Teatre Tívoli, Barcelona.
Tívoli Theatre, Barcelona.
ESPAÑOL
El teatro Tívoli es una sala de espectáculos de Barcelona dedicada al teatro y al cine. En algunas épocas de su historia ha albergado representaciones de ópera y zarzuela, así como de obras musicales, llegando a ver el estreno de algunas obras importantes.
En el teatro se dieron las primeras representaciones en Barcelona de obras como: La Dolores, ópera de Tomás Bretón (1895), dirigida por el mismo autor; María del Carmen, ópera de Enrique Granados (1899); Curro Vargas de Ruperto Chapí (1899), Don Lucas del Cigarral de Amadeu Vives (1899); y el estreno en España de Marouf, ópera de Henri Rabaud (1919), Pelléas et Mélisande de Claude Debussy (1919), La leyenda del zar Saltan de Nikolái Rimski-Kórsakov (1933), Alcina de Georg Friedrich Haendel (1943), El amor de las tres naranjas de Sergéi Prokófiev (1949), Zar und zimmermann de Albert Lortzing (1951), y Svanda Dudák (Svanda el gaitero) de Jaromir Weinberger (1954). En 1950 tuvo lugar el estreno mundial de Merlín de Isaac Albéniz. En 1924 se dio Lohengrin de Richard Wagner traducida al catalán, cantada por Emili Vendrell.
En 1901 actuó la compañía Teatre Líric Català, estrenando una serie de obras de teatro en catalán de Apeles Mestres o Santiago Rusiñol con música incidental de autores catalanes del momento como Granados, Morera o Gay.
Además, han actuado en su escenario artistas tan diversos como Carmen Amaya, Peret, Bruce Springsteen Los Vivancos, Alicia Alonso, Joaquín Cortés, Josep Maria Flotats, etc. Se han estrenado algunos de los espectáculos de la compañía La Cubana: Cegada de amor (1994) y Una nit d'ópera (2001).
Debido a sus dimensiones y su situación céntrica, el teatro fue también utilizado en actos políticos. El 14 de abril de 1907, en un mitin celebrado en el teatro Tívoli fue proclamada la Solidaritat Catalana. En diferentes momentos, se celebraron mítines de partidos diversos, y pronunciaron discursos políticos de todo tipo, desde Víctor Balaguer (1879) o Estanislao Figueras (1881) a Francesc Cambó (1910).
El teatro y sus camerinos aparece en la película Todo sobre mi madre, dirigida por Pedro Almodóvar.
CATALÀ
El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm. 8. És un dels teatres més grans de la ciutat i en algunes èpoques de la seva història ha albergat representacions d'òpera i sarsuela, així com d'obres musicals, arribant a veure l'estrena absoluta o l'estrena a Barcelona d'algunes obres importants del gènere, com també del teatre català. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Immediatament, el gener de 1918, el nou teatre comença a ser construït, amb un projecte de Miquel Modorell i Rius, basat en un d'anterior (de 1905) de Josep Plantada i Artigues. A la decoració interior, a més de Modorell, van intervenir els escenògrafs Salvador Alarma i Oleguer Junyent, amb formes eclèctiques assimilables a un estil "neorococó" on hi abunden les motllures i els motius vegetals en color daurat, així com el vermell de seients i cortines.
Té capacitat per a acollir a 1.643 persones, entre la platea, el club (el primer pis) i l'amfiteatre (segon pis), així com en les llotges laterals: era el teatre amb més capacitat de la ciutat, després del Gran Teatre del Liceu. L'escenari, ideat per Salvador Alarma, tenia 22 m d'ample, 23 d'altura i 15 de fondària.
Inaugurat el 20 de maig, amb l'audició de Les estacions de Joseph Haydn interpretades per l'Orfeó Català, seguides, dies després per l'actuació de la companyia teatral de María Guerrero, amb En Flandes se ha puesto el sol d'Eduard Marquina. També en aquesta època i triomfà la soprano madrilenya Amparo Romo Cardenal (1878-1968).
Durant la Guerra Civil Espanyola fou seu de la companyia socialitzada d'òpera del Teatre Tívoli,[3] i acabada la guerra va anar deixant les representacions escèniques i, essencialment, va funcionar com a cinema. Esporàdicament hi tenien lloc representacions de teatre. Des de mitjan segle XX, el teatre va ser gestional per l'empresa Balañà.
El 1982, el 22 de desembre, va tornar a obrir amb la intenció de dedicar-se preferentment al teatre. El primer espectacle va ser Evita, musical de Andrew Lloyd Webber, amb Paloma San Basilio i Patxi Andion. Durant un temps van representar-s'hi obres d'èxit, amb actuacions d'Adolfo Marsillach, Les Luthiers, la Royal Shakespeare Company amb Derek Jacobi (1984), el Centro Dramático Nacional dirigit per Lluís Pasqual, A chorus line, Dramaten d'Estocolm dirigit per Ingmar Bergman, etc.
El 1989 va començar a parlar-se que el Tívoli seria el lloc on es farien les funcions d'òpera del Gran Teatre del Liceu quan aquest tanqués per a fer-hi obres de reforma, previstes per als anys 1990-1992. No obstant això, el Tívoli va posar-se en venda justament el 1989 i va estar a punt de desaparèixer per a convertir-se en un complex lúdico-comercial. Finalment, l'oferta del grup francès Pelège, que projectava fer-hi unes galeries comercials tot conservant la façana i una sala d'espectacles de petit format, no va prosperar.
Des del 1991 s'ha recuperat definitivament per al teatre, alternant funcions teatrals amb sessions de cinema, però amb predomini de les primeres, i amb espectacles de tota classe: El Tricicle, La Cubana, teatre de text (Josep Maria Flotats, Centro Dramático Nacional, etc.), ballet clàssic, dansa, recitals de cantautors i cantants, etc.
Teatre Tívoli, Barcelona.
Tívoli Theatre, Barcelona.
ESPAÑOL
El teatro Tívoli es una sala de espectáculos de Barcelona dedicada al teatro y al cine. En algunas épocas de su historia ha albergado representaciones de ópera y zarzuela, así como de obras musicales, llegando a ver el estreno de algunas obras importantes.
En el teatro se dieron las primeras representaciones en Barcelona de obras como: La Dolores, ópera de Tomás Bretón (1895), dirigida por el mismo autor; María del Carmen, ópera de Enrique Granados (1899); Curro Vargas de Ruperto Chapí (1899), Don Lucas del Cigarral de Amadeu Vives (1899); y el estreno en España de Marouf, ópera de Henri Rabaud (1919), Pelléas et Mélisande de Claude Debussy (1919), La leyenda del zar Saltan de Nikolái Rimski-Kórsakov (1933), Alcina de Georg Friedrich Haendel (1943), El amor de las tres naranjas de Sergéi Prokófiev (1949), Zar und zimmermann de Albert Lortzing (1951), y Svanda Dudák (Svanda el gaitero) de Jaromir Weinberger (1954). En 1950 tuvo lugar el estreno mundial de Merlín de Isaac Albéniz. En 1924 se dio Lohengrin de Richard Wagner traducida al catalán, cantada por Emili Vendrell.
En 1901 actuó la compañía Teatre Líric Català, estrenando una serie de obras de teatro en catalán de Apeles Mestres o Santiago Rusiñol con música incidental de autores catalanes del momento como Granados, Morera o Gay.
Además, han actuado en su escenario artistas tan diversos como Carmen Amaya, Peret, Bruce Springsteen Los Vivancos, Alicia Alonso, Joaquín Cortés, Josep Maria Flotats, etc. Se han estrenado algunos de los espectáculos de la compañía La Cubana: Cegada de amor (1994) y Una nit d'ópera (2001).
Debido a sus dimensiones y su situación céntrica, el teatro fue también utilizado en actos políticos. El 14 de abril de 1907, en un mitin celebrado en el teatro Tívoli fue proclamada la Solidaritat Catalana. En diferentes momentos, se celebraron mítines de partidos diversos, y pronunciaron discursos políticos de todo tipo, desde Víctor Balaguer (1879) o Estanislao Figueras (1881) a Francesc Cambó (1910).
El teatro y sus camerinos aparece en la película Todo sobre mi madre, dirigida por Pedro Almodóvar.
CATALÀ
El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm. 8. És un dels teatres més grans de la ciutat i en algunes èpoques de la seva història ha albergat representacions d'òpera i sarsuela, així com d'obres musicals, arribant a veure l'estrena absoluta o l'estrena a Barcelona d'algunes obres importants del gènere, com també del teatre català. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Immediatament, el gener de 1918, el nou teatre comença a ser construït, amb un projecte de Miquel Modorell i Rius, basat en un d'anterior (de 1905) de Josep Plantada i Artigues. A la decoració interior, a més de Modorell, van intervenir els escenògrafs Salvador Alarma i Oleguer Junyent, amb formes eclèctiques assimilables a un estil "neorococó" on hi abunden les motllures i els motius vegetals en color daurat, així com el vermell de seients i cortines.
Té capacitat per a acollir a 1.643 persones, entre la platea, el club (el primer pis) i l'amfiteatre (segon pis), així com en les llotges laterals: era el teatre amb més capacitat de la ciutat, després del Gran Teatre del Liceu. L'escenari, ideat per Salvador Alarma, tenia 22 m d'ample, 23 d'altura i 15 de fondària.
Inaugurat el 20 de maig, amb l'audició de Les estacions de Joseph Haydn interpretades per l'Orfeó Català, seguides, dies després per l'actuació de la companyia teatral de María Guerrero, amb En Flandes se ha puesto el sol d'Eduard Marquina. També en aquesta època i triomfà la soprano madrilenya Amparo Romo Cardenal (1878-1968).
Durant la Guerra Civil Espanyola fou seu de la companyia socialitzada d'òpera del Teatre Tívoli,[3] i acabada la guerra va anar deixant les representacions escèniques i, essencialment, va funcionar com a cinema. Esporàdicament hi tenien lloc representacions de teatre. Des de mitjan segle XX, el teatre va ser gestional per l'empresa Balañà.
El 1982, el 22 de desembre, va tornar a obrir amb la intenció de dedicar-se preferentment al teatre. El primer espectacle va ser Evita, musical de Andrew Lloyd Webber, amb Paloma San Basilio i Patxi Andion. Durant un temps van representar-s'hi obres d'èxit, amb actuacions d'Adolfo Marsillach, Les Luthiers, la Royal Shakespeare Company amb Derek Jacobi (1984), el Centro Dramático Nacional dirigit per Lluís Pasqual, A chorus line, Dramaten d'Estocolm dirigit per Ingmar Bergman, etc.
El 1989 va començar a parlar-se que el Tívoli seria el lloc on es farien les funcions d'òpera del Gran Teatre del Liceu quan aquest tanqués per a fer-hi obres de reforma, previstes per als anys 1990-1992. No obstant això, el Tívoli va posar-se en venda justament el 1989 i va estar a punt de desaparèixer per a convertir-se en un complex lúdico-comercial. Finalment, l'oferta del grup francès Pelège, que projectava fer-hi unes galeries comercials tot conservant la façana i una sala d'espectacles de petit format, no va prosperar.
Des del 1991 s'ha recuperat definitivament per al teatre, alternant funcions teatrals amb sessions de cinema, però amb predomini de les primeres, i amb espectacles de tota classe: El Tricicle, La Cubana, teatre de text (Josep Maria Flotats, Centro Dramático Nacional, etc.), ballet clàssic, dansa, recitals de cantautors i cantants, etc.