Escarabat d'aigua 1 (Dytiscus marginalis)
L'escarabat d'aigua és un insecte de la família dels ditíscids
És ample i té forma ovada. Fa uns 2'7-3'5 cm de llargada.
Per sobre és de color marró fosc verdós, amb els marges clars. Per sota és marró grogós.
El mascle té els èlitres llisos i la femella els té amb línies longitudinals molt evidents.
Les potes posteriors són més llargues, estan aplanades i tenen llargs pèls; estan adaptades per nedar. Té dues antenes primes i llargues. El cap està com encongit dins del cos.
Pot volar si ha de canviar de lloc per sequera.
S'alimenta de cap-grossos, granotes i petits peixos.
Es reprodueix per ous.
Durant la primavera la femella pon molts ous i, amb un tub especial que té, els va introduint a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques.
Al cap d'un temps neixen les larves que són molt depredadores; tenen una forta mandíbula que claven a d'altres larves aquàtiques i a amfibis, dels quals s'alimenten xuclant-los.
Al cap d'uns 3 mesos surten de l'aigua i fabriquen una mena de cova subterrània on es transformen en pupes abans de convertir-se en adults.
Viu en aigües tranquil·les i netes, riques en plantes aquàtiques (basses, rierols).
Escarabat d'aigua 1 (Dytiscus marginalis)
L'escarabat d'aigua és un insecte de la família dels ditíscids
És ample i té forma ovada. Fa uns 2'7-3'5 cm de llargada.
Per sobre és de color marró fosc verdós, amb els marges clars. Per sota és marró grogós.
El mascle té els èlitres llisos i la femella els té amb línies longitudinals molt evidents.
Les potes posteriors són més llargues, estan aplanades i tenen llargs pèls; estan adaptades per nedar. Té dues antenes primes i llargues. El cap està com encongit dins del cos.
Pot volar si ha de canviar de lloc per sequera.
S'alimenta de cap-grossos, granotes i petits peixos.
Es reprodueix per ous.
Durant la primavera la femella pon molts ous i, amb un tub especial que té, els va introduint a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques.
Al cap d'un temps neixen les larves que són molt depredadores; tenen una forta mandíbula que claven a d'altres larves aquàtiques i a amfibis, dels quals s'alimenten xuclant-los.
Al cap d'uns 3 mesos surten de l'aigua i fabriquen una mena de cova subterrània on es transformen en pupes abans de convertir-se en adults.
Viu en aigües tranquil·les i netes, riques en plantes aquàtiques (basses, rierols).