Flickr 14.3.2019 / Jaume Plensa, escultor, al MACBA, Barcelona.
Jaume Plensa, sculptor, at the MACBA (Barcelona Museum of Contemporary Art)
www.metropoliabierta.com/vivir-en-barcelona/cultura/jaume...
ENGISH
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) is an artist of materials, sensations and ideas. His references include literature, especially poetry, music, religion and thought. He considers himself, above all, a sculptor, although his creative process has included multiple disciplines. His work addresses the very condition of being: its physical and spiritual essence, ontological awareness of present and past, moral codes and dogmas, and our relationship with nature. What we cannot explain is, precisely, what makes us human. Plensa’s objective is not to create objects, but to develop relationships that embrace everyone.
ESPAÑOL
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) es un artista de materiales, sensaciones e ideas. Sus referencias abarcan la literatura ―en especial la poesía―, la música, la religión y el pensamiento. Él se considera, ante todo, escultor, aunque su proceso creativo ha transitado por múltiples disciplinas. Sus obras apelan a la condición misma del ser: su esencia física y espiritual, la conciencia de sí mismo y de su pasado, sus códigos morales y dogmas y su relación con la naturaleza. Lo que no podemos explicar es, precisamente, lo que nos explica como personas. Su objetivo no es construir objetos, sino desarrollar relaciones e incluirnos a todos en ellas.
CATALÀ
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura ―en especial la poesia―, la música, la religió i el pensament. Ell es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu ha transitat per múltiples disciplines. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. El seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions i incloure’ns-hi a tots.
SOURCE(FUENTE/FONT: MACBA
Flickr 14.3.2019 / Jaume Plensa, escultor, al MACBA, Barcelona.
Jaume Plensa, sculptor, at the MACBA (Barcelona Museum of Contemporary Art)
www.metropoliabierta.com/vivir-en-barcelona/cultura/jaume...
ENGISH
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) is an artist of materials, sensations and ideas. His references include literature, especially poetry, music, religion and thought. He considers himself, above all, a sculptor, although his creative process has included multiple disciplines. His work addresses the very condition of being: its physical and spiritual essence, ontological awareness of present and past, moral codes and dogmas, and our relationship with nature. What we cannot explain is, precisely, what makes us human. Plensa’s objective is not to create objects, but to develop relationships that embrace everyone.
ESPAÑOL
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) es un artista de materiales, sensaciones e ideas. Sus referencias abarcan la literatura ―en especial la poesía―, la música, la religión y el pensamiento. Él se considera, ante todo, escultor, aunque su proceso creativo ha transitado por múltiples disciplinas. Sus obras apelan a la condición misma del ser: su esencia física y espiritual, la conciencia de sí mismo y de su pasado, sus códigos morales y dogmas y su relación con la naturaleza. Lo que no podemos explicar es, precisamente, lo que nos explica como personas. Su objetivo no es construir objetos, sino desarrollar relaciones e incluirnos a todos en ellas.
CATALÀ
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura ―en especial la poesia―, la música, la religió i el pensament. Ell es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu ha transitat per múltiples disciplines. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. El seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions i incloure’ns-hi a tots.
SOURCE(FUENTE/FONT: MACBA