairy on the top shaggy.
The depending on the form five to several or many petals are white over pink to red or purple, obovate with a wedge-shaped base and a polished upper end. There are many stamens present. The free, hairy styluses tower over the petals and are almost as long as the stamens. In China, the rose hips ripen from June to November and turn red. The bald rose hip is egg-shaped or pear-shaped with a diameter of 1 to 2 centimeters.
WIKIPEDIA