"Vanitas vanitatum et omnia vanitas", (2017)
Cartoixa (Carthusian monastery) Escala Dei, Priorat, Tarragona.
ENGLISH: (Picture uploded on All Souls' Day)
In the arts, vanitas is an art type of symbolic work of art especially associated with still life painting in Flanders and the Netherlands in the 16th and 17th centuries, though also common in other places and periods. Damien Hirst’s FOR THE LOVE OF GOD mean that “vanitas” is PUBLIC CONTEMPORARY ART. The Latin word means "vanity" and loosely translated corresponds to the meaninglessness of earthly life and the transient nature of all earthly goods and pursuits. As applied to vanitas art, the word is drawn from the biblical book of Ecclesiastes 1:2;12:8: Vanitas vanitatum omnia vanitas.
In English: Vanity of vanities; all is vanity.
Vanity is used here in its older (especially pre-14th century) sense of “futility”.
Vanitas themes were common in medieval funerary art, with most surviving examples in sculpture. By the 15th century these could be extremely morbid and explicit, reflecting an increased obsession with death and decay also seen in the Ars moriendi, the Danse Macabre, and the overlapping motif of the Memento mori. Common vanitas symbols include skulls, which are a reminder of the certainty of death; rotten fruit (decay); bubbles (the brevity of life and suddenness of death); smoke, watches, and hourglasses, (the brevity of life); and musical instruments (brevity and the ephemeral nature of life). Fruit, flowers and butterflies can be interpreted in the same way, and a peeled lemon was, like life, attractive to look at but bitter to taste. Art historians debate how much, and how seriously, the vanitas theme is implied in still-life paintings without explicit imagery such as a skull.
CATALÀ: (Fotografia pujada el Dia dels Difunts)
Vanitas és un terme llatí que vol dir vanitat. En art designa una categoria particular de natura morta, d'alt valor simbòlic i religiós, molt practicat en la pintura barroca, particularment en la flamenca. Val a dir que la “vanitas”· en art no ha desaparegut i encara avui hi ha exemple que la fan ART CONTEMPORANI, com és el cas de l’escultura de Damien Hirst FOR THE LOVE OF GOD.
El seu nom i concepció es relacionen amb el políptot famós de l'Eclesiastès: vanitas vanitatum, et omnia vanitas
En català: Vanitat de vanitats, i tot és vanitat.
El missatge vol transmetre la inutilitat dels plaers mundans enfront a la certesa de la mort, animant a l'adopció d'un ombriu punt de vista sobre el món. És, tanmateix, un element essencial en el sorgiment de la natura morta com a gènere individual.
Entre tots aquests objectes simbòlics, el crani humà, símbol de la mort, és un dels més corrents. Es troba aquest memento mori (recorda't que vas a morir) entre els símbols de les activitats humanes: saber, ciència, riquesa, plaers, bellesa... Les "vanitas" denuncien la relativitat del coneixement i la vanitat del gènere humà subjecte al pas del temps, a la mort. Altres símbols que solen trobar-se a les "vanitas" són: fruita passada, que simbolitza la decadència com a envelliment; les bombolles, que simbolitzen la brevetat de la vida i el sobtat de la mort; fum, rellotges (mecànics i de sorra) i instruments musicals, símbols de la brevetat i la naturalesa efímera de la vida. (Viquipèdia)
"Vanitas vanitatum et omnia vanitas", (2017)
Cartoixa (Carthusian monastery) Escala Dei, Priorat, Tarragona.
ENGLISH: (Picture uploded on All Souls' Day)
In the arts, vanitas is an art type of symbolic work of art especially associated with still life painting in Flanders and the Netherlands in the 16th and 17th centuries, though also common in other places and periods. Damien Hirst’s FOR THE LOVE OF GOD mean that “vanitas” is PUBLIC CONTEMPORARY ART. The Latin word means "vanity" and loosely translated corresponds to the meaninglessness of earthly life and the transient nature of all earthly goods and pursuits. As applied to vanitas art, the word is drawn from the biblical book of Ecclesiastes 1:2;12:8: Vanitas vanitatum omnia vanitas.
In English: Vanity of vanities; all is vanity.
Vanity is used here in its older (especially pre-14th century) sense of “futility”.
Vanitas themes were common in medieval funerary art, with most surviving examples in sculpture. By the 15th century these could be extremely morbid and explicit, reflecting an increased obsession with death and decay also seen in the Ars moriendi, the Danse Macabre, and the overlapping motif of the Memento mori. Common vanitas symbols include skulls, which are a reminder of the certainty of death; rotten fruit (decay); bubbles (the brevity of life and suddenness of death); smoke, watches, and hourglasses, (the brevity of life); and musical instruments (brevity and the ephemeral nature of life). Fruit, flowers and butterflies can be interpreted in the same way, and a peeled lemon was, like life, attractive to look at but bitter to taste. Art historians debate how much, and how seriously, the vanitas theme is implied in still-life paintings without explicit imagery such as a skull.
CATALÀ: (Fotografia pujada el Dia dels Difunts)
Vanitas és un terme llatí que vol dir vanitat. En art designa una categoria particular de natura morta, d'alt valor simbòlic i religiós, molt practicat en la pintura barroca, particularment en la flamenca. Val a dir que la “vanitas”· en art no ha desaparegut i encara avui hi ha exemple que la fan ART CONTEMPORANI, com és el cas de l’escultura de Damien Hirst FOR THE LOVE OF GOD.
El seu nom i concepció es relacionen amb el políptot famós de l'Eclesiastès: vanitas vanitatum, et omnia vanitas
En català: Vanitat de vanitats, i tot és vanitat.
El missatge vol transmetre la inutilitat dels plaers mundans enfront a la certesa de la mort, animant a l'adopció d'un ombriu punt de vista sobre el món. És, tanmateix, un element essencial en el sorgiment de la natura morta com a gènere individual.
Entre tots aquests objectes simbòlics, el crani humà, símbol de la mort, és un dels més corrents. Es troba aquest memento mori (recorda't que vas a morir) entre els símbols de les activitats humanes: saber, ciència, riquesa, plaers, bellesa... Les "vanitas" denuncien la relativitat del coneixement i la vanitat del gènere humà subjecte al pas del temps, a la mort. Altres símbols que solen trobar-se a les "vanitas" són: fruita passada, que simbolitza la decadència com a envelliment; les bombolles, que simbolitzen la brevetat de la vida i el sobtat de la mort; fum, rellotges (mecànics i de sorra) i instruments musicals, símbols de la brevetat i la naturalesa efímera de la vida. (Viquipèdia)