Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) 3
La tortuga mediterrània té una closca òssia d'uns 20 cm de llargada amb plaques còrnies; per davant treu el cap i les potes anteriors, mentre que pel darrera treu les potes posteriors i la cua. Té una boca amb un bec dur, sense dents. Les potes tenen fortes ungles.
La closca és de color verd i groc. El coll, les potes i la cua són de color gris.
Menja vegetals (fulles, fruits sucosos, herbes), tot i que puntualment també pot menjar algun cargol o llimac.
S'aparella des de l'abril al juny. La femella fa un forat a terra i pon 5-6 ous d'uns 3'5 cm de diàmetre; fa dues postes separades. Al cap d'uns tres mesos neixen les cries que trigaran uns 10 anys per fer-se adultes.
Viu en zones amb prats, conreus, boscos poc densos i amb arbustos.
Es mou durant el dia, si bé s'amaga durant les hores de més calor.
Durant els mesos de novembre a març s'enterra i hiverna.
Pot arribar a viure 100 anys, si bé la majoria viuen molts menys anys.
Actualment només en queden petits nuclis aïllats. Només es troba en estat salvatge a la Serra de l'Albera (Alt Empordà) i en centres de recuperació.
Per aquesta raó està considerada espècie protegida per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1985.
La tortuga mediterránea tiene un caparazón óseo de unos 20 cm de longitud con placas córneas.
Tiene una boca con un pico duro, sin dientes. Las patas tienen fuertes uñas.
El caparazón es de color verde y amarillo. El cuello, las patas y la cola son de color gris.
Come vegetales (hojas, frutos jugosos, hierbas), aunque puntualmente también puede comer algún caracol o babosa.
Se aparea desde abril a junio. La hembra hace un agujero en el suelo y pone 5-6 huevos de unos 3'5 cm de diámetro; hace dos puestas separadas. Al cabo de unos tres meses nacen las crías que tardarán unos 10 años hasta ser adultas.
Vive en zonas con prados, cultivos, bosques poco densos y con arbustos.
Se mueve durante el día, si bien se esconde durante las horas de más calor.
Durante los meses de noviembre a marzo se entierra e hiberna.
Puede llegar a vivir 100 años, si bien la mayoría viven mucho menos tiempo.
Actualmente en Catalunya sólo quedan pequeños núcleos aislados. Sólo se encuentra en estado salvaje en la Sierra del Albera (Alt Empordà) y en centros de recuperación.
Por esta razón está considerada especie protegida por la Generalitat de Catalunya desde el año 1985.
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) 3
La tortuga mediterrània té una closca òssia d'uns 20 cm de llargada amb plaques còrnies; per davant treu el cap i les potes anteriors, mentre que pel darrera treu les potes posteriors i la cua. Té una boca amb un bec dur, sense dents. Les potes tenen fortes ungles.
La closca és de color verd i groc. El coll, les potes i la cua són de color gris.
Menja vegetals (fulles, fruits sucosos, herbes), tot i que puntualment també pot menjar algun cargol o llimac.
S'aparella des de l'abril al juny. La femella fa un forat a terra i pon 5-6 ous d'uns 3'5 cm de diàmetre; fa dues postes separades. Al cap d'uns tres mesos neixen les cries que trigaran uns 10 anys per fer-se adultes.
Viu en zones amb prats, conreus, boscos poc densos i amb arbustos.
Es mou durant el dia, si bé s'amaga durant les hores de més calor.
Durant els mesos de novembre a març s'enterra i hiverna.
Pot arribar a viure 100 anys, si bé la majoria viuen molts menys anys.
Actualment només en queden petits nuclis aïllats. Només es troba en estat salvatge a la Serra de l'Albera (Alt Empordà) i en centres de recuperació.
Per aquesta raó està considerada espècie protegida per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1985.
La tortuga mediterránea tiene un caparazón óseo de unos 20 cm de longitud con placas córneas.
Tiene una boca con un pico duro, sin dientes. Las patas tienen fuertes uñas.
El caparazón es de color verde y amarillo. El cuello, las patas y la cola son de color gris.
Come vegetales (hojas, frutos jugosos, hierbas), aunque puntualmente también puede comer algún caracol o babosa.
Se aparea desde abril a junio. La hembra hace un agujero en el suelo y pone 5-6 huevos de unos 3'5 cm de diámetro; hace dos puestas separadas. Al cabo de unos tres meses nacen las crías que tardarán unos 10 años hasta ser adultas.
Vive en zonas con prados, cultivos, bosques poco densos y con arbustos.
Se mueve durante el día, si bien se esconde durante las horas de más calor.
Durante los meses de noviembre a marzo se entierra e hiberna.
Puede llegar a vivir 100 años, si bien la mayoría viven mucho menos tiempo.
Actualmente en Catalunya sólo quedan pequeños núcleos aislados. Sólo se encuentra en estado salvaje en la Sierra del Albera (Alt Empordà) y en centros de recuperación.
Por esta razón está considerada especie protegida por la Generalitat de Catalunya desde el año 1985.