Llibre del Cor (1516), Smeraldo Dotavanti (miniaturista). Pergamí. (Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.
Choir Book (1516), Smeraldo Dotavanti (miniaturist). Parchment. The Monastery of Pedralbes, Barcelona.
ENGLISH
The monastery was founded by King James II of Aragon for his wife Elisenda de Montcada in 1326. It housed a community of Poor Clares, mostly members of noble families. The queen gave the monastery a series of privileges, including the direct protection of the city of Barcelona, through the Consell de Cent ("Council of the Hundred"), who had the task to defend it in case of danger. Elisenda also built a palace annexed to the monastery, where she lived after her husband's death in 1327. She died there in 1367. The remains of the palace were discovered in the 1970s.
During the Catalan Revolt (1640), the nuns were expelled, but later returned. A small number of nuns still reside in the complex. The monastery was declared a national monument in 1991.
Wikipedia
CATALÀ
El 1931 l'estat va declarar el monestir Monument Històric Artístic i, en esclatar la guerra civil, se'n féu càrrec la Generalitat i va ser cremat el retaule major. El 1938 s'hi instal·là el Dipòsit General d'Arxius, on es reunien els fons dels arxius de diferents institucions (sobretot religioses) que es podia anar salvant de les vicissituds del moment. A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al públic,i el 1975 es va construir un edifici a l'antic hort per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, gairebé totes pertanyents al patrimoni de les religioses. El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza. El 2004, aquesta col·lecció es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint, en clausura, a l'actual monestir. El 13 de juliol de 2011, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, afirmà que treballaria perquè el seu districte recuperés el monestir en detriment del barri de les Corts.[11] Des de 2012 s'hi celebren els Diàlegs de Pedralbes, un cicle de pensament contemporani sobre l'espiritualitat dirigit per Francesc Torralba.
El 2014 morí Pierrette Prat i Galindo, una religiosa que havia entrat al Monestir de Pedralbes el 1957, on visqué fins al final de la seva vida. Entre el 1957 i el 1987 fou presidenta federal dels monestirs de clarisses de Catalunya. Des del 1987 i fins al 2007 fou l'abadessa del Monestir de Pedralbes.
Wikipedia
Llibre del Cor (1516), Smeraldo Dotavanti (miniaturista). Pergamí. (Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona.
Choir Book (1516), Smeraldo Dotavanti (miniaturist). Parchment. The Monastery of Pedralbes, Barcelona.
ENGLISH
The monastery was founded by King James II of Aragon for his wife Elisenda de Montcada in 1326. It housed a community of Poor Clares, mostly members of noble families. The queen gave the monastery a series of privileges, including the direct protection of the city of Barcelona, through the Consell de Cent ("Council of the Hundred"), who had the task to defend it in case of danger. Elisenda also built a palace annexed to the monastery, where she lived after her husband's death in 1327. She died there in 1367. The remains of the palace were discovered in the 1970s.
During the Catalan Revolt (1640), the nuns were expelled, but later returned. A small number of nuns still reside in the complex. The monastery was declared a national monument in 1991.
Wikipedia
CATALÀ
El 1931 l'estat va declarar el monestir Monument Històric Artístic i, en esclatar la guerra civil, se'n féu càrrec la Generalitat i va ser cremat el retaule major. El 1938 s'hi instal·là el Dipòsit General d'Arxius, on es reunien els fons dels arxius de diferents institucions (sobretot religioses) que es podia anar salvant de les vicissituds del moment. A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al públic,i el 1975 es va construir un edifici a l'antic hort per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat. En aquest museu s'exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, gairebé totes pertanyents al patrimoni de les religioses. El 1993 es va destinar una part del recinte a allotjar una petita part de la col·lecció Thyssen-Bornemisza. El 2004, aquesta col·lecció es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint, en clausura, a l'actual monestir. El 13 de juliol de 2011, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, afirmà que treballaria perquè el seu districte recuperés el monestir en detriment del barri de les Corts.[11] Des de 2012 s'hi celebren els Diàlegs de Pedralbes, un cicle de pensament contemporani sobre l'espiritualitat dirigit per Francesc Torralba.
El 2014 morí Pierrette Prat i Galindo, una religiosa que havia entrat al Monestir de Pedralbes el 1957, on visqué fins al final de la seva vida. Entre el 1957 i el 1987 fou presidenta federal dels monestirs de clarisses de Catalunya. Des del 1987 i fins al 2007 fou l'abadessa del Monestir de Pedralbes.
Wikipedia