Messor barbarus
La formiga té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb una part estreta anomenada "cintura".
Les sis potes són llargues i primes.
Hi ha formigues negres i altres amb coloració vermellosa.
Les més petites fan uns 2 mm i les més grans 1-1'5 cm de llargada.
Hi ha formigues vegetarianes que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i de llavors.
També hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons.
La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis (3-6 segons les espècies).
Les formigues viuen en colònia dins del formiguer. Hi ha una reina, les obreres, les cries i els mascles.
La reina pon els ous, de la majoria dels quals naixeran les obreres.
Les obreres s'encarreguen de totes les feines del formiguer; així, tenen cura dels ous i de les larves, de netejar i defensar el formiguer, d'anar a cercar i transportar el menjar que guarden a les cambres del formiguer.
Els mascles tenen ales, fecunden la reina i moren.
Tot el formiguer està organitzat per viure de manera social, on cada una de les formigues té la seva feina i col·labora amb la resta del grup.
Acostumen a comunicar-se mitjançant la secreció de feromones amb les que "marquen" el camí a seguir. Per això és habitual veure-les seguint una llarga filera que va des del lloc on agafen l'aliment fins a l'entrada del formiguer.
El formiguer és molt complex i té túnels, galeries i cambres comunicades amb l'exterior; quan arriba el fred tapen les entrades i resten protegides a l'interior; en arribar la primavera destapen les galeries i acumulen la terra al voltant de l'entrada.
Al món hi ha més de 12.000 espècies de formigues.
Messor barbarus
La formiga té aparell bucal mastegador i llepador, dues antenes i un abdomen allargat amb una part estreta anomenada "cintura".
Les sis potes són llargues i primes.
Hi ha formigues negres i altres amb coloració vermellosa.
Les més petites fan uns 2 mm i les més grans 1-1'5 cm de llargada.
Hi ha formigues vegetarianes que s'alimenten de nèctar de les flors, de fulles i de llavors.
També hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons.
La reina pon els ous. De l'ou surt la larva que passa per diversos estadis (3-6 segons les espècies).
Les formigues viuen en colònia dins del formiguer. Hi ha una reina, les obreres, les cries i els mascles.
La reina pon els ous, de la majoria dels quals naixeran les obreres.
Les obreres s'encarreguen de totes les feines del formiguer; així, tenen cura dels ous i de les larves, de netejar i defensar el formiguer, d'anar a cercar i transportar el menjar que guarden a les cambres del formiguer.
Els mascles tenen ales, fecunden la reina i moren.
Tot el formiguer està organitzat per viure de manera social, on cada una de les formigues té la seva feina i col·labora amb la resta del grup.
Acostumen a comunicar-se mitjançant la secreció de feromones amb les que "marquen" el camí a seguir. Per això és habitual veure-les seguint una llarga filera que va des del lloc on agafen l'aliment fins a l'entrada del formiguer.
El formiguer és molt complex i té túnels, galeries i cambres comunicades amb l'exterior; quan arriba el fred tapen les entrades i resten protegides a l'interior; en arribar la primavera destapen les galeries i acumulen la terra al voltant de l'entrada.
Al món hi ha més de 12.000 espècies de formigues.